De 2009 a 2010, un núvol d’emoció líquida
Un resum de l’any que s’acaba i una previsió del que comença podem fer-la amb un núvol de paraules que per a mi serien:
2009 – recerca, innovació, xarxes socials, educació, responsabilitat, coneixences, networking, Barcelona, Girona, política, bones pràctiques, males pràctiques, 2.0, revolució digital, Internet, iphone, stic.cat, blocs, premisblocs catalunya, Vic, UOC, cronica.cat, contrapunt.cat, el 9Nou, COMRadio, Platxèria, twitter, facebook, amistad, família, voluntat, alguns fracasos i alguns éxits.
2010 – comunicació, identitat digital, 2.0, xarxes socials, responsabilitat, política, Barça, Barcelona, Girona, empreneduria, gosadia, Internet, stic.cat, blocs, premisblocs catalunya, Platxèria, escriptura, continguts digitals, UOC, amistad, família, esforç, superació, menys fracasos i més éxits.
La nostra realitat és líquida i algunes persones la protagonitzen perquè són capaces d’emocionar amb el seu missatge, amb la seva feina, amb el que proposen i fan. L’any va començar amb un personatge únic, el President Obama, que és capaç de fer-nos recordar la simplicitat de l’equitat, del respecte, de la paraula ben dita, de l’elegància, de la contradicció i la normalitat. La figura d’Obama ens interpela en aquest nou mileni, perquè estem en un moment de canvi econòmic, social, polític, i de persones. Darrerament constato la necessitat vital de moltes de les persones que m’envolten de fer un canvi a les seves vides, no s’agraden tal i com són o pel que fan, i necessiten canviar. Potser tots necessitem canviar i els sotracs polítics, econòmics i socials només són la punta de l’iceberg d’un canvi en la forma de relacionar-nos, de fer-nos, d’identificar-nos i de que ens identifiquin, la nova identitat digital en la xarxa de xarxes és una construcció única que ens possibilita tornar a ser i hauriem de poder reinventar-nos millor del que som ara, cadascú i tots. Del creure a l’investigar, del mirar al participar, del guardar al compartir, de l’esperar a l’emprendre, de la distància a la proximitat, del fred a l’escalfor, model Guardiola i aquest treball en equip d’un Barça universal. Sempre m’han semblat banals els bons desitjos dits només per a un moment determinat, els bons desitjos són per a tots i cadascun dels dies, dels nostres dies. Aquest és el veritable repte. Com diu Joan Salvat Papasseit:
Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,
fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes
Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.
(La gesta dels estels)
Llibre: L’orígen de les espècies de Charles Darwin
Pel·lícula: Ágora d’Alejandro Amenábar
Música: Nessum dorma (Turandot) versió de Pavarotti
9 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris
Un post molt maco Trina. Sens dubte els meus núvols compartirien unes quantes paraules amb els teus.
Que tinguis un Bon Nadal i un millor 2010!!
Una abraçada.
Eduard,
moltíssimes gracies pel teu comentari; un plaer compartir paraules del núvol..Que el Nadal i l’any 2010 siguin molt feliços per tu..
Una abraçada
Sí, Sí,… realitat líquida, emocions, Obama, canvi, investigar, Guardiola, desitjos, i “bons desitjos són per a tots i cadascun dels dies, dels nostres dies”
L’esperança, la sang, Turandot! Guanya el príncep
Tu pure, o Principessa,
Nella tua fredda stanza
Guardi le stelle
Che tremano d’amore e di speranza.
Ma il mio mistero è chiuso in me,
Il nome mio nessun saprà!, no, no
Sulla tua bocca lo dirò!…
¡También tú, oh Princesa, / en tu fría habitación / miras las estrellas / que tiemblan de amor y de esperanza…!
¡Mas, mi misterio está encerrado en mí, / ¡Mi nombre nadie lo sabrá!. No, no / Sobre tu boca lo diré
Fem gran el 2010!
E noi dovremo, ahimè, morir, morir!…
Dilegua, o notte!… Tramontate, stelle! Tramontate, stelle!…
All’alba vincerò!
vincerò! vincerò!
Y nosotras, ay, deberemos, morir, morir!
¡Disípate, oh noche! ¡Tramontad, estrellas!
¡Tramontad, estrellas!
¡Al alba venceré!
¡venceré! ¡venceré!
Fem del 2010 el més gran….gràcies Jos…
Bon 2010!!
¿ Estamos de broma no ?… Obama es una criminal como Bush y ahora le toca el turno a Yemen. ¿ A cuantos inocentes más tendremos que asesinar ?.
Por cierto, cuando un terrorista coja un avión sería conveniente que fuera con pasaporte.
El asesino en serie del general David Petraeus ya esta en Yemen.
Tras la quiebra de PRISA y MEDIAPRO, por cierto a ver si estos últimos pagan sus pufos, el morbazo será ver si Iñaki Gabilondo acaba siendo un Mamachicho o un perro dócil de Berlusconi ¿ apostamos ?…
http://www.youtube.com/watch?v=QyHaDnmmsXw
Marc,
bon any a tu també..que s’acompleixin els teus somnis..
Jordi,
bon any…m’agrada la darrera pregunta..què farà l’Iñaki Gabilondo?..jo també m’ho he preguntat..sobretot desprès de veure la televisió que es fa a Itàlia aquests dies…
salut
Deixa un Comentari