La Wikipeli, tapas de bits
Ens ho mirem com ens ho mirem, Internet modifica tot el que toca, i alguns ja ho han après i estan per modificar el seu propi model d’activitat; altres no i són els que a cop de llei volen posar portes al camp.
Exemple dels primers són José Corbacho i Juan Cruz, directors premiats amb Tapas i Cobardes, dues pel·lícules singulars, rodades a l’Hospitalet de LLobregat (l’Hospi pels amics). Conec el modus operandi d’aquests directors, vaig ser al rodatge de Cobardes i segueixo amb atenció com se les pensen, especialment perquè són persones sortides d’un ecosistema social que no preveu d’entrada que la teva feina sigui la de cineasta. L’Hospitalet de Llobregat és una ciutat enganxada a Barcelona que lluita per mantenir la seva identitat i que absorbeix allò que la metròpoli no vol. Difícil ser algú al costat d’un gegant. Ells estan a prop del que es cou socialment i per això han estat capaços d’inventar-se la Wikipeli, una pel·lícula que estan fent amb 3000 internautes col·laborant i a partir d’un espai wiki on la pel·lícula es va creant de forma cooperativa i virtual. Innovació en un producte àudiovisual que es crea a partir de la xarxa.
Davant dels estira i arronses dels qui no entenen que Internet ha vingut per a quedar-se, observem i analitzem la innovació que pot suposar una peli feta per internautes amb professionals que viuen d’això. Potser descobrirem alguna cosa més que depredadors de la creativitat com alguns proclamen despectivament dels internautes. Ni apocalíptics ni integrats, investigadors de nous formats àudiovisuals que es plantegen com i de quina manera la comunicació àudiovisual segueix el seu camí innovador a l’espai comú dels webs.
Llibre: Enfermos de información de T. Gitlin
Pel·lícula: Cobardes de Jose Corbacho i Juan Cruz
Música: Ne me quitte pas de Jacques Brel
4 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris
Molt bò, el “Ne me quitte pas” de Brel; ara que, on hi hagi la Piaf…
No n’havia sentit a parlar, de la Wikipeli; ara hi he navegat una mica i ho trobo ben curiós i interessant. Merci per la info.
Salut, Trina.
Impressionant Brel. Tota la nova cançó passa, en part, per ell. A l’igual que la Diana Krall i el Frank Sinatra , no em cansaria d’escoltar-lo. És el que tenen els grans….
Ferran,
Brel sempre…la Piaf molt bé…però Brel…salut
Artur,
els grans no necessiten fer-se veure, se senten sempre..i Brel a més és un mite..salut
Deixa un Comentari