Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Innovar: qui somia, transforma

El Cercle del Coneixement, dins la seva programació de sopars-trobada, ens va proporcionar ahir nit una experiència enriquidora i d’aprenentatge amb la presència de Miguel Saenz de Viguera, assessor de la direcció general d’Innobasque , institut per a la innovació del País Basc.

El Sr. Saenz de Viguera ens va proporcionar un inmillorable mostra d’energia vital capaç de transformar-se en convenciment del públic assistent, només en 20 minuts de platxèria electritzant.

Algunes frases del ponent:

- Catalunya i Euskadi han d’anar plegades en innovació

- La inclusió i la internacionalització són imprescindibles per a innovar

- Els postgraus i màsters són una oportunitat, la formació contínua és el present i el futur

-  La crisi no és conjuntural, ha vingut a quedar-se, en realitat és un canvi de paradigma socioeconòmic

-  Gestionar el canvi és el veritable repte

- Un equip de líders amb idees i una societat formada, són la clau

- El treball en xarxa, la cooperació i la gestió del coneixement i la informació són les eines

- Qui somia transforma

El terme innovació està en boca de tots, i en la tertúlia posterior  varem poder preguntar què volia dir això i com ho entenia el convidat. No puc escriure tot el que vam parlar, però vull destacar que els valors bàsics del seu plantejament van ser la formació, la xarxa, la cooperació, l’intercanvi i el lideratge, posant la passió i la voluntat per davant dels fets. En algun moment va sortir el tema del català emprenyat o del català perplexe; des del seu basquisme profund (és de Bilbao …) ens va “retreure” amistosament que no ens deixessim portar per aquests adjectius sense contingut. Va apel·lar fets com el que dues universitats catalanes estiguin en el top 100 de les mundials, mentre de basques no n’hi cap; o a la capacitat de la societat catalana de reinventar-se, de fer innovació com la del procés d’immersió de la llengua catalana el sistema educatiu, o a l’altíssim nivell de benestar de Catalunya. Tot plegat una injecció de coneixement i entusiasme que ens va contagiar a tots els que hi erem.

La gent del Cercle per al coneixement tenen la capacitat de generar xarxa a cada nou invitat que porten, el seu president, Enric Canela l’encerta sempre. Serà difícil de superar, però gràcies per permetre’ns ser-hi.

Llibre: Educación para la innovación de Miguel Saenz de Viguera

Pel·lícula: Burn after reading dels Germans Coen

Música: Vivir sin aire de Maná

28, setembre 2008   Cap Comentari

De la Xarxa i la política i…


Fa dies que li dec un post a la? el? Siono, i entre un grip malgirbat i una feinada de por que fins avui no he pogut posar-m’hi amb calma. I m’ha posat a to una notícia que he vist a twitter i a La Vanguardia, el nomenament de Mister i Miss Parlament mitjançant un bloc El Saló Rosa que ha començat a caminar pels bits de la 2.0 fa poc, i que sembla que és el tema dels passadissos del casalot del Parc de la Ciutadella.

Perquè el tema era, com intervé la xarxa, la 2.0 en la vida ordinària? tot venia ran de l’elecció de Chikilikuatre per al Festival d’Eurovisió. Jo criticava en un altre post meu que aquest fos un tema de notícies, diaris i webs al mateix nivell que les eleccions al Congrés de diputats. Penso que el tema Eurovisió no el tenien controlat, tot i que tinc els meus dubtes de que un producte de la factoria Buenafuente no ho estigui, ell ho controlat tot, 2.0 inclòs, i com deia l’Eduard Díaz, hi ha formes, per IP o d’altres, de tenir a la ma el resultat d’un procediment utilitzant Myspace.

De tot plegat penso que estem reinventant el present. Les eines de la 2.0, facebook, twitter, blogs, webs, youtube i totes les que surten a cada minut són possibilitats exponencialment utilitzables i molts les fem servir, fent assaig/error constantment, com ha de ser. Però les grans empreses, els grans mitjans de comunicació, la gent en general, no està al mateix ritme. Ho sé perquè hi treballo en part ensenyant aquestes coses a gent d’empresa i al·lucinen en colors quan els ensenyo coses de blogs o què és el facebook. Estan molt més al dia els estudiants d’un institut. I aixó em fa pensar dues coses fonamentalment:
Una, que en el segle XXI les eines de la comunicació i la informació les coneixen abans aquells als que s’ha d’ensenyar que els propis profes i això no havia passat mai fins ara; i dos, que la comunicació en majúscules va més ràpida que la modificació de les estratègies i les organitzacions d’empresa. Tot plegat per tant cal modificar les formes d’ensenyar i les formes d’organitzar-se, tant a nivell polític com empresarial o econòmic, perquè sinó, ni els resultats dels qui esperen ser formats amb qualitat ni dels que esperen ser servits com a usuaris, no ho seran com cal, i això sí que és un gran error.
Encara que mentre construïm el segle XXI a cops de blog, el que sembla que no canvia és el frikisme. Alguns hi guanyen diners, com en Buenafuente i d’altres no ajuden precissament a pujar el nivell del nostre estimat parlament…ai las! que dit el que he dit, el que cal canviar són els continguts, perquè les eines van soles….

Llibre: Les flors del mal de Charles Baudelaire
Pel·lícula: Caos calmo d’Antonio Grimaldi
Música: Walk with me de Lizz Wright

2, abril 2008   6 Comentaris