Fotografia: Julio Martínez

Vist i no vist és un programa de Catalunya Ràdio que condueix  Valentí Sanjuan. I crec que l’edició del 5 d’abril, (i la del 2 d’abril en una primera edició) puc dir sense embuts que ha estat un programa-twitter. La mescla de canals socials i canals de comunicació estandards és un repte ara com ara. Es parla molt del paper que han de fer els periodistes front Internet. Els mitjans tradicionals estan veient que la xarxa és un nou concepte de comunicació que arriba per a quedar-se. Com poden fer-se un lloc en el nou espai virtual? segurament amb simbiosis com la que Vist i no vist ha posat de manifest amb el seu programa d’avui. Un tema específic com la xarxa Twitter i una convocatòria de persones a la mateixa xarxa que representen accions específiques en el nou mitjà. Tots junts en un programa de ràdio que a més ha utilitzat les mateixes estratègies que la pròpia xarxa fa servir: crida a la participació, obertura de mires, etiquetes i promoció específica a la ràdio i a la xarxa, i molta complicitat.

Alguns exemples de persones i activitats a twitter que han format part del programa:

@sergisabate - http://www.esportiu.cat/

@mik1977 - http://www.elmundodeportivo.es/

@munyoki - http://www.munyoki.com /  http://www.chorreolapelicula.com

@trinamilan - http://www.nouclam.org/ - http://www.premisblocs.cat/

@rafel73  - http://www.btvnoticies.cat/

@ancude - http://www.cavaandtwitts.com/

@somdelstwitts - @ferranbdn @suranpu @ultrasonica

videoblocs - @plastidecor @toneta  @bzzzbip

i @albertcuesta @ganyet  @piposerrano @saülgordillo @francescanosa i còctels amb @coctelsBCN

i @miquelquintana @aliciarll @martuchi @samram @oriollado @mapallares @jordigarcia @carmesanchez @miquelduran @marphille @albacortada @airllimos @jordiborda …….

Segurament el fet de posar sobre la taula la interacció entre mitjans és el millor que pot passar per a fer que la comunicació sigui fluïda i arribi a convertir-se en la comunicació del segle XXI. Ens estem inventant com ens comuniquem, com ens parlem, com ens busquem i com ens trobem. En les diferents definicions de Twitter que hem pogut escoltar al programa hi ha el secret del que estem construïnt: Twitter és el bar d’Internet. Twitter és  el canal social més interessant de la xarxa. A Twiter no busco, a Twitter trobo. La forma de crear coneixement a partir d’Internet és alguna cosa més que bits en moviment, és sobretot persones en moviment, a Twitter és molt difícil enganyar, s’ha de ser de veritat per ser a Twitter, a Internet en general i per això serà encara més fàcil posar d’acord als mitjans tradicionals i als nous mitjans, la cerca de la veritat i la confirmació de les fonts sempre ha estat bàsica al periodisme, com ara a Internet.

Llibre: La estrategia del agua de Lorenzo Silva

Pel·lícula: Alice in wonderland de Tim Burton

Música: Un tros de fang de Mishima

Fa quatre anys, el 21 de març de 2006, Jack Dorsey feia el primer tweet a la xarxa social Twitter. La xarxa que va néixer amb un propòsit d’utilització personal s’ha convertit en un espai on tothom que vol comunicar alguna cosa hi és, des de les persones, fins a les empreses o les institucions. La versatilitat, la instantaneïtat i la rapidesa són el valor afegit d’un espai que per la seva simplicitat s’està fent un lloc privilegiat en la Web 2.0.

Aquesta simplicitat no amaga però una complexitat que determina el propi desenvolupament. Twitter no és una xarxa on es pugui fer qualsevol cosa i tot sigui permès, al contrari, algunes de les falses estratègies simplistes porten conseqüències negatives per a aquells que no entenen que ser a Twitter és una forma d’identitat digital que requereix estratègia i planificació; i especialment, veracitat i intercanvi. L’intercanvi ràpid d’informació és la base de Twitter, i aquesta capacitat d’acostar els actors facilita que el rendiment sigui molt eficaç en determinats perfils professionals. De fet, a diferència d’altres xarxes socials com Facebook o LinkedIn, Twitter no permet la presència diferenciada, només permet un tipus de perfil identitari sigui per a una persona, una institució o una marca, la qual cosa fa que l’horitzontaliat sigui un valor fonamental d’aquesta xarxa, i per això es fa més important encara que el perfil del nick de twitter sigui clarament determinat des del primer moment, i desprès, conservat en el temps. Perquè a Twitter el que li dona validesa a la informació que transmets és la coherència, la presència i la resposta i per tant la conversa que es genera entre usuaris.

S’han desenvolupat moltes eines dins del mateix Twitter que no hi eren en un primer moment: les llistes temàtiques, els Retweets, els Hastags. I que faciliten que les persones i la informació es trobin i intercanviïn amb molta facilitat. S’han començat a produir també accions que van més enllà de la xarxa, les twitterentrevistes s’estan convertint en un fenomen interessant on s’acosta un personatge a la gent de forma instantània i eficaç. Que en quatre anys Twitter hagi aconseguit que es facin 50 milions de tweets al dia, i que s’inventin cada dia noves formes de conversa, és el valor afegit d’un producte senzill en la seva concepció però amb molt de futur. No podem negar que les mateixes persones o entitats que són importants a la vida normal també ho són ea la xarxa social, però aquest avantatge és també un handicap per a qui no entén que Twitter és un lloc ple de gent que recorda i interpel·la a tot aquell que s’hi posa. No és només una qüestió de tècnica fer servir Twitter, és sobretot, saber mantenir una conversa i aconseguir que els teus 140 caràcters siguin rellevants i donin valor a la teva identitat digital.

Llibre: Sangre vagabunda de James Ellroy

Pel·lícula: The book of Eli d’Albert Hughes

Música: Cold and lovely de Slaid Cleaves

Provocats pel post de @donaire, en @miquel duran i jo vam decidir fer un co-post sobre el que anomenem la piuliversitat i la piulescola. És a dir, descriure l’estat de la qüestió de la utilització de Twitter en els nostres àmbits professionals, la universitat i el sistema no universitari d’educació. Els social media són una excusa perfecta per a analitzar com s’estan modificant els rols professionals a partir de la irrupció d’Internet en la nostra vida. En l’escrit de @donaire s’analitza com el Parlament de Catalunya és una de les institucions europees, que amb el seu president @ebenach al capdavant, ha començat a utilitzar els nous mitjans en benefici d’una millor pràctica de la política a casa nostra. El president Benach ho explica en el seu nou llibre que presentarà el nou de març a Barcelona. Quina és la situació dons al sistema educatiu no universitari?

La penetració de Twitter a les escoles catalanes és encara molt minsa; amb alguns dels mestres i professors amb perfil a twitter, i amb alguns seguiments d’esdeveniments de caire pedagògic, tenim ja les primeres passes del que serà l’actuació a twitter dels centres. El propi Departament d’Educació com a institució administrativa ha obert un perfil a twitter, @educacio_cat fa poc temps. En alguns llistats específics d’usuaris de twitter es troben mestres i professors, com en el que està obert de mestres i professors en espanyol; i també existeix un de professorat universitari on trobem docents dels dos àmbits. És de justícia destacar que existeixen també alguns perfils d’AMPA (@AMPAIPSE) i de serveis educatius (@crpbaixebre, @crpbages). La pregunta és: twitter esdevindrà una eina útil per als docents i l’alumnat de les escoles i instituts? Podria utilitzar-se com a procediment docent? evidentment sí. Pensar com s’ha de resumir un text per a publicar-lo en 140 caràcters ja és un exercici pedagògic; però és que la possibilitat d’intercanviar informació especialitzada entre professionals, o entre alumnes, també és una forma de fer rendible la xarxa social.

El repte és fer de les xarxes, eines útils a la docència. Les xarxes especialitzades com Yammer o Zyncro ja possibiliten accedir-hi seleccionant perfils professionals mitjançant adreces electròniques, segurament aquestes poden afegir qualitat a la utilització d’una xarxa standard. Seguint amb l’exemple de polítics (@donaire) o universitaris (@miquelduran), la recerca educativa també té un front a desenvolupar amb les xarxes socials a Internet. Les noves formes de transmissió del coneixement estan revolucionant el concepte d’aprenentatge, un exemple més de les formes de compartir coneixement que la tecnologia ens proporciona. De fet aquest co-post amb en Miquel Duran és ja el resultat d’això que diem.

Llibre: El oficio del cientifico de Pierre Bourdieu

Pel·lícula: Un prophete de Jacques Audiard

Música: Europa de Carlos Santana

Justament una conversa a Twitter ha provocat aquest post. Amb els amics @danigamez i @UICbarcelona hem intercanviat opinions a partir d’un enllaç retwitejar de l’entrevista a @oriollado amb el qual estic bastant d’acord. De fet el fenòmen Twitter és molt recent en el temps, com la majoria de les xarxes socials, fa un any no el fèiem servir pràcticament i ara s’està convertint en referent per a molts espais de comunicació.  En vam començar a parlar seriosament fa relativament pocs mesos, de fet en una entrevista que em va fer l’amic @mcimino per a Sowre vaig dir que Twitter per a mi és una rambla on hi ha gent amb la que converses; davant la qüestió: què busques a Twitter? la meva contesta va ser: jo no busco a Twitter, jo trobo a Twitter. Amb això vull dir que la riuada de comentaris en 140 caràcters dona per molt i cada vegada més.

Quan explico a algú què és Twitter el primer que em serveix és recordar com de difícil era fer-li cas al profe que ens ensenyava a fer resums a l’escola i que ens insistia en que buscar l’essencial era el més important per a aprendre. El primer repte doncs és el seu valor afegit, el que t’obliga a buscar l’essencial, i a més d’enllaçar informació, per tant una frase de 140 caràcters esdevé una píndola informativa de molta potència. A més la capacitat de transmissió ràpida i d’interrelació entre usuaris facilita la comunicació i d’informacions relacionades, que es converteixen en objecte rendible per a ús immediat, facilitant a més llistes d’usuaris i etiquetatge dels missatges. Hi ha professions per a les quals el Twitter és una eina preciosa: el periodisme, la gestió de recursos humans, l’educació, són sectors on aquest canal social de comunicació es demostra útil i canvia dinàmiques. Què tal fer exercicis de resumir o de vocabulari a l’escola fent servir Twitter? Ens ha frapat que Antoni Bassas ens informés des d’Haití per Twitter; i estan apareixen ofertes de feina comunicades àgilment per aquest mitjà.

Utilitzar Twitter també comporta que les eines tecnològiques que utilitzem canvien, és molt més fàcil amb un mòbil fer el seguiment que amb un ordinador; aplicacions com tweetdeck o echofon ho faciliten. Lligar Twitter a d’altres xarxes com Facebook o els blogs augmenten la seva viralitat. Canvia el concepte perquè canvia el suport, modifica la forma de fer perquè modifica la forma de comunicar, per continent i per contingut. Exemples de com és de díficil aturar una eina tan simple però tan potent són els relacionats amb política com la presència del president Obama o en canvi, la prohibició de twitter del govern de la Xina. És un dels reptes de la societat en xarxa, admetre la comunicació instantània i la possibilitat d’ús individual de la comunicació perquè facilita poder prendre decisions i per tant no és del gust de tothom, però Twitter, com els social media en general han vingut per a quedar-se.

Llibre: The Twitter Book de Tim O’Reilly i Sarah Milstein

Pel·lícula: A single man de Tom Ford

Música: Hurricane de Bob Dylan

Llegir és un dels plaers més intensos que conec des que en vaig aprendre. A les fosques i amb una llanterna era obligat Lovecraft per a endinsar-me en els Mites de Cthulhu embolicada en la manta que em protegia dels horrors impossibles que no podia deixar de llegir. Hi ha una tradició de lletraferits que s’encomana i no ens deixa per sempre més, és com anar en bici, que una vegada n’aprens ja no se t’oblida.

Podem els lectors impenitents passar tots directament a ser bitferits? Som integrats per defecte, sigui en el format que sigui la lectura? La meva hipòtesi és que sí. Tots aquells que impregnats del vici de llegir ens aboquem a les llibreries quan surt el darrer llibre de Larsson o el de Harry Potter o les poesies de Margarit, som també els que encuriosits ens mirem els llibres digitals i esperem amb candeletes que arribi l’e-book o “l’ibuc” com ja fa dies que li dic a l’invent del llibre digital.

Adaptació a l’entorn li deia en Darwin, i enculturació li diria Lévi Strauss, potsats a fer, qui pot abominar del llibre digital si l’espera una bona estona de plaer indestructible amb una poesia com aquesta de Joan Margarit?

Recorda quan encara no sabies
que no et tindria pietat la vida.
Amor i temps: el temps que és en nosaltres
com la sorra del riu que, a poc a poc,
va canviant la forma de la costa.
L’amor, que ha copiat en els teus ulls
la claredat de l’illa del tresor.
Sensual, solitària, voltada
per la sonora senectut del mar
i pels crits militars de les gavines.
El somni clandestí d’un home gran.

Fa dies que tenia pendent aquest post comú sorgit d’una xerrada twittera, un plaer compartir post i opinions entre els següents twitters: @mcap_sr3 @irinoko @jrosell @mik1977 @jrosell @jordigarcia @perdomo soniola @toniaira @evasnijders i que va comportar d’altres posts en els blocs corresponents que us enllaço aquí:

- Perdomo - Toni Aira - Jrosell - Noticia diari digital - Sobre Manuel Rivas. - Mediafuturist - Soniola

Llibre: Càlcul d’estructures de Joan Margarit

Pel·lícula: The visitor de Thomas McCarthy

Música: Come away with me de Norah Jones

Fa temps que venim dient que la política serà una altra o no serà  si no s’adapta a les “normes” d’una nova societat conectada que mou la informació de persona a persona. En dos dies hem visualitzat l’exemple: a Iran s’han fet unes eleccions de resultat contestat amb protestes al carrer que només a partir de les xarxes socials d’Internet s’han pogut conèixer a tot el món i que els mitjans d’informació clàssics no han recollit amb la mateixa celeritat, estàn controlats i no poden fer la feina. Però és que a més, la pròpia transmissió de la informació dins les xarxes ha estat motor de protestes. Els missatges a twitter posaven a les mans del món els comentaris de gent que era als carrers de Teheran explicant en directe el que la CNN no podia explicar a la seva web.

A la taula de política de la Trobada de la Penedesfera de divendres, 13 de juny, es va posar de manifest que alguna cosa no rutlla en el món de la política i els partits  si aquests no comencen a pensar en d’altres formes de fer política; no és la substitució de la ideologia, és que la ideologia es veu reforçada per les eines 2.0 perquè aquesta es pot manifestar més i millor per part de tothom, sigui quin sigui el seu estatus. La política la fan les persones, i si més persones tenen a l’abast la possibilitat d’exercir-la millor, i més complicat de gestionar. També és evident que manca molt camí per recòrrer en la gestió participativa que possibiliten les noves formes de comunicació.

Però podem anar més enllà, les persones són les que fan política, la informació i la comunicació entre elles és el canal que facilita la implementació, així doncs, twitter i totes les xarxes socials seran les eines de la revolució del segle XXI? No és qüestió de banalitzar, no descobrim res si diem que la informació és poder, només potser que la rapidesa i la exponencialitat global de les xarxes ho fa tot més fàcil. Com diria Cohn Bendit: sota les llambordes dels carrers hi ha la sorra de la platja…doncs això, sota els 140 caràcters d’un twitt hi ha la sorra d’aquesta platja.

Llibre: ¿Què es la política? de Hannah Arendt

Pel·lícula: Che el argentino de S. Soderbergh

Música: Cuando los ángeles lloran de Maná

Les sessions de CavaandTwitts, un mérit de Marc Cortés i companys, es van iniciar al BHotel de Barcelona aquest 2009 amb una taula de polítics que parlàven de la política i la xarxa, el que anomenem Política 2.0; eren presents com a ponents, Ernest Benach, president del Parlament, José Antonio Donaire, diputat del PSC; Carles Puigdemont, diputat de CiU i Rafa López, diputat del PP.

Sala plena a vessar, d’entrada la cobertura wi-fi de l’hotel va fer fallida quan tots els que hi erem vam començar a twittejar i twitxrtejar; fotos i twitts van colapsar la tramesa…amb els nostres iphone o blackberry, elprimer objectiu de l’acte estava més que aconseguit, fent que les petites frases que són el model de twitter omplíssin l’espai virtual.  I com que es tractava d’això prenent com a nucli de conversa la política 2.0, doncs aqui van alguns dels twitters i twitts: