STIC.CAT es fa gran i ja té el seu primer premi: el que ens ha lliurat l’AENTEG a la Nit Tic del Forum E-Tech celebrat a l’Hotel Carlemany de Girona. Aquest premi és interessant perquè es refereix a la promoció i ús de les TIC en la nostra societat i a com es generalitza, que és justament un dels objectius d’STIC.CAT. Estem orgullosos de que una associació jove com la nostra, hagi estat reconeguda per la seva tasca. Però especialment perquè la feina d’STIC és de tots i cadascú dels qui posem una part del nostre temps en fer d’STIC un projecte de qualitat, amb noms i cognoms:

Eduard Batlle, provocador d’idees; Francesc Grau, equilibri i mesura; Mercè Vila-Clara, organitzadora prudent; Josep Campmajó, el cap clar amb olor a violetes; Miquel Serrabassa, secretari eficient; Albert Simó, sensibilitat i ordre; Toni Sellas, la veu i la il·lusió; David Rodríguez, l’eficiència assegurada; l’Àlex Hernández, el redactor eficaç, Xavier Peytibí, el guru de l’anàlisi ; Albert Matin i Victor Martin, els emprenedors…..i alguns més que no hi caben aquí.

Ara tenim un repte molt important que és fer d’STIC mereixedora del premi i de molts d’altres que puguin venir, però especialment fer d’STIC mereixedora de la gent que la forma. No és fàcil per a un grup de gent voluntària fer la feina que ens hem proposat, i no ho és especialment en aquest moment de canvi de sistema socioeconòmic que vivim. Però no és casualitat que sorgeixin propostes com les d’STIC en moments com aquest, crec que sorgeixen perquè la gent de la societat civil tenim ganes de ser i de fer cada dia, de decidir sobre el que volem per a nosaltres i per a la nostra comunitat social i cultural. Sense participació no podrem demanar responsabilitats, sense acció no podrem esperar servei. Gràcies a tots els qui hi creieu, intentarem respondre amb coherència i responsabilitat.

Llibre: La vaca púrpura de Seth Godin

Pel·lícula: 2012 de Roland Emmerich

Música: Ti stringeró de Nada

Albert Garcia Pujadas, CEO de Calico Electrònico, ha participat en l’inici de curs del grup de docents que enguany faran recerca educativa per al SIRE del Departament d’Educació, fent una conferència sobre la innovació en educació des del punt de vista de la seva experiència empresarial. L’objectiu de la sessió era posar en contacte els docents que tenen l’encàrrec de fer recerca educativa i l’empresa que produeix la web més visualitzada pels adolescents d’entre 10 i 17 anys.

Quines són les estratègies que l’escola hauria d’entomar per a conectar amb els seus alumnes en el món actual?  Garcia Pujadas ens ha donat el seu parer: les noves normes de socialització, l’icol·ectivisme, la necessitat de veritat són signes d’identitat d’un grup generacional que ha nascut digital, que demana que s’acostin a la seva forma de veure el món. Planteja que el professorat és la clau del canvi innovador, és el “sysop” del sistema i per a ser-ho li cal una immersió total en el món hiperconectat i en xarxa on viuen els alumnes. Perquè l’escola, com l’empresa, s’ha de posar a solucionar els problemes dia a dia, la innovació no és un procediment TIC, és un estat mental col·lectiu i només s’aconsegueixen resultats si es modifica i s’investiga constantment.

És el nou fracàs escolar la manca de preparació real dels alumnes per a buscar-se la vida quan surt del sistema educatiu? És la manca de motivació per a l’empreneduria el contingut curricular que no es dona? La situació de crisi ecoòmica posa de relleu que ni tan sols els molt preparats, els que tenen éxit escolar en qualificacions i títols, no aconsegueixen una feina digna, ben pagada, o simplement, una feina. El sistema educatiu es veu interpel·lat per la necessitat social de respostes a un nou món que està canviat per minuts. És un repte que la gent que treballem en educació hem d’entomar, i l’escola és un mecanisme que funciona, només cal posar-lo en línia. Estudiar per a buscar-se la vida, els alumnes ja ho saben i juguen a fer-ho a la play mentre miren les càpsules de Càlico, l’heroi que desitja, si fos ric, comprar una “fragoneta llena de malacaton..es”.

Llibre: Tribes de Seth Godin

Pel·lícula: Harry Potter i l’ordre del fènix de David Yates

Video: La generación de la bola, cápsula de Cálico Electrónico

Assistir a una sessió de treball amb estudiants de final de carrera d’enginyeria és una forma segura d’aprendre. El programa Enginycat el promou el Departament d’Innovació,Universitat i Empresa, a través del Comissionat per a Universitats i Recerca, i l’executa tècnicament a través de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Dins de les seves activitats de promoció de la innovació s’ha dissenyat la Innovative Engineering Coaching - IEC, activitat que va adreçada a recents titulats en enginyeria o estudiants en vies de titulació per entrenar les habilitats bàsiques de gestió necessàries per a treballar a l’empresa. Es pretèn que els enginyers/es participants dissenyin, estudiin la viabilitat i defensin un projecte innovador que doni resposta a una necessitat plantejada per una organització client.

El punt de partida proposat ha estat el de donar solució als requeriments d’un centre escolar que vol convertir-se en una escola digital, és a dir, que incorpora en tots els seus procediments el treball amb les tecnologies de la informació i la comunicació, i totes les modificacions d’infrastructura i solucions informàtiques que es requereixen. Una idea que és especialment pertinent en aquest moment, perquè és d’absoluta prioritat per al sistema educatiu. Els projectes que es van presentar no tenien com  a objectiu ser aplicables directament, calia que els estudiants fessin palesa la seva capacitat d’anàlisi i de resposta davant del client. Haig de dir però que les solucions proposades eren versemblants.

M’interessa però remarcar la innovació en la pròpia activitat, la pertinença i l’interès que signifiquen posar als nostres futurs enginyer davant de la realitat per a generar pràctica aplicada. Els membres del tribunal avaluador erem persones vinculades a l’educació (jo mateixa), dos empresaris del sector de les tecnologies, una persona del Departament d’Innovació,Universitat i Empresa i un representant de la universitat. Tots nosaltres, conjuntament amb l’equip d’Enginycat, vam constatar que el futur d’un país passa per comptar amb bons enginyers/es que donin solucions als reptes procedimentals de les institucions i les empreses. Aquesta iniciativa és una bona pràctica per a fomentar aquest objectiu, molt ben avalada per enginyers com Xavier Verdaguer en la seva preparació. Caldrà estar amatens a les respostes imaginatives d’uns i unes joves que es creuen la seva professió i que estan preparats per a realitzar-la.

Llibre: El Pla Cerdà d’Ildefons Cerdà

Pel·lícula: Apolo 13 de Ron Howard

Música: Forever changed de Lou Reed & John Cale

Amics,

per un problema del servidor, ara veieu el Platxèria una mica destarotat…ho solucionaré ben aviat….disculpeu, són coses de la màquina…

Per començar bé el dia, Charlie Parker i Summertime

En el dia desprès dels Premis Blocs Catalunya, i per no repetir el que en Miquel ha dit en el seu bloc que subscric totalment, algunes reflexions i alguns desitjos.

Com tota aventura nova, els Premis i Stic.cat són un assaig de convenciments personals. La feina d’assumir la revolució digital en el dia a dia comporta reconversions que són difícils d’entomar, i reptes que només els visionaris tenen a l’abast. No crec que només nosaltres siguem els dipositaris de la veritat absoluta però sí que vull deixar palès que en l’aventura d’Stic.cat hi ha voluntat, decissió, interacció i independència.

En la societat del coneixement i la tecnologia, alguna vegada tenim la temptació de pensar que la màquina ho soluciona tot, que el mecanisme és objectiu per definició i que el paper de la intervenció humana és menor. No és així, la tecnologia està al servei de les persones, i les persones la utilitzen amb objectius definits. Stic.cat és per definició una associació catalana, que utilitza la tecnologia per a portar a terme accions amb les persones, amb independència i rigorositat.

És possible que en algun moment sembli que la xarxa és el lloc on es poden amagar  malifetes, generar estratègies anònimes o pervertir el respecte degut entre humans; tampoc això és veritat. La xarxa té mitjans per a ser i saber qui és qui en cada moment, en la seva grandesa tecnològica, és el lloc més democràtic que existeix en aquest moment de forma global; i per això és un espai de present amb l’infinit com a futur.

Catalunya i la cultura catalana hi són presents de forma especial, molt qualificadament i molt quantitativament. Només pel nombre de persones que s’han acostat a aquests Premis Blocs, que s’han inscrit, que han votat i que ens han acompanyat en la nit del dia 10 a Girona, podem constatar l’absència de perplexitat en la comunitat blocaire i de la xarxa. Valor afegit.

Fins aquí les primeres reflexions del dia després i ara algun desig.

El de tornar a veure les cares de molts blocaires a dalt d’un escenari com el de l’Auditori de Girona, mirant sorpresos i commoguts a un públic entregat que aplaudia els seus blocs.

El de tornar sentir a persones de molta qualitat intel·lectual com les que durant la tarda d’ahir ens van deixar anar idees i pensaments que estimulen la creació com Miquel Duran, Ricardo Baeza-Yates o Kim Faura.

El de treballar de costat amb persones d’empreses, d’universitats, d’ong, d’institucions públiques i privades, des de la nostra associació per fer que aquest tast d’stic sigui una feina continuada i innovadora, per la cultura catalana, pel país i per la gent.

Música: Simfonia nº 9 “del Nou Món” d’Anton Dvorak

El Parlament de Catalunya està en línia. El seu president, Ernest Benach, té el convenciment de que sense una decisiva política 2.0 que emergeixi de la mateixa institució, el propi sistema democràtic estarà mancat de la força necessària per a ser democràcia del segle XXI. Hi estic d’acord absolutament.

A partir d’una invitació del President Benach, un grup de persones hem estat convidades a opinar i a generar interacció amb l’objectiu de fer d’aquesta institució cabdal del país un espai 2.0 que faciliti l’e-democràcia al país. No és baladí l’intent. Entre els qui erem hi ha Carles Puigdemont, José António Donaire, Carina Mejías, Pere Aragonès, Marc Arza, Saul Gordillo, Vicent Partal, Eduard Batlle o Xavier Peytibi.

Alguns d’ells ja han fet un post als respectius blogs, com Peytibi o Donaire, i m’uneixo a ells perquè aquesta també és una forma de començar a fer el Parlament 2.0 que ens plantegem.

Primer de tot l’objectiu, crec que hauria de ser el de promocionar la utilització de la 2.0 i les tic en general per a modernitzar i optimitzar la pràctica democràtica. És un element clau que ens dona valor afegit com a país. La darrera moció econòmica del congrès americà no va ser aprovada en primer instància perquè els congressistes rebien sms i missatges de la gent als seus facebooks i blogs dient que no ho aprovessin. És un exemple de participació directa que no és una votació sinó una conseqûència de la utilització del 2.0 per part del ciutadà sense complexes, facilitat pels polítics mateixos.

Amb tot això vull dir que cal:

- formació (per diputats, per tot el sistema educatiu, per la gent en general) que faci superar l’escletxa digital referida a cultura del coneixement, no només a tecnologia, en educació en diem TAC (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement)….
- decisió política dels partits i les institucions per promocionar i modificar rols i formes d’acció política
- mitjans i estructura tecnològica
- temes transversals com els de gènere, cohesió social, o escletxa digital.
- participacions dels diversos targets amb propostes de models d’acció democràtica, tant de casa nostra com de fora (alcaldes, administracions, altres..)
- els mitjans, les estratègies, les eines i la utilització de les moltes possibilitats de la xarxa.

Però sobretot, el convenciment per part de partits i institucions de que les noves eines realment poden millorar el sistema democràtic. Les eines i la tecnologia no són res sense els persones, i si aquest Parlament té objectius com aquest és perquè hi ha diputats i un president que s’ho creuen. És veritat que no podem pensar que un web o un sms canviïn gaire res però està demostrat que Obama va cap a la presidència dels EUA perquè ha estat present a Internet i ha sabut generar una acció a la xarxa que l’ha posat a l’abast de molta gent que en altre cas no hagués estat possible.

En tot cas, la tecnologia no ha de fer oblidar la ideologia, però sí que pot fer equitatiu i possible el fet de votar o simplement d’opinar a molta més gent que amb les formes tradicionals, i aquest ja és un objectiu pel qual val la pena lluitar.

LLibre: Ser digital de Nicholas Negroponte

Pel·lícula: Die stille vor Bach de Pere Portabella

Música: Yes, we can , Barack Obama Music Video

Ha començat el nou curs escolar i el Servei Educatiu del Vallès Oriental II l’ha celebrat amb una conferència del meu amic Dídac Lee, al qual he tingut el plaer de presentar i acompanyar en aquest acte.

Davant de 150 mestres i professors del Vallès, en Dídac ha desgranat la seva experiència de nen diferent que necessita adonar-se de que la seva diferència de físic i de cultura no era cap handicap per a aconseguir estudiar i tenir éxit en la nostra cultura. Ell, un nen xinès a Figueres, va ser dels primers nouvinguts que sense aules d’acollida ni plans d’entorn van haver de buscar-se una identitat en aquesta cultura d’acollida que és la catalana. A partir d’aquesta experiència trencadora, ell ha sabut convertir-se en un emprenedor d’éxit que amb tres empreses, s’està plantejant una obertura a Silicon Valley, desprès de les d’Argentina, Barcelona i Girona.
El més interessant per mí ha estat però el contingut referit a la importància dels valors en la organització de les seves empreses, que ell ha recuperat de la seva vivència personal: la voluntat de realitzar-se, el respecte als altres, el treball en equip, la passió pel que fas i la necessitat de tenir fites pròpies que t’ajudin a realitzar-te personalmet. Tot plegat una lliçó magistral per a uns mestres que van sortit encantats de trobar en ell un exemple de la feina que molts estan fent a les seves classes amb els nostres alumnes nouvinguts, però també pels nostres alumnes autòctons que necessiten estímuls per a tirar endavant dins d’un context social canviant i modificat per la tecnologia i el món audiovisual i multimèdia del qual en Dídac és un gran exemple.

I si em permeteu, faré un esment personal, que no faig normalment en els meus posts, però estic obligada. Ahir en aquest acte vaig fer el meu acomiadament com a responsable del servei que l’organitzava, desprès de 20 anys, per anar a ocupar-me d’altres responsabilitats a la Conselleria d’Educació, i no puc menys que agraïr a tots els mestres i professors de Mollet, Montmeló, Montornés,Parets, La Llagosta, Sant Fost de Campcentelles, Martorelles, Sta Maria de Martorelles, Vilanova del Vallès i Vallromanes, amb l’equip d’inspectors i la gent del Servei educatiu, especialment del Centre de recursos pedagògics, tota la seva professionalitat, la voluntat de treballar amb i per als alumnes i l’amistat amb ells. Les paraules del Manel a l’acte i l’aplaudiment i les abraçades, em van fer emocionar (sort que tenia al Dídac al costat que em feia riure per no plorar d’emoció…).Gràcies a tothom.

El món de l’educació és així de dur i d’emocionant, els reptes molt grans, les persones molt vàlides, la importància de la feina de l’escola fonamental en la nostra societat. Un món al que val la pena pertànyer.

Llibre: Nous reptes per a la formació del professorat de Marta Duñach i Joan Badia

Pel·lícula: Ça commence aujord’hui de Bertrand Tavernier

Música: Wah yeah d’Antònia Font