Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

El valor del iPhone 5

esadecreapolis

Ha salido a la venta el nuevo iPhone 5 de Apple, el objeto de deseo de millones de personas en todo el mundo. Objeto de deseo que se ha convertido en el producto más rentable de la empresa Apple.

La empresa de Steve Jobs, está consiguiendo ser la mejor valorada tanto a nivel de marca como en la Bolsa y esto merece una reflexión.
En este momento la valoración de sus acciones ronda los 700 dólares, y subiendo, y ahora mismo el valor de Apple es igual a la mitad del PIB de España. Pero es que además, según nos comenta Paul Krugman, también significará un aumento del PIB americano:
El nuevo iPhone podría añadir entre un cuarto y medio punto porcentual al crecimiento del PIB en el último trimestre de 2012. ¿Cómo? En primer lugar, el informe mantenía que era probable que Apple vendiera muchos teléfonos en un corto período de tiempo. En segundo lugar, señalaba que, aunque los iPhones se fabrican en el extranjero, la mayor parte del precio que ustedes pagan cuando compran uno tiene un valor añadido nacional —la venta minorista y mayorista, la publicidad y los beneficios— que se contabiliza como parte del PIB. Por último, tomaba algunas suposiciones plausibles sobre el precio de cada teléfono y el número de teléfonos vendidos y usaba esas estimaciones para calcular el impacto sobre el PIB. (@el_pais, 19/9/12)
Los datos no mienten y estamos viendo cómo Apple se convierte en la empresa modelo del momento, incluso en zonas de movimiento sísmico como la Bolsa. ¿Cuáles son las razones de estos resultados? Podemos aventurarnos a repasar algunas:
-Apple tiene un valor de marca excepcional porque en su larga trayectoria ha conseguido diseñar productos diferentes, innovadores y que están copando el mercado, es decir, han sabido ver el futuro de la mano de su omnipresente Jobs.
-Su concepto de empresa y su modelo de negocio pareciera en un principio demasiado endogámico porque obliga a los usuarios a abastecerse de todos los productos Apple para realimentarlos entre ellos, tanto en software como en hardware, pero eso, lejos de ser un lastre se ha convertido en valor añadido.
-Su capacidad de disrupción en los conceptos de uso de la tecnología. No dudan en inventar y reinventar los objetos y su apuesta por la estética es adn de la empresa.
-Y finalmente, pero sólo para no alargarnos, su capacidad de branding, de creación de marca, de marqueting exitoso, es excepcional, algunos lo tachan de sectario, pero todos lo admiran aunque no lo reconozcan, porque se están comiendo a los adversarios.

Estas razones han llevado a los analistas más sesudos, como Krugman, a intervenir en el estudio del caso Apple y a pormennorizar que sus apuestas excentricas han sido unas buenas apuestas, que sus denuncias constantes, son una parte más de su ideología de marca, y que su deseo de vender productos especiales pero rentables, está en el orígen de todo.
¿Alguien puede dudar de que saben hacerlo? Si una empresa en este mundo global es capaz de pasarle la mano por la cara a un país, sea porque le añade valor a su PIB o sea porque prácticamente lo iguala, es que es una empresa que hay que mirar, analizar y copiar con todos los respetos, no tanto en el formato de sus productos, ellos no nos dejarán; sino de los procesos que los llevan a poder diseñarlos, de las estructuras de la propia empresa y de sus tomas de decisiones. El modelo Apple tiene que ser “copiado” para lo bueno, si en el camino no somos vegetarianos o no vestimos de jeans y camisa negra, tampoco pasa nada, porque estaremos en el camino de la innovación y el buen resultado económico.
(publicat al blog d’ESADECREAPOLIS el 26/9/12)
LLibre: Steve Jobs de Walter Isaacson

Pel·lícula: El hobbit de Peter Jackson

Música:  She wolf de David Guetta i Sia

26, setembre 2012   1 Comentari

2011 i més enllà

L’inici d’un any convida a pensar en prediccions i cada vegada es fa més difícil. La revolució tecnològica va molt ràpida i  comporta que la comunicació, els viatges, les relacions personals canviint també a la mateixa velocitat. El que està clar és que la web, les aplicacions tecnològiques, la comunicació i la xarxa estan modificant els comportaments socials. Els sistemes tancats d’organització econòmica i social estan obsolets. Un exemple és l’economia financera que ha fet esclatar la crisi econòmica a partir de les subprime. El fet de que la borsa estigui connectada globalment  i actuant de forma ininterrompuda ha fet que el que podia ser una actuació específica d’un territori concret s’hagi convertit en un virus pandèmic de l’economia de tot el món. I això ens porta cap a la comunicació total. Les organitzacions han de ser espais intercomunicats, que funcionin com el mateix cerebre humà, sinapsis que podran controlar amb nanotecnologia els ordinadors o les màquines domèstiques.

Del local al global, de la web a la realitat. Al carrer les indicacions seran projectades directament a l’aire, i viurem en un món hiperconectat que obligarà a les persones a relacionar-se també de forma hiperconectada. Per què ara es venen emocions i no productes? Perquè les experiències ja són un producte, la realitat augmentada, els robots, la informació al núvol, són propostes reals que ja estan a les nostres vides. Això comporta que ens hem de plantejar qui som a la xarxa, si el nostre DNI ja és una IP. Per tant les normes, les lleis, com s’apliquen en un mon on els espais territorials ja no importen? El Gran Germà pot ser una realitat, els límits són els que nosaltres ens imposem. Com les professions, que seran noves en funció d’aquestes noves situacions. Treballem en xarxa, a nivell global, en professions que fins ara no coneixem com la biomedicina que aconsegueix integrar xips en el cos humà. Somien els androides amb ovelles elèctriques?

Els esquemes polítics i socials que ens han servit fins ara, no tenen validesa. Les potències mundials no són els països, són les corporacions. Una empresa com Facebook té més persones i més valor econòmic que molts territoris. La presa de decisions es concentra en poques i diverses mans, i mentre, la relació social dels grups ve determinada per la pròpia dinàmica de la relació tecnològica. Podem seguir fent sistemes educatius que tenen per objectiu preparar persones per a una cadena de muntatge? Podem seguir mantenint sistemes de recaptació d’impostos sense tenir en compte l’aterritorialitat dels nous models de negocis? Són les llengües una barrera de relació quan els traductors poden estar implantats al cervell i actuar automàticament? Seran les capacitats de gestionar tota aquesta informació on line, ràpida i tecnològica la que ens donarà la possibilitat de sobreviure. La resposta ràpida davant de nous reptes; la mal·leabilitat de les nostres pròpies capacitats, la validesa de les nostres creences, ens han de facilitar l’adaptació. Darwin ja ho deia: ” no sobreviu el més intel·ligent, sobreviu el que millor s’adapta”.

Llibre: En la cabeza de Steve Jobs: la mente detrás de Apple de Leander Kahney

Pel·lícula: Blue Valentine de Derek Cianfrance

Música: Mad World de Tears for Fears

3, gener 2011   3 Comentaris

Iniciador BCN, la realitat i el desig

Quan el Jordi Pérez em va proposar fer una sessió d‘Iniciador Bcn vaig pensar que jo no sóc l’emprenedora tipus que normalment va a aquests esdeveniments. Dona i funcionària, a priori no és el perfil, però em va fer molta il·lusió que m’ho proposés i ha estat l’esperonador per a crear una sessió adreçada a persones que emprenen o tenen la intenció de fer-ho, i per a la gent en general, encuriosida per l’educació en els nous contextes tecnològics. Un repte, i a mi, els reptes, m’agraden. Sense gaires dubtes vaig decidir que  el fil conductor fos el d’explicar el procés de creixement personal i formativa d’un emprenedor, travessat per Internet i les noves formes de creació de coneixement. Per a dir-ho amb la metàfora del títol, entre la realitat del cruel món de l’emprenedor i el desig aferrissat d’arribar a ser-ho.

Trufant un discurs pensat per a provocar, Propp m’ha servit per a estructurar un conte on l’heroi és la persona que vol emprendre i que té a davant un camí sense fi amb un temps imprevisible; l’objecte màgic és la xarxa Internet, i la lluita emprenedora es vertebra en un procés que va des d’aprendre, a innovar en el plantejament del seu producte i a liderar per a poder portar-ho a terme, en una societat canviant on els models d’empresa com Google, sorgeixen d’intangibles, i on l’èxit només l’aconseguirà si, com deia Lévi Strauss: saps fer-te les preguntes rellevants. És a dir, fas l’anàlisi de les teves possibilitats, tens la formació imprescindible, l’objectiu clar, inclous la utilització d’Internet i amb els nous suports; i especialment la voluntat de lideratge, dibuixen el perfil del nou heroi del nostre temps, de l’emprenedor. Utilitzant a Darwin com a model d’emprenedor de la ciència o a Obama com a emprenedor de la política, més que res per provocar però també per ensenyar exemples reeixits d’èxit, el conte de l’emprenedor s’ha completat.

He vist cares d’interès, ulls de desconcert al principi, que esdevenien mirades de curiositat fins a la decisió de preguntar al final. Hem obert un debat ric i nutritiu que ens ha permès aclarir alguns conceptes, intercanviar pors i neguits, explicar experiències i donar opinió, hem construir coneixement junts. He de confessar que no tenia cap vareta màgica com Harry Potter però la meva inquietud inicial s’ha esvaït al cap de cinc minuts d’haver començat a parlar, i amb les darreres diapositives i el debat, el sentiment de ser entre un grup de persones curioses, interessades i que feien les preguntes rellevants, ha omplert l’espai de Cinc. Hem deixat de témer perquè ens hem entès. Gràcies a t@ts, un plaer.

Llibre: Tristes trópicos de Lévi Strauss

Pel·lícula: Harry Potter i l’Ordre del Fénix de David Yates

Música: Extraterrestres d’Antònia Font

18, maig 2010   7 Comentaris

Tecnologia o creences

http://www.aullidos.com/imagenes/peliculas/babylon-1.jpg

Us recorda alguna cosa la foto?…Blade Runner?….hi ha pel·lícules que marquen estèticament i temàtica les següents generacions… Veient Babylon, a la qual pertany aquest fotograma, rememores Blade Runner i la seva empremta  posada al dia. Babylon m’interessa especialment perquè introdueix en clau futurista, alguns gadgets espectaculars i preveu quins podrien ser els valors en alça a la Borsa d’aquí a 50 anys. La història de Babylon comença a Serbia, passa per Rússia i arriba a Canadà per acabar a Nova York, un recorregut salpebrat de lluites i del més pur estil aventurer, Vin Diesel en estat pur. A aquest transfons simple i de sèrie B si li afegeixen però una sèrie de tecnologies que impacten i que haurien de ser tasca d’enginyers: un mapa en paper que es pot consultar com una pantalla tàctil ampliant i movent les imatges…unes ulleres que conecten visualment i auditivament amb altres persones i que augmenten el camp de visió…una paret plena de pantalles que s’unifiquen en una seleccionant-les amb una ma…mil canals d’informació mundial via web… però tot aquest desplegament de tecnologia deseable ens mostra una realitat difícil i apocalíptica que facilita que les grans empreses, les que dominen el món siguin sorprenentment les que venen religió..creences…

Un dels personatges diu que els humans vam deixar d’evolucionar a principis del segle XX i que la tecnologia ens ha avançat per l’esquerra, quan la tecnologia avança més rapidament que els humans és quan aquests tornen a la creença i li donen el valor que la tecnologia ha tingut en els temps precedents. Una hipòtesi a tenir en compte, si Google és en aquest moment el rei de la borsa, serà una nova religió la que donarà rendiments als inversors futurs? i si és així, pagaran els creients pels descreguts? És la vella discussió entre creure i investigar? Els humans sempre han necessitat de valors en els quals basar la voluntat de fer, la manca d’explicació del que es desconeix, la raó de les injustícies. Darwin deia que: “la religió és l’estratègia de supervivència de la tribu i Déu el legislador fonamental”, i justament quan la tecnologia sembla que ens soluciona la supervivència, és la religió la que obté els beneficis més alts. És una hipòtesi del guió d’una pel·lícula de segona, la realitat però podria donar-li la raó?

Llibre: Els amants de John Connolly

Pel·lícula: Babylon de Mathieu Kassowitz

Música: Deuces of Babylon de Achozen

7, gener 2010   7 Comentaris

Iniciador Bcn amb Xavier Verdaguer

La trobada que organitzen els amics d’Iniciador Bcn amb emprenedors va comptar en l’edició de desembre amb la presència de Xavier Verdaguer. Sempre són interessants les trobades amb en Xavier, un emprenedor que és model d’acció des de Catalunya al món. A partir de la seva empresa TMT Factory ha desenvolupat diversos projectes i en aquest moment viu a cavall entre Silicon Valley i Barcelona, on ha creat una nova empresa Innovalley que treballa en productes de vestit i calçat tecnològics, tota una revolució en el concepte de vestir i comunicar-se. Però va ser especialment interessant el que en Xavier ens va explicar sobre la seva trajectòria personal com a emprenedor. Un enginyer com ell va pensar un dia que volia muntar la seva empresa, que es posava en el camp de les llavors “noves” tecnologies i va començar un camí que no ha estat fàcil però que li ha possibilitat fer el que li agrada, renovar els seus interessos i guanyar-se la vida.

Idees que em van interessar: la capacitat de promoure empresa i creativitat que es donen entre la Universitat d’Stanford, el territori i els emprenedors de tot el món que conformen aquell l’ecosistema. El networking és imprescindible, la relació entre organitzacions fluida, l’accès a les persones més interessants és directa, i sobretot una cultura del risc, de l’assaig/error, per a anar endavant que demostra que aquest és el mètode per a donar respostes a la gent i per a generar riquesa. La seva fòrmula per a l’emprenedor és: Be generous, be patient, be sincere. Value = Intelligence Quotient+ Intellectual Property.  La connexió entre tecnologia i persones és la clau per a formular propostes de futur i els emprenedors tenen l’oportunitat de fer-ho ara més que mai.

Quins són els reptes a casa nostra? Un canvi de cultura relacionat amb la valoració de la recerca, l’empreneduria i el risc per ajudar les persones a treballar i generar riquesa. Facilitar la interacció entre capital i emprenedors, augmentar la implicació directa de les universitats i centres de recerca amb les empreses i els emprenedors, diversificar els models de negoci i d’inversió en nous sectors productius; és entendre que primer està el coneixement i la investigació per a la producció de riquesa i desprès la normativa, que les organitzacions poden ser grans però han de ser flexibles i obertes, i un interés real per les idees de la gent i per la millora de la vida de la gent. En Xavier ens va transmetre un missatge positiu i engrescador, i la gent d’Iniciador amb Jordi Perez al capdavant una proposta de networking i coneixement molt interessant. Generant idees.

Llibre: Wath matters now de Seth Godin (download free)

Pel·lícula: Avatar de James Cameron

Música: Walk Away de Ben Harper

16, desembre 2009   15 Comentaris

Premis Blocs Catalunya – Stic.cat

En el dia desprès dels Premis Blocs Catalunya, i per no repetir el que en Miquel ha dit en el seu bloc que subscric totalment, algunes reflexions i alguns desitjos.

Com tota aventura nova, els Premis i Stic.cat són un assaig de convenciments personals. La feina d’assumir la revolució digital en el dia a dia comporta reconversions que són difícils d’entomar, i reptes que només els visionaris tenen a l’abast. No crec que només nosaltres siguem els dipositaris de la veritat absoluta però sí que vull deixar palès que en l’aventura d’Stic.cat hi ha voluntat, decissió, interacció i independència.

En la societat del coneixement i la tecnologia, alguna vegada tenim la temptació de pensar que la màquina ho soluciona tot, que el mecanisme és objectiu per definició i que el paper de la intervenció humana és menor. No és així, la tecnologia està al servei de les persones, i les persones la utilitzen amb objectius definits. Stic.cat és per definició una associació catalana, que utilitza la tecnologia per a portar a terme accions amb les persones, amb independència i rigorositat.

És possible que en algun moment sembli que la xarxa és el lloc on es poden amagar  malifetes, generar estratègies anònimes o pervertir el respecte degut entre humans; tampoc això és veritat. La xarxa té mitjans per a ser i saber qui és qui en cada moment, en la seva grandesa tecnològica, és el lloc més democràtic que existeix en aquest moment de forma global; i per això és un espai de present amb l’infinit com a futur.

Catalunya i la cultura catalana hi són presents de forma especial, molt qualificadament i molt quantitativament. Només pel nombre de persones que s’han acostat a aquests Premis Blocs, que s’han inscrit, que han votat i que ens han acompanyat en la nit del dia 10 a Girona, podem constatar l’absència de perplexitat en la comunitat blocaire i de la xarxa. Valor afegit.

Fins aquí les primeres reflexions del dia després i ara algun desig.

El de tornar a veure les cares de molts blocaires a dalt d’un escenari com el de l’Auditori de Girona, mirant sorpresos i commoguts a un públic entregat que aplaudia els seus blocs.

El de tornar sentir a persones de molta qualitat intel·lectual com les que durant la tarda d’ahir ens van deixar anar idees i pensaments que estimulen la creació com Miquel Duran, Ricardo Baeza-Yates o Kim Faura.

El de treballar de costat amb persones d’empreses, d’universitats, d’ong, d’institucions públiques i privades, des de la nostra associació per fer que aquest tast d’stic sigui una feina continuada i innovadora, per la cultura catalana, pel país i per la gent.

Música: Simfonia nº 9 “del Nou Món” d’Anton Dvorak

11, octubre 2008   4 Comentaris