Quan el Jordi Pérez em va proposar fer una sessió d‘Iniciador Bcn vaig pensar que jo no sóc l’emprenedora tipus que normalment va a aquests esdeveniments. Dona i funcionària, a priori no és el perfil, però em va fer molta il·lusió que m’ho proposés i ha estat l’esperonador per a crear una sessió adreçada a persones que emprenen o tenen la intenció de fer-ho, i per a la gent en general, encuriosida per l’educació en els nous contextes tecnològics. Un repte, i a mi, els reptes, m’agraden. Sense gaires dubtes vaig decidir que  el fil conductor fos el d’explicar el procés de creixement personal i formativa d’un emprenedor, travessat per Internet i les noves formes de creació de coneixement. Per a dir-ho amb la metàfora del títol, entre la realitat del cruel món de l’emprenedor i el desig aferrissat d’arribar a ser-ho.

Trufant un discurs pensat per a provocar, Propp m’ha servit per a estructurar un conte on l’heroi és la persona que vol emprendre i que té a davant un camí sense fi amb un temps imprevisible; l’objecte màgic és la xarxa Internet, i la lluita emprenedora es vertebra en un procés que va des d’aprendre, a innovar en el plantejament del seu producte i a liderar per a poder portar-ho a terme, en una societat canviant on els models d’empresa com Google, sorgeixen d’intangibles, i on l’èxit només l’aconseguirà si, com deia Lévi Strauss: saps fer-te les preguntes rellevants. És a dir, fas l’anàlisi de les teves possibilitats, tens la formació imprescindible, l’objectiu clar, inclous la utilització d’Internet i amb els nous suports; i especialment la voluntat de lideratge, dibuixen el perfil del nou heroi del nostre temps, de l’emprenedor. Utilitzant a Darwin com a model d’emprenedor de la ciència o a Obama com a emprenedor de la política, més que res per provocar però també per ensenyar exemples reeixits d’èxit, el conte de l’emprenedor s’ha completat.

He vist cares d’interès, ulls de desconcert al principi, que esdevenien mirades de curiositat fins a la decisió de preguntar al final. Hem obert un debat ric i nutritiu que ens ha permès aclarir alguns conceptes, intercanviar pors i neguits, explicar experiències i donar opinió, hem construir coneixement junts. He de confessar que no tenia cap vareta màgica com Harry Potter però la meva inquietud inicial s’ha esvaït al cap de cinc minuts d’haver començat a parlar, i amb les darreres diapositives i el debat, el sentiment de ser entre un grup de persones curioses, interessades i que feien les preguntes rellevants, ha omplert l’espai de Cinc. Hem deixat de témer perquè ens hem entès. Gràcies a t@ts, un plaer.

Llibre: Tristes trópicos de Lévi Strauss

Pel·lícula: Harry Potter i l’Ordre del Fénix de David Yates

Música: Extraterrestres d’Antònia Font

Us recorda alguna cosa la foto?…Blade Runner?….hi ha pel·lícules que marquen estèticament i temàtica les següents generacions… Veient Babylon, a la qual pertany aquest fotograma, rememores Blade Runner i la seva empremta  posada al dia. Babylon m’interessa especialment perquè introdueix en clau futurista, alguns gadgets espectaculars i preveu quins podrien ser els valors en alça a la Borsa d’aquí a 50 anys. La història de Babylon comença a Serbia, passa per Rússia i arriba a Canadà per acabar a Nova York, un recorregut salpebrat de lluites i del més pur estil aventurer, Vin Diesel en estat pur. A aquest transfons simple i de sèrie B si li afegeixen però una sèrie de tecnologies que impacten i que haurien de ser tasca d’enginyers: un mapa en paper que es pot consultar com una pantalla tàctil ampliant i movent les imatges…unes ulleres que conecten visualment i auditivament amb altres persones i que augmenten el camp de visió…una paret plena de pantalles que s’unifiquen en una seleccionant-les amb una ma…mil canals d’informació mundial via web… però tot aquest desplegament de tecnologia deseable ens mostra una realitat difícil i apocalíptica que facilita que les grans empreses, les que dominen el món siguin sorprenentment les que venen religió..creences…

Un dels personatges diu que els humans vam deixar d’evolucionar a principis del segle XX i que la tecnologia ens ha avançat per l’esquerra, quan la tecnologia avança més rapidament que els humans és quan aquests tornen a la creença i li donen el valor que la tecnologia ha tingut en els temps precedents. Una hipòtesi a tenir en compte, si Google és en aquest moment el rei de la borsa, serà una nova religió la que donarà rendiments als inversors futurs? i si és així, pagaran els creients pels descreguts? És la vella discussió entre creure i investigar? Els humans sempre han necessitat de valors en els quals basar la voluntat de fer, la manca d’explicació del que es desconeix, la raó de les injustícies. Darwin deia que: “la religió és l’estratègia de supervivència de la tribu i Déu el legislador fonamental”, i justament quan la tecnologia sembla que ens soluciona la supervivència, és la religió la que obté els beneficis més alts. És una hipòtesi del guió d’una pel·lícula de segona, la realitat però podria donar-li la raó?

Llibre: Els amants de John Connolly

Pel·lícula: Babylon de Mathieu Kassowitz

Música: Deuces of Babylon de Achozen

La trobada que organitzen els amics d’Iniciador Bcn amb emprenedors va comptar en l’edició de desembre amb la presència de Xavier Verdaguer. Sempre són interessants les trobades amb en Xavier, un emprenedor que és model d’acció des de Catalunya al món. A partir de la seva empresa TMT Factory ha desenvolupat diversos projectes i en aquest moment viu a cavall entre Silicon Valley i Barcelona, on ha creat una nova empresa Innovalley que treballa en productes de vestit i calçat tecnològics, tota una revolució en el concepte de vestir i comunicar-se. Però va ser especialment interessant el que en Xavier ens va explicar sobre la seva trajectòria personal com a emprenedor. Un enginyer com ell va pensar un dia que volia muntar la seva empresa, que es posava en el camp de les llavors “noves” tecnologies i va començar un camí que no ha estat fàcil però que li ha possibilitat fer el que li agrada, renovar els seus interessos i guanyar-se la vida.

Idees que em van interessar: la capacitat de promoure empresa i creativitat que es donen entre la Universitat d’Stanford, el territori i els emprenedors de tot el món que conformen aquell l’ecosistema. El networking és imprescindible, la relació entre organitzacions fluida, l’accès a les persones més interessants és directa, i sobretot una cultura del risc, de l’assaig/error, per a anar endavant que demostra que aquest és el mètode per a donar respostes a la gent i per a generar riquesa. La seva fòrmula per a l’emprenedor és: Be generous, be patient, be sincere. Value = Intelligence Quotient+ Intellectual Property.  La connexió entre tecnologia i persones és la clau per a formular propostes de futur i els emprenedors tenen l’oportunitat de fer-ho ara més que mai.

Quins són els reptes a casa nostra? Un canvi de cultura relacionat amb la valoració de la recerca, l’empreneduria i el risc per ajudar les persones a treballar i generar riquesa. Facilitar la interacció entre capital i emprenedors, augmentar la implicació directa de les universitats i centres de recerca amb les empreses i els emprenedors, diversificar els models de negoci i d’inversió en nous sectors productius; és entendre que primer està el coneixement i la investigació per a la producció de riquesa i desprès la normativa, que les organitzacions poden ser grans però han de ser flexibles i obertes, i un interés real per les idees de la gent i per la millora de la vida de la gent. En Xavier ens va transmetre un missatge positiu i engrescador, i la gent d’Iniciador amb Jordi Perez al capdavant una proposta de networking i coneixement molt interessant. Generant idees.

Llibre: Wath matters now de Seth Godin (download free)

Pel·lícula: Avatar de James Cameron

Música: Walk Away de Ben Harper

En el dia desprès dels Premis Blocs Catalunya, i per no repetir el que en Miquel ha dit en el seu bloc que subscric totalment, algunes reflexions i alguns desitjos.

Com tota aventura nova, els Premis i Stic.cat són un assaig de convenciments personals. La feina d’assumir la revolució digital en el dia a dia comporta reconversions que són difícils d’entomar, i reptes que només els visionaris tenen a l’abast. No crec que només nosaltres siguem els dipositaris de la veritat absoluta però sí que vull deixar palès que en l’aventura d’Stic.cat hi ha voluntat, decissió, interacció i independència.

En la societat del coneixement i la tecnologia, alguna vegada tenim la temptació de pensar que la màquina ho soluciona tot, que el mecanisme és objectiu per definició i que el paper de la intervenció humana és menor. No és així, la tecnologia està al servei de les persones, i les persones la utilitzen amb objectius definits. Stic.cat és per definició una associació catalana, que utilitza la tecnologia per a portar a terme accions amb les persones, amb independència i rigorositat.

És possible que en algun moment sembli que la xarxa és el lloc on es poden amagar  malifetes, generar estratègies anònimes o pervertir el respecte degut entre humans; tampoc això és veritat. La xarxa té mitjans per a ser i saber qui és qui en cada moment, en la seva grandesa tecnològica, és el lloc més democràtic que existeix en aquest moment de forma global; i per això és un espai de present amb l’infinit com a futur.

Catalunya i la cultura catalana hi són presents de forma especial, molt qualificadament i molt quantitativament. Només pel nombre de persones que s’han acostat a aquests Premis Blocs, que s’han inscrit, que han votat i que ens han acompanyat en la nit del dia 10 a Girona, podem constatar l’absència de perplexitat en la comunitat blocaire i de la xarxa. Valor afegit.

Fins aquí les primeres reflexions del dia després i ara algun desig.

El de tornar a veure les cares de molts blocaires a dalt d’un escenari com el de l’Auditori de Girona, mirant sorpresos i commoguts a un públic entregat que aplaudia els seus blocs.

El de tornar sentir a persones de molta qualitat intel·lectual com les que durant la tarda d’ahir ens van deixar anar idees i pensaments que estimulen la creació com Miquel Duran, Ricardo Baeza-Yates o Kim Faura.

El de treballar de costat amb persones d’empreses, d’universitats, d’ong, d’institucions públiques i privades, des de la nostra associació per fer que aquest tast d’stic sigui una feina continuada i innovadora, per la cultura catalana, pel país i per la gent.

Música: Simfonia nº 9 “del Nou Món” d’Anton Dvorak