La primavera acumula espores, pluja, sol i dates importants: el 14 d’abril, dia de la república, al 23 d’abril, dia de Sant Jordi, o el 25 d’abril, dia de la revolució dels clavells portuguesa;  semblaria que la primavera porta efluvis de renovada energia. Aquest mes d’abril pot ser un dels mesos a recordar en la nostra pròpia història. Hi ha un equip, que és el centre del món i ens té enganxats  a les seves passes perquè de molt del que ells, els nois del Barça, facin,  depèn el futur d’una entitat que té les eleccions a tocar, i on es juga alguna cosa més que un canvi de president. Es juga una forma d’entendre el futbol i la seva relació amb els socis, amb Catalunya, amb la política i amb el món. La necessitat de donar transparència a la gestió de l’entitat més important de Catalunya, i de posar-la en el món de la forma més ajustada a les necessitats del club i de la gent, de fer-lo virtual i real, conté un repte que no només es juga a la gespa, però que en depèn molt.

La celebració de Sant Jordi a Catalunya és l’inici de la vida al carrer, d’una forma d’entendre la cultura i la relació entre les persones, relaciona la natura i la creació humana, la rosa i el llibre, l’emoció i la raó. Ens imposa el deure de saber i sentir, com el propi joc del futbol; i enguany a més ha estat la porta a les consultes sobre la independència, una acció que es produeix com a conseqüència de la reiterada sensació de que l’Estatut de Catalunya, votat en referendum i aprovat pels ciutadans, sigui retallat per un Tribunal Constitucional posat en qüestió, fins a deixar en no res les novetats que aquell introdueix en la difícil i històricament irresolta relació entre Catalunya i Espanya. Decidir per un mateix és la primera cosa que li ensenyem als nostres infants, saber i tenir opinió és bàsic per a fer-se persones; les dependències extremes només comporten obediència. L’opinió comporta raonament i convenciment. És legal i és ètic opinar, dir el que un pensa, i si després aquest sentiment és majoritari, fer-lo llei. Els humans ens hem donat el més preuat regal, el de la democràcia i l’estat de dret, i els que podem gaudir-lo, hem de fer-ho. L’expressió de l’opinió és sagrada, com les roses i els llibres d’un sant guerrer que lluita contra un drac de foc.

Les metàfores són infinites en aquest més d’abril, el foc, les roses, els llibres, els clavells, el drac. Però quan un país ha de decidir només sota la norma del jutge, i aquests jutges estan a l’ull de l’huracà, no sembla que res vagi bé. Que els jutges siguin enemics entre ells, que la política jugui a legislar amb les togues dels magistrats només demostra que la nostra joveníssima democràcia té el xarampió primaveral i no acaba de trobar-se bé en aquest cos que li ve gran. Poden uns jutges marcats pels propis colors ideològics decidir sobre la decisió que els ciutadans ja han pres? Si uns poden, els altres també. I arribem a un atzucac. Mentre, la gent no té diners per a pagar el rebut de la hipoteca, no té per a pagar els seus empleats, no té per a comprar menjar, no té per a comprar llibres i roses. Som capaços de crear una festa com la de Sant Jordi, de crear l’equip que és el centre del món, de fer un Estatut o dir si volem o no ser independents d’Espanya i ningú, a la fi,  és capaç de vèncer el drac?

Llibre: Olor de violetes de Josep Campmajó

Pel·lícula: For Whom the bells tolls de Sam Wood

Música: Grandola Vila Morena d’Amàlia Rodrigues

Sant Jordi és la festa de Catalunya, la festa del llibre. Molt es parla de com s’està modificant la transmissió del coneixement des que les TIC han entrat a les nostres vides. La resposta clàssica és que Internet es menja els sabers tradicionals, els oficis clàssics com el de mestre o el d’escriptor, i tot es veu transportat pels bits. Res més lluny de la realitat. Els mitjà en aquest cas modifica el resultat però no l’anul·la, el transforma, i els que som lletraferits, aquells que no podem estar sense llegir una estona al dia, som també molts dels que naveguem per la xarxa i interactuen en ella, som bitferits.

I el fet no es gens contradictori. En aquest moment existeix el més gran nombre de lectors que mai hem tingut; els nostres joves llegeixen a més de jugar a la playstation, i tenen criteri. No podem oblidar que llibres com Harry Potter, són dels més venuts arreu del món. Però a més, notícies com la creació de la Biblioteca Digital Mundial, són alguna cosa més que una web a la xarxa, signifiquen la democratització del coneixement i la cooperació per al intercanvi. Paraules revolucionàries.

La imatge que acompanya aquest post està formada per portades de molts llibres que junts formen un collage de colors i es converteixen en una altre forma de creació humana. Les persones seguirem imaginant conceptes i emocions per compartir, i les TIC ens facilitaran la feina de fer-les conèixer i de transformar-les a millor. Lletraferits i bitferits celebrem la festa més bonica. Feliç Sant Jordi!

Llibre: Homilies d’Organyà

Pel·lícula: The reader de Stephen Daldry

Música: Platxèria de J.S.Papasseit versionat per J.M.Serrat