Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Bon Any 2011

El sol de primavera no és l’astre,
és la claror d’aquells que han vençut
una nosa constant i les primeres mosques.
D’altres, en canvi, buscarem una ombra
on llepar-nos les clapes de rovell
que ens infecten els ulls, cansats de veure-hi massa.
Els obres, i qui t’acompanya dorm.
El cant de l’òliba amara la pell
de records i camins que refaries
sense remordiments ni por a ser descobert.
Per la finestra entreoberta penetren
subtils clivells informatius de ràdio:
aquesta crisi ens coagula el temps
i ens obliga a furgar en un préstec de vida
miserable que no podràs tornar.
Decideix: realitat o fer olor de setze anys.

Gabriel Pena, La revolució del bon gust, Premi Màrius Torres 2009

Música: Knocking on heaven’s door by Bryan Ferry

31, desembre 2010   1 Comentari

Maragall, el poeta

EXCELSIOR

Vigila, esperit, vigila;
no perdis mai el teu nord;
no et deixis dur a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire;
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent;
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble;
fuig dels horitzons mesquins;
sempre al mar, al gran mar noble:
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja;
oblida’t de tot regrés;
no s’acaba el teu viatge;
no s’acabarà mai més

LLibre: Obra completa de Joan Maragall

Pel·lícula: Oceans de Jacques Perrin

Música: Caic de Gerard Quintana

10, octubre 2010   1 Comentari

Homenatge a Vicent Andrés Estellés

Els amants

La carn vol carn (Ausias March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat
moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d’una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

Música: Els amants de Vicent Andrés Estellés musicat per Ovidi Montllor

4, setembre 2010   8 Comentaris

Homenatge a Màrius Torres

Avui, dilluns, 30 d’agost, fa cent anys que va néixer el poeta lleidatà Màrius Torres (Lleida, 1910 – Puig d’Olena, 1942). Un grup de blocaires ens hem posat d’acord per retre-li un homenatge conjunt, com hem fet en d’altres ocasions, aquest cop convoquen el Lluís Gil i la Carme Rosanas i he rebut l’avís, com sempre de Victor Pàmies. Parlar de poesia als blocs és posar música als sons de la virtualitat, un espai de gaudi enmig els bits i parlar de poetes que tensen l’arc perquè nosaltres tensem les nostres vides…

El combat dels poetes

“Què esperes, esperit distès igual que un arc?”

Joan Sales, Amarint
Poetes, com l’arquer que es dreça d’entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.

Música: Cançó a Mahalta de Màrius Torres en versió de Lluís Llach

30, agost 2010   10 Comentaris

Riba, passió i desig sota el rigor

 

Que en el cant sigui baix el bes
i astut el cor en l’abraçada:
el cor vol més, vol en excés,
i en el do rebut es degrada.     

Abans dels teus ulls, estimada,
¿hi ha un amor que, dolç, me’ls creés
que me’n fes uns camins d’onada?
¿Uns ulls per l’amor de després?     

Dóna’t perquè tot recomenci
ordit en perills de silenci,
virginal d’un foc absolut;     

com, passant de l’illa inaudita,
qui s’exalta al somni volgut
en la perla ardent que l’imita.
Carles Riba (1893-1959)
Llibre: Poesia completa de Konstantin Kavafis (versió de Carles Riba)
Pel·lícula: V.O.S. de Cesc Gay
Música: Prelude to the afternoon of the faun de Claude Debussy

11, juliol 2009   7 Comentaris