Internet ens farà més democràtics? La irrupció de les xarxes socials està modificant la feina de molts, de periodistes fins a mestres, però quin és l’abast que pot tenir a la pràctica política la implantació d’aquests nous canals? La democràcia és encara tendre a casa nostra, 30 anys no són res en el temps històric. Però la rapidesa amb que Internet està entrant en les nostres vides fa que 30 anys siguin una eternitat front els mesos que porta  Twitter essent protagonista d’una nova forma de comunciar-se entre persones. Moltes d’aquestes qüestions es plantegen en el llibre Política 2punt0 que ha presentat Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, polític pioner en la utilització personal i professional de les xarxes socials. Vídeo de la presentació del llibre a l’hotel Me de Barcelona.

Hi ha un repte latent en la pràctica democràtica dels ciutadans i en la  forma de fer política dels professionals que s’hi dediquen: fer de la democràcia l’instrument de benefici social i personal que està cridat a ser. Segurament quan molts es plantegen si cal anar a votar o no perquè els discursos els queden lluny, o ni tan sols s’han acostat mai a un miting de campanya electoral perquè allà només hi van els fidels del partit corresponent, estem definint una mala pràctica de la democràcia dels ciutadans. Però és especialment important la pròpia forma de fer dels polítics, aquells que dedicats professionalment a la cosa pública no són capaços de convèncer al ciutadà de que és important votar, que és rendible la feina que es fa al Parlament, que realment es fan lleis per a benefici social; demostrar que l’equitat i el dret a viure dignament és l’objectiu i no l’excepció. No és fàcil en un món canviant i amb reptes extraordinaris de canvi estructural.

És doncs Internet una oportunitat de regenerar la vida política a casa nostra? Estem davant d’una possibilitat real de conversa amb el ciutadà. Com va dir ahir el President Benach: “Amb les xarxes socials ja no parlem al ciutadà, ara parlem amb el ciutadà” La diferència és notable, qualsevol que vulgui ser a la xarxa ha de construir la seva identitat digital real, sense enganys, amb coherència i honestedat. Ningú serà un altre per ser a la xarxa, els votants esperen veracitat; Internet fa que tot sigui més transparent i per tant necessita de polítics molt segurs de qui són i què defensen. Aquesta conversa directa entre polítics i ciutadans és el valor afegit d’Internet. Segurament això que ara ens preguntem, dintre de poc temps serà una realitat incontestable, mentre, Internet ens ens ho posa una mica més fàcil cada dia.

Llibre: Política 2punt0 d’Ernest Benach

Pel·lícula: The Hurt Locker de Katrhyn Bigelow

Música: The crazy hearth de Ryan Bingham/The weary kind

La Jornada de Mitjans al Parlament de Catalunya ha començat amb la demanda del President Benach de que els de assistents, periodistes, parlamentaris, públic en general, siguem capaços d’arribar a conclusions sobre el paper dels mitjans front la societat i la política. És un gran repte, un repte enorme.

Per aconseguir arribar a acords s’ha de partir d’un plantejament anivellat del que cadascú espera de l’altre, en aquest cas, què esperen els polítics dels mitjans i els mitjans dels polítics, i què els ciutadans respecte de tots dos col·lectius, els quals tenen una responsabilitat molt gran en la vida democràtica de la comunitat.

I aquesta és la clau, saber com i de quina manera podem modificar i esmenar a l’alça la pràctica de la llibertat, de la democràcia, utilitzant la informació i els nous mitjans per afavorir justament una pràctica democràtica de més qualitat. Les regles del joc a la xarxa poden ser criteritzades, poden donar la possibilitat de generar paradigmes de resultats innovadors i aquest ha de ser un procediment que els mitjans tradicionals han de saber entomar.

La llibertat d’expressió és també defensa de valors democràtics, facilitadora d’accès a la informació donant paper a tothom, donant presència la ciutadania, i retallant l’escletxa digital, amb la formació tant al sistema educatiu com en els models que polítics o empresaris han de poder promoure davant de la societat.

Mentre es fa la Jornada en directe, 316 pesones fan el seguiment de forma virtual a la xarxa via twitter, facebook o twitxr..aquest és un reclam per a tothom des de la xarxa.

Llibre: Creure en l’educació de Victòria Camps

Pel·lícula: Cremar desprès de llegir dels Germans Coen (Touzon dixit)

Música: Qui n’ha begut de Mishima (Touzon dedicated)