L’arribada de Patxi López a la lehendakaritza conté significats que van més enllà de la pura alternança en un govern democràtic. La connotació cultural que relaciona nacionalisme amb els símbols i les creences d’un determinat grup cultural determina les accions polítiques i com aquestes es mostren a la societat, però tots els partits, totes les ideologies tenen la seva connotació cultural, inclosos els que no s’anomenen “nacionalistes”.

És determinant per a una persona com construeix la seva identitat, com és fa membre d’un determinat grup cultural i social per a ser. Un individu no és si no pertany a un grup humà, ningú és un “enfant sauvage” com el de Truffaut, per definició, tots formem part del grup cultural on ens hem fet persones. Les ideologies beuen d’aquests trets i totes elles, dretes i esquerres, prenen com a senyals identitaris aquells que s’adiuen a les seves pròpies característiques polítiques. Per això és molt important com un polític es defineix en el seu primer dia. Patxi López ha “promès” el càrrec de lehendakari, no l’ha jurat; aquest és un tret distintiu dels partits que no volen veure’s representats amb registres que s’identifiquen amb temps i normes antigues com la del jurament. Ho ha fet sota l’arbre de Guernika, que en canvi, tot i ser un símbol antic sí que té un valor que el seu partit  vol incloure en la seva identificació;  i ha llegit unes poesies per acabar, cap referent a l’abans per entrar en el futur; per tant allunyant-se de les cerimònies religioses i anant cap a la representació laïca que relaciona la poesia amb el ciutadà modern.

Tot plegat és una molt ben estudiada cerimònia que vol aconseguir que la majoria dels ciutadans d’Euskadi s’identifiquin amb el nou govern i especialment amb la seva política, la càrrega de simbolisme no és banal. La nostra societat líquida necessita cada vegada més de referents que es lliguin a respostes emocionalment intenses, per això un gol del nostre equip favorit ens pot portar a la glòria, és identificació total en un clip. Com en tots els rites de pas de totes les cultures, els símbols són part de l’aventura d’aquell que arriba a una nova etapa. També en política, o potser per més, la identificació i els símbols són fonamentals. Ningú és aliè a l’emoció, i aquesta és la primera clau del convenciment. Egun on.

Llibre: Levi Strauss y el pensamiento salvaje de Keck

Pel·lícula: L’enfant sauvage de François Truffaut

Música: Love Cats de Jamie Cullum & Katie Melua

El Cercle del Coneixement, dins la seva programació de sopars-trobada, ens va proporcionar ahir nit una experiència enriquidora i d’aprenentatge amb la presència de Miguel Saenz de Viguera, assessor de la direcció general d’Innobasque , institut per a la innovació del País Basc.

El Sr. Saenz de Viguera ens va proporcionar un inmillorable mostra d’energia vital capaç de transformar-se en convenciment del públic assistent, només en 20 minuts de platxèria electritzant.

Algunes frases del ponent:

- Catalunya i Euskadi han d’anar plegades en innovació

- La inclusió i la internacionalització són imprescindibles per a innovar

- Els postgraus i màsters són una oportunitat, la formació contínua és el present i el futur

-  La crisi no és conjuntural, ha vingut a quedar-se, en realitat és un canvi de paradigma socioeconòmic

-  Gestionar el canvi és el veritable repte

- Un equip de líders amb idees i una societat formada, són la clau

- El treball en xarxa, la cooperació i la gestió del coneixement i la informació són les eines

- Qui somia transforma

El terme innovació està en boca de tots, i en la tertúlia posterior  varem poder preguntar què volia dir això i com ho entenia el convidat. No puc escriure tot el que vam parlar, però vull destacar que els valors bàsics del seu plantejament van ser la formació, la xarxa, la cooperació, l’intercanvi i el lideratge, posant la passió i la voluntat per davant dels fets. En algun moment va sortir el tema del català emprenyat o del català perplexe; des del seu basquisme profund (és de Bilbao …) ens va “retreure” amistosament que no ens deixessim portar per aquests adjectius sense contingut. Va apel·lar fets com el que dues universitats catalanes estiguin en el top 100 de les mundials, mentre de basques no n’hi cap; o a la capacitat de la societat catalana de reinventar-se, de fer innovació com la del procés d’immersió de la llengua catalana el sistema educatiu, o a l’altíssim nivell de benestar de Catalunya. Tot plegat una injecció de coneixement i entusiasme que ens va contagiar a tots els que hi erem.

La gent del Cercle per al coneixement tenen la capacitat de generar xarxa a cada nou invitat que porten, el seu president, Enric Canela l’encerta sempre. Serà difícil de superar, però gràcies per permetre’ns ser-hi.

Llibre: Educación para la innovación de Miguel Saenz de Viguera

Pel·lícula: Burn after reading dels Germans Coen

Música: Vivir sin aire de Maná