La Domeuse, Tamara de Lempicka

Un temps, vaig ser una noia de futur.
Podia llegir Horaci i Virgili en llatí,
recitar de memòria tot Keats.
Però, entrant en les coves dels adults,
em van caçar i vaig començar a parir
els fills d’un home estúpid i cregut.
Ara m’empleno el vas sempre que puc
i ploro si recordo un vers de Keats.
Una no sap, de jove, que cap lloc
no és el lloc on podrà restar per sempre.
També s’estranya quan no arriba mai
aquell o aquella en qui trobar descans.
Una ignora, de jove, que els principis
no tenen res a veure amb els finals.

Joan Margarit, Principis i finals

Música: Sempre libera, aria de Violeta de La Traviata de Verdi, versió d’Anna Netrebko

Dins la nostra cultura occidental els anuncis publicitaris tenen un lloc especial, són generadors de frases comunes, dites que es repeteixen a tots els estrats socials. La cultura audiovisual s’ha demostrat com la més penetradora de les noves formes de comunicació, la imatge és missatge i si s’omple de banda sonora i contingut, es converteix en una potent eina pedagògica i empresarial.

Un anunci publicitari és per definició una eina que s’ajusta especialment a les característiques del tipus de procediments comunicatius que els nens, joves i grans capten amb especial atenció: durada curta, missatge àudiovisual, imatges expressives, tempo accelerat, narració impactant…els anuncis són els productes àudiovisuals que més utilitat pedagògica tenen, i en canvi estan desprestigiats com a producte cultural. De fet són, al meu entendre, l’avançada de les innovacions tècnològiques en el camp de la creació àudiovisual i cinematogràfica, sabem que molts dels directors de cinema provenen del món de la publicitat, la millor escola creativa, per tant, que millor que utilitzar els anuncis també com a propagadors de cultura. L’objectiu de l’empresa que contracta un anunci és vendre el seu producte, però cada vegada més ho és també crear-se una imatge i una identitat corporativa que s’ajusti al públic que vol captar i fidelitzar, que s’asociin a valors positius i creadors de tendències, el valor afegit.

El Corte Inglés és una de les empreses que millor ha entès aquesta doble vessant, i aconsegueix que tots estiguem pendents dels seus anuncis que, per exemple, canvien l’estació climatològica abans de que arribi de forma real, la famosa “ja és primavera en El Corte inglés” n’és una prova. És amb anuncis com el que veiem a l’entrada d’aquest post que s’aconsegueixen tots els objectius: utilitzar “l’Havanera” de la Carmen de Bizet per a anunciar l’arribada de la tardor i dels nous productes associats, ens provoca sensacions conegudes, ens acosta a un món singular i sofisticat, ens eleva a paisatges desitjats i li dona valor afegit a la marca que signa l’anunci. Una mostra excel·lent de com el llenguatge àudiovisual penetra i transmet el missatge.

Llibre:El libro rojo de la publicidad de Luis Bassat

Pel·lícula: Smoking Room de Wallovits i Gual

Música: L’Havanera de Carmen de Bizet en versió d’Angela Gheorghiu

Avui hem conegut dues notícies sobre art a Internet. El Liceu de Barcelona ha remodelat la seva web facilitant l’accés a la informació i posant els espectacles operístics a l’abast de tothom amb un servei de videoblog que farà que el Liceu sigui el primer teatre d’ópera a Espanya que posa les seves obres a Youtube, a les quals es podrà accedir des de la web del Liceu o des del propi canal a Youtube.

A més avui també s’ha sabut que ha acabat la selecció de músics per a la primera orquestra simfònica a Internet promoguda per Youtube:

Experiències com aquestes ens diuen que Internet és el mitjà que està posicionant la cultura al món. Com deia Mcluhan: el mitjà és el missatge..doncs això…

Llibre: Tengo ganas de ti de Federico Moccia

Pel·lícula: Los hombres que no amaban a las mujeres de Niels Arden

Música: Aria de la Reina de la Nit (La Flauta Màgica) de Mozart