Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

V Premis Blocs Catalunya #PBC12

fotografia de @gustavgrau

La V convocatòria dels Premis Blocs Catalunya ha arribat i avui 5 d’octubre ens trobem a la seu de l’Auditori Antoni Gaudí de Reus per fer el lliurament als premiats. Com sempre, la il·lusió i l’esforç de molts internautes per fer els seus blocs és el primer que volem agraïr i premiar, així com el seguiment de blocaires i mitjans de comunicació que any rera any participen i fan xarxa amb la creació en català del bo i millor de la blocosfera.

La presència del català a Internet és una de les més importants quant a nombre de continguts creats en una llengua que parlen 7 milions de persones i que genera molt més del que es podria esperar d’aquesta quantitat de gent. La Viquipèdia en català o el Twitter en català són exemples de que les accions en la nostra llengua a Internet són rellevants i de molt valor.

En aquests moments de canvi sistèmic de la nostra societat, la clau d’una possible solució passa per utilitzar Internet de forma innovadora i creativa. Semblaria que els petits i mitjans empresaris, les botigues dels pobles, els serveis de l’administració no tenen la capacitat de fer-se valdre en un món global com és l’actual; però justament Internet i les xarxes fan que això sigui possible. Internet a voltes sembla un món inabastable on les informacions es perden o són perilloses. Res més lluny de la realitat, Internet és una eina molt poderosa, que està a la nostra disposició per a fer la nostra feina més fàcil, més rendible, més barata i més interessant. Premiar els blocs i les activitats a les xarxes socials és només una forma de fer visible l’activitat de les persones a Internet i en la nostra llengua, que sigui alguna cosa més que un premi anual depèn de tots.

En aquests moments històrics on el país però sobretot la gent estan protagonitzant actes heroics, està clar que des de tots els àmbits de la societat catalana hem de ser conscients de la importància de ser, de decidir i de fer. L’activitat a Internet és un dels àmbits més nous de la nostra tecnologia, però no per això menys importants, la rapidesa amb què la xarxa s’ha introduit en les nostres vides fa d’aquesta un dels pals de paller de la nova societat, tant en innovació com en empreneduria o en capacitat de cohesió i de comunicació. Tot serveix per evolucionar i Internet, més. Si només amb 7 milions de persones som capaços de ser una de les comunitats més rellevants a Internet, què no podrem ser a la realitat, per dura que sigui?

Per això, i desprès de cinc anys de feina continuada, des de l’associació que presideixo ens hem proposat cercar i trobar totes les complicitats necessàries per tal d’afavorir la creació d’una “Acadèmia Catalana d’internet”. aquestes complicitats han de comptar amb la presència de tots els perfils socials, econòmics, educatius i culturals del nostre país per tal de convertir-la en una eina útil que posi en valor l’activitat del català a la xarxa. A partir d’avui mateix obrirem un debat tant intern com extern per tal d’establir un full de ruta viable per a la seva creació. Aquesta és una aposta per fer un pas endavant en la consideració i el valor de l’activitat amb la tecnologia més avançada i els productes més innovadors sota la cobertura d’Internet, els mòbils, les tàblets, i el català com a mitjà.  Podem posar al nostre abast noves formes de producció econòmica, de relació entre les persones i de participació democràtica i ara és el moment.

En un món del segle XXI que ha fet que les persones estiguin connectades i siguin capaces de parlar i moure’s sense fronteres a Internet, hem de saber utilitzar asquestes estratègies d’innovació en benefici d’una Catalunya que ja és del segle XXI.  Stic.Cat posarà tots els seus mitjans personals per fer que la promoció de la industria tecnològica i les activitats de les persones en l’àmbit d’internet siguin considerades ja com una normalitat. Internet, els blocs, les xarxes i els mòbils són les eines de les persones, fem doncs que també ho siguin de les administracions, de les empreses, de les escoles, sense aquest punt de vista, no podrem ser el país que la gent necessita i demana.

Stic aposta per aquest objectiu, com ha fet sempre, però ara amb el convenciment que una nova era s’ha obert davant nostre, imparable, fèrtil, brillant, amb milions de possibilitats, només si l’entenem com a un conjunt d’esforços de cadascú de nosaltres, que amb només un mòbil ja som capaços de contruir un món. No hem d’admetre lleis injustes, no hem d’obeïr a qui no és digne, a Internet la relació és horitzontal, per això alguns la temen. Internet, com la poesia, és un arma carregada de futur.

Bona nit….Gràcies a tothom…

Trina Milan

Discurs de la presidenta d’Stic.Cat, en representació de tota l’associació, la nit del 5 d’octubre de 2012 a l’Auditori Gaudí de Reus

 

6, octubre 2012   1 Comentari

#Girona10 , més que màrqueting

Logo #Girona10

Molta gent m’ha preguntat aquests dies què eren els tuits que posava on parlava de #Girona10. És difícil d’explicar i fàcil d’entendre. Quan l’economia financera obliga la gent a prendre decissions per sobreviure és quan surten les idees més innovadores i brillants. A Girona han petit aquests darrers anys una sèrie de sotragades econòmiques per decissions presses fora del seu territori que han tingut conseqüències  molt negatives per l’economia gironina: el retard inexplicable d’una línea d’alta velocitat a la zona fronterera amb Europa, mentre els territoris més allunayts ja tenen AVE i alguns poc rendibles. Les decissions de Ryanair ( i dels successius governs) que han deixat l’aeroport en situació insostenible i algunes mes que podriem enumerar només llegint els diaris. Davant de les incerteses un grup de membres de la societat civil gironina pren la decissió de buscar clients per als sectors més castigats i buscar-los on siguin. Aquest és l’embrió de #Girona10

El Gremi d’Hostaleria de Girona, El Mercat del Lleó de Girona, el Grup Bons Fogons o el Grup de  Guies turístics , es posen a pensar o dissenyen una oferta per un capde setmana de gener, temps de baixa temporada, on tot els productes turístics i molt més seràn a 10 euros: habitacions d’hotel, menus de restaurants, visites a museus o cistelles de productes del mercat. Una revolució que han començat a la xarxa i que s’ha pogut fer per l’empenta dels empresaris que estimen la seva ciutat i per la rapidesa i la universalitat amb que Internet permet comunicar. En una estona, i mitjançat la compra online, es van esgotar tots els productes posats a la venda, i aquest darrer cap de setmana la ciutat s’ha vist inundada de persones, com si fos un cap de setmana de temporada alta.  Objectiu aconseguit: Posar Girona i la seva oferta en els principals mitjans de comunicació i a la xarxa, amb un model de marqueting que s’ha creat a partir d’un entorn complexe, innovar és respondre a les necessitats amb solucions diferents.

La pregunta ara seria: a partir del #Girona10 què? Tota la gran resposta de la gent i de la ciutat és un actiu preciòs que cal conduïr amb energia i el mateix esperit innovador que ha propiciat la primera edició de #Girona10. Al costat del grup impulsor (@xnicolazzi, @josepcampmajo @tvallory @rosaduran i altres) han estat les administracions, l’Ajuntament, i tota la ciutat. El primer repte és seguir comptant amb energia i consens entre tanta gent. El segon repte és fer rendible aquest esforç inicial. Algunes idees: – Convertir el #Girona10 en una cita anual. – Obrir a la xarxa espais de venda on line que facin rendible la relació temporal i territorial de tantes empreses i persones amb tot el món. – Dissenyar activitats amb la marca #Girona10 que visquin durant tot l’any. I d’altres que segur estan en el cap de molts dels qui han participat en aquesta innovadora experiència. Però i especialment, ser conscients de que les noves formes de definir models de negoci ara ja passen per la xarxa i per la innovació, des d’un grup petit es poden dissenyar grans coses, només cal saber de què parlem i tenir la voluntat de fer-les. Les administracions, les grans empreses, els bancs,  han de saber seguir als ciutadans que saben fer de la necessitat virtut,.. a 10 euros , no és car.

Llibre: Por què compramos de Paco Underhill

Pel·lícula: El perfume de Tom Tykwer

Música: Seguirem somiant de Sopa de Cabra

16, gener 2012   2 Comentaris

Kinecticar

Les paraules en ajuden a entendre les coses, els avenços tecnològics ens proporcionen noves formes de coneixement, d’innovació. En aquest moment la gamificació s’està demostrant com la frontera d’investigació i negoci més interessant. Aprenent a jugar amb la tecnologia resolem problemes mundials. La lectura de l’article sobre la divisió d’investigació de Microsoft a El País fa pensar en com d’important és la relació de la tecnologia amb el progrés de les persones. En un procés de creació cognitiva la relació humana amb el joc és bàsica, de fet, els infants comencen a conèixer el món a partir del joc. Posar en contacte tecnològic l’ésser humà amb noves formes de joc és ara com ara, una de les línies d’innovació i negoci més important de la tecnologia mundial. La gamificació està present en les nostres vides.

El pas que ha significat Kinect dins del context de les videoconsoles és molt interessant perquè afegeix un element innovador, el cos sencer de la persona que juga, front a la utilització d’eines o comandaments per a jugar. Aquesta tecnologia és la que podria esdevenir una nova forma de relació de les persones entre elles o amb les màquines. Quan dic “kinecticar” em refereixo a la interacció de les persones, amb tot el cos, amb les màquines amb resultats directes. Si aquest fet que ara només es refereix al joc, es pot desenvolupar amb garanties per a d’altres accions, estem davant d’una forma nova de treballar, de comprar, de relacionar-se, que pot modificar substancialment molts dels protocols que ara tenim assimilats com a humans.

Sembla quasi màgia que amb el cos puguem moure cotxes, com es veu a la imatge, de la mateixa forma, que juguem, també podriem comprar, treballar, aprendre, i l’experiència de fer-ho amb tot el cos és millor, més àgil, més ràpida. Si podem tastar el que se sent conduint un cotxe per jugar, podem voler sentir també per comprar-lo, o per aprendre a conduir-lo. I anant més enllà, podria ser possible que un metge operès a un malalt a kilòmetres de distància “kinecticament”? Segur que es resoldrien problemes d’especialització, o de temps per atendre un pacient, o de noves investigacions. I així fins a l’infinit. Gamificar la vida és també gaudir, i sobretot, és investigar, com nen petit quan descobreix que jugant apren a viure.

LLibre: ¿Y Google cómo lo haría? de Jeff Jarvis

Pel·lícula: Mission Impossible, ghost protocol de Brad Bird

Música: Someone like you d’Adele

11, desembre 2011   3 Comentaris

Internet ens canvia

Fotografia de la pel·lícula In Time

Internet s’han convertit en el protagonista de les nostres vides, de forma disruptiva. Canvia la forma de relacionar-nos, els models de negoci, la capacitat de comunicar. És la inundació d’informació una forma de perdre el control? Internet ens proporciona una forma de veure el món que neutralitza les xarxes de relació social i econòmica tal i com les coneixiem. Tranforma la nostra forma de percebre el món i les construccions de la realitat es tornen líquides com ja va descriure Bauman. Hi ha però en algunes de les noves realitats, mimètiques que reconeixem. Els caçadors-recolectors del quaternari s’organitzaven en grups de 150 individus; les legions romanes estaven formades per 150 soldats i els grups majoritaris a facebook tenen 150 membres. La humanitat repeteix esquemes en la virtualitat.

A Internet les jerarquies es destrueixen i el món sembla que va pel mateix camí. L’individu és capaç de generar notícies, els presidents dels països prefereixen comunicar-se per twitter i aquesta horitzontalitat desequilibra l’status quo. Aparentment les noves revolucions no tenen líder, les comunicacions són instantànies arreu del món i la dificultat de determinar qui són és molt gran. Com ho va ser quan els grans atemptats terroristes de finals del segle XX van trascendir els espais de confort del primer món, i la cultura occidental es va veure trasbalsada quan semblava que el final de la guerra freda deixava un món sense dificultats ni fronteres. Les fronteres les hem posat a dins dels països, mentre a Internet s’han trencat, creant un espai de ningú on la relació entre realitat i virtualitat és cada vegada més un canvi sense solució de continuïtat.

La percepció és que el canvi serà la norma. El viatge la perspectiva. En els models de negoci una mostra és com comprem i qui compra. El E-Commerce està demostrant que és la forma de compra que arrassa i que es fa de forma intuïtiva, per la percepció del que veiem en pantalla, i també de l’experiència que ens proporciona la botiga de referència. Es ven de tot i en qualsevol hora, i amb qualsevol moneda des de qualsevol lloc. Es modifica la percepció del comprador, la forma en que s’exposen els articles, el valor de compra i el rendiment per producte. Empreses com Amazon o Vente Privée han revolucionat el concepte de compra-venda. A Barcelona tenim exemples molt interessants com posa de manifest aquest l’article de La Vanguardia. La nostra evolució humana va tenir en l’intercanvi la primera baula de desenvolupament cultural, ara Internet ens planteja un canvi de paradigma, el silici és ja moneda de canvi en un món interconectat.

Llibre: Homo economicus d’Anxo Penalonga
Pel·lícula: In time d’Andrew Niccol
Música: Coconut tree de Mohombi & Nicole Sherzinger

4, desembre 2011   2 Comentaris

Educar: Darwin com a metàfora

“No sobreviu  el més fort , tampoc el més intel·ligent, qui sobreviu és el que millor s’adapta...” Charles Darwin. Amb aquesta frase es pot resumir la teoria evolutiva del més gran científic del segle XIX, del qual encara aprenem. I és també la frase que descriu a la perfecció el que en aquest moment passa amb qui vol sobreviure en aquesta selva social que és el segle XXI . Aquesta és una frase que he utilitzat molt sovint en les meves conferències (veure presentacions ) i l’he trobat en un article de El País sobre educació del futur. Està bé que qui forma part d’empreses amb posicions rellevants en el mon educatiu com la Fundació Santillana, Telefónica, Google o Microsoft parlin de sistema educatiu obsolet i de canvi de paradigma en la forma d’ensenyar. Fa temps que alguns ho venim dient amb pocs resultats quant a la renovació dels sistemes educatius. El “gap” que s’està generant entre el que aprenen els estudiants i el que necessiten per a trobar feina és cada vegada més gran. No només no trobaran feina sinó que si la troben, hauran de tornar a aprendre el que necessiten per a fer-la.

Al nostre primer món, tan desenvolupat quant a tecnologia, aquesta desapareix en el moment en que un estudiant entra a les aules. No és suficient amb que es posin ordinadors portàtils ni pissarres digitals, ja no és suficient. Qualsevol programa generalitzat d’introducció de les TIC està obsolet, mesos desprès, amb despeses insalvables per a l’economia actual i amb resultats nimis respecte dels esforços fets. Per això el que està obsolet és el sistema educatiu, el procediment d’aprenentatge i els continguts a aprendre. El sistema educatiu tal i com el coneixem procedeix del segle XIX,està pensat per a formar persones socials que facin el que és necessari per a l’economia productiva que ara ja no és una fàbrica o una professió per a tota la vida productiva. Ara, les persones hauran de pensar en ser emprenedors i crear-se la seva pròpia feina o en tenir 20 feines diferents, diverses, que no tindran res a veure amb cap professió estandard. És això el que s’aconsegueix amb fileres de taules i cadires, totes unificades dins un espai quadrat, on es parla del mateix que fa vint anys i on l’uniformitat és la llei? Simplement, és impossible que un estudiant avui aconsegueixi sortin-se’n amb la formació que rep. I no entenen res perquè ells fan el que se’ls ha dit que facin, igual que els pares i mares, que desorientats, compren portàtils, paguen conexió ADSL i es preocupen per si hi ha fotos dels seus fills a Internet.

Si a la cuina ja no existeix foc a terra per a cuinar, com és possible que encara tinguem parets pintades on escrivim amb una pedra? És més, com és possible que l’esferificació no hagi arribat a l’escola? No és cap acudit, és la crua realitat. No estan aprenent tal i com juguen, no pot ser que per a l’oci es tingui la possibilitat de navegar per un món estratosfèric, que es gastin millions d’euros en dissenyar jocs de playstation que serveixen per a passar un bon diumenge, i en canvi, per a ensenyar, encara estiguem pendents de convertir un avorrit contingut en pdf, en dissenyar materials que comercialitzi una empresa especialitzada en didàctica. Quina didàctica? la del segle XIX? En l’article de EL país es diu que els estudiants hauran de ser autodidàctes, ja ho són, busquen la música amb els seus mòbils (prohibits als instituts) i troben la solució del joc de play buscant a la viquipèdia qui era Leonardo da Vinci, no perquè li interessi per a fer un treball d’escola, sinó per a aconseguir passar pantalla. Ells ja saben com fer-ho, els articles de El País i els nostres posts posen de manifest que alguns no se n’han adonat encara.

Llibre: El arte de cautivar de @GuyKawasaki

Pel·lícula: Eva de  @KikeMaillo

Música: Moves Like Mik Jagger by Maroon5 & Christina Aguilera

27, novembre 2011   Cap Comentari

Eleccions a twitter

fotografia via @el_pais

La nit electoral del #20N no va ser cap sorpresa, estava previst que guanyès el PP amb majoria suficient per governar. Les sopreses van venir dels “irreductibles”, Catalunya és altra volta de CiU, i van tres de tres a les darreres convocatòries electorals. I el País Basc que amb els resultats d’Amaiur posa sobre la taula una nova situació post-ETA que serà interessant de seguir al Congrès dels Diputats. La caiguda lliure del PSOE-PSC no per prevista ha estat menys contundent. De tenir-ho tot a no tenir res, una travessa del desert que s’espera difícil i complexa, per una opció ideològica que ha de descobrir quin és el seu paper a Catalunya, al País basc (on governa) i a Espanya. Amb la lectura de les eleccions les conclusions són clares per això m’interessa més parlar de com es va viure la nit electoral a la xarxa. Twitter bullia i és un clar exponent de com les maneres de fer política estan canviant. La meva conclusió de les eleccions s’escriu en dues frases: 1- Poca visibilitat de les dones en les imatges de valoració dels candidats a TV i 2- Per a quan votar per Internet?

La fotografia que il·lustra aquest post està feta al balcó de Gènova desprès de la roda de premsa del virtual president del govern, i és significativa perquè, malgrat que abans va sortir sol al faristol de les declaracions, el poder al PP sembla que té una tirada femenina interessant. La pregunta és, quantes de les dones visibles al partit triumfador seràn veritables protagonistes del govern, amb carteres importants? No és només qüestió de paritat, el govern de Zapatero va posar la paritat per davant però amb carteres poc importants quant a poder real, tret d’algunes excepcions. En canvi les dones d’aquest balcó guanyador tenen en el partit un pes important, per no parlar de la presidenta de la Comunitat de Madrid o del PP de Catalunya. A la resta de fotografies de la nit electoral, la majoria absoluta va ser pels homes, inclosa la companyia de Carme Chacón en la roda de premsa més trista de la seva carrera política. A twitter varem comentar que manca una presència real de dones en els llocs de veritable poder, que els candidats són majoritàriament masculins, i que la presència femenina segueix essent qüestionada i analitzada per l’estètica abans que per l’ètica. Una conversa recurrent ahir a twitter va ser el vestit de Raquel Sans al programa especial de TV3, no comment. Serà la dreta la que posi més dones al capdavant de responsabilitats reals de poder? Això no assegura res quant a resultats, però no ho sabrem mai si no ho fem.

I l’altra qüestió, si ja paguem els nostres impostos per internet, com és que votar no es pot fer? La davallada de votants a les eleccions és un degoteig continu. Les dades del #20N són quatre punts inferiors a les de fa quatre anys, i així podem arribar fins a governs que no tinguin ni tan sols el recolçament de la meitat dels votants. De fet, aquest govern del PP serà majoritàri amb els vots de molt menys de la meitat de la població espanyola. La credibilitat de qui governa també està en la quantitat de persones que el sustenten. Per què la gent no va a votar? La cultura democràtica és recent en aquest país, i el convenciment de que la política només és un niu de problemes i buscaraons és la més extesa, però en qualsevol cas és el sistema menys dolent dels que tenim, i ha costat molt  poder exercir-lo. La tecnificació de la participació política ja està donant mostres de canvi de paradigma amb la utilització de les xarxes socials a les campanyes i en l’acostament de la gent als responsables polítics. L’activitat de consellers, parlamentaris  i oposició a Catalunya és exemplar, per què doncs no es posa a l’agenda del proper govern la votació per Internet? Hem vist com milers d’empreses, molts dels sectors productius i tots els models de negoci estan canviant acceleradament amb la introducció d’Internet i les tecnologies del silici en l’economia i la societat, pot quedar la política al marge? Tots els candidats han fet la seva campanya també a la xarxa, han de demostrar doncs que s`ho creien, que volen parlar amb els qui han votat o amb qui no ha vulgut votar, fer política i participar democràticament és també ser a Internet amb totes les conseqüències. Segur que el primer DM de @marianorajoy com a president es per a @angelamerkel .

Llibre: #Política 2.0 d’@ebenach

Pel·lícula: Star Trek 2 de JJ Abrams

Música: Món boig de Mel

21, novembre 2011   Cap Comentari

#TT com a metàfora

En algun tuit d’aquests dies he llegit que  ”un periodista val el número de followers que té a twitter” (@piposerrano). S’han resistit els mitjans tradicionals al canvi sistèmic que comporta internet i les formes globals de comunicació. Però han arribat per quedar-se i qui no ho incorpori està fora. Si ara alguns ens informem pels socialmedia abans que pel diari o per la tele o la radio, és que el canvi de tempos en la tramesa de la informació ja s’ha donat. I per això el fet noticiable es converteix en un producte que no es compra, sinó que t’arriba. Compraràs després, si de cas, la interpretació d’aquest fet però no la notícia en origen. I ho hem començat a veure amb anuncis on s’utilitza el format de twitter per explicar el missatge, o la recollida de tuits imprescindibles de la setmana en diaris dominicals, o incorporar el hastag amb el coixinet # als programes perquè, com ja s’ha dit en alguna ocasió: ” és millor veure tele amb el twitter que sense ell” (@ganyet @jordigraupera). Es nota també que encara alguns es resisteixen ” no és periodista tot aquell que escriu un blog o tuiteja” , jo afegiria, no tots els que diuen que són periodistes ho són, però en qualsevol cas, la transmissió de la informació és la base de la relació humana. I el que està fent Internet és portar-la a la màxima expressió per a millions de persones i de la forma més ràpida i eficaç.

Les persones som simbóliques. L’antropologia estudia l’ésser humà simbòlic, la relació entre humans esdevé llenguatge a partir de la simbologia i és l’eina que fa crèixer l’evolució social i cultural de la humanitat. Ernst Cassirer descriu “l’ésser simbòlic” com aquell on el llenguatge, el mite, la comunicació són les eines per a generar cultura i per tant, evolució humana. En aquest món global, el simbolisme s’explica amb coixinets # i TT (trending tòpics) exactament els símbols del que, en aquests precís moment, són temes importants a la xarxa i per tant, al món. I aquests dies estem farcits d’exemples: ETA abandona definitivament les armes i entrega el comunicat en un USB, i tothom sap la notícia abans per Twitter que per la televisió o els diaris, que necessiten de dos dies per a fer programes o articles que expliquin el fet, o que afegeixin algun altre contingut a la pura informació. Dos dies a internet són una eternitat, i per això, els mitjans tradicionals necessiten afegir coixinets per a fer-se necessaris. Això ho han entès alguns periodistes com @jordievole o @antonibassas o @pedrojramirez , i d’altres no, aquests últims, no trigaran a desaparèixer.

Però com s’escriu la nova informació? De tan ràpida com va no tindrem problemes de credibilitat, de fiabilitat? Tot s’hi val a la xarxa?  Aquesta creació de simbologia que descriu Cassirer és justament el  que estem en realitat estem plantejant. Creem símbols a partir de qualsevol cosa que apareix a la xarxa, i això es converteix un contingut cultural, passa a formar part  de les nostres costums, de les nostres emocions, creant un estat d’opinió que abans era més controlable que ara. Ja no passem pel filtre  de l’empresa comunicadora, passem pel filtre de la creença política o personal. L’altaveu que és internet en aquesta “aldea global” ens fa a tots corresponsables. Però això no treu per a que, aquells que tenen la responsabilitat professional d’informar, perquè viuen i treballen d’això en els mitjans, siguin més responsables que ningú del que estem construïnt. Justament els símbols són més grans quan més eficaços són en la transmissió de missatges. Que ara els periodistes medeixin el seu klout i que les empreses de comunicació ho considerin, comporta responsabilitat, perquè on comença la persona i on acaba l’empresa de comunicació, on comença @jordievole i acaba @lasexta ? En qualsevol cas, aquest és un pas endavant en la forma de comunicar i informar que afegeix transparència a la tasca informativa. Per a aconseguir que en una entrevista d’un programa informal sigui on vegis que un polític t’explica que ara ja pot  caminar tranquil per un barri de la seva ciutat, o sigui, la interpretació de la notícia pura i dura de fa tres dies; i això es converteixi en símbol d’una forma d’entendre la relació entre humans, és a dir, en un hastag #reiniciandoeuskadi que sigui Trending Tòpic mundial.

Llibre: Las españas vencidas del siglo XVIII de Ernest Lluch

Pel·lícula: L’illusioniste de Sylvain Chomet

Música: Canto a la libertad de José Antonio Labordeta

23, octubre 2011   Cap Comentari

#PremisBlocs 2011

La IV Edició dels PremisBlocs va tenir lloc a La Seu d’Urgell els dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 2011.
Les dades són espectaculars, a prop de mil blocs, més de 6000 votants, molts premiats i finalistes que aplegant-se a La Seu van omplir la sala Sant Domènec. Un any més de nervis i espectació que s’han vist acomplerts. El repte és fer que la feina de molta gent es vegi valorada i que la xarxa es faci realitat per unes hores.

L’edició 2012 dels V Premis Blocs ja està en marxa; més twittervistes també; l’Observatori dels Blocs molt aviat i especialment la consolidació d’un grup d’ “agitadors culturals” que conformen STIC.CAT, amb Internet i la cultura es mou la història, i en això estem.

Aquí el text del meu discurs de la nit de #PremisBlocs a #LaSeu 2011

Sr. Alcalde, Srs directors generals, companys d’stic, amigues i amics,

Avui a La Seu d’Urgell lliurem els IV PremisBlocs a les persones que han estat guanyadores d’una competició a la xarxa que cada vegada és més rica i intensa. El nostre agraïment més profund a totes i tots els que participen, a tothom que hi col·labora votant, a les institucions i empreses col·laboradores, i als membres del jurat que ens ajuden a fer d’aquesta nit, la festa final d’un treball de mesos virtuals que avui desvirtualitzem,
Any rera any visitem una ciutat diferent, avui som a la Seu a la que volem agraïr i especialment al seu Alcalde, la possibilitat de ser aquí.

Però Internet, és aterritorial, atemporal i asíncron, i això ens permet a persones d’arreu del món, en el moment que vulguem, amb qui vulguem i en la llengua que vulguem, expressar-nos, compartir, treballar, informar, ensenyar, i estimar, és l’oportunitat de Catalunya.

L’ONU ha declarat enguany Internet un dret de totes les persones, el dret d’accedir a la connexió amb la xarxa global. Aquesta declaració demostra que Internet ja és un servei universal indestriable per a tota persona.
En un moment de la conversa amb el nostre jurat, fa una estona, hem dit que Internet ens permet ser el que vulguem perquè a Internet, tot és possible, i per això el domini Punt.cat és un dels més fiables del món; o la feina de la viquipèdia en català és de les més qualificades, les escoles, els mestres i l’alumnat està ensenyant i aprenent a internet, i els blocaires i tuitaires són capaços de modificar una notícia, o de moure masses.
A les història populars sempre hi ha un “dolent”, un “heroi”, un “problema a resoldre” i un “objecte màgic” que ajuda a arribar a un final feliç. En la nostra societat actual, on l’incertesa és notòria,els enemics incontables, l’espai de la xarxa és una font d’oportunitats, Internet és el nostre objecte màgic. Tota aquesta riquesa ens demostra, que si volem, podem fer-ho i que Internet és el nostre “objecte màgic”.

I per això STIC.CAT aposta per actuar a Internet. Organitza les twittervistes que s’han fet a polítics, per primera vegada en el món, i de les que en farem més i a perfils professionals diferents; prepara un Observatori d’Internet i convocarà els V PremisBlocs amb el convenciment de que si som capaços de treballar, a qualsevol hora, en qualsevol territori, i amb molta gent, amb tota la gent, podem fer coses increïbles. I els blocaires i twitaires que aquesta nit estan aquí i ens segueixen a la xarxa, demostren que això és possible.

A Stic.Cat som un equip de gent que, desinteressadament, creu en la innovació i en la xarxa, i que es posa a disposició de tothom per a fer visible tota aquesta activitat virtual de molta gent que des de l’empresa, les institucions, o des de casa seva, genera innovació. Ens trobareu a qualsevol hora, de qualsevol dia i en qualsevol circumstància, estem al segle XXI, i això només ha fet que començar….

 

moltes gràcies

Música: Va’ pensiero.. Ricardo Muti al Foro Di Roma reclama cultura..

2, octubre 2011   Cap Comentari

Reflexions d’estiu II: Desvirtualitzant

 

Les xarxes d’internet anomenades “socials”, ho són, justament perquè relacionen persones a l’espai virtual; però cada vegada més s’evidencia que el passi de la virtualitat a la realitat és un dels objectius bàsics d’aquesta relació virtual, allò que anomenem “desvirtualització”. Persones que no es coneixen de res en la realitat, mantenen relacions molt extenses i profundes a la virtualitat, i la necessitat de saber si això és real, tal i com ho enteníem “abans d’Internet (aI)” es fa necessària. I per exemplificar-ho parlaré d’alguns dels esdeveniments més interessants que fan justament això, desvirtualitzar gent.

Un dels clàssics és el #Cavaandtwitts Organitzat pels amics @Marccortes , @martaabella i @angelcustodio ; és l’esdeveniment que va obrir portes en el camp de twitter i el networking a Barcelona. Primer a l’Hotel B i desprès a l’Hotel Comtes de Barcelona, a la seva @Terraza_alaire , convoca a centenars de tuiters a escoltar persones interessants, en un àmbit determinat a cada trobada, i desprès a compartir una copa de cava, que ara s’ha convertit en una cervesa Moritz, partners de l’esdeveniment, com també ho són les sabatilles Munich. És just adjudicar-los el valor de l’antiguitat en un espai on els mesos són segles.

Com ho són en l’àmbit de l’empreneduria la gent d’Iniciador, un grup de persones (@jordiperez, @jordibufi, @oscarcumi, entre d’altres) que arreu d’Espanya, convoquen a la gent per a escoltar una persona que explica les seves experiències i pràctiques al voltant de l’empreneduria i la innovació. La presència a la xarxa no va ser l’objectiu inicial d’Iniciador, però sí que s’ha convertit en una de les eines bàsiques per a la transmissió de coneixement a cada esdeveniment.

El #Trinxat és un dels models més recent, amb característiques específiques, un invitat al voltant d’un sopar on el plat obligat és el #trinxat, amb un grup reduït de comensals, convidats pels organitzadors @xmenduina i @guell (antic membre de l’equip de C&T) , Jordi Planes i @xfahndrich que té lloc a Reus. Només la gosadia de fer que un esdeveniment fet a comarques, amb pocs assistents s’hagi convertit en referència en poc temps, ja paga la pena. És la reivindicació del territori i de la capacitat de viralitzar el contingut.

La trobada dels Instagramers , comunitats de persones que publiquen fotografies a Instagram, està essent la revelació d’una xarxa que té a la fotografia com a eix de compartir, amb un èxit aclaparador creat per @Philgonzalez i especialment la de Barcelona @igersbcn organitzada per @martaalonso que està suposant una revelació de networking i xarxes amb la fotografia com a excusa fantàstica.

I com no podia ser d’una altra manera, la trobada anual dels #PremisBlocs que organitzem des d’ Stic.cat (@STIC ) i que ja compta amb quatre edicions. Un espai de trobada  dels bloggers i de la gent de la xarxa (la darrera edició vam incorporar premis a l’actuació a les xarxes socials a més de als blogs) a la virtualitat durant els mesos d’inscripció, votacions i informació, i a la realitat en la cita anual que es repeteix cada primer cap de setmana d’octubre a una ciutat diferent, enguany l’1 d’octubre a La Seu d’Urgell. Tots aquests esdeveniments són la mostra de que la xarxa està posant de manifest noves formes de relació que ultrapassen el divertiment per a convertir-se en veritables fonts de coneixement, negocis i relacions personals. Els mateixos mitjans de comunicació tradicionals en són conscients, la fotografia que figura en aquest post és del TN Cap de setmana, on es mostra l’escultura que es dona als premiats als #Premisblocs cada any. Seguirem de molt aprop totes les antigues i noves propostes que fan de la desvirtualització, una nova forma de relació humana.

Llibre: Mundo Twitter de J.L. Orihuela

Pel·lícula: El ilusionista de Jacques Tati

Música: Summertime de Janis Joplin

24, juliol 2011   7 Comentaris

Parlant de Facebook

Parlar de Facebook és molt interessant. Ara com ara és una de les xarxes socials més importants d’Internet i vaig tenir la possibilitat de parlar-ne amb els amics del programa Generació Digital de Catalunya Radio. Aquí teniu el podcast. D’entrada ens vam plantejar si realment es podia anomenar xarxa social a Facebook; clarament penso que sí, és un espai bidireccional, les persones interactuen entre elles i aquesta activitat, les pròpies persones, són l’actiu més important de la xarxa i de Facebook especialment.  Quin és el model de negoci de Facebook? es les bases de dades de les persones, el que fan, el que diuen, com es relacionen dins del seu espai. Com comentava @tonipadrell en el programa, Facebook té la seva capacitat de guanyar diners en el munt d’informacions que es recopilen i emmagatzemen dins del seus espais i amb els quals negocien i proporcionen a tot aquell que ho necessiti aquesta informació. La millor forma de guanyar diners, algú et proporciona la informació sense necessitat de demanar-la, només has d’ordenar-la perquè sigui eficient.

El repte de les empreses és ara crear els seus espais a Internet, o almenys, no deixar que s’escapin les oportunitats que pot oferir la xarxa. Qui millor explota el mitjà és el màrqueting digital. Vam parlar de com la publicitat està fent d’internet l’espai més adequat per a la venda de productes, de persones, d’emocions. Els paràmetres clàssics de la publicitat són justament aquells que apropen el producte a les persones de forma recurrent amb l’emoció. I la xarxa ha fet d’aquest paradigma un oxímoron: el boca/orella que sempre ens ha proporcionat la millor informació es revel·la com a format de la relació interpersonal a Internet. Els teus amics a Facebook  t’aconsellen mentre expliquen que estan de vacances, que llegeixen, que escolten música. Si li dones valor a tot això, la publicitat arriba per defecte.  Un “M’agrada” a una pàgina de Facebook és una moneda exportable en la publicitat d’internet. La simplicitat de la voluntat humana posada al servei de la venda pura i dura. Sense innocències.

I si és així, és Facebook el rei de la venda en aquest moment? Segurament en l’espai d’Internet a finals de juny de 2011, sí. Però això no és un paradigma  irrefutable a la que passin mesos. Una de les conclusions del ric debat del programa va ser que la rapidesa de les mutacions a internet ens obliga a ser curosos en les afirmacions. La metodologia del màrqueting on line és ara mateix la més innovadora i productiva de models nous de referència. A la pregunta de @jordisellas sobre exemples que coneixem a Facebook, vaig posar el de la campanya que Elogia ha posat en marxa per a KillPaff a Facebook. Un espai de creació i participació on pots matar mosquits a la pàgina de KillPaff i escoltar monòlegs de referència a Youtube. Emocions, entreteniment, participació, interacció, tot per vendre un producte clàssic com és el d’insecticida per mosquits. La referència és sempre la proximitat a l’usuari, el prosumidor, productor i consumidor alhora. Nosaltres participem i creem i a la fi, comprem. Un pas més en el món infinit de la xarxa social.

Llibre: The facebook efect de D. Kirkpatricl

Pel·lícula: The social network de D.Fincher

Música: Sit on my facebook de The Scribes

26, juny 2011   Cap Comentari