Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Paisatge després de la batalla econòmica

Passant pel pont del Besòs des de Sant Fost a Mollet es visualitza la decadència d’un model econòmic que ja és irrecuperable. Per un costat la fàbrica Derbi que té els dies comptats, seguida del Lidl nou, més endavant la línia de l’AVE al costat de l’autopista i de cantó el solar de la Teneria que sembla un cementiri (fotografia del post). El model de producció que durant el segle XX va fer de Catalunya i del Vallès, un territori on tothom tenia feina, pròsper i desenvolupat, està en aquest moment en una situació de canvi radical. Mentre les antigues fàbriques es tanquen o es deslocalitzen, es creen nous mitjans de comunicació ràpids com l’AVE, o s’inauguren centres de serveis com Lidl o més enllà Decathlon, de propietat estrangera. I aquest canvi és molt preocupant, perquè només tenint la propietat dels llocs de treball i la capacitat de generar nous negocis, és que podem assegurar la riquesa del país.

On són els inversors, els emprenedors del país? On són les noves idees que han de substituir als antics formats industrials?
No pot ser que tots els llocs de treball que es generin en el nostre territori siguin propietat d’empreses estrangeres, perquè en el moment en que vagin mal dades, marxaran, com ha passat amb Derbi.

No tenim temps de pensar en que vindrà algú de fora que amb un Casino de Las Vegas en solucionarà el problema, la vida va massa ràpida, en AVE i en Internet, com per què l’única esperança sigui un Lidl, un Decatlhon o un Casino. On és la Derbi del segle XXI que ha de
donar feina als ciutadans del Vallès? Tenim més llicenciats, més titulats, més persones formades que fa un segle, no pot ser que
aquestes persones, formades i a punt per treballar, hagin de marxar altra vegada a Alemania, o a Argentina o a Australia, sembla una pel.lícula que ja hem vist masses vegades. Mentre, pels carrers de València, els estudiants aprenen a fugir de la policia. Estem entrebancant-nos altra vegada en la mateixa pedra.

Llibre: Emprender es posible de Alemany i Planellas
Pel·lícula: La invención de Hugo de M. Scorsese
Música: Rolling in the deep – Adele

26, febrer 2012   2 Comentaris

#Girona10 , més que màrqueting

Logo #Girona10

Molta gent m’ha preguntat aquests dies què eren els tuits que posava on parlava de #Girona10. És difícil d’explicar i fàcil d’entendre. Quan l’economia financera obliga la gent a prendre decissions per sobreviure és quan surten les idees més innovadores i brillants. A Girona han petit aquests darrers anys una sèrie de sotragades econòmiques per decissions presses fora del seu territori que han tingut conseqüències  molt negatives per l’economia gironina: el retard inexplicable d’una línea d’alta velocitat a la zona fronterera amb Europa, mentre els territoris més allunayts ja tenen AVE i alguns poc rendibles. Les decissions de Ryanair ( i dels successius governs) que han deixat l’aeroport en situació insostenible i algunes mes que podriem enumerar només llegint els diaris. Davant de les incerteses un grup de membres de la societat civil gironina pren la decissió de buscar clients per als sectors més castigats i buscar-los on siguin. Aquest és l’embrió de #Girona10

El Gremi d’Hostaleria de Girona, El Mercat del Lleó de Girona, el Grup Bons Fogons o el Grup de  Guies turístics , es posen a pensar o dissenyen una oferta per un capde setmana de gener, temps de baixa temporada, on tot els productes turístics i molt més seràn a 10 euros: habitacions d’hotel, menus de restaurants, visites a museus o cistelles de productes del mercat. Una revolució que han començat a la xarxa i que s’ha pogut fer per l’empenta dels empresaris que estimen la seva ciutat i per la rapidesa i la universalitat amb que Internet permet comunicar. En una estona, i mitjançat la compra online, es van esgotar tots els productes posats a la venda, i aquest darrer cap de setmana la ciutat s’ha vist inundada de persones, com si fos un cap de setmana de temporada alta.  Objectiu aconseguit: Posar Girona i la seva oferta en els principals mitjans de comunicació i a la xarxa, amb un model de marqueting que s’ha creat a partir d’un entorn complexe, innovar és respondre a les necessitats amb solucions diferents.

La pregunta ara seria: a partir del #Girona10 què? Tota la gran resposta de la gent i de la ciutat és un actiu preciòs que cal conduïr amb energia i el mateix esperit innovador que ha propiciat la primera edició de #Girona10. Al costat del grup impulsor (@xnicolazzi, @josepcampmajo @tvallory @rosaduran i altres) han estat les administracions, l’Ajuntament, i tota la ciutat. El primer repte és seguir comptant amb energia i consens entre tanta gent. El segon repte és fer rendible aquest esforç inicial. Algunes idees: – Convertir el #Girona10 en una cita anual. – Obrir a la xarxa espais de venda on line que facin rendible la relació temporal i territorial de tantes empreses i persones amb tot el món. – Dissenyar activitats amb la marca #Girona10 que visquin durant tot l’any. I d’altres que segur estan en el cap de molts dels qui han participat en aquesta innovadora experiència. Però i especialment, ser conscients de que les noves formes de definir models de negoci ara ja passen per la xarxa i per la innovació, des d’un grup petit es poden dissenyar grans coses, només cal saber de què parlem i tenir la voluntat de fer-les. Les administracions, les grans empreses, els bancs,  han de saber seguir als ciutadans que saben fer de la necessitat virtut,.. a 10 euros , no és car.

Llibre: Por què compramos de Paco Underhill

Pel·lícula: El perfume de Tom Tykwer

Música: Seguirem somiant de Sopa de Cabra

16, gener 2012   2 Comentaris

Innovar, ara

La Setmana de la ciència i les noves tecnologies de Castelldefels, que impulsa el propi Ajuntament de la ciutat té una cita anual per premiar empreses que han destacat per l’aplicació de les TIC i la innovació en els seus models de negoci. Enguany he tingut el plaer de participar en l’esdeveniment dels Premis Castelldefels Digital amb una aportació reflexiva sobre les noves formes de negoci i la intervenció de les TIC i les Xarxes Socials en aquest fet. Veure post de @carmesanchez.

Innovar com a concepte està present en qualsevol disciplina actualment, està a les converses d’emprenedors, d’universitaris, es fa recurrent dir que som innovadors, que aposten per la innovació. Però la veritat és que sense innovació, que vol dir canvis i noves formes de fer, no es pot generar feina, negoci, recerca, resultats. Des del punt de vist dels nous models de negoci, hem de tenir present quins productes hem de fer, per a quin públic i amb quins mitjans. La forma de jugar ens ha canviat, la Playstation és ara com ara l’espai del joc més demanat per adolescents i no tant. Escoltem música i comprem música en el núvol, ja no comprem un objecte anomenat disc, comprem una estona de música, una estona de plaer. Llegim als e-books o als Ipad qualsevol literatura, inclús poesia, i a més intercanviem amb tothom, participem en la creació a la xarxa.

I quins són els consumidors, aquells que han de comprar els productes? som persones àudiovisuals, emocionals, tecnològiques, que hem deixat de portar rellotge de polsera per a mirar l’hora al mòbil; o que juguem amb gent de tot el món dins d’un joc de Wii. Persones que ja no fan fotos en paper, que les guarden a Flikr o a Picasa i que recorden que alguna vegada van fer cua a les botigues de revelat el mes de setembre. Som persones diferents, amb accés a cultures molt diverses, que llegim els productes segons la nostra informació cultural, no segons el territori on vivim. Ja no som europeus i prou, ara podem ser europeus i americans, o asiàtics i catalans. I especialment som líquids, inconstants en l’adscripció personal, en les relacions, en la professió o la formació. Ja no treballem 40 anys en una mateixa feina, ni ens formem de joves i desprès res, ara els títols universitaris tenen data de caducitat.

El mercat és global, digital i amb protagonistes que han vingut per a quedar-se, els blogs i les xarxes socials. Eines tecnològiques que ens apropen molt més que qualsevol centre comercial; que faciliten la creació d’intercanvi entre marques i consumidors. Si en els productes busquem confiança, sociabilitat, prestigi i globalitat, ens identifiquem millor amb aquells que entenen que som diferents i tenen en compte la nostra identitat cultural en aquest mercat global. Les xarxes socials són eines que faciliten aquest acostament específic per a un món global. I sobretot per a un món líquid. Zygmunt Bauman ens serveix de colofó perfecte amb la seva frase: “El consumisme actual, no es basa en la regulació del desig, sinó en l’alliberament de fantasies i anhels” . Modernitat Líquida.

LLibre: Vida Líquida de Zygmunt Bauman

Pel·lícula: Harry Potter i les reliquies de la mort de David Yates

Música: Tecnologic Daft Punk

20, novembre 2010   5 Comentaris

#GEF10

Ha acabado el Global Education Forum 2010 al Museu Reina Sofia de Madrid, organitzat per la Fundació SEK. El web de l’esdeveniment i el hastag #GEF10 a Twitter us poden donar molta més informació sobre el que ha passat durant dos dies a l’auditori del museu. Només vull fer algunes reflexions personals tot tornant en l’AVE cap a Barcelona.

Va començar amb alguns problemes d’acreditacions perquè l’aforament era ple i l’organització va haver de fer meravelles per a encabir tota la gent que volia seguir un programa molt interessant de grans personatges que parlarien sobre l’educació del segle XXI. Superat el primer round, vull destacar als tres ponents que a mi m’han interessat més: Eduard Punset, Carlos Barrabés i Bernardo Hernandez. Les paraules d’aquestes persones han estat les més sorprenents, interessants, provocatives, apassionades, que he sentit. Parlaven amb el vocabulari dels alumnes com Barrabés que esmentà Bob Esponja o Matrix; parlaven de passió i emoció i coneixement com Punset, o de tecnologia, rapidesa, ingenieria, innovació i necessitat de canvi com Hernández. Cap d’ells no és un professional de l’educació, i de la resta, la majoria ho eren; necessitem al sistema educatiu obrir les portes, no només de les escoles, sinó també de les ments dels professionals i els gestors del sistema per a sentir altres veus i poder modificar el nostre propi discurs.

Frases que he twitejat:

@epunset hay que educar en la autoestima y hay que amar, con estas dos cosas te salvas, sin ellas, te hundes, #GEF10

@ este mundo global será de ciudades, de peter pan a bob esponja. 

@berniehernie coged a un grupo de ingenieros, dadles dinero y que destruyan y reconstruyan una escuela, esa es la revolución #GEF10

A part del contingut dels ponents, vull esmentar a persones especials com @Alibaimor que és la comunity manager de la Fundación SEK i que m’ha presentat a gent i m’ha acompanyat durant els dos dies. Ella és una gran professional que mereix un reconeixement. Gràcies.

També als meus amics trobats d’Inlea, amb els que hem compartit taula i reflexions, un bon serendipity.

A pensar i a gaudir mentre els camps de Castella es desplacen a tota velocitat per la finestra del tren, com la nostra societat digital que va igual de ràpid o més, només hem de decidir que agafem aquest tren digital.

Música: Pump It de Black Eyed Peas

16, octubre 2010   1 Comentari

#taxirevolució a twitter


A partir d’una conversa a a la xarxa he detectat que el sector del Taxi està tenint una activitat molt interessant a Twitter. Fa temps que vaig trobar a @taxioviedo i a @taxisigualada, i de seguida es van afegir @taxista_bcn @taxi253 @taxiaeropuerto @TTaxiSanFermin @Radiotaximadrid @taxipamplona. De la conversa va sorgir el hastag #taxirevolució i em vaig comprometre amb ells a fer un post sobre aquesta revolució d’un sector de serveis a la xarxa. Està clar que la xarxa no és la panacea de la crisi econòmica, però sí que és un instrument per a a aquells que innoven en el seu camp i que volen anar més enllà del que està previst que es faci. El servei del taxi no és nou, és un mitjà de transport que ha passat per moltes vicissituds i que no sempre ha superat les proves dels canvis socials. Un bon transport metropolità com el metro, el tramvia o el tren de rodalies ha fet molt de mal al taxi, però la mateixa situació de necessitat és la que dona ales a la imaginació.

Algunes idees que poden explicar el fet de que #taxirevolució sigui una realitat:
la gestió del servei del taxi és molt personalitzada,
necessita de molta rapidesa,
de molta eficàcia en el servei,
d’organització espacial en l’entorn en que es treballa,
de comoditat per a l’usuari i de qualitat en el servei.(Ipad al taxi per exemple)

Per tot això el taxi és capaç de superar als altres transports metropolitans, perquè el taxi és per definició, un servei metropolità, i per tant obligat a superar i adequar-se als canvis en les necessitats del transport amb més rapidesa i eficàcia que la resta. I tot això és més fàcil fer-ho amb la xarxa com a mitjà de comunicació entre el proveïdor i l’usuari. De fet, pot arribar a ser un dels serveis més adequats per a la realitat augmentada, per a la web 3.0. En són conscients els professionals del taxi de totes aquestes possibilitats?

Segurament, com a totes les professions, molts estan a l’expectativa de com i de quina manera la #taxirevolució espot fer possible; de fet, és més fàcil de gestionar i permetrà que no tot siguin monopolis, que una petita empresa, inclús un sol empresari, sigui el seu propi gestor. La bidireccionalitat de la xarxa ho permet. Tenim així alguns com els professionals que he esmentat abans que ja han començat. Inclús declarant que és la seva filla o la seva dona la que els gestiona el twitter. Clar, tot és molt fàcil amb la xarxa, el difícil és que sigui rendible però per a fer-ho, aquí estan els professionals. I això serveix per a tothom. Que ningú pensi que la xarxa substitueix al professional, és el professional el que fa de la xarxa un espai innovador de la seva feina, com aquesta #taxirevolució. Els usuaris ho agraïm.

LLibre: Te pido un taxi de Halton i Nicolini

Pel·lícula: Taxi driver de Martin Scorsesse

Música: Perdido en la calle de Taxi

26, setembre 2010   1 Comentari

Ferran Adrià, Alícia i el futur

La UOC ha organitzat una jornada de treball sobre lideratge i innovació que ha aplegat un grup de persones al Mont Sant Benet, seu també de la Fundació ALICIA. Els protagonistes han estat Ferran Adrià i Ferran Soriano. Tots dos persones rellevants de l’empresa catalana. M’interessa especialment però el discurs d’Adrià i la feina que desenvolupa a la Fundació ALICIA. No descobrirem ara qui és Ferran Adrià, el millor cuiner del món. Però la personalitat abassegadora d’Adrià és impactant quan el coneixes en directe. Les persones intel·ligents que saben com gestionar la seva creativitat són les que tenen més possibilitats de triomfar, i aquest triomf no és el de la medalla o la catifa vermella, el triomf és el de proporcionar a la gent vivències positives, feina, models reeixits de negocis i de plaer.

La trajectòria de l’Adrià, conegut pel seu restaurant El Bulli,  és la d’una persona que ha fet el que no estava previst, un camí i un currículum atípic que demostra que la voluntat és el primer factor d’un bon currículum, seguit de creativitat, recerca, innovació. Ell diu que li fa més il·lusió haver tingut tres nomenaments “doctor honoris causa” que els premis de les llistes de millors cuiners del món. Parlar de cuina mitjançant la ciència és el seu objectiu. El discurs que hi ha al darrera de la Fundació ALICIA és posar en contacte la gent amb la ciència mitjançant la cuina. De fet la frase que més repeteix és que contra qualsevol crisi, la recepta és Educació, Educació, Educació. Com es relliga el món de l’educació amb el món de la cuina? Per què a dins de les escoles no es fa una hora d’alimentació i salut que prepari a la infantesa per a menjar bé i per a relacionar-se bé socialment? Les estructures escleròtiques són el problema, la impossibilitat d’establir sinergies és un aturador, però la voluntat de fer-les és la clau.

Va explicar Adrià que quan va sortir a la portada del New York Times no era conscient de la repercussió del que significava, el de convertir-se en un personatge mediàtic, i això ell no ha volgut fer-lo professional sinó natural; la naturalitat és la base de la seva forma de ser i la seva forma de fer. És el que està al darrera de la seva cuina i de la seva estratègia de creativitat. La nova Fundació El Bulli serà una extensió del que ja ha fet. Ferran Adrià és sobretot un aprenent de tot, una persona que és feliç amb la feina que fa, que se la creu, que és capaç de transmetre la normalitat de les persones que tenen carisma sense haver-lo après, perquè no s’aprèn ser referent, s’aprèn a fer bé la feina. Adrià va dir ahir que el Barça és l’equip més influent del món pels seus valors i les seves accions. Com ell, Ferran Adrià és el cuiner-investigador-creador més influent del món, i ho és des de casa nostra, des de l’Hospitalet. Un luxe i un privilegi aprendre’n d’ell.

Llibre: Cómo funciona el Bulli de Ferran Adrià

Pel·lícula: Aromes de “El Bulli” de El Bulli i TVE

Música: Mediterraneo de JM Serrat en versió d’Estopa

4, juny 2010   4 Comentaris

Mercenaris a la xarxa

Sembla que la xarxa Internet és un espai on tot és possible. I s’oblida amb molta rapidesa que la xarxa la formen les persones que actuen en ella. Res és gratuït en un espai ple de gent que parla i actua. La tècnica no amaga la realitat. Les accions de les persones poden ser més fortes i potents que en la realitat, siguin aquestes positives o negatives. Ens canvia la feina i la vida a partir d’utilitzar la xarxa. Fer de metge amb dispositius que traslladen tecnologicament les mans d’un especialista a l’altra banda del món és una acció molt positiva de la tecnologia, podem imaginar com d’innovador és actuar a distància per a millorar la salut de la gent. Aquest és un exemple clarament esperonador de com la xarxa millora la vida.

Però existeixen formes de fer servir la xarxa que no són modelitzants, que només reinterpreten en clau tecnològica el pitjor de nosaltres mateixos, amagats darrera les IP, envoltats de tallafocs que ens protegeixin, submergits en les tèrboles aigües dels xips, podem ser igual de perillosos, igual de mercenaris que en la realitat. I això es mereix una reflexió. Serà que no som conscients de com de feble és la reputació de les persones, l’honestedat, la claredat, la responsabilitat? perquè aquests són valors massa importants com per oblidar-los en el moment en que ens posem davant d’un teclat. És la persona la que escriu i selecciona les paraules, som les persones les que figurem a les fotografies del facebook, la llista d’Spotify és una declaració d’intencions, de vivències, de la nostra pròpia forma de ser; dir bon dia a Twitter al matí o agrair els retwitts, les cites, els comentaris al bloc, és tan important com saludar la gent al carrer o a la feina.

Estem preparats per a ser dins la xarxa? O som “mornigsingers” (traducció lliure de “cantamañanas” que m’ha regalat un amic) tecnològics? No podem fer combregar amb rodes de molí a ningú posant la xarxa com a excusa. Si afirmem que la xarxa modifica la forma de fer i de ser de la gent, si, com sembla, els nostres fills utilitzen el cervell de forma diferent a com ho feien els nostres avis perquè es comuniquen d’una altra manera, això ens obliga a desmerèixer totes les regles? No, no podem admetre els mercenaris a la xarxa, aquells que impunement reprodueixen en la virtualitat allò que ja coneixem de fa temps en la realitat. La manca de criteri, la manca d’objectius, la desqualificació o la buidor total, són característiques humanes; la xarxa no té res a veure amb vendre fum o amb faltar al respecte a la gent. Sócrates, el pare de l’ética occidental ja va lluitar contra aquests mercenaris amb el seu famòs mètode, i la seva frase clau ens dona la resposta:  “Sé que no em creuràs, però la forma més alta d’excel·lència en l’home és posar en dubte a un mateix i als altres” Doncs això, tant en la realitat com en la virtualitat, siguem socràtics no mercenaris.

Llibre: Apologia de Sócrates de Plató

Pel·lícula: Body of lies de Ridley Scott

Música: All i could do was cry d’Etta James

23, maig 2010   2 Comentaris

Entendre, Aprendre, Innovar

L’Australopitecus Sediba és la baula evolutiva que demostra que Lucy no està sola en la nostra evolució. I els antropólegs l’han trobat gràcies a la utilització de Google Earth. La tecnologia al servei de la ciència. La pràctica docent del professorat front els reptes de l’educació actual passa per Internet i els continguts digitals. La sessió de formació que faig als professors i mestres per presentar els canals socials del Departament d’Educació es basa en el paper que aquests mitjans digitals tenen en el context del procés d’ensenyament-aprenentatge i en el del Departament d’Educació com a institució activa a Internet.

La veritable hipòtesis però és aquella que diu: l’educació en el segle XXI serà en xarxa, cooperativa i creadora de coneixement compartit. Canvia la forma de pensar les coses amb Internet i la construcció de la identitat personal i institucional. Quan Internet comença a desenvolupar-se ho fa com l’estructura química de la sacarina, desenvolupant nodes de coneixement. Aquest coneixement es transmet amb dispositius al nostre abast, molt fàcils d’utilitzar, són dispositius multiplataformes: els mòbils, els portàtils, les wii, les playstation. Perquè ara nosaltres som creadors de continguts, els individus que vam ser “person of the year” de Time, individus anònims.  Sabem que els alumnes busquen informació a YouTube majoritàriament i no a Google?  Som conscients de que es connecten majoritàriament a internet amb mòbil i  no amb ordinador? Les classes magistrals han perdut sentit en la construcció del coneixement, cal compartir per enriquir-nos i perquè estem en una cultura àudiovisual, aprenem mirant, creant, parlant. Col·laboració que mitjançant les xarxes socials (Twitter, Yammer) es més fàcil. El professorat ha de posar ordre en aquests contenidors de coneixement per assolir un bon aprenentatge, el paper del docent és, ara més que mai, imprescindible, per a donar rellevància al que es construeix i al que ha de ser un aprenentatge de qualitat.

Les formes de construcció del coneixement que Internet i les xarxes socials ens posen a l’abast són la primera revolució veritablement global. La impremta va obligar a fer aprendre a llegir i escriure a tothom, perquè el llibre es va convertir en un objecte productiu quan va ser fàcilment reproduïble i va ser indexat. Avui Google indexa el nostre coneixement, i les xarxes socials creen jaciments culturals amb mitjans extraordinàriament ràpids i econòmicament factibles. Per això el model que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha volgut promoure amb la implementació de la seva identitat digital institucional a la xarxa és demostrar que una administració pública educativa és la primera que ha de donar exemple de com les xarxes socials són una eina d’innovació. La comunicació d’una administració educativa és un pas necessari per a mostrar el camí cap a la revolució del coneixement que tots nosaltres, els individus a la xarxa, els professors i els alumnes a la xarxa, estem construïnt. Deixem de témer allò que hem après a entendre.” Marie Curie

Llibre: Faceboom de Juan Faerman

Pel·lícula: Habitación en Roma de Julio Médem

Música: I’m all over it de Jamie Cullum

9, maig 2010   2 Comentaris

Marie Curie, una blocaire avui?

El III Congrés de docència de química de secundària ha tingut lloc a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona. He tingut l’honor de ser ponent i ho agraeixo a Miquel Sola, director del departament de química i a Miquel Duran, professor de la UdG.
La pràctica docent del professorat front els reptes de l’educació actual passa per Internet i els continguts digitals. La meva intervenció s’ha basat en el paper que aquests mitjans digitals tenen en el context del procés d’ensenyament-aprenentatge. Algunes de les persones assistents han fet el seguiment de la conferència a twitter i el recull de les seves piulades és el següent fetes per @miquel duran, @jordipoater i @laiagd:

Amb només un mòbil podem explicar allò que Marie Curie va fer fa molts anys.

Deixem de témer allò que hem après a entendre (Marie Curie)

Es pot ser global però no es pot oblidar la identitat pròpia, sinó no construïm bé el coneixement

Professors han de saber qui són i a qui es dirigeixen quan tracten la informació d’internet. Global vs identitat pròpia.

El professor ha de dir què és el que és rellevant i posar ordre a la informació que arriba a l’estudiant

Els alumnes busquen informació a YouTube, no a Google. I es connecten a internet amb mòbil, no ordinador.

El professor ha de posar ordre en aquests contenidors de coneixement per assolir el bon aprenentatge.

Les xarxes socials són contenidors de coneixement

Col•laboració mitjançant les xarxes socials (Twitter, Yammer), són contenidors de coneixement.

Estem en una cultura àudiovisual, imprescindible per la construcció de coneixement. Allunyant-nos de només llegir.

Classes magistrals perdut sentit en la construcció del coneixement, cal compartir coneixement per enriquir-nos.

Ara nosaltres som creadors de continguts.

Amb un mòbil es fan meravelles, es genera coneixement

Dispositius al nostre abast, molt fàcils d’utilitzar. Són dispositius multiplataformes.

donant a conèixer una pàgina amb vídeos dels diferents elements de la taula periòdica

Millors eines al nostre abast, amb grups de recerca connectats a tot el món. Ex: Marie Curie millor amb sincrotró.

L’estructura química de la sacarina s’assembla a l’estructura d’internet

Marie Curie faria ús de les noves tecnologies avui en dia.

Canvi de forma de pensar les coses. Internet i altres eines per l’ensenyament de la ciència.


Una hipòtesis raonable seria pensar que Marie Curie avui seria una blocaire i activista investigadora que utilitzaria les eines de la xarxa per a la seva recerca. La veritable hipòtesis però és aquella que diu: l’educació en el segle XXI serà en xarxa, cooperativa i creadora de coneixement compartit.

Llibre: Revista EduQ de l’IEC

Pel·lícula: Tulpan de Dvosrtsevoy

Música: Tubular Bells de Mike Oldfield

14, abril 2010   2 Comentaris

Twitter, 4 anys

Fa quatre anys, el 21 de març de 2006, Jack Dorsey feia el primer tweet a la xarxa social Twitter. La xarxa que va néixer amb un propòsit d’utilització personal s’ha convertit en un espai on tothom que vol comunicar alguna cosa hi és, des de les persones, fins a les empreses o les institucions. La versatilitat, la instantaneïtat i la rapidesa són el valor afegit d’un espai que per la seva simplicitat s’està fent un lloc privilegiat en la Web 2.0.

Aquesta simplicitat no amaga però una complexitat que determina el propi desenvolupament. Twitter no és una xarxa on es pugui fer qualsevol cosa i tot sigui permès, al contrari, algunes de les falses estratègies simplistes porten conseqüències negatives per a aquells que no entenen que ser a Twitter és una forma d’identitat digital que requereix estratègia i planificació; i especialment, veracitat i intercanvi. L’intercanvi ràpid d’informació és la base de Twitter, i aquesta capacitat d’acostar els actors facilita que el rendiment sigui molt eficaç en determinats perfils professionals. De fet, a diferència d’altres xarxes socials com Facebook o LinkedIn, Twitter no permet la presència diferenciada, només permet un tipus de perfil identitari sigui per a una persona, una institució o una marca, la qual cosa fa que l’horitzontaliat sigui un valor fonamental d’aquesta xarxa, i per això es fa més important encara que el perfil del nick de twitter sigui clarament determinat des del primer moment, i desprès, conservat en el temps. Perquè a Twitter el que li dona validesa a la informació que transmets és la coherència, la presència i la resposta i per tant la conversa que es genera entre usuaris.

S’han desenvolupat moltes eines dins del mateix Twitter que no hi eren en un primer moment: les llistes temàtiques, els Retweets, els Hastags. I que faciliten que les persones i la informació es trobin i intercanviïn amb molta facilitat. S’han començat a produir també accions que van més enllà de la xarxa, les twitterentrevistes s’estan convertint en un fenomen interessant on s’acosta un personatge a la gent de forma instantània i eficaç. Que en quatre anys Twitter hagi aconseguit que es facin 50 milions de tweets al dia, i que s’inventin cada dia noves formes de conversa, és el valor afegit d’un producte senzill en la seva concepció però amb molt de futur. No podem negar que les mateixes persones o entitats que són importants a la vida normal també ho són ea la xarxa social, però aquest avantatge és també un handicap per a qui no entén que Twitter és un lloc ple de gent que recorda i interpel·la a tot aquell que s’hi posa. No és només una qüestió de tècnica fer servir Twitter, és sobretot, saber mantenir una conversa i aconseguir que els teus 140 caràcters siguin rellevants i donin valor a la teva identitat digital.

Llibre: Sangre vagabunda de James Ellroy

Pel·lícula: The book of Eli d’Albert Hughes

Música: Cold and lovely de Slaid Cleaves

21, març 2010   5 Comentaris