Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Barça, model d’estudi

Celebrar una victòria sempre és difícil però a Can Barça ens estem acostumant. Aconseguir l’èxit a l’esport és una qüestió relacionada amb la preparació i també amb la sort. Però la proporció entre els ingredients és mínima, respecte a la sort, al contrari del que alguns podrien pensar. No és una qüestió majoritàriament de sort, és una qüestió de preparació, treball, organització, lideratge, objectius. És una qüestió de model de negoci portada al paroxisme actualment. La forma en que els mitjans de comunicació  gestionen la informació fa que els esportistes hagin pres el protagonisme mundial que fa un temps tenien els artistes musicals, o les estrelles del cinema, inclús, més que els grans representants polítics o els intel·lectuals. Les seves opinions són repetides fins a l’infinit, la seva imatge és objecte d’intercanvi entre persones de tota edat i condició, incloses les difícils i promiscues xarxes socials.

Però quin és el model? En les poques paraules que hi caben en un post és impossible definir-lo però algunes idees es poden donar.  1- El treball en equip, un equip de futbol, i també de bàsquet o de handbol, que actuen coordinadament. 2- La preparació a llarg termini, la formació de la Masia, el començar a preparar esportivament els jugadors des de molt joves, fent així que la màxima matèria primera, estigui controlada des del primer moment.  3- La definició d’objectius, abastant molts camps d’actuació en diversos esports i diversificant els riscos.  4- L’organització al servei de l’usuari, tenint com a fil conductor el soci. 5- El posicionament com a organització respecte dels competidors, fent de la identitat, i la innovació un senyal de marca.  6- El lideratge, tenint en els jugadors i sobretot, els entrenadors, perfils professionals molt qualitatius. Tots aquests punts són fonamentals en l’èxit del Barça, i molts més. No sempre ha estat així però els darrers èxits es basen en aquesta línia de treball.

La complexitat d’una organització com el Barça  afegeix a més, un plus de dificultat:  identitàriament té a sobre una responsabilitat adicional, en un país on la identitat nacional té un problema de reconeixement institucional com Catalunya.  El Barça ha assumit aquesta sublimació de la representació nacional. Representar un sentiment identitari és fonamental per a qualsevol grup humà, de fet és com ens reconeixem els uns als altres, i com fonamentem les nostres societats humanes.  Les lleis, les normes, l’economia, venen determinades per aquesta prèvia.  Culturalment som d’una forma, parlem i ens expressem d’una manera que ens fa sentir membres d’un grup, i això ens permet fer la resta de les coses. Un culer reprodueix els valors i els rites del grup i li permet sentir-se d’un espai comú. Hi ha una frase que ho explica clarament: ” Olelé, Olalà, ser del Barça és el millor que hi ha.” No només perquè guanyin, que ara també, sinó perquè inclús alguns el reconeixen com a club horitzontal, innovador i modèlic. És fàcil ser membre d’un grup que facilita a tothom la pertenença, contra totes les dificultats, inclús les d’aquells que essent d’un altre color, creença o formació, poden arribar a ser capitans del grup i assumir la representació. Abidal és tots nosaltres. La dificultat és i serà sempre, no trair el model i la identitat, empresa difícil, en qualsevol cas, estudiar el model és apassionant.

Llibre:  Nuestra especie de Marvin Harris

Pel·lícula: Midnight in Paris de Woody Allen

Música: Human de The Killers

29, maig 2011   Cap Comentari

Xarxa, identitat i propietat

Els esquemes polítics i socials que ens han servit fins ara, no tenen validesa. Les potències mundials no són els països, són les corporacions. Una empresa com Facebook té més persones i més valor econòmic que molts territoris. La presa de decisions es concentra en poques i diverses mans, i mentre, la relació social dels grups ve determinada per la pròpia dinàmica de la relació tecnològica. Podem seguir mantenint sistemes de recaptació d’impostos sense tenir en compte l’aterritorialitat dels nous models de negocis? Són les llengües una barrera de relació quan els traductors poden estar implantats al cervell i actuar automàticament? Seran les capacitats de gestionar tota aquesta informació on line, ràpida i tecnològica la que ens donarà la possibilitat de sobreviure. La resposta ràpida davant de nous reptes; la mal·leabilitat de les nostres pròpies capacitats, la validesa de les nostres creences, ens han de facilitar l’adaptació. Darwin ja ho deia: ” no sobreviu el més intel·ligent, sobreviu el que millor s’adapta”.

I davant això com es comporten les entitats, les empreses, les administracions front els individus? En aquest moment s’estan produïnt acomiadaments per entrades fetes per treballadors als seus espais personals que no han semblat adequats a l’empresa on treballaven.. És la identitat digital d’una persona espai de l’empresa on treballa? Del local al global, de la web a la realitat. Viurem en un món hiperconectat que obligarà a les persones a relacionar-se també de forma hiperconectada.  Això comporta que ens hem de plantejar qui som a la xarxa, si el nostre DNI ja és una IP. Per tant les normes, les lleis, com s’apliquen en un mon on els espais territorials ja no importen? El Gran Germà pot ser una realitat, els límits són els que nosaltres ens imposem. Com les professions, que seran noves en funció d’aquestes noves situacions. Treballem en xarxa, a nivell global, en professions que fins ara no coneixem com la biomedicina que aconsegueix integrar xips en el cos humà. Somien els androides amb ovelles elèctriques?

On és el límit de la propietat de l’acció a la xarxa per part de les persones? En una conversa a twitter amb @miquelduran i @eraser, entre d’altres, hem conclòs que hem de distingir entre institucions públiques, per exemple la universitat, el sistema educatiu en general, i les empreses privades. El que està clar és que la web, les aplicacions tecnològiques, la comunicació i la xarxa estan modificant els comportaments socials. Els sistemes tancats d’organització econòmica i social estan obsolets. Les organitzacions han de ser espais intercomunicats, que funcionin com el mateix cerebre humà, sinapsis que podran controlar amb nanotecnologia els ordinadors o les màquines domèstiques però el límit del control és l’assignatura pendent. L’anàlisi de l’activitat humana a la xarxa és imprescindible, i la norma una obligació que alguns ja es plentegen, mentre el dret a la privacitat o a la creació intel·lectual es defensen de les formes més noves però més antigues del control de les persones, allò de preveure el que encara no ha passat, aquest és el repte més important de l’activitat a la xarxa.

Llibre: El campo del Alfarero d’Andrea Camilleri

Pel·lícula: Priest de S. Stewart

Música: Knockin’on heaven’s doors de Bob Dylan


8, maig 2011   Cap Comentari

Identitat i Google

Google és en aquest moment el pal de paller de la xarxa, què fariem sense el seu servei? És més, s’està adaptant, darwinianament, i sobreviu a qualsevol moviment de la resta dels competidors siguin Microsoft o Yahoo o els editors de llibres clàssics, de fet és com si la mateixa xarxa es reinventés a partir de Google. Pot una empresa de producte senzill, quasi lineal com és en l’origen Google, fer-se tan imprescindible? La meva hipòtesi és que la dinàmica de desenvolupament d’Internet és la que Google ha entés i aplica a cadascuna de les seves accions, aplicant el mateix principi de linealitat i senzillesa en tot el que proposa: Google Earth, Google Street View o Google Books o la incorporació de les xarxes socials a les cerques. Només Youtube li fa ombra en cerques en la franja d’edat infantil i adolescent.

És aquesta presència absoluta la que permet incoporar paraules noves creades a partir de la utilització de Google i de tot el que l’envolta, així diem “googlejar”, “fer un google”, “googlearse”…quan una acció comporta la creació de noves paraules que s’incorporen a la parla habitual de les persones, estem davant d’un fenòmen important. És la total identificació de l’individu o del grup social i la marca, el producte, el servei, però encara va més enllà, anomenem “generació google” a alguns grups d’edat que han nascut o es desenvolupen en el món d’Internet a partir d’aquesta empresa protagonista que és Google. Estem doncs davant de la primera de les identitats digitals que ultrapassa les identitats reals fora de la xarxa?

En un moment on parlaments europeus determinen graus d’identitat en base a etiquetes preconcebudes, com el de França o el de Suïsa, fa pensar que alguna cosa haurà de canviar si les formes d’identificació difereixen tant de la xarxa a la realitat. Com es determinen les identitats si podem ser i sentir-nos de varies a l’hora? Cal que anem separant el gra de la palla, la diversitat està en la millor redistribució de la riquesa, de l’economia; Google ho sap perfectament i redistribueix i assimila tot allò que és nou, innovador, que té demanda, i aprofita per a posar-lo sota la seva marca de colors. No seria aques el model que interessaria en una Europa forta i estimulant? Ningú dubta de que la base de la cultura europea són justament els drets humans i les polítiques socials, però això s’ha aconseguit en base a molts segles de meelting pot, ningú ha de ser pur, ja ens ho van ensenyar les dues guerres mundials del segle XX; seria covenient recordar la història fent una cerca a Google i mirant com la riquesa prové de la col·laboració, de la gestió de la identitat amb generositat, com el que fa Google cada dia. Ells guanyen molts diners, la resta podem guanyar en responsabilitat.

Llibre: Left in dark times:A stnad against the new barbarism de Bernard Henry-Levi

Pel·lícula: Biutiful de Alejandro González Iñárruti

Música: Gran Torino, sound track, Jamie Cullum

9, desembre 2009   3 Comentaris

Crisi, quina crisi?

El futbol és l’opi del poble, això ja ho sabiem de fa dies, però podia semblar que nomès en periode de dictadura és que es feia servir de forma descarada per a amagar les crisis econòmiques o els problemes identitaris. Doncs no, crisi, quina crisi?.. S’ha acabat parlar de les hipoteques, de la manca de serveis, de tot allò que ens fa difícil la vida diària perquè nomès sentirem a parlar de com un grup de nois defensa les essències del grup social amb una pilota.
El problema serà per a aquells que no s’identifiquin, per a qui no entengui la importància del fet. El futbol s’ha convertit en la representació mediàtica del grup; són els nous exèrcits que s’enfronten per la victòria.
El paper per a Catalunya i la seva representació sempre ha estat difícil, el Barça ha fet la feina però no està en el seu millor moment, tot i que molts dels components de “la roja” són catalans, però qui no recorda els almogàvers?….
Sense crisi que importi res i amb identitat equivocada, Catalunya ha de trobar-se a sí mateixa, mentre al carrer els petards encara ressonen i no són els de Sant Joan.

Llibre: Tirant lo blanc de Joanot Martorell
Pel·lícula: Gladiator de Ridley Scott
Música: We will rock you and We are the champion de Queen

27, juny 2008   8 Comentaris