Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Identitat digital

Qui som? la vella pregunta existencial torna a nosaltres per a plantejar-nos qui som a la xarxa. Com ens definim en un ecosistema nou que ens reclama presència, tan i som nosaltres qui la decidim o altres qui la creen per nosaltres. En la jornada que va organitzar la Cambra de Comerç de Tortosa sobre Xarxes socials per a les empreses de Tortosa i el Delta de l’Ebre, he tingut l’honor de compartir ponència amb Alex Puig, Victor Puig i Santiago Rodríguez, per invitació d’Arcadi Mayor i la pròpia Cambra de Comerç de Tortosa i on ens va acompanyar en la cloenda Carles Flamerich, director general de telecomunicacions i societat de la informació de la Generalitat de Catalunya. La idea és excel·lent; ajuntar ponents de diversos camps del coneixement per a exposar temes al voltant de la xarxa no és nova, però fer-ho fora de Barcelona, posant en valor el territori i les necessitats de les empreses de cada lloc, és una necessitat evident que cal promocionar, i més amb les eines de la xarxa, aquesta és atemporal i aterritorial, què millor per a desenvolupar socioeconòmicament els territoris per allunyats que estiguin de la centralitat econòmica?

Las meva intervenció es va centrar en la construcció de la identitat digital per a les empreses, i la vaig centrar en el concepte d’identitat digital, sintetitzant en cinc idees el procediment de construcció de la identitat. No puc obviar el punt de vista antropològic, la construcció de la identitat és un concepte que manllevo de la antropologia per a l’anàlisi de la xarxa. La identitat digital la creem com a invidus o com a col·lectius, en un procés que determinarà el nivell de confiança en el sistema i el que volem que el sistema faci per nosaltres. Tenir una identitat virtual permet interactuar en el ciberespai, projectar una personalitat o difondre una empresa o producte per ser trobat i utilitzat. És molt important crear la nostra identitat digital i més si és d’empresa, perquè abans de que ni tan sols pensem en fer-ho, ja hi ha a la xarxa informació sobre nosaltres i mai serà com la que voldríem. La decisió de ser i com ser-hi aporta a credibilitat i la confiança necessàries també en el món virtual. Ens possibilitarà augmentar les nostres relacions, la nostra visibilitat i la possibilitat de negoci. I en qualsevol situació, per gran o petita que sigui l’empresa. Internet no només està destinat a ser eina per a les grans empreses, qualsevol empresa, de qualsevol mesura o producció, té un espai a la xarxa.

Els cinc passos per a construir la identitat digital d’una empresa que proposo són: L’Anàlisi de la presència de la competència a la xarxa. / Identificació dels grups, els espais i les persones presents a la xarxa possibles clients o prescriptors dels nostres productes o serveis. / Decisió dels espais on serem presents, i amb quins continguts. / Incorporar la filosofia de la societat xarxa i la interacció també
a la organització interna de l’empresa / El sentit comú en la creació de la identitat digital.La fidelització dels clients i dels empleats, és l’origen i la conseqüència d’una bona gestió a fora i a dins la xarxa. Casos com els de Munich o Moritz, empreses catalanes petites que han utilitzat innovadorament la xarxa per als seus productes; o empreses i personatges grans com Justin Bieber o Estrella Dam són models de bones pràctiques empresarials en el context de les xarxes socials i la comunicació que m’han servit per a explicar el procés de creació d’una identitat digital. Determinar la teva presència de marca a al target previst mitjançant la xarxa social adequada, utilitzar entorns semàntics determinats com els castells humans o construir producte a partir de les propostes obertes dels internautes són exemples reeixits. És qüestió de fer-se les preguntes rellevants i adaptar-se al nou ecosistema.

LLibre: Tristes tópicos de Levi- Strauss
Pel·lícula: The Fast and the Furios 5 de Justin Lin
Música: Clint Eastwood d’Antònia Font

17, abril 2011   2 Comentaris

Anima 2.0

Estem preparats per a assumir la nostra identitat digital? I per assumir la nostra desaparició digital? Som el que construïm a la xarxa i fora d’ella, la qüestió és que fora la desaparició té un protocol establert, però a dintre de la xarxa, està previst com es desapareix? Plató afirmava que la filosofia és tota ella una meditació de la mort. De fet una meditació sobre la mort, en realitat ens porta a una reflexió sobre les formes d’organitzar-nos culturalment. Les diferents societats ens fan ser com som, i també com deixem de ser.  Ens serveix la definició de mort com a cessament d’alguna cosa si pensem en com ens definim virtualment i per tant, en com deixem de fer-ho. Podem desaparèixer de la xarxa? Hem de distingir entre desaparèixer de forma voluntària o de forma involuntària. Especialment si ens referim a deixar d’existir en la forma de vida física, perquè en la virtual segurament no es pot acabar de desaparèixer del tot.

Podem adoptar la idea de desaparèixer en un format determinat, desaparèixer d’una xarxa social o d’actualitzar un bloc; però com es fa per a desaparèixer totalment? i si és involuntari, quin control es pot establir per part nostra o de qui ens sigui proper?. De fet és la xarxa la que ens manté invariablement vius en ella perquè de moltes de les nostres petjades virtuals ni tan sols som responsables. En realitat es tracta de determinar a partir de com ens hem introduït a la xarxa, també de com desapareixem d’ella. Per exemple pots desaparèixer de Facebook si envies un correu electrònic a privacy@facebook.com, i l’administrador de la coneguda xarxa social esborrarà el teu perfil i les teves dades, inclús de la pròpia base de dades interna. Per a qualsevol xarxa social existeix SuicideMachine que esborra la teva identitat de les més conegudes xarxes socials com Twitter o  LinkdIn. Però és interessant fixar-nos en com les paraules que s’utilitzen per a esborrar la nostra identitat digital són les mateixes que fem servir per a la real: suïcidi, mort, desaparició.  La distància entre realitat i virtualitat és cada vegada més curta.

Tenim una ànima 2.0?  Fa poc una persona em deia: jo necessito parlar directament amb les persones, a la xarxa no som reals. La meva resposta va ser: defineix “real”. Evidentment es referia a la relació física entre les persones, a la qual ella li donava la màxima importància;  però cada vegada més la realitat virtual s’està convertint en “la realitat imprescindible” i, tot i no ser física, proporciona emocions més fortes que algunes de les físiques, per tant estem construint una “ànima 2.0″? Ens convertim en cyborgs dels sentiments, desapareixem de la realitat per a existir en la virtualitat, som replicants de nosaltres mateixos, era això la vida eterna? La paradoxa és que davant d’una revolució tecnològica, semblaria que totalment allunyada de les emocions, ens haguem de fer aquestes preguntes. Deu ser perquè en realitat, som els humans els que creem les xarxes i ens creem a nosaltres mateixos, per això ens preguntem encara qui som i on anem.

Llibre: Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater

Pel·lícula: Corto Maltés, la película de Pascal Morelli

Música: E lucevan le stelle. Tosca. G. Pucini

2, maig 2010   16 Comentaris

1714 o a la identitat digital

Com t’ho fas per obrir una Samsonite que porta clau secreta si el propietari/a és d’ERC? doncs poses 1714 i s’obre segur. Aquesta anècdota explicada per una persona a la qual li va succeïr em serveix per a desenvolupar un tema que m’interessa especialment, el de la identitat digital. Hom es pensa que a Internet tot s’hi val, que qualsevol cosa és possible i que ningú ens trobarà o sabrà realment qui som; és notori que la utilització de la xarxa és alguna cosa més que penjar paraules o fotos. No és gratuït res del que fem en el món virtual, qui som, on som i amb qui o què ens identifiquem són preguntes que hem de saber respondre’ns a nosaltres mateixos abans de ser algú virtual. Perquè la identitat no és quelcom estable, sòlid sinó que és dinàmic, maleable i res més dinàmic que Internet.

Construïm la nostra identitat com a persones a partir de les nostres creences, valors, tradicions amb allò que ens envolta i del que aprenem i amb el que convivim. No podem sostreure’ns de qui som si no volem ser algú que no respòn al que s’espera d’ell. La dinàmica de la identificació es desenvolupa amb el contacte amb els altres i això a la xarxa es multiplica per l’infinit. Per tant hem de ser conscients de la nostra identitat real a partir de la qual serem algú en la virtualitat. Ser de Barcelona, parlar una llengua com el català, tenir unes arrels que s’endisen en el passat, ser del Barça, són senyals d’identitat que identifiquen algú que podria tenir la data de 1714 com a codi secret de la seva maleta, i això mateix incidirà en com aquesta persona es mou a la xarxa i en funció del que vulgui fer en ella, siguin accions personals com escriure un blog o fer twitters, com en accions empresarials o polítiques. Les conviccions compartides en que es basa la construcció de la identitat són molt sovint implícites i cal en siguem conscients.

Construïr una marca, un brand, és el repte de qualsevol que vulgui ser present a Internet, la interacció 2.0 i 3.0 ens obliga  a ser més conscients que mai de la nostra identitat i a fer-la visible sense subterfugis, una volta haguem decidit com la definim. Veracitat, coherència i credibilitat estan al darrera de la nostra acció, no és cap novetat, és el mateix que hem de fer a la realitat per molt que Internet sembli amagar-ho.

Llibre: L’elegància de l’eriçó de Muriel Barbery

Pel·lícula: Waltz with Bashir d’Ari Folman

Música: Le plat pays de Jacques Brel

27, juny 2009   6 Comentaris