Com a dona nascuda un 8 de març no puc menys que ser de les anomenades feministes, d’aquelles que porten l’estendard del feminisme arreu, esgotador però cert. Hi ha dies que no s’acaba mai i que pesa molt.
Però la feina de reivindicar el paper de la dona en la societat, la nostra i totes, no s’ha acabat, i si no que li preguntin a les dones que situades en la més alta posició, encara han de suportar que un home se les escolti però ni tan sols les miri als ulls quan parla.

Tot plegat però no em fa combregar amb rodes de molí, i mai he estat ni estaré d’acord amb les qüotes femenines que pretenen encumbrar la dona per sobre de la vàlua personal i professional perquè aquests procediments només fan que denostar més, si fos possible, la nostra imatge. I per a botó un exemple, la nova ministra d’Igualtat del govern central, Bibiana Aido que dia si i dia també, fa declaracions a qual més absurda, des de la feminizació del llenguatge (allò de les “miembras”…) fins al paper del mocador en les dones magribines i la relació amb la vestimenta masculina…tot una declaració obtusa i poc encertada que només demostra que la ministra, molt preparada en antropologia cultural, no està, és inclús un ex-asessor del propi Zapatero qui deixa en evidència la qüestió.

La desvalorització del paper de la dona en la societat, tan en el món laboral com en el personal i familiar, és un fet: menys sou a igual feina, més dificultats per trobar feina a igual titulació, rols depenents davant els homes inclús en dones manifestament preparades, violència de gènere i…. podria continuar…
Tenir un govern paritari pot quedar bé a les pàgines del Vogue, però tenir-lo al preu de ministres com l’Aido, no ho hauriem de permetre ni les pròpies dones.

Llibre: La grieta de Doris Lessing
Pel·lícula: Solas de Benito Zambrano
Música: Summertime de Janis Joplin

Per no se sap quina regla de tres, la dreta li guanya la partida a l’esquerra en el posicionament de dones en càrrecs polítics de rang superior.
I aquest és un fet empíricament demostrable des dels temps de Golda Meir o Margareth Thatcher fins a Condoleezza Rice o les darreres novetats al Partit Popular espanyol amb el nomenament de Maria Dolores Cospedal com a nova secretària general en substitució de Mariano Rajoy, ara president del Partit.

La posició de la dona a la política, com a la resta dels camps laborals o socials, és encara molt minoritària en els llocs de comandament. Tot i les lleis de quotes (amb les quals personalment no estic d’acord) o les discriminacions positives de partits o d’empreses, el sostre de vidre de les dones segueixe essent curt i estret.
Avui llegia un article sobre un informe del CAC en el qual es demostra que a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió la presència masculina és major i més immportant a tots els programes i càrrecs, i això que són els mitjans de comunicació, lloc avançat per definició i amb dones al cim en aquest moment, per tant la feina pedagògica que genera indentificació es fa a favor del paper masculí encara.

Per què l’esquerra no fa feina en aquest sentit? ja sabem que el govern de l’estat està constituït paritàriament però a part de la foto de rigor a diaris i revistes, incloses les del cor, no sembla que modifiqui res més. La meva hipòtesi és que realment ningú de l’esquerra no s’ha plantejat que encara està per fer aquesta revolució. Un govern pot ser paritari però si mirem detingudament les carteres ministerials per a les dones són aquelles que tenen competències de “dones”: educació, vivenda, benestar i família, innovació…totes les que poc importen, l’excepció de De la Vega o de Chacón no esmenen el fet.
La dreta ha estat la primera en posar una dona com a presidenta del Parlament espanyol (a Catalunya ni això), la primera en tenir una dona posicionada per a controlar el partit, Esperança Aguirre, i segurament serà la dreta la que posarà a una dona com a candidata a la presidència a Espanya i a Catalunya; mentre l’esquerra es passeja somrient a les pàgines del Vogue amb les ministres més ben vestides del moment.

Llibre: El quadern daurat de Doris Lessing
Pel·lícula: Isadora de Karel Reisz
Música: La Flaca de Jarabe de Palo