Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Internet ens canvia

Fotografia de la pel·lícula In Time

Internet s’han convertit en el protagonista de les nostres vides, de forma disruptiva. Canvia la forma de relacionar-nos, els models de negoci, la capacitat de comunicar. És la inundació d’informació una forma de perdre el control? Internet ens proporciona una forma de veure el món que neutralitza les xarxes de relació social i econòmica tal i com les coneixiem. Tranforma la nostra forma de percebre el món i les construccions de la realitat es tornen líquides com ja va descriure Bauman. Hi ha però en algunes de les noves realitats, mimètiques que reconeixem. Els caçadors-recolectors del quaternari s’organitzaven en grups de 150 individus; les legions romanes estaven formades per 150 soldats i els grups majoritaris a facebook tenen 150 membres. La humanitat repeteix esquemes en la virtualitat.

A Internet les jerarquies es destrueixen i el món sembla que va pel mateix camí. L’individu és capaç de generar notícies, els presidents dels països prefereixen comunicar-se per twitter i aquesta horitzontalitat desequilibra l’status quo. Aparentment les noves revolucions no tenen líder, les comunicacions són instantànies arreu del món i la dificultat de determinar qui són és molt gran. Com ho va ser quan els grans atemptats terroristes de finals del segle XX van trascendir els espais de confort del primer món, i la cultura occidental es va veure trasbalsada quan semblava que el final de la guerra freda deixava un món sense dificultats ni fronteres. Les fronteres les hem posat a dins dels països, mentre a Internet s’han trencat, creant un espai de ningú on la relació entre realitat i virtualitat és cada vegada més un canvi sense solució de continuïtat.

La percepció és que el canvi serà la norma. El viatge la perspectiva. En els models de negoci una mostra és com comprem i qui compra. El E-Commerce està demostrant que és la forma de compra que arrassa i que es fa de forma intuïtiva, per la percepció del que veiem en pantalla, i també de l’experiència que ens proporciona la botiga de referència. Es ven de tot i en qualsevol hora, i amb qualsevol moneda des de qualsevol lloc. Es modifica la percepció del comprador, la forma en que s’exposen els articles, el valor de compra i el rendiment per producte. Empreses com Amazon o Vente Privée han revolucionat el concepte de compra-venda. A Barcelona tenim exemples molt interessants com posa de manifest aquest l’article de La Vanguardia. La nostra evolució humana va tenir en l’intercanvi la primera baula de desenvolupament cultural, ara Internet ens planteja un canvi de paradigma, el silici és ja moneda de canvi en un món interconectat.

Llibre: Homo economicus d’Anxo Penalonga
Pel·lícula: In time d’Andrew Niccol
Música: Coconut tree de Mohombi & Nicole Sherzinger

4, desembre 2011   2 Comentaris

Parlant de Facebook

Parlar de Facebook és molt interessant. Ara com ara és una de les xarxes socials més importants d’Internet i vaig tenir la possibilitat de parlar-ne amb els amics del programa Generació Digital de Catalunya Radio. Aquí teniu el podcast. D’entrada ens vam plantejar si realment es podia anomenar xarxa social a Facebook; clarament penso que sí, és un espai bidireccional, les persones interactuen entre elles i aquesta activitat, les pròpies persones, són l’actiu més important de la xarxa i de Facebook especialment.  Quin és el model de negoci de Facebook? es les bases de dades de les persones, el que fan, el que diuen, com es relacionen dins del seu espai. Com comentava @tonipadrell en el programa, Facebook té la seva capacitat de guanyar diners en el munt d’informacions que es recopilen i emmagatzemen dins del seus espais i amb els quals negocien i proporcionen a tot aquell que ho necessiti aquesta informació. La millor forma de guanyar diners, algú et proporciona la informació sense necessitat de demanar-la, només has d’ordenar-la perquè sigui eficient.

El repte de les empreses és ara crear els seus espais a Internet, o almenys, no deixar que s’escapin les oportunitats que pot oferir la xarxa. Qui millor explota el mitjà és el màrqueting digital. Vam parlar de com la publicitat està fent d’internet l’espai més adequat per a la venda de productes, de persones, d’emocions. Els paràmetres clàssics de la publicitat són justament aquells que apropen el producte a les persones de forma recurrent amb l’emoció. I la xarxa ha fet d’aquest paradigma un oxímoron: el boca/orella que sempre ens ha proporcionat la millor informació es revel·la com a format de la relació interpersonal a Internet. Els teus amics a Facebook  t’aconsellen mentre expliquen que estan de vacances, que llegeixen, que escolten música. Si li dones valor a tot això, la publicitat arriba per defecte.  Un “M’agrada” a una pàgina de Facebook és una moneda exportable en la publicitat d’internet. La simplicitat de la voluntat humana posada al servei de la venda pura i dura. Sense innocències.

I si és així, és Facebook el rei de la venda en aquest moment? Segurament en l’espai d’Internet a finals de juny de 2011, sí. Però això no és un paradigma  irrefutable a la que passin mesos. Una de les conclusions del ric debat del programa va ser que la rapidesa de les mutacions a internet ens obliga a ser curosos en les afirmacions. La metodologia del màrqueting on line és ara mateix la més innovadora i productiva de models nous de referència. A la pregunta de @jordisellas sobre exemples que coneixem a Facebook, vaig posar el de la campanya que Elogia ha posat en marxa per a KillPaff a Facebook. Un espai de creació i participació on pots matar mosquits a la pàgina de KillPaff i escoltar monòlegs de referència a Youtube. Emocions, entreteniment, participació, interacció, tot per vendre un producte clàssic com és el d’insecticida per mosquits. La referència és sempre la proximitat a l’usuari, el prosumidor, productor i consumidor alhora. Nosaltres participem i creem i a la fi, comprem. Un pas més en el món infinit de la xarxa social.

Llibre: The facebook efect de D. Kirkpatricl

Pel·lícula: The social network de D.Fincher

Música: Sit on my facebook de The Scribes

26, juny 2011   Cap Comentari

Observant Facebook

Facebook està trencant esquemes. El que va començar com un “llibre de cares”, traducció lliure i literal de l’anglès, es va convertir en el primer portal de contactes però ara ja està esdevenint el cercador de marques. El fet de que les dades personals siguin el primer que hom demana quan s’entra a Facebook comporta que aquesta xarxa social obtingui una informació molt valuosa sobre les persones, les seves relacions però també les seves preferències. Mai haviem tingut un espai on s’emmagatzemés tanta informació personal susceptible de ser utilitzada, tant pels uns com pels altres.No podem obviar però que existeixen molts prejudicis sobre la utilització de la informació per part d’ens supra xarxa, per les pròpies empreses, per altres usuaris, de fet, en alguns països s’està augmentant l’edat d’accés al perfil d’usuari, tot i que això és fàcilment solucionat per qui vol.

Però per què Facebook està arribant a ser més poblada que molts països o més consultada que molts mitjans? Un dels principals factors és l’accessibilitat facilitada pels mòbils que augmenten exponencialment l’usabilitat; d’altra banda els comentaris dels amics que trobes a facebook sobre una determinada marca  o sobre accions específiques són molt més fiables per a la resta de membres de la comunitat perquè estan fets des de l’experiència i venen directament, sense intermediaris. Facebook és el boca-orella de la xarxa que més incrementa el seu potencial. Tot i que les investigacions sobre la relació entre l’individu i el seu entorn a una xarxa social diuen que no passen de 150 persones, com explica l’antropòleg Robin Dunbar a The Times , la realitat fa que sigui molt rendible que un comentari fet per l’usuari i replicat dins d’un grup o recomanat per un perfil determinat de gent, es converteixi en or pur per a les empreses que busquen situar els seus productes en el mercat i amb un cost pràcticament zero respecte de les grans campanyes de màrqueting.

Des de l’antropologia és interessant fer notar que les relacions virtuals són un mirall de les relacions reals però tenen les seves pròpies estratègies que són noves, i que canvien molt ràpidament. Potser no som capaços en la vida real de mantenir el contacte amb 150 amics, però a la xarxa no passa res si els tens endreçats per etiquetes, per relacions, per interessos, per vegades que contactes; la tecnologia ens permet millorar l’ordre i l’ús. Un llibre va ser un objecte molt més valuós a partir de que va incorporar un índex. Doncs això. En realitat és molt més important quin és el teu grau d’interacció amb els amics de Facebook, la forma en que accedeixes a ells no és tan rellevant. Per això no importa tant el nombre d’amics, que facebook té limitat a cinc mil per persona, sinó les conseqüències de les relacions. Un clic, efecte papallona.

Llibre: La odisea de la humanidad de Robin Dunbar

Pel·lícula: Shutter Island de Martin Scorsese

Música: Fallin’For you de Colbie Caillat

24, febrer 2010   11 Comentaris

Facebook, el llibre de tots

Esteu a Facebook? és la pregunta. Com va dir Warhol de la televisió, ara, si no ets a Facebook no ets ningú. Però realment és així?. Les estructures de la xarxa són canviants i el que avui és el millor, demà ja no val res, ja sabem de què van les bombolles tecnològiques.

Si intentem esbrinar perquè Facebook ha tingut aquest éxit, 170 milions de persones al món, constatem que és una xarxa que possibilita trobar persones sense necessitat de tenir cap dada seva, només per la pròpia dinàmica de la xarxa que t’ofereix perfils i oportunitats directes d’interacció, sense prèvies i això facilita la conexió des del primer moment.

Desavantatges?, doncs totes les de la xarxa quant a la privacitat o la manca de seguretat de que les teves dades personals no siguin utilitzades per a allò que tú no tenies previst. És evident que posar el número de mòbil o l’adreça de casa teva és perillòs, estarà a l’abast de tothom, desaprensius inclosos, però a més hi ha un evident perill humà i és aquell que ens posa en contacte amb les nostres pròpies emocions i sentiments, i aquí sí que anem perduts.

De fet, Internet és la plaça pública més impúdica de la història i Facebook l’aparador de persones que l’acompanya. Aquest aparador que pot posar a qualsevol en l’atzucac de relacionar-se amb altres persones de forma molt íntima i aquí arribem a la història més vella dels temps. Les relacions humanes adoleixen de ser intrinsecament emocionals i per tant fer trontollar les arrels de la pròpia existència fora de la xarxa.

Facebook és el lloc on pots trobar el pitjor i el millor de les persones, cal saber gestionar-ho i no pensar que la tècnica aïlla la gent, ans al contrari, les persones estem més a prop que mai, gaudint i patint, com sempre.

Llibre: Càlcul d’estructures de Joan Margarit

Pel·lícula: El jardiner constant de Fernando Meirelles

Música: Thanksgiving de George Winston

13, març 2009   4 Comentaris