Sempre diem que l’estiu és el moment de llegir allò que durant l’any no hem pogut. Perquè tenim més temps, no tanta pressa, moments de calma per a llegir i aprofitar el que llegim. Algunes vegades això és una excusa per a justificar-nos a nosaltres mateixos que no llegim el que voldríem. Tot i que ara com ara, internet i les xarxes ens mantenen “llegint” tot el temps: la gent va llegint els sms o els xats dels mòbils, llegint les pantalles dels serveis públics, llegint els portàtils a la sorra de la platja o llegint a quina hora arriba el tren a l’estació. Però jo parlo de “Llegir” en majúscules, de literatura o assaig, però de llibres.

A voltes sembla que la lluita per la part del negoci de les editorials o els mitjans de comunicació ens amaga la veritable realitat: sigui en el suport que sigui, en un Ipad, en un mòbil, a una pantalla del Metro o a la de la televisió de casa, podem i hem de llegir. Hem de saber què diuen els pensadors, els escriptors, els que tenen i creen opinió i a més ens fan gaudir de l’emoció d’una història inventada, que sempre, o quasi sempre, és una mostra de la realitat més punyent. Ningú entendrà el nostre temps sense les poesies/cançons de Lluis Llach, o les novel•les d’Isaac Asimov, o els articles de Quim Monzó. Per tot això, no me’n puc estar de recomanar-vos, que en el suport que sigui, en paper, en bits, llegim més, i ara, més que mai, el món està canviant i només els humans podem fer que sigui a fi de bé…llegint serà més fàcil. Aquí van les meves recomanacions per a aquest estiu:

Olor de violetes de Josep Campmajó, un llibre primerenc, d’un escriptor sorprenent, que ens transporta a la bogeria més profunda i ens fa sortir d’ella, eixelebrats de literatura.

Los que van a morir te saludan de Fred Vargas, escriptora francesa de novel•la negra que ens inspira en un món fosc que viu de la més antiga història del món, la mort.

Breviario de campanya electoral de Quinto Tulio Cicerón, que en aquest any és especialment necessari per a saber que eleccions ja existien en el temps dels romans, i per a aprendre.

Càlcul d’estructures de Joan Margarit, perquè un poeta és obligatori, perquè les estructures mentals dels humans són tan fràgils que si no les posem sobre paper, tant be com ho fa en Margarit, ens perdrem.

(aquest és un article publicat també al diari Contrapunt)
Bon estiu i bona lectura

Música: Calling you de Jeveta Steele (BSO de la película Bagdad Café)

L’estiu en un blog és el títol de la col·laboració que començo a Com Ràdio a partir del dijous dia 23 de juliol i fins a la darrera setmana d’agost. Una proposta per mirar el món des del calidoscopi dels blogs, l’eina que personalitza l’acció a la xarxa Internet.

Fer un blog ha esdevingut una forma de comunicació instantània que s’omple de contingut a partir de la creació del seu autor/autors, a l’hora que permet la interacció més significativa de la xarxa perquè els comentaris i les referències sobre la base del que s’escriu o s’inserta proporcionen alguna cosa més que informació, són retroalimentació dins de la mateixa proposta que augmenta exponencialment el valor afegit d’una pura acció a Internet. Des d’aquell proper però molt llunyà 1994 en que els blogs es van fer notar ala xarxa a partir dels Forums el camí recorregut ha estat ràpid i espectacular fins a fer-se un lloc a les facultats de periodisme, a les escoles, a les campanyes electorals o al món de l’empresa. Ningú escapa del potencial d’una eina facilitadora d’informació però també d’opinió i de personalitat que posa en qüestió molts dels acords preestablerts en els processos d’informació i trnasmissió del saber.

Semànticament el blog és una bitàcola personal, aquells llibres dels vaixells que recullen tot el que el capità i la tripulació viuen en un viatge determinat. Fer un blog és iniciar un viatge a la xarxa que ens porta cap a mons desconeguts, a conèixer gent d’arreu, a intercanviar i a innovar, el contenidor en que s’ha convertit el blog on hi són els videos de youtube, els enllaços a twitter o facebook, o linkedIn, les fotos i les referències a d’altres espais de la xarxa, obre davant els ulls infinites possibilitats, el món es pot seguir a través dels blogs..aquest estiu serà un blog a Com Ràdio, construït també amb tots els qui vulgueu participar per la xarxa o a aquest mateix blog. El viatge el fem junts.

Blog: El blog de la Casa Blanca

Llibre: Bajo los vientos de Neptuno de Fred Vargas

Pel·lícula: Carriers dels germans Pastor

Música: Piece by piece de Katie Melua