Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Piulescola i Piuliversitat

Provocats pel post de @donaire, en @miquel duran i jo vam decidir fer un co-post sobre el que anomenem la piuliversitat i la piulescola. És a dir, descriure l’estat de la qüestió de la utilització de Twitter en els nostres àmbits professionals, la universitat i el sistema no universitari d’educació. Els social media són una excusa perfecta per a analitzar com s’estan modificant els rols professionals a partir de la irrupció d’Internet en la nostra vida. En l’escrit de @donaire s’analitza com el Parlament de Catalunya és una de les institucions europees, que amb el seu president @ebenach al capdavant, ha començat a utilitzar els nous mitjans en benefici d’una millor pràctica de la política a casa nostra. El president Benach ho explica en el seu nou llibre que presentarà el nou de març a Barcelona. Quina és la situació dons al sistema educatiu no universitari?

La penetració de Twitter a les escoles catalanes és encara molt minsa; amb alguns dels mestres i professors amb perfil a twitter, i amb alguns seguiments d’esdeveniments de caire pedagògic, tenim ja les primeres passes del que serà l’actuació a twitter dels centres. El propi Departament d’Educació com a institució administrativa ha obert un perfil a twitter, @educacio_cat fa poc temps. En alguns llistats específics d’usuaris de twitter es troben mestres i professors, com en el que està obert de mestres i professors en espanyol; i també existeix un de professorat universitari on trobem docents dels dos àmbits. És de justícia destacar que existeixen també alguns perfils d’AMPA (@AMPAIPSE) i de serveis educatius (@crpbaixebre, @crpbages). La pregunta és: twitter esdevindrà una eina útil per als docents i l’alumnat de les escoles i instituts? Podria utilitzar-se com a procediment docent? evidentment sí. Pensar com s’ha de resumir un text per a publicar-lo en 140 caràcters ja és un exercici pedagògic; però és que la possibilitat d’intercanviar informació especialitzada entre professionals, o entre alumnes, també és una forma de fer rendible la xarxa social.

El repte és fer de les xarxes, eines útils a la docència. Les xarxes especialitzades com Yammer o Zyncro ja possibiliten accedir-hi seleccionant perfils professionals mitjançant adreces electròniques, segurament aquestes poden afegir qualitat a la utilització d’una xarxa standard. Seguint amb l’exemple de polítics (@donaire) o universitaris (@miquelduran), la recerca educativa també té un front a desenvolupar amb les xarxes socials a Internet. Les noves formes de transmissió del coneixement estan revolucionant el concepte d’aprenentatge, un exemple més de les formes de compartir coneixement que la tecnologia ens proporciona. De fet aquest co-post amb en Miquel Duran és ja el resultat d’això que diem.

Llibre: El oficio del cientifico de Pierre Bourdieu

Pel·lícula: Un prophete de Jacques Audiard

Música: Europa de Carlos Santana

1, març 2010   3 Comentaris

Nens, agafeu els mòbils!

http://www.blogys.net/UserFiles/image/tecnologia/2009/moviles/02/Samsung%20S3030%20ni%C3%B1os.jpg

Nens, agafeu els mòbils!..aquesta és la frase que jo, alumna de primària o de secundària, voldria sentir al matí quan entro a la classe. És la frase que podria substituïr a aquella que diu: Nens, agafeu el llibre…

La revolució de la societat del coneixement no passa només per modificar els formats dels llibres, o per afegir continguts digitals i ordinadors a les aules, passa també, o sobretot, per un canvi de procediment en com ensenyem i aprenem tots plegats. Que no sigui possible treballar a classe amb les eines que els alumnes tenen a les mans cada minut del dia, excepte l’estona que estan a l’escola, no és de rebut. Si les nostres formes de relacionar-nos, de fer el menjar, de comunciar-nos, de divertir-nos, han canviat tant que no s’assemblen en res a les de fa uns anys, no pot passar que a  l’escola es generi una bombolla aïllant de l’exterior.

No és una qüestió de frikis, o de hackers, o d’enganxats a les xarxes, no és res negatiu aquesta revolució tecnològica, només és negatiu allò que fem amb les eines, aquelles males pràctiques que nosaltres, professionals i persones, en fem de la tecnologia al nostre abast. El llibre en paper va ser tecnologia punta a l’Europa  del segle XV, els xinesos ja en feien ús segles abans. Per a fer un bon ús de qualsevol tecnologia hem de saber com utilitzar-la i generar bones pràctiques que rendeixin en el nostre entorn professional.

Els alumnes que són capaços de gestionar-se el seu temps diari a partir de missatges i de xats, i que estan a facebook, on seleccionen continguts específics, tot fent-ho fora de la classe, tenen dret a fer-ho també per gestionar-se la seva agenda escolar, per trobar enllaços d’informació interconectats a l’aula i per produïr i intercanviar coneixement. Professors també en parlen a les xarxes com faceboook. El repte de tot professionals és saber fer un ús adequat dels elements tecnològics, d’aquesta manera no serà necessari utilitzar accions reactives a l’ús del mòbil a l’escola. No és que la tecnologia sigui la solució a tots els reptes escolars, però està clar que sense ella  no estem donant als alumnes les eines necessàries per a trobar feina quan surtin del sistema educatiu, i aquesta és la obligació i el deure d’un servei públic.

Llibre: Per l’escola del poble de Célestin Freinet

Pel·lícula: Avatar de James Cameron

Música: Knocking on heaven’s door d’Avril Lavigne

27, octubre 2009   12 Comentaris

L’estiu en un blog VI: Blogs i Educació

El darrer espai de l’Estiu en un blog, al programa El dia de l’estiu de Josep Maria Cano a COMRàdio , ha tingut com a tema central els blogs i l’educació.  Podem fer un passeig per tot el sistema educatiu, des de l’escola bressol fins a la universitat mitjançant els blogs. L’educació és un dels àmbits professionals on el blog està present de forma indiscutible, quantitativament i qualitativa; el Departament d’Educació ofereix a tots els docents, alumnes i centres de Catalunya la possibilitat de tenir un blog, de forma gratuïta a l’espai de la XTEC anomenat Blogs Xtec. Aquest és un avantatge molt important per a fer que les eines 2.0 siguin presents com a element normalitzat dins l’aula, entre els professionals i en entorns més amplis com poden ser les AMPA o els serveis educatius.

Si mirem un centre escolar d’educació primària com el CEIP Les Pinediques de Taradell trobarem un exemple perfecte del que pot ser un blog d’escola, un model d’intercanvi d’informació i formació entre tota la comunitat educativa, com també el CEIP Marinada de Montornès, el blog de l’Aula d’acollida del CEIP Lacustaria de Llagostera o la de les girafes i els leons del CEIP Europa de Salou. Els blogs a l’educació poden ser de mestre, d’alumne, d’aula, de centre, d’aula, d’assignatura, d’AMPA, o com a pur exercici de classe i així continuar pel sistema educatiu fins a la universitat amb exemples interessants i especialment pel que es refereix a la recerca, de professors com en Miquel Duran (UdG) o l’Enric Canela (UB).

És important constatar que en aquest moment els BLogs Xtec compten amb quasi 16000 blogs a Catalunya, és un nombre molt superior al que pot comptabilitzar-se en d’altres professions. La tasca del Departament d’Educació en aquest àmbit és continuada i facilitadora de la penetració de les eines 2.0; tots els docents i alumnes de Catalunya tenen gratuïtament una adreça de correu electrònic i un espai de blog o web per a la seva utilització professional, aquest és un recurs imprescindible perquè els nostres alumnes tinguin la preparació que la societat del coneixement els demana. De fet aquesta tasca ultrapassa l’àmbit escolar i surt al carrer, en l’edició 2008 dels Premis Blocs Catalunya es va premiar el Blog d’una assignatura, El fil de les clàssiques, que parla de llengües. L’educació obre camí en el món de la xarxa perquè el futur està a les aules.

Podcast del dijous 27 d’agost de 2009. escolta-ho aquí.

Blog:  El blog del CEIP Les Pinediques de Taradell

Música: Extraterrestres d’Antònia Font

27, agost 2009   9 Comentaris

LEC, aposta i repte de futur

Avui, dia 1 de juliol de 2009 el Parlament de Catalunya aprova la Llei d’Educació de Catalunya. És una fita significativa perquè mai en la història Catalunya ha tingut una llei pròpia que reguli l’educació al nostre país, i això és molt important. per diverses raons: tenir lleis propies assegura que les polítiques corresponents s’adiuen amb el país i la seva societat; també perquè és una llei aprovada per la majoria dels partits representats a la càmera, entre ells, els dos majoritaris, PSC i CiU, la qual cosa li dona una validesa que va més enllà de posicions partidistes o conjunturals perquè té a veure amb com un país ha d’assegurar que el seu sistema educatiu posa pel davant els alumnes, els professors, l’escola en el seu conjunt, i no per menys important, en darrer terme, proposa noves formes d’entendre l’organització escolar i el currículum escolar que facilitin una escola per a alumnes del segle XXI.

Hi ha un núvol de paraules que defineixen aquesta llei a la web del Departament d’Educació: ajuntaments, autonomia, avaluació, cohesió, docència, educació en lleure, equitat, escola, inclusiva, excel·lència, famílies, qualitat, serveid d’educació de catalunya, zona educativa…totes elles es refereixen a l’organització d’un sistema que és en aquest moment l’empresa més gran de Catalunya, on treballen milers de professionals de molts i variats àmbits, on assisteixen els nens i nenes de 3 a 16 anys de forma universal, i on la pròpia societat aboca i demanda cada vegada més serveis. No estem parlant de qualsevol cosa, estem parlant d’un sistema, l’educatiu, que és dels pocs que assegura determinats nivells de serveis que fins fa un temps donaven les famílies o l’entorn social, i que ara només assegura l’escola; d’una empresa gegantina que cada matí obre les portes i funciona, d’uns professionals que fan un esforç monumental per a donar resposta a tots els reptes que se’ls posen a davant. Aquí, a Catalunya no tenim banlieues com a les vores de París.

Dit això, aquesta llei el que ens posa al davant és un gran repte, el de fer l’escola que els nostres alumnes demanen i necessiten: adequar els continguts a l’era del coneixement digital i del món de les xarxes d’Internet; dotar els centres de tots els mitjans necessaris per a fer la feina; canviar d’arrel la formació inicial del professorat i desenvolupar les noves formes d’organització escolar i administrativa que la LEC permet. Reptes tots ells que els professionals i els alumnes saben que han d’enfrontar i per als quals el suport de la societat és clau, des de la col·laboració en el dia a dia dels pares i mares, del suport de les empreses i d’un augment de la inversió del PIB en educació que hores d’ara és la cirereta del pastís que culminaria una LEC que ja tenim a les mans.

Llibre: L’escola suspen de Joan Badia

Pel·lícula: Ça commence aujord’hui de Bertrand Tavernier

Música: Magnificent de U2

1, juliol 2009   7 Comentaris

Premi Pallach, innovació a l’escola

Poques vegades podem sentir que el sistema educatiu es mou. Normalment sortim “als papers” per a notícies sobre reclamacions, greuges o directament negativitat. Sentir que a l’escola s’investiga, es treballa la creativitat, es creu en la diversitat cultural o es surt al carrer és una gran notícia.

El Premi Nacional d’Experiències Educatives Josep Pallach n’és una mostra de com la innovació és present a la vida qüotidiana de les escoles i instituts del nostre país. A l’edició d’enguany s’han premiat tres treballs i un accèssit, dels 45 que s’han presentat, un rècord en la història del premi i un indicador del brou innnovador que representen els i les mestres i alumnes del país.

És important fixar-nos en els temes objecte dels treballs premiats: Primer premi al CEIP El Roure Gros de Sta Eulàlia de Riuprimer que treballa amb la ciència coma mètode d’estudi transversal per a tota l’escola, el titulen: Conèixer, descobrir i aprendre junts mitjançant la ciència. Tot una declaració d’intencions respecte de com i què s’han de fer a l’educació. El Segon premi és per al CEIP Maria Àngels Anglada de Figueres on es mesclen les TIC amb el treball amb alumnes amb necessitats especials i relacionats amb l’entorn, tres reptes en un molt ben travats. El Tercer premi és per a l’IES Vil·la Romana de La Garriga amb un treball sobre la creativitat, l’emoció de crear per a compartir i aprendre. S’ha donat un accèssit a l’escola El Puig d’Esparreguera amb un treball sobre la Mediterrània i la cooperació entre cultures.

Tots ells són centres, professores, professors i alumnes que es creuen la feina que fan i que investiguen i modifiquen les seves rutines buscant alguna cosa nova que els faciliti l’aprenentatge i el coneixement.

Com diu en Jerry Engel: Innovar és resoldre un problema d’una forma nova. El lligam entre l’escola i la capacitat de creació i innovació ens proporcionarà moltes més notícies positives com aquesta. Estem atents.

Llibre: La decada decisiva de Eamon Kelly

Pel·lícula: El luchador de Darren Aronofsky

Música: Bon dia d’Els Pets

22, febrer 2009   2 Comentaris

Propostes de futur

Fotografia La Vanguardia

Aquesta fotografia és la d’una classe al MIT. Reconeixem alumnes i professor però no reconeixem el context. Sofàs, disposició en cercle, anivellament dels rols, ordinadors. És la imatge de com es gestiona el coneixement en l’era digital. La utilització de les eines tecnològiques no és nomès l’eina és també una modificació de procediments per a arribar a la millor transmissió de sabers.

Aquesta és una veritable revolució que fa temps que va arribar a les llars. Qui recorda com eren les cuines de les nostres àvies quan nosaltres erem petits? no teniem microones, ni congelador ni cafetera Nespresso, per dir només algunes de les eines que han modificat substancialment la feina culinaria. I això ho tenim també als dormitoris o als lavabos. La nostra vida procedimentalment ha estat modificada amb les tecnologies. L’escola també ho hauria de ser, però algú reconeix en les nostres escoles la imatge de dalt?

No estic reclamant un MIT a cada escola, encara que un MIT o dos a Catalunya no estaria pas de més;  però potser una mica de revolució en les formes ens portarà també cap a la revolució del fons. Diem que els milers de cursos sobre informàtica no ha donat resultats entre els nostres docents. No és veritat, conec molts profes (CEIP Can Parera) que amb un curs de blogs de 10 hores han estat capaços de fer que els seus alumnes de parvulari entrin en el món màgic d’internet; i conec molts alumnes d’universitat que amb una classe d’un profe canvien el concepte d’educar, com és que després no ho veiem en els resultats del sistema?

Mirem el que està passant dia a dia entre els alumnes i els seus profes…donem-los les eines que necessiten, facilitem-los la feina i ells faran innovació i tindran resultats. Saben fer-ho.

Llibre: Los muertos del Carso de Veit Heinichen

Pel·lícula: Transsiberian de Brad Andersson

Música: Inverno d’Adriana Calcanhoto

2, novembre 2008   10 Comentaris