Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Escola 2.0 IV: No Internet

Silicon Valley és un espai especial, i està a Califòrnia; allà es troben les més grans i importants empreses tecnològiques del món en aquest moment, i allà se n’ha anat el President Obama per a demanar-los que inverteixin en el país, en educació, perquè USA no serà el país més potent del planeta sense ells. Mentre, a casa nostra, l’aposta del nou equip d’Ensenyament és aturar el programa dels ordinadors a l’escola que l’anterior govern havia posat en marxa. Les comparacions són odioses, diu la dita, però algunes no només són odioses, algunes, com aquesta, són desesperants. Està clar que no per posar “Valley” darrera qualsevol paraula, farem mai el que fan a Silicon Valley. Una vegada en Dídac Lee em va dir desprès de tornar d’allà:” no podem copiar-los, podem analitzar-los i llavors fer la nostra, Catalunya no és Califòrnia”. Exacte, però què estem fent a Catalunya per a avançar en educació, en competitivitat, en recerca, en empreneduria? Doncs aturar la connexió de l’escola amb internet. No anem bé.

Aquesta és la quarta entrega de la sèrie Escola 2.0 al meu blog, i es va iniciar justament perquè la penetració d’Internet a l’educació em sembla fonamental, i també perquè el programa Educat 1×1, la presència de les xarxes socials a l’educació i la situació de la universitat en aquest tema, no portaven camí de millorar, i ara menys encara. No repetiré el que ja he dit en altres posts i articles sobre el tema, ampliaré el que em sembla clau. Per al desenvolupament socioeconòmic del país si l’educació no està connectada amb Internet no és la que necessitem. Si l’educació no troba la forma de posar  a l’abast dels alumnes tot el que han d’aprendre, no és educació. Shakespeare s’aprèn a Internet avui (que no s’equivoquin els tertulians);  els alumnes llegeixen més que mai, però llegeixen a pantalles, no a llibres de paper (malgrat alguns pedagogs); la inversió en educació és ara, més necessària que mai, retallar en moments de crisi és obvi, excepte en el serveis públics, i especialment en l’educació que és la nostra assegurança de futur.

Hem llegit un allau d’articles aquests dies sobre la decisió de la Consellera Rigau respecte de l’aturada del programa 1×1, quasi tots en contra de la decisió, m’hi sumo, amb un afegit: el tema no és només que no hi hagin ordinadors a l’escola, ni conectivitats, que és realment greu, el problema va més enllà, és la pèrdua d’una oportunitat per aprofitar el moment històric i donar una empenta a l’emprenedoria catalana fent que la necessitat de l’escola, sigui una oportunitat per a les empreses. No només les empreses d’ordinadors i conectivitats, sinó i sobretot, les empreses de creació de continguts, de tot tipus: aplicacions per a mòbils (l’estrella del darrer Mobile World Congres); de jocs interactius, de llibres digitals. La solució del fracàs escolar passa per connectar l’escola amb el món, així de senzill. Com són les cuines ara i com eren fa 40 anys? molt diferents i no és casual que els millors cuiners del món siguin catalans. Podem fer de l’escola catalana un exemple d’excel·lelència? Sí, però sense internet, els ordinadors, els mòbils, les playstation, no serà possible. Per una vegada, posem l’escola al centre de la societat, i només es pot fer amb Internet. Amb pedra, paper i tisores ja no juguem a res.

Llibre: La societat de la ignorància d’Innerarity, Brey i Mayos (en pdf descarregable)

Pel·lícula: Prince of Persia (película i joc de playstation)

Música: Grenade de Bruno Mars

20, febrer 2011   16 Comentaris

Escola 2.0 III: Prohibit prohibir

Internet a dins les aules és el repte. Els programes d’introducció de les TIC a l’educació ja fa anys que s’arrosseguen programa darrera programa, però amb la incorporació de les màquines individuals per alumnes, es fa evident el desequilibri entre el que es pretén aconseguir i el que realment passa. La decisió és dura i difícil per a qualsevol administració però ja està presa, miniportàtils a l’aula i a l’engròs. Els problemes són infinits, des de la conectivitat fins a l’adequació dels continguts digitals, i especialment el repte del canvi de model pedagògic que demana una societat digitalitzada, hiperconectada i canviant en la seva demanda laboral. La crisi a l’escola és encara més dura que a fora, i en canvi sembla com si res no passés. En paraules de Bernardo Hernández (Google): “Quan entres a l’escola avui  sembla que entres al segle XIX…” I té tota la raó. No per introduir portàtils canviem res del resultat, perquè el resultat que persegueix l’escola és formar els alumnes per al món laboral i social que hauran d’encarar en sortir, i això, ara com ara sembla que no s’aconsegueix.

I per a mostra, un botó. Fa uns dies el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha aturat la conectivitat de les xarxes socials als centres que participen en el programa Educat 1×1, només si un centre determinat ho demana, se li donarà accès. Raons per a prohibir aquest accés: hiperaccès dels alumnes a les xarxes socials, col·lapse de la conectivitat…Raons que es desmunten fàcilment. La conectivitat no es col·lapsa per entrar a facebook, es col·lapsa perquè totes les escoles de Catalunya tenen una única entrada de connexió amb un ample de banda ridícul per a la massa crítica d’alumnes que l’han d’utilitzar. Però és que l’altra raó encara és més terrible. Entrar a facebook o a twitter no és negatiu per definició, només és negatiu si no són eines al servei de la tasca educativa; i mostres de que les xarxes són una gran eina pedagògica n’hi han a mil. És més, de quan l’accés a la informació és pedagògicament negatiu? La Generalitat de Catalunya és pionera en la implementació de xarxes socials als seus departaments, especialment al d’Educació; i en canvi no assegura que justament el seu projecte pilot en aquest àmbit sigui model d’activitat pedagògica; una gran contradicció.

Els llocs comuns que alguns esgrimeixen com que el professorat no està preparat, que els alumnes van per davant, que tot ha de fer-se amb passes mesurades, no han estat raó suficient per a aturar un procés que ha tingut en la introducció de l’ordinador a l’aula la base de l’activitat del Departament en els darrer any. Per tant, per què ara sí és una raó per ordenar la prohibició a l’accés a les xarxes? Segurament perquè els objectius estan lluny d’acomplir-se. L’alumnat està a les xarxes, el professorat amb una formació de fa molts anys s’ha adaptat als ordinadors i sobre la marxa treballa per a posar-se al dia, i les escoles estan immerses en un canvi que és alguna cosa més que l’accés al facebook. És doncs aquesta mesura justificada? No, sota el meu punt de vista. Està clar que una vegada obres la caixa dels trons tecnològica ja no té sentit aturar l’onada expansiva, més aviat seria hora de pensar en com racionalitzem el sistema. La formació del professorat s’ha de revisar de cap a peus, des de la universitat. La conectivitat i els ordinadors s’han de dotar amb les millors infraestructures, l’autonomia de centres segurament facilitaria aquest fet. I els continguts estan a la xarxa i són una font inesgotable per a empreses que vulguin i sàpiguen acostar-se a l’educació des del coneixement i la pedagogia, no només des del guany per pantalla. Prohibit prohibir, eslògan del maig del 68 de de finals del segle XX dissortadament encara és actual referit a l’escola, per terrible que sembli.

LLibre: Si és dolent, t’ho recomano d’Steven Johnson

Pel·lícula: Tron Legacy de Joseph Kosinski

Música: Perdono de Tiziano Ferro

19, desembre 2010   5 Comentaris

Escola 2.0 (I)

” Nens, obriu el twitter! Heu rebut el missatge del grup de recerca de geologia de la classe d’ahir? Tenia el hastag #geologia2onESO. Ara revisem per grups les pedres que heu recollit durant el cap de setmana i començarem a introduir la informació en les bases de dades que tenim al googlegroup. Tenim mitja hora fins que els companys francesos arribin de l’aeroport.

Profe, l’Ipad  el tinc descarregat, tenim algun de la classe per utilitzar ara? Sí, agafa un de l’armari de material. A les Playstation de l’aula tenim informació guardada sobre l’activitat de geologia. els grups D i F agafeu-les.

Per a la presentació dels companys que tindran els francesos a casa, els reporters han preparat un video que passarem a totes les classes de segon, tenim l’auditori reservat, l’equip d’àudiovisuals se’n pot anar a preparar-ho. Alguns pares i mares ja hi són allà. Per cert, qui s’encarregava de penjar la informació al bloc?

Nosaltres profe, el grup C, estem acabant d’introduir les fotos que teniem recollides a flickr. El profe de tecno ens ha dit que podriem fer una presentació per als de primer que encara no han utilitzat els Iphones per a fer fotografies.

D’acord, aneu al laboratori de radio i televisió, i prepareu el material, els envio un DM als profes coordinadors de primer perquè estiguin al cas….”

I així podriem continuar. És alguna cosa semblat el que podria passar si a l’escola passessin coses similars a les que passen fora de l’escola, al carrer, a casa. Algunes consideracions, no totes, del que passa avui:

- No tothom té diners per a comprar Iphones, Ipads, conectivitats, però l’obligació d’un sistema d’educació del segle XXI és tenir els mitjans necessaris perquè es pugui fer el procés educatiu amb garanties. Algú pot imaginar-se que no hi haguessin scanners als hospitals perquè són molt cars?

- Els professionals docents no estan preparats per a fer tot el que es diu en el diàleg. Segurament el 100% no, però a un professional si li ha de garantir la formació adequada i després revisar que la fa i que l’aplica, amb resultats a curt termini. Sense aquesta equació cap formació donarà resultat, i fa temps que es fa formació i s’han gastat quantitats ingents de diners en fer-la, sense cap avaluació de resultats posteriors.

- Els alumnes saben més que els profes sobre TICs, Internet. Els profes són més necessaris que mai, la quantitat ingent d’informació, d’inputs que reben els alumnes, necessita de criteris de validació, de solvència. I això només ho pot proporcionar el professorat, que ara, té més feina que mai.

- Les escoles no tenen assegurada la conectivitat necessària, els ordinadors necessaris, els continguts digitals necessaris per a treballar. Cert i serà un gran problema, a més de que no està garantit que tothom s’ho cregui, des de les operadores, a les editorials, als pares i mares, als professionals, als polítics. No ha de ser només una operació de maquillatge del sistema.

Comença el curs 2010-2011 i aquest és el curs de l’inici de l’escola 2.0. La responsabilitat de les administracions i del sistema educatiu és molt gran, s’ha canviat el model de negoci de les llibreries, de les editorials. S’ha fet un tomb radical al concepte d’ensenyament. I la societat mira expectant el que sortirà d’aquest repte. No estem segurs de que els resultats siguin els que esperem, ni confiem en com podem sortir-nos, però és un camí sense retorn. Ningú té la recepta màgica, menys aquells que poden decidir sobre què i com es fa una escola 2.0. Mentre els alumnes i els profes es trobaran davant per davant el dia 7 de setembre i hauran de demostrar que poden treballar i aconseguir resultats. Quin és el futur d’una societat que no té solucionat aquest problema? El futur és el que vulguem que sigui, i ara com ara, està fosc. Només nosaltres el podem il·luminar amb l’aportació de tots, de cadascú, els que hi creiem sí ho tenim clar.

Llibre: Si és dolent, t’ho recomano d’Steven Johnson

Pel·lícula: Pink Floyd The Wall d’Alan Parker

Música: Paranoid de The Jonas Brothers

5, setembre 2010   13 Comentaris

Premis Blocs Catalunya amb les escoles d’Osona

Foto: El9Nou

Hi ha moments en que es visualitza el futur, no són gaires, s’ha d’estar atent al moment, s’ha de tenir bona vista i s’ha de ser conscient. Jo vaig viure un d’aquests preciosos moments divendres passat al Sucre de Vic, durant la Jornada dels Premis Blocs Catalunya, STIC.CAT, IMPEVIC, l’Osonosfera i La Fundació Catalana per a la Recerca junt amb el Departament d’Educació varen lliurar els premis als millors blocs de mestres, alumnes i escoles de les produccions fetes a les escoles d’Osona durant l’any passat.

Van ser els següents:

En concret, es tracta dels blocs del CEIP Pompeu Fabra de Manlleu i de l’escola Vedruna de Tona i del de l’aula d’acollida del CEIP La Sínia de Vic. També van rebre un reconeixement especial els professors Jordi Roca, del CEIP Les Pinediques de Taradell, i Sílvia Caballeria, del col·legi Sant Miquel de Vic. El primer, per la seva trajectòria personal en apropar els mons de l’educació i de les noves tecnologies, i la segona, pel seu bloc sobre literatura.

L’acte va servir per anunciar que des de l’Osonosfera es convocarà aquest curs un concurs de blocs escolars comarcal a l’estil del que a nivell nacional ja organitza Stic.cat i va comptar amb la presència de Calico Electrónico, l’empresa que produeix el conegut personatge de dibuixos animats a la xarxa de Calico. En el transcurs de l’acte es va estrenar en primícia el primer film de dibuixos animats de Calico en català. Van acompanyar als organitzadors de l’acte alguns dels màxims responsables de XTEC, la xarxa telemàtica educativa de Catalunya. Tot plegat una mostra del bo i millor que s’està fent a les escoles catalanes i que té l’impuls de la societat que l’escola necessita.

Vídeo: La generación de la bola de Cálico electrònico

5, octubre 2009   3 Comentaris