Per què els emprenedors més interessants del moment com Didac Lee o Pau Garcia Milà expliquen sempre que la universitat no els va formar  per a poder portar a terme les seves empreses? La recurrent queixa sobre la formació és tema de debat arreu. Fa poc en un post molt interessant d’Albert Garcia Pujadas ell parlava de la generació despistada, d’aquells que amb grans títols universitaris es troben sense feina, que esperant tenir la vida solucionada no aconsegueixen la integració laboral a la societat. La reflexió em porta a pensar que estem davant d’un canvi de paradigma formatiu, ara és el moment del coneixement compartit i això canvia els procediments educatius i els rols dels professionals. Què esperem de la universitat? i dels sistema no universitari? Esperem que siguin provocadors de curiosistat intel·lectual, generadors d’empreneduria, formadors intel·lectualment solvents i capacitadors d’utilització de les millors tecnologies del moment. I això com es fa en un moment on totes aquestes premises no són “propietat” d’un professional determinat?

És la primera vegada en la història que el coneixement, el saber, és en mans de molts i no només dels qui socialment estan designats per a ser formadors. Estem també davant de mil possibilitats de tenir dades, informació, coneixement, en múltiples formats, a l’abast de molts, en un temps molt curt i amb mitjans quasi màgics. Internet, els mòvils, els ordinadors, les videoconsoles, els gps, tots els enginys tecnològics que ens faciliten la vida, són font de formació i d’informació, i a més tothom és capaç d’accedir-hi. No està regulat en espais tancats, i per això tots som mestres potencials d’alguna cosa; mentre que les institucions i les estratègies previstes com a facilitadores del saber s’estan esclerotitzant i no preparen per al que la societat demanda. A aquesta situació jo l’anomeno el paradigma “Harry Potter”. En la pel·lícula Harry Potter i l’Ordre del Fènix els protagonistes han de lluitar contra un sistema educatiu tancat, repressor, que no facilita la formació adequada per a la lluita contra Voldemort, és a dir no els forma per al que necessiten, i decideixen formar-se entre iguals, aportant cadascú el que sap, amb l’ajut d’adults que canvien el rol i els faciliten un aprenentatge diferent per a un context diferent. La metàfora és aclaparadora.

Podem imaginar un sistema educatiu, una universitat, que faci formació per a la investigació, per a l’enginyeria, per a l’empreneduria? podem imaginar la col·laboració d’empreses directament amb la recerca i la innovació educativa? podem pensar en docents que siguin excel·lents en els procediments d’ús de la xarxa Internet? ens podem imaginar espais formatius a les aules amb els darrers enginys d’Apple, Microsoft, Nokia? podem imaginar bancs de recursos plens de productes d’Ubisoft, de Digital Legends, de Pixar, d’Inspirit o de Nikodemo? Necessitem varetes màgiques, sí, però sobretot necessitem ments curioses, persones crítiques, polítics decidits i passió per la formació, només així aconseguirem sortir de la cambra secreta que ara és l’educació i fer que aquesta sigui realment un procés màgic que formi persones.

Llibre: Fans, bloggers y videojuegos de Henry Jenkins

Pel·lícula: The road de John Hillcoat

Música: A case of you de Joni Mitchel

La trobada que organitzen els amics d’Iniciador Bcn amb emprenedors va comptar en l’edició de desembre amb la presència de Xavier Verdaguer. Sempre són interessants les trobades amb en Xavier, un emprenedor que és model d’acció des de Catalunya al món. A partir de la seva empresa TMT Factory ha desenvolupat diversos projectes i en aquest moment viu a cavall entre Silicon Valley i Barcelona, on ha creat una nova empresa Innovalley que treballa en productes de vestit i calçat tecnològics, tota una revolució en el concepte de vestir i comunicar-se. Però va ser especialment interessant el que en Xavier ens va explicar sobre la seva trajectòria personal com a emprenedor. Un enginyer com ell va pensar un dia que volia muntar la seva empresa, que es posava en el camp de les llavors “noves” tecnologies i va començar un camí que no ha estat fàcil però que li ha possibilitat fer el que li agrada, renovar els seus interessos i guanyar-se la vida.

Idees que em van interessar: la capacitat de promoure empresa i creativitat que es donen entre la Universitat d’Stanford, el territori i els emprenedors de tot el món que conformen aquell l’ecosistema. El networking és imprescindible, la relació entre organitzacions fluida, l’accès a les persones més interessants és directa, i sobretot una cultura del risc, de l’assaig/error, per a anar endavant que demostra que aquest és el mètode per a donar respostes a la gent i per a generar riquesa. La seva fòrmula per a l’emprenedor és: Be generous, be patient, be sincere. Value = Intelligence Quotient+ Intellectual Property.  La connexió entre tecnologia i persones és la clau per a formular propostes de futur i els emprenedors tenen l’oportunitat de fer-ho ara més que mai.

Quins són els reptes a casa nostra? Un canvi de cultura relacionat amb la valoració de la recerca, l’empreneduria i el risc per ajudar les persones a treballar i generar riquesa. Facilitar la interacció entre capital i emprenedors, augmentar la implicació directa de les universitats i centres de recerca amb les empreses i els emprenedors, diversificar els models de negoci i d’inversió en nous sectors productius; és entendre que primer està el coneixement i la investigació per a la producció de riquesa i desprès la normativa, que les organitzacions poden ser grans però han de ser flexibles i obertes, i un interés real per les idees de la gent i per la millora de la vida de la gent. En Xavier ens va transmetre un missatge positiu i engrescador, i la gent d’Iniciador amb Jordi Perez al capdavant una proposta de networking i coneixement molt interessant. Generant idees.

Llibre: Wath matters now de Seth Godin (download free)

Pel·lícula: Avatar de James Cameron

Música: Walk Away de Ben Harper

Albert Garcia Pujadas, CEO de Calico Electrònico, ha participat en l’inici de curs del grup de docents que enguany faran recerca educativa per al SIRE del Departament d’Educació, fent una conferència sobre la innovació en educació des del punt de vista de la seva experiència empresarial. L’objectiu de la sessió era posar en contacte els docents que tenen l’encàrrec de fer recerca educativa i l’empresa que produeix la web més visualitzada pels adolescents d’entre 10 i 17 anys.

Quines són les estratègies que l’escola hauria d’entomar per a conectar amb els seus alumnes en el món actual?  Garcia Pujadas ens ha donat el seu parer: les noves normes de socialització, l’icol·ectivisme, la necessitat de veritat són signes d’identitat d’un grup generacional que ha nascut digital, que demana que s’acostin a la seva forma de veure el món. Planteja que el professorat és la clau del canvi innovador, és el “sysop” del sistema i per a ser-ho li cal una immersió total en el món hiperconectat i en xarxa on viuen els alumnes. Perquè l’escola, com l’empresa, s’ha de posar a solucionar els problemes dia a dia, la innovació no és un procediment TIC, és un estat mental col·lectiu i només s’aconsegueixen resultats si es modifica i s’investiga constantment.

És el nou fracàs escolar la manca de preparació real dels alumnes per a buscar-se la vida quan surt del sistema educatiu? És la manca de motivació per a l’empreneduria el contingut curricular que no es dona? La situació de crisi ecoòmica posa de relleu que ni tan sols els molt preparats, els que tenen éxit escolar en qualificacions i títols, no aconsegueixen una feina digna, ben pagada, o simplement, una feina. El sistema educatiu es veu interpel·lat per la necessitat social de respostes a un nou món que està canviat per minuts. És un repte que la gent que treballem en educació hem d’entomar, i l’escola és un mecanisme que funciona, només cal posar-lo en línia. Estudiar per a buscar-se la vida, els alumnes ja ho saben i juguen a fer-ho a la play mentre miren les càpsules de Càlico, l’heroi que desitja, si fos ric, comprar una “fragoneta llena de malacaton..es”.

Llibre: Tribes de Seth Godin

Pel·lícula: Harry Potter i l’ordre del fènix de David Yates

Video: La generación de la bola, cápsula de Cálico Electrónico