Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

#30minuts d’emprenedors

La televisió pública de Catalunya ha destinat un Programa 30 minuts de TV3 Inventant el futur a ensenyar quatre projectes de joves emprenedors que poden ser model per al desenvolupament econòmic de Catalunya. És una proposta periodística interessant, cal conèixer gent que es mou sense esperar a que d’altres li facilitin la feina, models que poden posar de manifest que tothom està capacitat per a crear una empresa i generar diners i ocupació. Conec a dos dels quatre protagonistes, a @JosepTorres i a @Pau i puc dir que són persones brillants, intel·ligents, que saben explicar-ho a la gent i que tenen molt clar el que volen, i també que coincideixo molt en el seus plantejaments, no han tingut preparació específica del sistema educatiu, inclús se n’han sortit per cames d’ell; i creuen fermament en el que pensen i volen fer, amb capacitat de lideratge i de comunicació dels seus projectes. Són models que poden fer decidir a joves a posar-se a pensar en propostes personals, a dissenyar els productes, que com ha dit la Maria Reig , seran els que comprarem d’aquí a deu anys i encara estan per inventar.

En la conversa a Twitter sobre el programa s’han suscitat alguns temes interessants: la manca de capacitat del sistema educatiu per a preparar als joves amb solvència suficient com per emprendre. Tots no poden ser emprenedors, però sí que tots poden tenir pensament emprenedor, que no és més que curiositat intel·lectual i voluntat de fer. El nostre sistema educatiu està estancat en l’obsolescència dels mínims competencials imprescindibles obviant la relació amb l’empresa, la recerca des del primer moment com a actitud investigadora i la possibilitat de tractar a cadascú en funció del que pot fer, que @Pau hagués de marxar del sistema és un exemple del que no hauria de passar. També s’ha posat en qüestió la manca de models femenins en el programa. Les dues dones que han sortit no eren models, eren acompanyants del relat dels emprenedors. La Maria Reig, propietària del Mandarin Hotel i d’algunes empreses més que exerceix un mecenatge molt important o la @Martamarti21 presidenta de la @AIJEC AIJEC_Associació Independent Joves Empresaris Catalunya. La qual cosa posa en qüestió un model de generació d’activitat que sempre es basa en el model masculí, les dones són majoria en aquest moment a la universitat i en titulacions de llicenciatures, però totes elles en carreres de suport i servei social (metgesses, infermeres, mestres, jutges, advocades etc..)  i això no s’adiu amb el percentatge de població ni amb la necessitat d’equilibrar la capacitat d’exercir poder.

En algun moment de la conversa tuitaire ha semblat massa juganer i poc aprofundit el contingut del programa, tampoc han sortit ben parats els funcionaris, els polítics o els banquers. És d’una lògica aplastant que aquí encara estem lluny de les possibilitats d’emprenedoria que facilita Silicon Valley; i si a sobre en el nostre entorn, algú se n’ha d’anar a Canàries per a posar una empresa de viatges com el Jordi, doncs no anem pas bé. Amb alguna reflexió final, tot i que el programa tenia l’objectiu d’encoratjar els joves, qualsevol pot emprendre, a qualsevol edat, ningú està mancat d’idees o de curiositat intel·lectual, al contrari. I dos, sense un compromís específic de la classe política, de la societat sencera, aquest país no podrà anar enlloc perquè uns quants dels nostres joves emprenguin. La situació és massa difícil com per fer broma. Conec molts amics meus, de totes les edats, que durant l’any passat i aquest han començat feines i empreses noves, molts, entre ells dos dels que surten al programa, i això és important, i encara més que s’expliqui , i si a sobre el sistema educatiu, financer i polític en prenen nota, ja seria genial.

Llibre: L’orígen de les espècies de Charles Darwin

Pel·lícula: In a better world de Susan Bier

Música: Alegria d’Antònia Font

27, març 2011   12 Comentaris

Joves estrelles blaves

M’ha interessat una notícia que apareix a El País sobre joves estrelles blaves a la Via Làctia. Explica com hi ha una zona de naixements estelars que destaquen per la seva brillantor blavosa, com es pot apreciar a la fotografia que figura en aquest post de la NASA/ESA/ORSOLA DE MARCO. Indica el telescopi Hubble, que és des d’on s’han pres les fotografies, que aquestes noves estrelles estan produint una radiació que escombra el seu voltant la qual cosa facilita la generació de nous astres. És a dir són estrelles emprenedores. La millor metàfora que podriem trobar, i a més real, per al que necessitem socialment en aquest nou segle XXI. Detectar les estrelles blaves, detectar les zones brillants, radiants de la nostra societat del coneixement, i afavorir-les ha de ser l’objectiu estratègic de qualsevol país, de qualsevol grup social, de tot individu.

Hi ha persones que per la seva vàlua són capaces de crear energia productiva al seu voltant, models que han anat canviant amb el pas del temps però que sempre mantenen característiques similars: voluntat, fermesa, idees clares, formació continuada, lideratge, treball en equip, cooperació i determinació. No és cap novetat que a més, la feina continua és també clau de l’èxit, deia Vazquez Montalban que a ell la inspiració sempre l’agafava escrivint. Marie Curie per a descobrir el radi va palejar tones de pechblenda fins a aconseguir definir un gram d’un nou component, el radi, que avui en dia és el responsable de bona part de l’energia que consumim. O Ernest Shakleton, líder desconegut de les aventures de descoberta de l’Antàrtida però recuperat ara per la seva capacitat de lideratge i de superació, estrella blava enmig dels deserts de gel. Fent un esforç de precisió, quines serien les estrelles blaves que detectem al nostre entorn? Quins són els models que tenim avui a les pàgines dels mitjans de comunicació, a les webs, als blocs?

Sovint les portades, i aquests dies més que d’altres, són per a persones que pertanyen al món de l’esport d’élit, de l’entreteniment, i poc per als que es dediquen a l’empresa, a la ciència o a la política. No és menyspreable que una persona com Rafa Nadal o com Andrés Iniesta, siguin model d’estrelles blaves. Són persones que han demostrat fermesa, voluntat, convenciment, són líders reconeguts, han aconseguit generar brillantor al seu voltant i mouen milers de persones. Però trobo a faltar en aquest món interconectat del nostre segle XXI més models, més estrelles blaves de camps que siguin productors de coneixement, de riquesa econòmica, de desenvolupament social. No poso en dubte que els esportistes o els cantants siguin estrelles, però podriem o hauriem de poder trobar també a les portades més reconegudes, en els videos més visionats de youtube persones que en el camp de la ciència o de l’empreneduria són estrelles blaves. La nostra Via Làctia, com sempre, ens indica el camí.

Llibre: ¿Qué es la vida? de Lynn Margulis

Pel·lícula: Contact de Robert Zemeckis

Música: Seven seconds de Youssou N’dour i Dido

13, juliol 2010   5 Comentaris

Iniciador BCN, la realitat i el desig

Quan el Jordi Pérez em va proposar fer una sessió d‘Iniciador Bcn vaig pensar que jo no sóc l’emprenedora tipus que normalment va a aquests esdeveniments. Dona i funcionària, a priori no és el perfil, però em va fer molta il·lusió que m’ho proposés i ha estat l’esperonador per a crear una sessió adreçada a persones que emprenen o tenen la intenció de fer-ho, i per a la gent en general, encuriosida per l’educació en els nous contextes tecnològics. Un repte, i a mi, els reptes, m’agraden. Sense gaires dubtes vaig decidir que  el fil conductor fos el d’explicar el procés de creixement personal i formativa d’un emprenedor, travessat per Internet i les noves formes de creació de coneixement. Per a dir-ho amb la metàfora del títol, entre la realitat del cruel món de l’emprenedor i el desig aferrissat d’arribar a ser-ho.

Trufant un discurs pensat per a provocar, Propp m’ha servit per a estructurar un conte on l’heroi és la persona que vol emprendre i que té a davant un camí sense fi amb un temps imprevisible; l’objecte màgic és la xarxa Internet, i la lluita emprenedora es vertebra en un procés que va des d’aprendre, a innovar en el plantejament del seu producte i a liderar per a poder portar-ho a terme, en una societat canviant on els models d’empresa com Google, sorgeixen d’intangibles, i on l’èxit només l’aconseguirà si, com deia Lévi Strauss: saps fer-te les preguntes rellevants. És a dir, fas l’anàlisi de les teves possibilitats, tens la formació imprescindible, l’objectiu clar, inclous la utilització d’Internet i amb els nous suports; i especialment la voluntat de lideratge, dibuixen el perfil del nou heroi del nostre temps, de l’emprenedor. Utilitzant a Darwin com a model d’emprenedor de la ciència o a Obama com a emprenedor de la política, més que res per provocar però també per ensenyar exemples reeixits d’èxit, el conte de l’emprenedor s’ha completat.

He vist cares d’interès, ulls de desconcert al principi, que esdevenien mirades de curiositat fins a la decisió de preguntar al final. Hem obert un debat ric i nutritiu que ens ha permès aclarir alguns conceptes, intercanviar pors i neguits, explicar experiències i donar opinió, hem construir coneixement junts. He de confessar que no tenia cap vareta màgica com Harry Potter però la meva inquietud inicial s’ha esvaït al cap de cinc minuts d’haver començat a parlar, i amb les darreres diapositives i el debat, el sentiment de ser entre un grup de persones curioses, interessades i que feien les preguntes rellevants, ha omplert l’espai de Cinc. Hem deixat de témer perquè ens hem entès. Gràcies a t@ts, un plaer.

Llibre: Tristes trópicos de Lévi Strauss

Pel·lícula: Harry Potter i l’Ordre del Fénix de David Yates

Música: Extraterrestres d’Antònia Font

18, maig 2010   7 Comentaris

Meme: Patologies de l’emprenedor

Fotografia: Txerra Cirbian

Les converses a primera hora del dia, quan el sol encara ha de sortir, provoquen reaccions directes. Jordi Pérez mentre es preparava per a posar els carrers llegia a Twitter que Mau Santambrosio s’havia aixecat perquè una idea l’havia despertat de cop. Aquesta conversa entre dues persones que es defineixen com a emprenedors ha provocat el meme #patologias_emprendedor que alguns hem recollit i continuem, amb l’esperonament de Marco Cimino que apel·la a la meva condició formativa d’antropòloga. De fet fa dies que li donem voltes, en diverses converses on line i off line, al terme emprenedor. Em toca doncs, dir alguna cosa sobre les patologies de l’intraemprenedor, del que ja ha parlat en un article el meu amic Dídac. D’entrada el concepte ja és inversemblant per a alguns, segurament els ortodoxes de l’empreneduria no admeten ni tan sols a depèn quin empresari, com em comentava també Miquel, un amic de Sarrià; però està clar que sense intraemprenedors algunes empreses, tant públiques com privades, no se’n sortirien.

La patologia clau de l’intraemprenedor és no sentir-se com a tal, no saber-se emprenedor. Tots els esforços estan originats en la responsabilitat de saber que es cobra un sou amb diner aliè, amb diner públic, és a dir, de tothom. És un emprenedor que treballa per objectius, encara que no se li hagin demanat, que sent el desig de millorar el sistema, que viu la passió per fer-ho millor sense que això repercuteixi en el seu sou i normalment tampoc en la seva consideració per part de l’empresa. No és banal el que se li planteja a una persona que normalment treballa amb intangibles, la capacitat de provocació, de rendiment necessita de dobles incentius, que no són ni els econòmics ni els de promoció, són en la seva major part, personals; això sí, amb la feina segura i per a tota la vida, un veritable incentiu? en realitat un #bufbuf emocional.

Estem parlant de com socialment són necessàries les persones intraemprenedores que mantenen i fomenten el servei públic, que està, precisament mancat i molt, de veritables models de gestió emprenedora, la que ha de passar per una nova forma d’administració pública, i per tant, que han de produir-se des dels canvis en la forma de fer política. Una política oberta, #opengov, és la que reclama una societat en xarxa; el model són els emprenedors de més èxit, els que estan arriscant-se a fer coses diferents de forma oberta, cooperativa i responsable de la feina en primera persona; i si és així en la política, una administració oberta, #openadmin, serà la conseqüència. Llavors els intraemprenedors començaran a adonar-se’n de que ho són i potser la resta de la societat també els veurà. Continueu el meme #patologias_emprendedor ?

Lllibre: Los próximos cien años de George Friedman

Pel·lícula: Fitzcarraldo de Werner Herzog

Música: Galvanize de The Chemical Brothers

11, febrer 2010   8 Comentaris

Emprenedors, els mercenaris moderns

Segons el diccionari emprenedor és aquell que té decissió i iniciativa per a realitzar accions que són difícils o comporten risc. Normalment entenem la figura de l’emprenedor lligada directament al món de l’empresa, i darrerament en el món de les noves formes de l’economia i la tecnologia està especialment de moda parlar d’empreneduria. Però com es fa un emprenedor? està lligat a la genètica o a la cultura?

És indiscutible que no tohom té la capacitat per a ser emprenedor, però no podem pensar en la predestinació; des de l’antropologia entenem que les conseqüències de la formació, de l’entorn familiar i social, i de la evolució personal de cadascú són la clau. L’emprenedor és aquella persona que ha interioritzat estímuls i conciència de voler actuar; però que també ha adquirit una sèrie d’habilitats i coneixements que junt amb una actitud positiva el porten a crear, a inventar i a arriscar-se. L’ecosistema cultural on l’emprenedor neix i creix aporta dimensió tecnològica, econòmica, política i cultural i amb tots aquests ingredients, l’emprenedor es fa. És especialment important com i de quina manera una persona conviu amb models que li són propers, si les persones han vist com altres de la seva família, del seu entorn proper, generaven accions que provoquen emprendeduria, ells segurament tindran ja una predisposició a fer-ho; com també les característiques culturals, religioses, el sistema de creences, i de relacions d’organització familiar comporten una forma determinada de pensar que no podem obviar.

I així arribem a la formació. És important la formació per a generar emprenedors? Són emprenedors tots els qui es formen a les facultats? Sembla que molts dels qui es diuen emprenedors, dels qui han tingut éxit en les seves start-up no tenen precissament un bon record de la formació que van rebre. És doncs un gap formatiu el que fa que algú decideixi emprendre? o és la manca d’aquesta formació específica la culpable de que no surtin més persones emprenedores? No és qüestió de sort, l’emprenedor es la conseqüència de molts factors i sobretot de la voluntat, a l’esforç personal. En tot cas la formació és un coixí intel·lectual que facilita la generació d’idees, i és la persona la que decideix portar-les a terme. Darwin va ser un gran emprenedor, una persona que és capaç d’embarcar-se en un viatge al voltant del món, en condicions difícils, i que desprès amb totes les seves vivències escriu L’orígen de les espècies, el tractat que va canviar la forma de pensar-nos com a éssers humans que no és qualsevol cosa. Emprenedors eren també els mercenaris medievals que lluitaven per al millor postor, la voluntat i la raó  també tenen un preu.

(post dedicat a @didaclee, @pau , @carlosblanco, @mberzosa, @javiermartin)

Llibre: El mito del emprendedor de Michael Gerber

Pel·lícula: Precious de Lee Daniels

Música: Cuando cae la luna d’Estopa

31, gener 2010   14 Comentaris

STIC.CAT: Emprendre el futur a Innova 360

http://twitxr.com/image/278753/

STIC.CAT en col·laboració amb Innova 360 dins del Forum Innova de l’Ajuntament de Mataró ha organitzat Emprendre el futur, un acte d’intercanvi on 18 emprenedors, en ponències de 5 minuts, expliquen la seva idea innovadora, el seu procés d’éxit, les seves expectatives, una activitat on coneixement i empreneduria es donen la ma. Han estat els següents participants:

Pau Canaleta, l’emprenedor, models històrics com Ferran Adrià o Steve Jobs..

Jordi Sanchez, Nova Gamma, plaers gastronòmics aliments cuinats envasats el buit i per a menjar en pocs minuts amb qualitat.

Eric Anguita, Art Cava, el millor cava que podem tastar és aquell que podem fer nosaltres mateixos,ells donen l’oportunitat de fer-nos el nostre propi cava.

Nuria Antoli, el valor de marca i el naixement d’una marca, és la part intangible d’un producte o una empresa.

Germà Capdevila, Catalonia Today, el control de la informació és vital per al control polític. Ara Internet està modificant el control de la informació pero la informació està controlada també.

Diego Bartolomé, hem de canviar el món els emprenedors, volen trencar les darreres idiomàtiques, els resultats millor a llarg termini.

Francesc Grau, Internet i el món, hi ha webs d’empreses que només es basen en twitter. Dins la nova cultura d’internet no hi ha platea tothom està a l’escenari, amb guió, direcció i contingut propi.

Xevi Montoya, Identitats emprenedores, culturalmen inquieta, global, en xarxa i sense fronteres, identitat catalana en un món en xarxa, sense territori i sense temps circumstancial. Identitat marca, persones marca.

Genís Roca, Internet és la panacea? Internet és una extensió de la normalitat de la realitat.Tot comunica, el posicionament no és un objectiu, és una realitat.

Meritxell Morera, Sabatica per a iniciar una empresa cal fer una aturada i pensar, prenent-te un temps canvies la perspectiva i ajuda emocionalment i estratègicament.

Jordi Pascual, plataforma educativa, el jo innovador que tots tenim, intentem buscar els espais.

Àlex Duran, sommeliers i acció educativa, el repte de la producció acurada del vi i del tast.

Cristina Núñez la fotografia com a eina de descobriment de la pròpia idea emprenedora, la imatge de l’empresa a partir de la imatge de les persones.

Jorge Luna, emprendre al món educatiu, la necessitat d’incorporar l’empreduria als currículums d’ensenyament.

Jordi Cullell l’espai virtual al servei de l’alumne, un núvol espcífic per a l’ordinador dels estudiants

Sandra Iruela, els aromes al servei de la marca i l’empresa, de com recordem abans un aroma que una informació

Jordi Plana, la mediació de la informació davant del context de l’empresa, de com s’han de prendre decissions i dedicar esforços a una veritable empreneduria

Antoni Gutiérrez Rubí, el temps com a mesurador de la veritable nova societat, la societat fluxe.

Ha estat un acte de coneixement i intercanvi amb projecció de futur, un repte que a STIC.CAT repetirem. Agraïm a tots els ponents, al públic i a l’Ajuntament de Mataró en la persona de la regidora Alícia Romero la col·laboració i la complicitat.

Llibre: El sueño europeo de Jeremy Rifkin

Pel·lícula: Invictus de Clint Eastwood

Música: Dreamer de Supertramp

19, novembre 2009   3 Comentaris

Emprendre el futur amb STIC.CAT

Sembla agosarat anomenar a un esdeveniment amb les paraules “Emprendre el futur”, quasi apocalíptic en els moments que vivim, però els membres d’STIC.CAT ens ho creiem que és possible. Ho som d’agosarats.

Ahir vam reafirmar la nostra convicció de que és possible emprendre i generar riquesa en el context en que vivim. L’esdeveniment que es va desenvolupar al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona va ser la mostra de com persones amb convenciment i amb idees se’n surten en la selva socioeconòmica del segle XXI. Models que van de la redefinició del negoci del turisme al dels continguts digitals passant per la comunicació, o l’emprenedoria social, que pot ser un museu de la confitura o una acció integradora social especialment important perquè aporta una visió compromesa de l’emprenedor que ja no pot ser només aquell que genera activitat en un entorn privat sinó que ultrapassa l’objectiu de l’empresa clàsica i el concepte de responsabilitat social corporativa per esdevenir una emprenedoria amb objectius socials i globals.

La matèria primera per a emprendre és el somni de la gent, la passió per a fer alguna cosa diferent que doni una resposta nova a les incògnites que ens colpegen. Els nivells de renda en el món global són desequilibrats, l’equitat que el món virtual ens promet no sempre s’acompleix en la realitat, per tant, fer possible que les societats avancin només està a les mans dels qui tenen objectius, es proposen acomplir-los i treballen executant en el model s’assaig-error que la ciència utilitza. Ahir a Girona es van posar al nostre abast 18 models d’emprenedoria que segueixen aquestes conviccions i que tenen éxit. És el camí a seguir. STIC.CAT, agitadora social i cultural, ho seguirà recolçant.

Llibre: La estratégia del océano azul de Kim W. Chang

Pel·lícula: Retorno a Hansala de Chus Gutiérrez

Música: Simfonia 45 de J. Haydn dirigida per Daniel Bareboim

5, abril 2009   10 Comentaris

Premi Pallach, innovació a l’escola

Poques vegades podem sentir que el sistema educatiu es mou. Normalment sortim “als papers” per a notícies sobre reclamacions, greuges o directament negativitat. Sentir que a l’escola s’investiga, es treballa la creativitat, es creu en la diversitat cultural o es surt al carrer és una gran notícia.

El Premi Nacional d’Experiències Educatives Josep Pallach n’és una mostra de com la innovació és present a la vida qüotidiana de les escoles i instituts del nostre país. A l’edició d’enguany s’han premiat tres treballs i un accèssit, dels 45 que s’han presentat, un rècord en la història del premi i un indicador del brou innnovador que representen els i les mestres i alumnes del país.

És important fixar-nos en els temes objecte dels treballs premiats: Primer premi al CEIP El Roure Gros de Sta Eulàlia de Riuprimer que treballa amb la ciència coma mètode d’estudi transversal per a tota l’escola, el titulen: Conèixer, descobrir i aprendre junts mitjançant la ciència. Tot una declaració d’intencions respecte de com i què s’han de fer a l’educació. El Segon premi és per al CEIP Maria Àngels Anglada de Figueres on es mesclen les TIC amb el treball amb alumnes amb necessitats especials i relacionats amb l’entorn, tres reptes en un molt ben travats. El Tercer premi és per a l’IES Vil·la Romana de La Garriga amb un treball sobre la creativitat, l’emoció de crear per a compartir i aprendre. S’ha donat un accèssit a l’escola El Puig d’Esparreguera amb un treball sobre la Mediterrània i la cooperació entre cultures.

Tots ells són centres, professores, professors i alumnes que es creuen la feina que fan i que investiguen i modifiquen les seves rutines buscant alguna cosa nova que els faciliti l’aprenentatge i el coneixement.

Com diu en Jerry Engel: Innovar és resoldre un problema d’una forma nova. El lligam entre l’escola i la capacitat de creació i innovació ens proporcionarà moltes més notícies positives com aquesta. Estem atents.

Llibre: La decada decisiva de Eamon Kelly

Pel·lícula: El luchador de Darren Aronofsky

Música: Bon dia d’Els Pets

22, febrer 2009   2 Comentaris