Fotografia: Txerra Cirbian

Les converses a primera hora del dia, quan el sol encara ha de sortir, provoquen reaccions directes. Jordi Pérez mentre es preparava per a posar els carrers llegia a Twitter que Mau Santambrosio s’havia aixecat perquè una idea l’havia despertat de cop. Aquesta conversa entre dues persones que es defineixen com a emprenedors ha provocat el meme #patologias_emprendedor que alguns hem recollit i continuem, amb l’esperonament de Marco Cimino que apel·la a la meva condició formativa d’antropòloga. De fet fa dies que li donem voltes, en diverses converses on line i off line, al terme emprenedor. Em toca doncs, dir alguna cosa sobre les patologies de l’intraemprenedor, del que ja ha parlat en un article el meu amic Dídac. D’entrada el concepte ja és inversemblant per a alguns, segurament els ortodoxes de l’empreneduria no admeten ni tan sols a depèn quin empresari, com em comentava també Miquel, un amic de Sarrià; però està clar que sense intraemprenedors algunes empreses, tant públiques com privades, no se’n sortirien.

La patologia clau de l’intraemprenedor és no sentir-se com a tal, no saber-se emprenedor. Tots els esforços estan originats en la responsabilitat de saber que es cobra un sou amb diner aliè, amb diner públic, és a dir, de tothom. És un emprenedor que treballa per objectius, encara que no se li hagin demanat, que sent el desig de millorar el sistema, que viu la passió per fer-ho millor sense que això repercuteixi en el seu sou i normalment tampoc en la seva consideració per part de l’empresa. No és banal el que se li planteja a una persona que normalment treballa amb intangibles, la capacitat de provocació, de rendiment necessita de dobles incentius, que no són ni els econòmics ni els de promoció, són en la seva major part, personals; això sí, amb la feina segura i per a tota la vida, un veritable incentiu? en realitat un #bufbuf emocional.

Estem parlant de com socialment són necessàries les persones intraemprenedores que mantenen i fomenten el servei públic, que està, precisament mancat i molt, de veritables models de gestió emprenedora, la que ha de passar per una nova forma d’administració pública, i per tant, que han de produir-se des dels canvis en la forma de fer política. Una política oberta, #opengov, és la que reclama una societat en xarxa; el model són els emprenedors de més èxit, els que estan arriscant-se a fer coses diferents de forma oberta, cooperativa i responsable de la feina en primera persona; i si és així en la política, una administració oberta, #openadmin, serà la conseqüència. Llavors els intraemprenedors començaran a adonar-se’n de que ho són i potser la resta de la societat també els veurà. Continueu el meme #patologias_emprendedor ?

Lllibre: Los próximos cien años de George Friedman

Pel·lícula: Fitzcarraldo de Werner Herzog

Música: Galvanize de The Chemical Brothers

Segons el diccionari emprenedor és aquell que té decissió i iniciativa per a realitzar accions que són difícils o comporten risc. Normalment entenem la figura de l’emprenedor lligada directament al món de l’empresa, i darrerament en el món de les noves formes de l’economia i la tecnologia està especialment de moda parlar d’empreneduria. Però com es fa un emprenedor? està lligat a la genètica o a la cultura?

És indiscutible que no tohom té la capacitat per a ser emprenedor, però no podem pensar en la predestinació; des de l’antropologia entenem que les conseqüències de la formació, de l’entorn familiar i social, i de la evolució personal de cadascú són la clau. L’emprenedor és aquella persona que ha interioritzat estímuls i conciència de voler actuar; però que també ha adquirit una sèrie d’habilitats i coneixements que junt amb una actitud positiva el porten a crear, a inventar i a arriscar-se. L’ecosistema cultural on l’emprenedor neix i creix aporta dimensió tecnològica, econòmica, política i cultural i amb tots aquests ingredients, l’emprenedor es fa. És especialment important com i de quina manera una persona conviu amb models que li són propers, si les persones han vist com altres de la seva família, del seu entorn proper, generaven accions que provoquen emprendeduria, ells segurament tindran ja una predisposició a fer-ho; com també les característiques culturals, religioses, el sistema de creences, i de relacions d’organització familiar comporten una forma determinada de pensar que no podem obviar.

I així arribem a la formació. És important la formació per a generar emprenedors? Són emprenedors tots els qui es formen a les facultats? Sembla que molts dels qui es diuen emprenedors, dels qui han tingut éxit en les seves start-up no tenen precissament un bon record de la formació que van rebre. És doncs un gap formatiu el que fa que algú decideixi emprendre? o és la manca d’aquesta formació específica la culpable de que no surtin més persones emprenedores? No és qüestió de sort, l’emprenedor es la conseqüència de molts factors i sobretot de la voluntat, a l’esforç personal. En tot cas la formació és un coixí intel·lectual que facilita la generació d’idees, i és la persona la que decideix portar-les a terme. Darwin va ser un gran emprenedor, una persona que és capaç d’embarcar-se en un viatge al voltant del món, en condicions difícils, i que desprès amb totes les seves vivències escriu L’orígen de les espècies, el tractat que va canviar la forma de pensar-nos com a éssers humans que no és qualsevol cosa. Emprenedors eren també els mercenaris medievals que lluitaven per al millor postor, la voluntat i la raó  també tenen un preu.

(post dedicat a @didaclee, @pau , @carlosblanco, @mberzosa, @javiermartin)

Llibre: El mito del emprendedor de Michael Gerber

Pel·lícula: Precious de Lee Daniels

Música: Cuando cae la luna d’Estopa

STIC.CAT en col·laboració amb Innova 360 dins del Forum Innova de l’Ajuntament de Mataró ha organitzat Emprendre el futur, un acte d’intercanvi on 18 emprenedors, en ponències de 5 minuts, expliquen la seva idea innovadora, el seu procés d’éxit, les seves expectatives, una activitat on coneixement i empreneduria es donen la ma. Han estat els següents participants:

Pau Canaleta, l’emprenedor, models històrics com Ferran Adrià o Steve Jobs..

Jordi Sanchez, Nova Gamma, plaers gastronòmics aliments cuinats envasats el buit i per a menjar en pocs minuts amb qualitat.

Eric Anguita, Art Cava, el millor cava que podem tastar és aquell que podem fer nosaltres mateixos,ells donen l’oportunitat de fer-nos el nostre propi cava.

Nuria Antoli, el valor de marca i el naixement d’una marca, és la part intangible d’un producte o una empresa.

Germà Capdevila, Catalonia Today, el control de la informació és vital per al control polític. Ara Internet està modificant el control de la informació pero la informació està controlada també.

Diego Bartolomé, hem de canviar el món els emprenedors, volen trencar les darreres idiomàtiques, els resultats millor a llarg termini.

Francesc Grau, Internet i el món, hi ha webs d’empreses que només es basen en twitter. Dins la nova cultura d’internet no hi ha platea tothom està a l’escenari, amb guió, direcció i contingut propi.

Xevi Montoya, Identitats emprenedores, culturalmen inquieta, global, en xarxa i sense fronteres, identitat catalana en un món en xarxa, sense territori i sense temps circumstancial. Identitat marca, persones marca.

Genís Roca, Internet és la panacea? Internet és una extensió de la normalitat de la realitat.Tot comunica, el posicionament no és un objectiu, és una realitat.

Meritxell Morera, Sabatica per a iniciar una empresa cal fer una aturada i pensar, prenent-te un temps canvies la perspectiva i ajuda emocionalment i estratègicament.

Jordi Pascual, plataforma educativa, el jo innovador que tots tenim, intentem buscar els espais.

Àlex Duran, sommeliers i acció educativa, el repte de la producció acurada del vi i del tast.

Cristina Núñez la fotografia com a eina de descobriment de la pròpia idea emprenedora, la imatge de l’empresa a partir de la imatge de les persones.

Jorge Luna, emprendre al món educatiu, la necessitat d’incorporar l’empreduria als currículums d’ensenyament.

Jordi Cullell l’espai virtual al servei de l’alumne, un núvol espcífic per a l’ordinador dels estudiants

Sandra Iruela, els aromes al servei de la marca i l’empresa, de com recordem abans un aroma que una informació

Jordi Plana, la mediació de la informació davant del context de l’empresa, de com s’han de prendre decissions i dedicar esforços a una veritable empreneduria

Antoni Gutiérrez Rubí, el temps com a mesurador de la veritable nova societat, la societat fluxe.

Ha estat un acte de coneixement i intercanvi amb projecció de futur, un repte que a STIC.CAT repetirem. Agraïm a tots els ponents, al públic i a l’Ajuntament de Mataró en la persona de la regidora Alícia Romero la col·laboració i la complicitat.

Llibre: El sueño europeo de Jeremy Rifkin

Pel·lícula: Invictus de Clint Eastwood

Música: Dreamer de Supertramp

Sembla agosarat anomenar a un esdeveniment amb les paraules “Emprendre el futur”, quasi apocalíptic en els moments que vivim, però els membres d’STIC.CAT ens ho creiem que és possible. Ho som d’agosarats.

Ahir vam reafirmar la nostra convicció de que és possible emprendre i generar riquesa en el context en que vivim. L’esdeveniment que es va desenvolupar al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona va ser la mostra de com persones amb convenciment i amb idees se’n surten en la selva socioeconòmica del segle XXI. Models que van de la redefinició del negoci del turisme al dels continguts digitals passant per la comunicació, o l’emprenedoria social, que pot ser un museu de la confitura o una acció integradora social especialment important perquè aporta una visió compromesa de l’emprenedor que ja no pot ser només aquell que genera activitat en un entorn privat sinó que ultrapassa l’objectiu de l’empresa clàsica i el concepte de responsabilitat social corporativa per esdevenir una emprenedoria amb objectius socials i globals.

La matèria primera per a emprendre és el somni de la gent, la passió per a fer alguna cosa diferent que doni una resposta nova a les incògnites que ens colpegen. Els nivells de renda en el món global són desequilibrats, l’equitat que el món virtual ens promet no sempre s’acompleix en la realitat, per tant, fer possible que les societats avancin només està a les mans dels qui tenen objectius, es proposen acomplir-los i treballen executant en el model s’assaig-error que la ciència utilitza. Ahir a Girona es van posar al nostre abast 18 models d’emprenedoria que segueixen aquestes conviccions i que tenen éxit. És el camí a seguir. STIC.CAT, agitadora social i cultural, ho seguirà recolçant.

Llibre: La estratégia del océano azul de Kim W. Chang

Pel·lícula: Retorno a Hansala de Chus Gutiérrez

Música: Simfonia 45 de J. Haydn dirigida per Daniel Bareboim

Poques vegades podem sentir que el sistema educatiu es mou. Normalment sortim “als papers” per a notícies sobre reclamacions, greuges o directament negativitat. Sentir que a l’escola s’investiga, es treballa la creativitat, es creu en la diversitat cultural o es surt al carrer és una gran notícia.

El Premi Nacional d’Experiències Educatives Josep Pallach n’és una mostra de com la innovació és present a la vida qüotidiana de les escoles i instituts del nostre país. A l’edició d’enguany s’han premiat tres treballs i un accèssit, dels 45 que s’han presentat, un rècord en la història del premi i un indicador del brou innnovador que representen els i les mestres i alumnes del país.

És important fixar-nos en els temes objecte dels treballs premiats: Primer premi al CEIP El Roure Gros de Sta Eulàlia de Riuprimer que treballa amb la ciència coma mètode d’estudi transversal per a tota l’escola, el titulen: Conèixer, descobrir i aprendre junts mitjançant la ciència. Tot una declaració d’intencions respecte de com i què s’han de fer a l’educació. El Segon premi és per al CEIP Maria Àngels Anglada de Figueres on es mesclen les TIC amb el treball amb alumnes amb necessitats especials i relacionats amb l’entorn, tres reptes en un molt ben travats. El Tercer premi és per a l’IES Vil·la Romana de La Garriga amb un treball sobre la creativitat, l’emoció de crear per a compartir i aprendre. S’ha donat un accèssit a l’escola El Puig d’Esparreguera amb un treball sobre la Mediterrània i la cooperació entre cultures.

Tots ells són centres, professores, professors i alumnes que es creuen la feina que fan i que investiguen i modifiquen les seves rutines buscant alguna cosa nova que els faciliti l’aprenentatge i el coneixement.

Com diu en Jerry Engel: Innovar és resoldre un problema d’una forma nova. El lligam entre l’escola i la capacitat de creació i innovació ens proporcionarà moltes més notícies positives com aquesta. Estem atents.

Llibre: La decada decisiva de Eamon Kelly

Pel·lícula: El luchador de Darren Aronofsky

Música: Bon dia d’Els Pets