Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Marie Curie, una blocaire avui?

El III Congrés de docència de química de secundària ha tingut lloc a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona. He tingut l’honor de ser ponent i ho agraeixo a Miquel Sola, director del departament de química i a Miquel Duran, professor de la UdG.
La pràctica docent del professorat front els reptes de l’educació actual passa per Internet i els continguts digitals. La meva intervenció s’ha basat en el paper que aquests mitjans digitals tenen en el context del procés d’ensenyament-aprenentatge. Algunes de les persones assistents han fet el seguiment de la conferència a twitter i el recull de les seves piulades és el següent fetes per @miquel duran, @jordipoater i @laiagd:

Amb només un mòbil podem explicar allò que Marie Curie va fer fa molts anys.

Deixem de témer allò que hem après a entendre (Marie Curie)

Es pot ser global però no es pot oblidar la identitat pròpia, sinó no construïm bé el coneixement

Professors han de saber qui són i a qui es dirigeixen quan tracten la informació d’internet. Global vs identitat pròpia.

El professor ha de dir què és el que és rellevant i posar ordre a la informació que arriba a l’estudiant

Els alumnes busquen informació a YouTube, no a Google. I es connecten a internet amb mòbil, no ordinador.

El professor ha de posar ordre en aquests contenidors de coneixement per assolir el bon aprenentatge.

Les xarxes socials són contenidors de coneixement

Col•laboració mitjançant les xarxes socials (Twitter, Yammer), són contenidors de coneixement.

Estem en una cultura àudiovisual, imprescindible per la construcció de coneixement. Allunyant-nos de només llegir.

Classes magistrals perdut sentit en la construcció del coneixement, cal compartir coneixement per enriquir-nos.

Ara nosaltres som creadors de continguts.

Amb un mòbil es fan meravelles, es genera coneixement

Dispositius al nostre abast, molt fàcils d’utilitzar. Són dispositius multiplataformes.

donant a conèixer una pàgina amb vídeos dels diferents elements de la taula periòdica

Millors eines al nostre abast, amb grups de recerca connectats a tot el món. Ex: Marie Curie millor amb sincrotró.

L’estructura química de la sacarina s’assembla a l’estructura d’internet

Marie Curie faria ús de les noves tecnologies avui en dia.

Canvi de forma de pensar les coses. Internet i altres eines per l’ensenyament de la ciència.


Una hipòtesis raonable seria pensar que Marie Curie avui seria una blocaire i activista investigadora que utilitzaria les eines de la xarxa per a la seva recerca. La veritable hipòtesis però és aquella que diu: l’educació en el segle XXI serà en xarxa, cooperativa i creadora de coneixement compartit.

Llibre: Revista EduQ de l’IEC

Pel·lícula: Tulpan de Dvosrtsevoy

Música: Tubular Bells de Mike Oldfield

14, abril 2010   2 Comentaris

Piulescola i Piuliversitat

Provocats pel post de @donaire, en @miquel duran i jo vam decidir fer un co-post sobre el que anomenem la piuliversitat i la piulescola. És a dir, descriure l’estat de la qüestió de la utilització de Twitter en els nostres àmbits professionals, la universitat i el sistema no universitari d’educació. Els social media són una excusa perfecta per a analitzar com s’estan modificant els rols professionals a partir de la irrupció d’Internet en la nostra vida. En l’escrit de @donaire s’analitza com el Parlament de Catalunya és una de les institucions europees, que amb el seu president @ebenach al capdavant, ha començat a utilitzar els nous mitjans en benefici d’una millor pràctica de la política a casa nostra. El president Benach ho explica en el seu nou llibre que presentarà el nou de març a Barcelona. Quina és la situació dons al sistema educatiu no universitari?

La penetració de Twitter a les escoles catalanes és encara molt minsa; amb alguns dels mestres i professors amb perfil a twitter, i amb alguns seguiments d’esdeveniments de caire pedagògic, tenim ja les primeres passes del que serà l’actuació a twitter dels centres. El propi Departament d’Educació com a institució administrativa ha obert un perfil a twitter, @educacio_cat fa poc temps. En alguns llistats específics d’usuaris de twitter es troben mestres i professors, com en el que està obert de mestres i professors en espanyol; i també existeix un de professorat universitari on trobem docents dels dos àmbits. És de justícia destacar que existeixen també alguns perfils d’AMPA (@AMPAIPSE) i de serveis educatius (@crpbaixebre, @crpbages). La pregunta és: twitter esdevindrà una eina útil per als docents i l’alumnat de les escoles i instituts? Podria utilitzar-se com a procediment docent? evidentment sí. Pensar com s’ha de resumir un text per a publicar-lo en 140 caràcters ja és un exercici pedagògic; però és que la possibilitat d’intercanviar informació especialitzada entre professionals, o entre alumnes, també és una forma de fer rendible la xarxa social.

El repte és fer de les xarxes, eines útils a la docència. Les xarxes especialitzades com Yammer o Zyncro ja possibiliten accedir-hi seleccionant perfils professionals mitjançant adreces electròniques, segurament aquestes poden afegir qualitat a la utilització d’una xarxa standard. Seguint amb l’exemple de polítics (@donaire) o universitaris (@miquelduran), la recerca educativa també té un front a desenvolupar amb les xarxes socials a Internet. Les noves formes de transmissió del coneixement estan revolucionant el concepte d’aprenentatge, un exemple més de les formes de compartir coneixement que la tecnologia ens proporciona. De fet aquest co-post amb en Miquel Duran és ja el resultat d’això que diem.

Llibre: El oficio del cientifico de Pierre Bourdieu

Pel·lícula: Un prophete de Jacques Audiard

Música: Europa de Carlos Santana

1, març 2010   3 Comentaris

EL paradigma “Harry Potter”

Per què els emprenedors més interessants del moment com Didac Lee o Pau Garcia Milà expliquen sempre que la universitat no els va formar  per a poder portar a terme les seves empreses? La recurrent queixa sobre la formació és tema de debat arreu. Fa poc en un post molt interessant d’Albert Garcia Pujadas ell parlava de la generació despistada, d’aquells que amb grans títols universitaris es troben sense feina, que esperant tenir la vida solucionada no aconsegueixen la integració laboral a la societat. La reflexió em porta a pensar que estem davant d’un canvi de paradigma formatiu, ara és el moment del coneixement compartit i això canvia els procediments educatius i els rols dels professionals. Què esperem de la universitat? i dels sistema no universitari? Esperem que siguin provocadors de curiosistat intel·lectual, generadors d’empreneduria, formadors intel·lectualment solvents i capacitadors d’utilització de les millors tecnologies del moment. I això com es fa en un moment on totes aquestes premises no són “propietat” d’un professional determinat?

És la primera vegada en la història que el coneixement, el saber, és en mans de molts i no només dels qui socialment estan designats per a ser formadors. Estem també davant de mil possibilitats de tenir dades, informació, coneixement, en múltiples formats, a l’abast de molts, en un temps molt curt i amb mitjans quasi màgics. Internet, els mòvils, els ordinadors, les videoconsoles, els gps, tots els enginys tecnològics que ens faciliten la vida, són font de formació i d’informació, i a més tothom és capaç d’accedir-hi. No està regulat en espais tancats, i per això tots som mestres potencials d’alguna cosa; mentre que les institucions i les estratègies previstes com a facilitadores del saber s’estan esclerotitzant i no preparen per al que la societat demanda. A aquesta situació jo l’anomeno el paradigma “Harry Potter”. En la pel·lícula Harry Potter i l’Ordre del Fènix els protagonistes han de lluitar contra un sistema educatiu tancat, repressor, que no facilita la formació adequada per a la lluita contra Voldemort, és a dir no els forma per al que necessiten, i decideixen formar-se entre iguals, aportant cadascú el que sap, amb l’ajut d’adults que canvien el rol i els faciliten un aprenentatge diferent per a un context diferent. La metàfora és aclaparadora.

Podem imaginar un sistema educatiu, una universitat, que faci formació per a la investigació, per a l’enginyeria, per a l’empreneduria? podem imaginar la col·laboració d’empreses directament amb la recerca i la innovació educativa? podem pensar en docents que siguin excel·lents en els procediments d’ús de la xarxa Internet? ens podem imaginar espais formatius a les aules amb els darrers enginys d’Apple, Microsoft, Nokia? podem imaginar bancs de recursos plens de productes d’Ubisoft, de Digital Legends, de Pixar, d’Inspirit o de Nikodemo? Necessitem varetes màgiques, sí, però sobretot necessitem ments curioses, persones crítiques, polítics decidits i passió per la formació, només així aconseguirem sortir de la cambra secreta que ara és l’educació i fer que aquesta sigui realment un procés màgic que formi persones.

Llibre: Fans, bloggers y videojuegos de Henry Jenkins

Pel·lícula: The road de John Hillcoat

Música: A case of you de Joni Mitchel

7, febrer 2010   18 Comentaris

ITWorldEdu 09: Coneixement a l’escola

http://twitxr.com/image/268557/

Està tenint lloc aquests dies l’ITWorldEdu 09 que organitza el CETEI, en el marc d’EsadeForum. És un espai de trobada de professionals del món de l’educació i la tecnologia on s’analitzen bones pràctiques per definir l’estat actual i de futur de les tecnologies aplicades a l’educació. El programa és molt ampli però em limitaré a comentar la conferència marc que ha pronunciat el consultor Javier Martínez (Catenaria – Xile) Com ell molt bé ha dit, les conferències no són precissament llocs d’aprenentatge per se, només si existeix intercanvi és que es produeix coneixement. Gràcies per la seva interessant conferència i gràcies als responsables del CETEI per pensar-hi. Aquest post s’omplirà amb tots els twits que hem fet alguns dels assistents i amb els que hem generat una “conversa” a Internet mitjançant twitter i facebook; és una demostració empírica del que comentava el conferenciant: fent i practicant s’apren i les TIC són una eina imprescindible que els docents han de saber utilitzar els primers. Aquest és el resultat del que ha estat un procés d’aprenentatge virtual, els twitts estan ordenats tal i com surten a twitter, el primer que visualitzeu és el darrer que ha entrat en pantalla:

@falcaide RT @Yoriento: RT @Carmen_Martin @mudejarico Las aulas están diseñadas para el lucimiento del profe no para aprender. #ITW09

@Yoriento RT @Carmen_Martin @mudejarico Las aulas están diseñadas para el lucimiento del profe no para aprender. #ITW09

@Carmen_Martin De acuerdo RT @mudejarico: Las aulas están diseñadas para el lucimiento del profe no para aprender. -M. Aldanondo- #ITW09

@trinamilan Javier Martinez (jmartinez@catenaria.cl) consultor de Catenaria ( Chile) #ITW09

@mudejarico La tecnología es el caballo de Troya que va a cambiar la educación. -M. Aldanondo- #ITW09 @trinamilan J.Martinez: Dar feedback, utilizar tecnología, transmitir experiencia, toda sociedad tiene que estar, esto es enseñar #ITW09

@chiti RT @mudejarico: Enseñamos cosas que sabemos que no sirven para nada #ITW09

@mudejarico El colegio aniquila el amor por aprender. – M. Aldanondo- #ITW09

@mudejarico Enseñamos cosas que sabemos que no sirven para nada #ITW09

@Carmen_Martin RT @mudejarico: La práctica hace maestros. Aprender es recordar. Si no te haces preguntas no aprendes. #ITW09 – M. Aldanondo-

@nuriaantoli @trinamilan J. Martinez: el conocimiento no es un paquete de informacion, es un proceso de aprendizaje #ITW09

@mudejarico Las aulas están diseñadas para el lucimiento del profe no para aprender. -M. Aldanondo- #ITW09

@trinamilan J. Martinez: Aprender es recordar, es ser curioso, es ensayo/error continuo #ITW09

@trinamilan Javier Martinez: como se mide la calidad de la Educacion? Que es conocimiento? Aquello que te permite tomar decisiones # ITW09

Llibre: La vaca púrpura de Seth Godin

Pel·lícula: Petit Indi de Marc Recha

Música: Wa yeah d’Antonia Font

29, octubre 2009   4 Comentaris

Periodisme digital i educació

http://twitxr.com/image/262888/

L’educació i el periodisme s’assemblen, són dues professions que treballen amb material sensible: informació, coneixement, persones, comunicació. Tot plegat s’ha vist sacssejat per l’onada innovadora de les TIC i per tant periodistes i docents es veuen en l’encreuament de la seva pròpia definició professional. Som capaços de fer informació veraç amb els nous formats? L’escola és el lloc on formarem els ciutadans en les noves eines del coneixement? Aquestes i d’altres són preguntes que han sorgit a les Jornades de Periodisme digital i escola que tenen lloc a l’IES Menendez i Pelayo de Barcelona, organitzades pel Departament d’Educació, la Universitat Autònoma de Barcelona, Omnium Cultural i Vilaweb.

Amb un programa engrescador, especialment per les presentacions de bones pràctiques en periodisme a les escoles, s’ha debatut sobre com els formats digitals estan portant a l’escola un repte que docents han d’entomar amb qualitat i rigor. Salvador Cardús es preguntava en la seva intervenció si l’escola està preparada per a assumir-ho; Imma Tubella complementava dient que el gruix de les innovacions està en la possibilitat d’utilitzar les eines d’Internet d’una altra manera. Interessant la dada que diu que la UOC té aquest semestre, per primera vegada, un 27% d’alumnes de primera opció, és a dir, que la UOC ja no és el refugi de qui treballa i estudia o de qui viu lluny de la seu universitària, és la primera opció per format, i el format és Internet i tot el que se’n deriva d’això.

He tingut el plaer de compartir taula rodona amb en Saül Gordillo, Miquel Calzada i Pilar Sampietro, sobre el periodisme digital i el món de la comunicació. Gordillo ha presentat el model de l’ACN com a experiència innovadora en el context comunicatiu català, Sampietro ha parlat de les modificacions que una ràdio pública (RNE) i estatal ha hagut d’entomar i Calzada ha parlat des de la vessant  d’una empresa de comunicació privada (Grup Flaix); la meva aportació ha estat referida a l’anomenat “periodisme ciutadà” aquell que fan els creadors de blogs i les xarxes socials. Tot plegat s’ha generat un interessant debat que ha posat sobre la taula el necessari canvi de model de negoci que les TIC i Internet està promovent. Un periodista ja no fa només de locutor, és també un redactor, o un fotògraf;  una ràdio ha de mantenir esquemes informatius i de música però ha de saber fer-ho amb formats que s’assemblin al que pot fer un Ipod; una escola ha de saber com i de quina manera el diari escolar, la ràdio escolar, el blog escolar són el laboratori per a crear ciutadans digitals. Preguntes moltes encara com per exemple les referides als continguts digitals, àudiovisuals i informatius que omplen totes les eines tic que porten els nostres alumnes, i com i de quina manera el sentit crític necessari per a destriar el gra de la palla en el món de la informació, cal desenvolupar-ho també amb els nadius digitals, com de fet, sempre ha calgut. Una gran jornada per a un tema de present imprescindible per a construir futur. Gràcies per la possibilitat de participar-hi que m’han donat els organitzadors, especialment a la gent de la XTEC del Departament d’Educació, veritables ànimes de la jornada.

Llibre: Si és dolent, t’ho recomano d’Steven Johnson

Pel·lícula: Blessed d’Anna Kokkinos

Música: Video killed the radio star de Buggles

16, octubre 2009   1 Comentari

Hipatia a l’Àgora

http://www.peliculas.info/wp-content/uploads/2009/09/agora13.jpg

Fa temps que en aquest bloc no feia una critica d’una pel·lícula, això ho he anat deixant per als entesos, però no me’n puc estar de fer-la d’Àgora d’Alejandro Amenàbar, i no me’n puc estar perquè a més puc posar en els tags del post la paraula “innovació”, la paraula “coneixement”, la paraula “educació” que són les que vénen definint els continguts d’aquest bloc de fa temps.

Una pel·lícula és un producte d’entreteniment que et transmet emoció, i si està ben feta, t’ho fa sense adonar-te’n i a més n’aprens alguna cosa. A Àgora s’acompleixen totes aquestes premises. És una pel·lícula de factura clàssica, hollywoodiana, exquisidament bastida que ens transporta a un món antic, Alexandria, on s’està produïnt el canvi de poder de les classes militars a les classes religioses, a partir del creixement exponencial de les religions monoteistes, la jueva i la cristiana en aquell moment. Aquest canvi xoca contra una part de les societats clàssiques que havien establert les diferències entre senyors i esclaus, mentre que els monoteísmes regiren els estrats socials posant el poder en mans de Deu i a ells com a representants seus, no han de lluitar militarment per justificar-se, lluiten perquè Deu els hi diu i tenen la seva benedicció. Qui pot anar contra els designis de qui tot ho pot? Amb missatges simples, predicant la igualtat, implanten una nova classe que arracona el coneixement en els escollits, sempre o quasi sempre homes,  perquè la base del seu poder és la fe, és a dir, el contrari del coneixement que és el dubte i la curiositat constant. Només et salvaràs si creus, no si saps.

Tot aquest canvi cultural Amenàbar l’explica amb el cas d’Hipàtia, una dona  filòsofa d’Alexandria, que té el coneixement com a objectiu vital i que significa justament un perill per al nou sistema social, ella no creu, ella dubta, ella investiga. Només és l’excusa del director per posar davant del nostre nas com, sense curiositat, sense coneixement, sense innovació, ens convertim en animals salvatges que porten la destrucció a tot el que toquen. Però a més, aquesta pel·lícula posa a una dona com a protagonista alliberada dels rols de dependència masculina que inclús les heroïnes més valentes tenen en algun moment, posen a Hipatia com a model i a més com a referent. Aprenem que la recerca és el secret de l’evolució, recordem que el poder té objectius que la raó a vegades no entèn, constatem que en ple segle XXI encara ens sorpren que una dona en una pel·lícula no caigui rendida als encants d’un home i preferixi pensar. Hem recorregut molt de camí des del segle IV dc. fins al XXI dc. però encara no hem aconseguit ni la meitat del que Hipatia feia.

Llibre: Tiempos de cambios: pensar y vivir a favor de la supervivencia humana de Rita Levi Montalcini

Pel·lícula: Àgora d’Alejandro Amenàbar

Música: Alfonsina y el mar de Mercedes Sosa

10, octubre 2009   10 Comentaris

Innovació i recerca a l’escola

http://twitxr.com/image/252903/

Al MIT de Manlleu s’han aplegat els equips directius de tots els centres educatius d’Osona per a celebrar que comença un nou curs escolar que ve carregat de reptes però també de ganes de fer, i amb els quals he tingut el plaer de compartir el matí. I aquests reptes del sistema educatiu, en aquest moment de canvi sistèmic, són molt grans:

- adeqüació dels continguts i suports a la xarxa social i la digitalització de recursos

- cohesió i valors en una societat en canvi cultural

- millora de la qualitat i dels resultats acadèmics per a una bona socialització de l’alumnat

- millora i desenvolupament professional dels docents

Totes aquestes fites necessiten d’esforç i de rigor en la gestió d’un sistema educatiu que en realitat podem comparar al d’una gran empresa que mou milers de professionals i milers d’usuaris en llocs molt dispersos i en franges horàries diferents, la qual cosa genera una complexitat que fa realment miraculòs que el passat dia 14 de setembre s’obrissin les portes de 4.500 centres educatius i acollissin a 1.200.000 alumnessense pràcticament entrebancs; tot un rècord de satisfacció en el servei que poques vegades entrem a valorar. Perquè el que importa a la fi és quin servei estem donant als alumnes i com aquests aconsegueixen l’éxit en el seu aprenentatge i la seva socialització. I d’això hem parlat a Manlleu aquest matí, de com els docents i els propis alumnes són els agents del sistema, els agents de la recerca i la innovació, els elements que utlitzant la fòrmula I+D+R ben coneguda per tothom , ens aproximen a la millora del producte final, que en aquesta “empresa de servei públic” no són rendiments dineraris, són acadèmics, que és el que en l’educació estem obligats a assegurar.

L’aposta per a treballar en xarxa, amb les eines 2.0, amb tecnologia però sobretot amb continguts renovats i adequats als suports digitals, és estratègicament obligada, però a més, el que li dona valor a un veritable canvi per a la millora és la transferència de coneixement en xarxa mitjançant recerca i bones pràctiques en educació, la rèplica de les quals proporcionarà innovació i per tant el camí cap a la millora dels resultats. Totes les fites que ens proposem tenen com a protagonistes els alumnes i els docents, que amb el suport de pares i mares, i la comunitat educativa, on hi són també institucions i empreses, són les corresponsables de que els resultats siguin els millors. No és fàcil, en aquest moment no hi són tots els recursos que seria desitjable, una millora de la inversió del PIB en educació és ineludible si volem superar qualsevol crisi, econòmica i social, perquè a la fi quan ensenyem a llegir i escriure o a cercar informació a google, estem donant a les persones la capacitat de ser i de fer dins de la seva cultura, que, ara ja, és la cultura global d’un món en canvi constant.

Llibre: La galaxia Gutenberg de Marshall Mcluhan

Blog: Blog del MIT (Massachusetts Institute of tecnology)

Pel·lícula: Minority report d’Steven Spielberg

Música: The flower duet de Lakmé

16, setembre 2009   4 Comentaris

Estudiar per buscar-se la vida

Albert Garcia Pujadas, CEO de Calico Electrònico, ha participat en l’inici de curs del grup de docents que enguany faran recerca educativa per al SIRE del Departament d’Educació, fent una conferència sobre la innovació en educació des del punt de vista de la seva experiència empresarial. L’objectiu de la sessió era posar en contacte els docents que tenen l’encàrrec de fer recerca educativa i l’empresa que produeix la web més visualitzada pels adolescents d’entre 10 i 17 anys.

Quines són les estratègies que l’escola hauria d’entomar per a conectar amb els seus alumnes en el món actual?  Garcia Pujadas ens ha donat el seu parer: les noves normes de socialització, l’icol·ectivisme, la necessitat de veritat són signes d’identitat d’un grup generacional que ha nascut digital, que demana que s’acostin a la seva forma de veure el món. Planteja que el professorat és la clau del canvi innovador, és el “sysop” del sistema i per a ser-ho li cal una immersió total en el món hiperconectat i en xarxa on viuen els alumnes. Perquè l’escola, com l’empresa, s’ha de posar a solucionar els problemes dia a dia, la innovació no és un procediment TIC, és un estat mental col·lectiu i només s’aconsegueixen resultats si es modifica i s’investiga constantment.

És el nou fracàs escolar la manca de preparació real dels alumnes per a buscar-se la vida quan surt del sistema educatiu? És la manca de motivació per a l’empreneduria el contingut curricular que no es dona? La situació de crisi ecoòmica posa de relleu que ni tan sols els molt preparats, els que tenen éxit escolar en qualificacions i títols, no aconsegueixen una feina digna, ben pagada, o simplement, una feina. El sistema educatiu es veu interpel·lat per la necessitat social de respostes a un nou món que està canviat per minuts. És un repte que la gent que treballem en educació hem d’entomar, i l’escola és un mecanisme que funciona, només cal posar-lo en línia. Estudiar per a buscar-se la vida, els alumnes ja ho saben i juguen a fer-ho a la play mentre miren les càpsules de Càlico, l’heroi que desitja, si fos ric, comprar una “fragoneta llena de malacaton..es”.

Llibre: Tribes de Seth Godin

Pel·lícula: Harry Potter i l’ordre del fènix de David Yates

Video: La generación de la bola, cápsula de Cálico Electrónico

2, setembre 2009   10 Comentaris

L’estiu en un blog VI: Blogs i Educació

El darrer espai de l’Estiu en un blog, al programa El dia de l’estiu de Josep Maria Cano a COMRàdio , ha tingut com a tema central els blogs i l’educació.  Podem fer un passeig per tot el sistema educatiu, des de l’escola bressol fins a la universitat mitjançant els blogs. L’educació és un dels àmbits professionals on el blog està present de forma indiscutible, quantitativament i qualitativa; el Departament d’Educació ofereix a tots els docents, alumnes i centres de Catalunya la possibilitat de tenir un blog, de forma gratuïta a l’espai de la XTEC anomenat Blogs Xtec. Aquest és un avantatge molt important per a fer que les eines 2.0 siguin presents com a element normalitzat dins l’aula, entre els professionals i en entorns més amplis com poden ser les AMPA o els serveis educatius.

Si mirem un centre escolar d’educació primària com el CEIP Les Pinediques de Taradell trobarem un exemple perfecte del que pot ser un blog d’escola, un model d’intercanvi d’informació i formació entre tota la comunitat educativa, com també el CEIP Marinada de Montornès, el blog de l’Aula d’acollida del CEIP Lacustaria de Llagostera o la de les girafes i els leons del CEIP Europa de Salou. Els blogs a l’educació poden ser de mestre, d’alumne, d’aula, de centre, d’aula, d’assignatura, d’AMPA, o com a pur exercici de classe i així continuar pel sistema educatiu fins a la universitat amb exemples interessants i especialment pel que es refereix a la recerca, de professors com en Miquel Duran (UdG) o l’Enric Canela (UB).

És important constatar que en aquest moment els BLogs Xtec compten amb quasi 16000 blogs a Catalunya, és un nombre molt superior al que pot comptabilitzar-se en d’altres professions. La tasca del Departament d’Educació en aquest àmbit és continuada i facilitadora de la penetració de les eines 2.0; tots els docents i alumnes de Catalunya tenen gratuïtament una adreça de correu electrònic i un espai de blog o web per a la seva utilització professional, aquest és un recurs imprescindible perquè els nostres alumnes tinguin la preparació que la societat del coneixement els demana. De fet aquesta tasca ultrapassa l’àmbit escolar i surt al carrer, en l’edició 2008 dels Premis Blocs Catalunya es va premiar el Blog d’una assignatura, El fil de les clàssiques, que parla de llengües. L’educació obre camí en el món de la xarxa perquè el futur està a les aules.

Podcast del dijous 27 d’agost de 2009. escolta-ho aquí.

Blog:  El blog del CEIP Les Pinediques de Taradell

Música: Extraterrestres d’Antònia Font

27, agost 2009   9 Comentaris

De clústers i escoles, I

La reflexió sobre clústers i escola del meu article a Crònica.cat, em permet continuar en aquesta línia de recerca sobre l’aprofitament de la  xarxa que la institució escola pot aportar al conjunt de la societat, de com el sistema educatiu pot generar innovació i riquesa al territori i a la societat on s’insereix.

En un clúster les diferents unitats bàsiques són de dimensions o característiques diferents, aquesta diversitat enriqueix les possibilitats d’intercanvi i facilita la interacció entre sectors. En un territori on els models de producció estan relacionats amb les possibilitats del lloc, l’aportació de la institució educativa proporciona coneixement i sistematització. El centre educatiu és per ell mateix un model de producció integrada que funciona. És un ecosistema on s’integren perfils professionals molt diferents que actúen en col·laboració i amb objectius delimitats, temporitzats i altament rendibles. La majoria dels professionals que integren un centre escolar tenen una formació de nivell superior i actúen en coordinació amb professionals d’altres perfils. Els usuaris d’aquest servei escolar són copartíceps del propi modus de producció, integrats en l’actuació comú i el rendiment és per definició un servei al conjunt de la societat.

La formació continuada dels diferents professionals, el canvi constant en els perfils dels usuaris, la modificiació de les estratègies i  tecnologies aplicades i el rendiment de comptes són inherents al propi sistema escolar, que manté un nivell de resposta molt alt respecte dels objectius esperats. De fet, el servei escolar és ja alguna cosa més que la pura transmissió de coneixement.  De com el propi territori on s’insereix l’escola aprofita els inputs de l’actuació escolar és revel·la un dels reptes més interessants de la pròpia societat. Com integra els immigrants l’escola? Com acull els alumnes amb determinades deficiències? Com respòn al repte dels estudiants brillants? Com es relaciona amb les famílies? Com soluciona contingències accidentals o solucions a problemes instantànis per a una gran quantitat de gent?…Tot plegat un model de funcionament que és perfectament aprofitable per tothom i que dóna valor al propi territori i al grup social al qual serveix.

Llibre: Vientos de cuaresma de Leonardo Padura

Pel·lícula: Che 2. Guerrilla d’Steven Soderbergh

Música: Suite nº 1 de J.S. Bach

25, febrer 2009   2 Comentaris