Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Emprendre el futur amb STIC.CAT

Sembla agosarat anomenar a un esdeveniment amb les paraules “Emprendre el futur”, quasi apocalíptic en els moments que vivim, però els membres d’STIC.CAT ens ho creiem que és possible. Ho som d’agosarats.

Ahir vam reafirmar la nostra convicció de que és possible emprendre i generar riquesa en el context en que vivim. L’esdeveniment que es va desenvolupar al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona va ser la mostra de com persones amb convenciment i amb idees se’n surten en la selva socioeconòmica del segle XXI. Models que van de la redefinició del negoci del turisme al dels continguts digitals passant per la comunicació, o l’emprenedoria social, que pot ser un museu de la confitura o una acció integradora social especialment important perquè aporta una visió compromesa de l’emprenedor que ja no pot ser només aquell que genera activitat en un entorn privat sinó que ultrapassa l’objectiu de l’empresa clàsica i el concepte de responsabilitat social corporativa per esdevenir una emprenedoria amb objectius socials i globals.

La matèria primera per a emprendre és el somni de la gent, la passió per a fer alguna cosa diferent que doni una resposta nova a les incògnites que ens colpegen. Els nivells de renda en el món global són desequilibrats, l’equitat que el món virtual ens promet no sempre s’acompleix en la realitat, per tant, fer possible que les societats avancin només està a les mans dels qui tenen objectius, es proposen acomplir-los i treballen executant en el model s’assaig-error que la ciència utilitza. Ahir a Girona es van posar al nostre abast 18 models d’emprenedoria que segueixen aquestes conviccions i que tenen éxit. És el camí a seguir. STIC.CAT, agitadora social i cultural, ho seguirà recolçant.

Llibre: La estratégia del océano azul de Kim W. Chang

Pel·lícula: Retorno a Hansala de Chus Gutiérrez

Música: Simfonia 45 de J. Haydn dirigida per Daniel Bareboim

5, abril 2009   10 Comentaris

Cálico o els intangibles

http://efectomariposa.files.wordpress.com/2006/06/calico.jpg

Parlem d’intangibles. Intangible és allò que té valor i que no és perceptible a primera vista. En economia, un model de negoci que no produeix objectes físics sinó que juga amb el coneixement, amb les emocions, és un model d’intangibles.  Recordo molt el primer dia que em van explicar quin era l’objecte que es comprava i es venia entre les empreses publicitàries, i sobre tot, el que em va costar fer-me a la idea: és l’audiència; és a dir, nosaltres mateixos. Quan vaig entendre el concepte ja vaig pensar que l’economia estava canviant (mireu la sèrie Mad Men i entendreu molt més de què parlen els publicistes).

A partir de la revolució que ha significat la societat del coneixement, la producció ha passat a ser el resultat de processos de creació, d’entreteniment, de satisfacció. Productes com la literatura, les pel·lícules o com Càlico Electrònico,  són el model del que parlem. Tot plegat és la conseqüència de tenir temps lliure, no dedicat a la feina, i possibilitats de comprar, poder adquisitiu que s’empra no ja en productes de primera necessitat sinó en productes que cobreixen aquest temps d’esbarjo i que en les previsions dels economistes clàssics, no estàven previstos.

De fet, parlem del valor de les emocions, i enllaço amb el repte del post anterior i dels amables comentaristes que em provoquen. Només en una economia de les emocions és que els intangibles són un producte. Si nosaltres som, en la societat del coneixement, el preu d’una campanya publicitària, el producte que ens proporcioni més satisfacció serà el més comprat, i per tant el valor afegit serà l’emoció que ens produeixi. No podem ser innocents amb això, de fet és el present ja de la nova economia, i penso realment que si no anem per aquí, no sabrem sortir-nos de l’atzucac on ens trobem ara. Productes com Càlico en són l’exemple del camí a seguir.

Llibre:  El sueño robado d’Alexandra Marínina

Pel·lícula: Master and commander de Peter Weir

Música: Neon bible live in an elevator de Arcade fire

22, març 2009   12 Comentaris

La innovació a l’economia

L’India és un antic país que compta amb una llarga i fructífera cultura mil·lenària. Entre la seva població hi ha excel·lents professionals, i he tingut la oportunitat de sentir a un d’ells, Sanjay Peters, en un sopar al Cercle del Coneixement sobre la situació de l’economia al món i especialment sobre economies emergents.

Les claus del que va explicar Peters:

ens trobem davant una situació de canvi de paradigma econòmic que abasta tot el món, com mai abans en la història; les potències mundials en economia són els grans blocs continentals d’EEUU i el món asiàtic; Europa encara no es percebuda com a ens total i la dispersió en països, disminueix el seu potencial d’atracció econòmica; el lloc d’Espanya en aquest context és difícil, tot i que ha estat el país amb un creixement del PIB més alt en els darrers temps encara que prové d’un ecosistema econòmic deficitari que no ha estat afavoridor de desenvolupament, per tant el sorpasso d’Espanya sobre Itàlia, per exemple, és molt valorat per Peters que ens dóna un plus de possibilitats per a sortir d’aquesta depressió econòmica actual.

Ha estat molt clar en la perspectiva espanyola, ens hem d’oblidar del “totxo”, de la manufactura o de les fàbriques d’automòbils; perquè no tenim cap empresa del país i puntera en aquests àmbits, ara ja en mans de les economies emergents en producció massiva, i de les economies clàssiques en disseny. Per tant, què li queda a Espanya com a possibilitat erstratègica per a mantenir el creixement d’aquests darrers anys? Sanjay Peters ho té molt clar: ser la plataforma per a Llatinoamèrica de les economies emergents com les assiàtiques; apostar pel turisme de qualitat, el desenvolupament de productes culturals d’alt valor com el vi o l’oli d’oliva, o la restauració; i el disseny i la creació de software especialitzat. Tot plegat sembla ben bé la recepta dels anys 60 del segle passat on el sol de Miró va ser la icona de representació d’Espanya però ell insiteix que és el valor afegit d’un país mediterrani que ha de poder vendre’s així perquè el sol, el menjar o la gran cultura el diferencia qualitativament de la resta d’Europa.

Amb un afegit de procediment, sense inversió decidida en recerca i innovació no es podrà fer res; les administracions han d’al·liar-se amb l’empresa, s’ha d’anar cap a l’esponsorització sense por, seguint el model anglosaxó que permet universitats i centres d’investigació com el MIT americà. Cal prendre-s’ho seriosament, el repte és molt gran.

Llibre: Siddhartha de Herman Hesse

Pel·lícula: La boda del Monzón de Mira Nair

Música: Rava raangela piloo de Ravi Shankar

25, novembre 2008   14 Comentaris