El Parlament de Catalunya és el lloc de representació dels catalans i les catalanes, de tots els ciutadans d’aquest país. La màxima representació en democràcia on els representants del poble es reuneixen i legislen per a fer que tot funcioni amb eficiència i equitat.

No va ser fàcil recuperar la vida democràtica d’aquest país, i no és fàcil portar a la pràctica la teoria política que s’escriu a les normes, però siguem conscients de que tenint un parlament i tenint una educació i una cultura democràtiques, tenim de fet, molt més que una gran part de la població mundial.

Avui STIC.CAT amb un grup d’amics ha fet una visita al Parlament de Catalunya i hem estat rebuts pel seu president, Ernest Benach. La potenciació de les xarxes socials, el compromís amb el 2.0, la integració de les bones pràctiques polítiques i de representació democràtica han estat presents en les prop de dues hores que hem tingut per a intercanviar amb el President i fer un recorregut sorprenent per la història de la Càmera.

El Parlament és el lloc que ens representa i que ens interpela sobre com fem política, i com ens gestionen la nostra pròpia responsabilitat. Gràcies a l’equip del Parlament, i especialment al seu President; i gràcies a la gent que ens ha acompanyat, empresaris, periodistes, professors, comunicadors. Els catalans i catalanes que avui hem gaudit d’una estona a la casa que ens representa.

Llibre: Democràcia a Amèrica d’Alexis de Tocqueville

Pel·lícula: El desafío: Frost contra Nixon de Ron Howard

Música: Hurricane de Bob Dylan

La democràcia, ara per ara és el menys dolent dels sistemes polítics que coneixem. Neixia a Grècia, a partir de l’assemblea o “ekklesia” dels ciutadans lliures que amb el seu vot directe decidien el destí del grup. És la primera pràctica política que trenca amb els reialmes i els imperis, proposant una nova forma d’entendre la convivència.
A partir d’aquesta primera proposta grega, les societats modifiquen i evolucionen el concepte democràcia. El despotisme il·lustrat esdevé una pràctica democràtica, conservant el toc del qui més en sap per asegurar que les decissions siguin les correctes.
La democràcia censitària és un altre capítol en aquest camí cap a la democràcia actual, on el qui podia pagar-se el dret a vot, ho feia, i així el límit era els diners i no només el cognom, tot i que venia a ser el mateix.

Tocqueville va ser dels primers filòsofs que va parlar de democràcia en sentit modern, situant el terme liberalisme en la balança de les decisions: Si els ciutadans, al fer-se iguals, resten ignorants i burds, resultaria difícil preveure fins a quin excès d’estupidesa podria conduir-los el seu egoïsme, i no seria fàcil anticipar en quines vergonyants misèries es sudmergirien ells mateixos per por a sacrificar quelcom del seu benestar a la prosperitat dels seus conciutadans.

Tot plegat em porta cap al concepte actual de democràcia i a la seva pràctica a casa nostra. Crec que 40 anys de dictadura ens pesen. No tenim la pràctica compartida històrica que ens permetria tenir un sistema de partits rodats, amb un funcionament intern que també s’acostès a la democràcia real. Estem contemplant com alguns s’atribueixen la puresa democràtica perquè 2000 dels seus voten en un cap de setmana el que el partit ha de fer, quan en realitat estan votant qui governarà i realment decidirà per a tots els ciutadans, inclosos aquells que no en són de militants del partit. Amb assemblea o sense, penso que cap partit dels actuals està en condicions d’assegurar un traspàs democràtic del que vota la gent a la gestió pública. Manquen llistes obertes, manquen veritables primàries dins dels partits, manca una llei de finançament dels partits, manca una normativa de democràcia directa per als càrrecs més propers com els municipals…per tot plegat, que uns siguin assemblearis o que altres decideixin qui serà el candidat en un sopar congresual encara no és el que jo espero de la democràcia per al meu país, i més quan els sistemes de comunicació permetrien generar dinàmiques procedimentals fàcils i netes…és el repte per a la nostra jove democràcia.

PD1-Tenia pendent fer aquest post, a partir d’un altre de l’Eduard Díaz, que va començar el tema al seu bloc EDP
Continuarà…
PD2- Sembla que m’han llegit…El País, avui

Llibre: Democracy in America d’Alexis de Tocqueville
Pel·lícula: All the president’s men d’Alan J. Pakula
Música: Imagine de John Lennon versionat per Neil Young