Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Líders

Obama i Springteen

Líder és aquella figura que destaca per sobre de la resta del grup, que té la capacitat d’influir en el col.lectiu per aconseguir objectius comuns. No tots els líders tenen el mateix perfil, però tots tenen en comú una determinació innata per a generar consens al seu voltant, per a provocar en el grup respostes idèntiques. Al llarg de la història hem comprovat que són líders persones diverses, totes elles capaces de fer canviar situacions crítiques, de conduir enormes masses de gent cap a una acció concreta pràcticament només amb un grapat de frases. No sempre però amb objectius positius; al llarg de la història hem comprovat que personatges foscos han aconseguit moure masses de gent cap a objectius no precissament elogiables. Es fa difícil determinar quins són bons líders, en qualsevol cas, els drets humans són els que posen el límit a qualsevol actuació que generi conseqüències per a la societat. Però sobretot, un líder de veritat, és aquell que és capaç d’assumir les conseqüències de les seves accions; de la mateixa manera que arrossega persones és també capaç de fer-se’n responsable i de prendre decissions en moments crítics per a tothom. Conserva el cap clar i la capacitat de veure més enllà que el comú de la gent. Estem davant d’un temps on els líders no són tals?

La crisi econòmica i social que vivim, que és pràcticament un canvi sistèmic, posa davant d’aquells que tenen la responsabilitat de governar, de gestionar empreses, de crear opinió, de crear cultura, la necessitat d’exercir el lideratge en sentit ampli, i també de prendre decissions i assumir responsabilitats. No sembla però que aquesta sigui una época de líders de veritat. El desconcert davant de determinades actuacions a nivell econòmic ha arrossegat a la política global a situar-se en un estat de dessassosec que, aquest sí, arrossega a la gent de tot el món. Tenim els líders que necessitem? El món és un lloc diferent al que ningú tenia previst fa relativament poc temps. L’evolució tecnològica i especialment de la comunicació a Internet, ha creat una especie de temps mutant continu que ens obliga a adaptar-nos a situacions canviats en espais molt curts de temps, i amb procediments quasi màgics. El que ara podem fer amb un Iphone era impensable fa només dos anys. Per això Steve Jobs és avui un dels líders reconeguts mundialment com a generador de tendències, tant empresarials com de comportament social; els productes Apple han modificat la forma en que parlem, ens divertim o guanyem diners. Poca broma. I si en el camp d’Internet i la tecnologia revolucionaria està clar qui són els líders; també ho està en el camp de la cultura i l’entreniment. Personatges com Bruce Sprinsteen o Madonna han aconseguit canviar el comportament humà com pocs, i només amb cançons. Són influencers globals.

Però com es visualitza això a la política o a l’economia? En aquest moment en veritable buit de poder. La promesa d’Obama com a líders va fer somiar a molts, especiament amb una actuació innovadora i brillant a les xarxes socials, hores d’ara però no s’ha demostrat un resultat de canvi positiu de la seva acció. S’està veient però que són les masses crítiques, sense líders visibles, les que posen en qüestió l’statu quo d’un sistema que es demostra obsolet per a solucionar la crisi econòmica global. És un lideratge en xarxa el que s’entreveu en l’horitzó? Les grans manifestacions a Israel, Espanya, Catalunya, Gran Bretanya comencen a Twitter i s’estenen desprès als carrers i places de les ciutats. Alguns governs s’han plantejat tancar l’accès aquestes xarxes per controlar el carrer. L’error típic d’uns polítics forjats en el segle XX que no han entès el segle XXI. El Vaticà està a les xarxes socials, i els grans mitjans de comunicació tradicionals s’alimenten d’aquestes per a informar. Està canviant la percepció del lideratge, és un “net-lideratge” on l’horitzontalitat que permet internet posa al mateix nivell a persones de tota formació i condició; es desdibuixen els missatges, es fa complexe la presa de decissions i es fa simple i ràpida la capacitat de comunicació. Ara calen líders solvents que siguin capaços de mantenir el rigor i que ajustin el missatge a moltes i diverses cultures. En aquest canvi sistèmic els liders no només han de ser aquells que ens donen solucions puntuals, també, i sobretot, aquells que siguin capaços de veure més enllà i ràpid que estan exposats a la vista oberta de tothom.

Llibre: En la cabeza de Steve Jobs de L.Kahney

Pel·lícula: Invictus de Clint Eastwood

Música: Born in the USA de Bruce Springteen

5, setembre 2011   1 Comentari

Solidaritat 2.0

En temps de crisis autèntiques, entitats com el Banc dels Aliments necessiten recursos per ajudar als més desfavorits, STIC.CAT ha pensat en una iniciativa, basada en l’esperit 2.0, per dur a terme la I Campanya Solidària. El projecte comença el 10 de novembre, de forma virtual i finalitzarà el 10 de desembre, a Barcelona, en un acte a l’Hotel Porta Marina, de la cadena Apsis.  La idea és promoure petites aportacions individuals per recollir una quantitat econòmica que just un mes després, entregarem en directe als responsables d’aquesta fundació. Abans de donar a conèixer aquesta iniciativa, força persones ens han donat suport i ens han animat a dur-la a terme.  Ja tenim les primeres aportacions i els primers suports, com el del mateix Hotel Porta Marina, Caves Sumarroca, Catalonia Today, l’Escola Euses Garbí de Salt, la USAP, l’empresa Spenta Consulting, la revista Bon Art i més col·laboradors i patrocinadors que esperem anar afegint al projecte.  Comptarem amb la presència d’Àlex Rovira, que farà una conferència i al qual li agraïm la seva desinteressada col·laboració.  Per assistir a l’acte del dia 10 de desembre cal fer una inscripció prèvia enviant un correu a info@stic.cat. Així és que gràcies a tots i totes els qui us heu implicat des del primer moment i els qui ho fareu d’aquí endavant.

Llibre: La buena crisis d’Àlex Rovira

Pel·lícula: Partir de Catherine Corsini

Música: December de George Wiston

10, novembre 2009   2 Comentaris

Viralitat social

“La paraula de moda és crisi, la paraula permanent és pobresa”..aquesta frase és de Salvador Maneu, responsable de Càritas Girona, la va pronunciar en l’acte de presentació de la campanya “La crisi afecta a persones que viuen a prop teu“, campanya que té com a objectiu el de sensibilitzar la població vers la situació actual de crisi, que afecta cada cop més persones del nostre entorn, i demanar la implicació de tots a través de la col·laboració amb l’acció social que Càritas realitza. Aquesta campanya compta amb el suport i la col·laboració d’STIC.CAT que té com un dels seus objectius bàsics d’actuació el de retallar l’escletxa digital i cooperar amb les accions solidàries que possibilitin desenvolupament mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació.

És remarcable que una entitat com Càritas es plantegi una acció a la xarxa per a rendibilitzar les seves actuacions. Aquesta campanya és pionera en aquest sentit, trobareu Càritas Girona a Facebook, a Twitter i a la seva web, la qual cosa possibilita una actuació des de la localització territorial a l’actuació global. Aquesta és una decissió fonamental per ser presents en el món. La capacitat viral de les eines 2.0 ha de ser també generadora de cooperació i solidaritat, especialment en els moments que vivim. De fet és una estratègia que innova conceptes de cohesió social i de desenvolupament econòmic perquè acosta a les persones de forma directa. A voltes ens hem preguntat on van els diners que empreses o individus donem a accions solidàries, el món de les organitzacions no gubernamentals ha tingut capítols foscos, però justament una institució com Càritas, independement de la seva adscripció religiosa, és agosarada i aposta per la relació directa amb les persones. Amb les eines 2.0 seran capaços de rendir comptes directes de la utilització dels diners que es donin i també d’arribar a tot el món, dos objectius complementaris que innoven i afegeixen valor a la seva gran tasca.

A STIC.CAT ens interessa aquesta viralitat social, som “agitadors” socials que ens creiem l’acció positiva i facilitadora de les eines de la xarxa per a reduïr les desigualtats i la pobresa. Com diu en Salvador Maneu, no hem d’amagar el cap sota grans paraules, estem parlant de situacions greus de les persones que tenim a prop, de més del 20% dels habitants de Catalunya que viuen sota el llindar de la pobresa; amb dades a la ma, Catalunya no pot vendre la marca de la modernitat i oblidar-se d’un 20% de la seva gent.

Llibre: Creating a world without poverty de Muhammad Yunus

Pel·lícula: Agua de Deepa Mehta

Música: Cuando los ángeles lloran de Maná

16, juliol 2009   4 Comentaris

Google i la crisi

El record de la bombolla tecnològica dels 90 no ens pot amagar que en aquest moment a la Borsa les empreses amb liquiditat són en la seva majoria, empreses tecnològiques. Google és avui per avui l’empresa que podria posar el punt d’inflexió en la dinàmica borsària  perquè té una cotització al Nasdaq de 321 euros, quantitat inabastable per a la majoria de les altres cotitzadores.

Quin significat pot tenir això? Podem enumerar diverses variables. Les empreses que s’han posicionat en el negoci de la societat del coneixement són empreses que treballen amb intangibles; a més no tenen conexió amb l’origen de la crisi que és immobiliari, i es regeixen per a normes organitzatives internes molt innovadores. Potser si pensem en aquestes característiques podriem arribar a definir estratègies i nous procediments replicables a la resta d’empreses en situació deficitària.

Modelitzar empreses que s’enfronten a la crisi és el repte. De fet alguns es plantegen la comparativa Google versus les altres empreses amb prevenció, tot i que Microsoft o Intel ja van ser pioneres en els seu moment; la diferència està en que Google treballa amb un producte que és informació pura i dura, amb categories i models de cerca d’aquesta informació, no és exactament el mateix que un software o un hardware. Ara estem en el tercer nivell de les empreses tic, que ja no hauriem d’anomenar així, perquè ja no són tecnològiques són del coneixement, i aquesta és una diferència cabdal.

De com es treballa amb intangibles és el repte, perquè com ja s’ha dit en alguna ocasió, aquesta crisi té un component emocional, la depresió no és només econòmica, i això té a veure també amb com els que se n’en surten ho fan canviant procediments d’organització social i de negoci. Ha arribat l’era de l’emoció com a moneda de canvi.

Llibre: Tiempos líquidos de Zygmunt Bauman

Pel·lícula: El cónsul de Sodoma de Sigfrid Monleón

Música: Algo contigo d’Andres Calamaro

17, març 2009   6 Comentaris