Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Web Series Festival, imatges en acció

Hi ha una part màgica en el fet de que un dibuix emmarcat en caselles es converteixi en una història i finalment en un gènere. El còmic és una forma de creació que va directament relacionada amb l’evolució cultural humana; de fet ja existien còmics a les parets de les coves prehistòriques, una successió de dibuixos per explicar alguna cosa, desprès als papirs de l’antic Egipte i finalment la pròpia creació àudiovisual és una evolució del còmic..Per això l’aposta agosarada de Nikodemo TV de convocar el Web Series Festival és una conseqüència lògica de l’evolució del mercat àudiovisual a la xarxa. Com diu Albert García Pujadas, CEO de Nikodemo: “Si ets capaç de sobreviure a la xarxa, aconseguiràs qualsevol cosa que et proposis..”

El canvi cultural que comporta Internet obliga a tothom a repensar la seva forma de treballar. La música, la literatura, el cinema, la televisió, estan refent el seu model de negoci, és ara quan els veritables continguts prenen la seva màxima rellevància. Preval allò que té sentit, allò que sigui diferent i aporti valor afegit al que es pugui trobar a la xarxa. Càlico Electrònico és una mostra del que estem dient, un producte irreverent amb un públic fidel que arrossega passions. El fet de que Nikodemo es plantegi una convocatòria com la del Web Series Festival és una proposta que introdueix innovació. En aquest moment les series estan essent el producte estrella de les televisions nordamericanes i de retruc de les europees, productes com Mad Men o The Soprano mouen milions d’espectadors i de dolars. Ja no és cap demèrit que una gran estrella del cinema participi en una sèrie. Les sèries de culte són ara com ara el producte àudiovisual més trencador, més innovador del panorama creatiu àudiovisual. Una web serie és el pas següent, el que uneix el producte audiovisual tradicional amb el nou format a internet.

És important fer palès que a més aquest festival és una forma perfecta de posar en valor talent i creació de forma fàcil i oberta. Qualsevol pot presentar-se, no seran només els membres del jurat, especialment qualitatiu, ni la gent de Nikodemo qui valoraran els productes, des del moment en que una gravació es pengi a Internet a la web del festival, molts podran veure-les, i independentment de que guanyin o no el concurs, seran productes a la xarxa a disposició de productores, canals de tv i empreses de continguts àudiovisuals en general; un perfecte aparador per a posar en comú l’immens talent creador que hi ha. El Web Series Festival és possible perquè Internet ho facilita i perquè la forma de trobar talents i productes àudiovisuals ara ja té un immens plató on publicar-se que és Internet.

Llibre: El lenguaje de los cómics de Romà Gubern

Pel·lícula: Desert flower de Sherry Hormann

Música: Konckin on heavens door d’Anthony & the Johnsons

14, març 2010   2 Comentaris

Premis Blocs Catalunya amb les escoles d’Osona

Foto: El9Nou

Hi ha moments en que es visualitza el futur, no són gaires, s’ha d’estar atent al moment, s’ha de tenir bona vista i s’ha de ser conscient. Jo vaig viure un d’aquests preciosos moments divendres passat al Sucre de Vic, durant la Jornada dels Premis Blocs Catalunya, STIC.CAT, IMPEVIC, l’Osonosfera i La Fundació Catalana per a la Recerca junt amb el Departament d’Educació varen lliurar els premis als millors blocs de mestres, alumnes i escoles de les produccions fetes a les escoles d’Osona durant l’any passat.

Van ser els següents:

En concret, es tracta dels blocs del CEIP Pompeu Fabra de Manlleu i de l’escola Vedruna de Tona i del de l’aula d’acollida del CEIP La Sínia de Vic. També van rebre un reconeixement especial els professors Jordi Roca, del CEIP Les Pinediques de Taradell, i Sílvia Caballeria, del col·legi Sant Miquel de Vic. El primer, per la seva trajectòria personal en apropar els mons de l’educació i de les noves tecnologies, i la segona, pel seu bloc sobre literatura.

L’acte va servir per anunciar que des de l’Osonosfera es convocarà aquest curs un concurs de blocs escolars comarcal a l’estil del que a nivell nacional ja organitza Stic.cat i va comptar amb la presència de Calico Electrónico, l’empresa que produeix el conegut personatge de dibuixos animats a la xarxa de Calico. En el transcurs de l’acte es va estrenar en primícia el primer film de dibuixos animats de Calico en català. Van acompanyar als organitzadors de l’acte alguns dels màxims responsables de XTEC, la xarxa telemàtica educativa de Catalunya. Tot plegat una mostra del bo i millor que s’està fent a les escoles catalanes i que té l’impuls de la societat que l’escola necessita.

Vídeo: La generación de la bola de Cálico electrònico

5, octubre 2009   3 Comentaris

Estudiar per buscar-se la vida

Albert Garcia Pujadas, CEO de Calico Electrònico, ha participat en l’inici de curs del grup de docents que enguany faran recerca educativa per al SIRE del Departament d’Educació, fent una conferència sobre la innovació en educació des del punt de vista de la seva experiència empresarial. L’objectiu de la sessió era posar en contacte els docents que tenen l’encàrrec de fer recerca educativa i l’empresa que produeix la web més visualitzada pels adolescents d’entre 10 i 17 anys.

Quines són les estratègies que l’escola hauria d’entomar per a conectar amb els seus alumnes en el món actual?  Garcia Pujadas ens ha donat el seu parer: les noves normes de socialització, l’icol·ectivisme, la necessitat de veritat són signes d’identitat d’un grup generacional que ha nascut digital, que demana que s’acostin a la seva forma de veure el món. Planteja que el professorat és la clau del canvi innovador, és el “sysop” del sistema i per a ser-ho li cal una immersió total en el món hiperconectat i en xarxa on viuen els alumnes. Perquè l’escola, com l’empresa, s’ha de posar a solucionar els problemes dia a dia, la innovació no és un procediment TIC, és un estat mental col·lectiu i només s’aconsegueixen resultats si es modifica i s’investiga constantment.

És el nou fracàs escolar la manca de preparació real dels alumnes per a buscar-se la vida quan surt del sistema educatiu? És la manca de motivació per a l’empreneduria el contingut curricular que no es dona? La situació de crisi ecoòmica posa de relleu que ni tan sols els molt preparats, els que tenen éxit escolar en qualificacions i títols, no aconsegueixen una feina digna, ben pagada, o simplement, una feina. El sistema educatiu es veu interpel·lat per la necessitat social de respostes a un nou món que està canviat per minuts. És un repte que la gent que treballem en educació hem d’entomar, i l’escola és un mecanisme que funciona, només cal posar-lo en línia. Estudiar per a buscar-se la vida, els alumnes ja ho saben i juguen a fer-ho a la play mentre miren les càpsules de Càlico, l’heroi que desitja, si fos ric, comprar una “fragoneta llena de malacaton..es”.

Llibre: Tribes de Seth Godin

Pel·lícula: Harry Potter i l’ordre del fènix de David Yates

Video: La generación de la bola, cápsula de Cálico Electrónico

2, setembre 2009   10 Comentaris

Tens instint digital?

L’adolescent de 16 anys m’explica que és molt fàcil..a Internet es juga amb grans jocs o amb minijocs, i aquests darrers són més divertits perquè tens ganes de canviar molt de joc, de no fer sempre el mateix. M’ensenya la pàgina armorgames i em va explicant com en pocs minuts construeixes el teu propi joc, és molt senzill, passeges el dit pel touchpad i vas clicant, caus, tornes a aixecar-te…aconsegueixes que l’animal protagonista vagi fent la “feina” fins a acabar en pocs minuts el recorregut amb éxit. L’adolescent ha arribat a aquesta pàgina a partir de la de minijuegos que coneixen molt bé els fans de Càlico Electrònico, és a dir, el 99% dels adolescents. Aquesta és la demostració de dues formes de recerca que facilitaran que aquest adolescent tingui moltes més possibilitats d’utilitzar el mètode científic i d’entendre’l que molts de nosaltres. Per què? Perquè tenen “instint digital” (gràcies qtorb) i l’utilitzen.

L’avantatge d’Internet és la possibilitat de tenir informació il·limitada i això fa que la cerca sigui imprescindible. Però cal ser molt acurat en les cerques perquè aquesta informació sigui veraç i rellevant. Aquesta idea que forma part d’una assignatura de la UOC, les cerques a internet, en els nadius digitals és ja un coneixement incorporat, és l’instint digital. Ell no ha necessitat ni pensar com s’ho faria per a trobar un joc curt que el distragués i que fos de l’estil del que li agrada; ha anat a una web que l’interessa, Càlico, ha navegat pels seus productes, ha arribat a minijuegos, ha trobat una referència a armorgames i l’ha trobat directament. Fàcil, no ha necessitat ni sis passes, només tres. Però és que també és una forma de recerca la pròpia pràctica del joc, del minijoc: assaig-error, aconseguir en pocs minuts l’éxit sense full d’instruccions, pasar pantalles, superar els entrebancs, riure al final, passar-ho bé.

Algú pot posar en dubte la increïble revolució mental que significa la revolució tecnològica i digital de la xarxa? Algú de vosaltres ha fet servir mai el llibre d’instruccions del seu mòbil? És Darwin qui ens va ensenyar que l’adaptació no és el guany del més fort sinó del més adaptatiu, és a dir, del que sap modificar les seves possibilitats per a nous entorns. Instint digital, adaptació a l’entorn.

Videojoc: Prototype d’Activision Publishing

Llibre: Sakamura, Corrales y los muertos rientes de Pablo Tusset

Pel·lícula: Up de Pete Docter

Música: El rey de las maracas de La Limoncello

31, juliol 2009   6 Comentaris

Cálico o els intangibles

http://efectomariposa.files.wordpress.com/2006/06/calico.jpg

Parlem d’intangibles. Intangible és allò que té valor i que no és perceptible a primera vista. En economia, un model de negoci que no produeix objectes físics sinó que juga amb el coneixement, amb les emocions, és un model d’intangibles.  Recordo molt el primer dia que em van explicar quin era l’objecte que es comprava i es venia entre les empreses publicitàries, i sobre tot, el que em va costar fer-me a la idea: és l’audiència; és a dir, nosaltres mateixos. Quan vaig entendre el concepte ja vaig pensar que l’economia estava canviant (mireu la sèrie Mad Men i entendreu molt més de què parlen els publicistes).

A partir de la revolució que ha significat la societat del coneixement, la producció ha passat a ser el resultat de processos de creació, d’entreteniment, de satisfacció. Productes com la literatura, les pel·lícules o com Càlico Electrònico,  són el model del que parlem. Tot plegat és la conseqüència de tenir temps lliure, no dedicat a la feina, i possibilitats de comprar, poder adquisitiu que s’empra no ja en productes de primera necessitat sinó en productes que cobreixen aquest temps d’esbarjo i que en les previsions dels economistes clàssics, no estàven previstos.

De fet, parlem del valor de les emocions, i enllaço amb el repte del post anterior i dels amables comentaristes que em provoquen. Només en una economia de les emocions és que els intangibles són un producte. Si nosaltres som, en la societat del coneixement, el preu d’una campanya publicitària, el producte que ens proporcioni més satisfacció serà el més comprat, i per tant el valor afegit serà l’emoció que ens produeixi. No podem ser innocents amb això, de fet és el present ja de la nova economia, i penso realment que si no anem per aquí, no sabrem sortir-nos de l’atzucac on ens trobem ara. Productes com Càlico en són l’exemple del camí a seguir.

Llibre:  El sueño robado d’Alexandra Marínina

Pel·lícula: Master and commander de Peter Weir

Música: Neon bible live in an elevator de Arcade fire

22, març 2009   12 Comentaris