Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

De 2009 a 2010, un núvol d’emoció líquida

Un resum de l’any que s’acaba i una previsió del que comença podem fer-la amb un núvol de paraules que per a mi serien:

2009 – recerca, innovació, xarxes socials, educació, responsabilitat, coneixences, networking, Barcelona, Girona, política, bones pràctiques, males pràctiques, 2.0, revolució digital, Internet, iphone, stic.cat, blocs, premisblocs catalunya, Vic, UOC, cronica.cat, contrapunt.cat, el 9Nou, COMRadio, Platxèria, twitter, facebook, amistad, família, voluntat, alguns fracasos i alguns éxits.

2010 – comunicació, identitat digital, 2.0, xarxes socials, responsabilitat, política, Barça, Barcelona, Girona, empreneduria, gosadia, Internet, stic.cat, blocs, premisblocs catalunya, Platxèria, escriptura, continguts digitals, UOC, amistad, família, esforç, superació, menys fracasos i més éxits.

La nostra realitat és líquida i algunes persones la protagonitzen perquè són capaces d’emocionar amb el seu missatge, amb la seva feina, amb el que proposen i fan. L’any va començar amb un personatge únic, el President Obama, que és capaç de fer-nos recordar la simplicitat de l’equitat, del respecte, de la paraula ben dita, de l’elegància, de la contradicció i la normalitat. La figura d’Obama ens interpela en aquest nou mileni, perquè estem en un moment de canvi econòmic, social, polític, i de persones. Darrerament constato la necessitat vital de moltes de les persones que m’envolten de fer un canvi a les seves vides, no s’agraden tal i com són o pel que fan, i necessiten canviar. Potser tots necessitem canviar i els sotracs polítics, econòmics i socials només són la punta de l’iceberg d’un canvi en la forma de relacionar-nos, de fer-nos, d’identificar-nos i de que ens identifiquin, la nova identitat digital en la xarxa de xarxes és una construcció única que ens possibilita tornar a ser i hauriem de poder reinventar-nos millor del que som ara, cadascú i tots. Del creure a l’investigar, del mirar al participar, del guardar al compartir, de l’esperar a l’emprendre, de la distància a la proximitat, del fred a l’escalfor, model Guardiola i aquest treball en equip d’un Barça universal. Sempre m’han semblat banals els bons desitjos dits només per a un moment determinat, els bons desitjos són per a tots i cadascun dels dies, dels nostres dies. Aquest és el veritable repte. Com diu Joan Salvat Papasseit:

Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes

Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.

(La gesta dels estels)

Llibre: L’orígen de les espècies de Charles Darwin

Pel·lícula: Ágora d’Alejandro Amenábar

Música: Nessum dorma (Turandot) versió de Pavarotti

23, desembre 2009   9 Comentaris

L’estiu en un blog VI: Blogs i Educació

El darrer espai de l’Estiu en un blog, al programa El dia de l’estiu de Josep Maria Cano a COMRàdio , ha tingut com a tema central els blogs i l’educació.  Podem fer un passeig per tot el sistema educatiu, des de l’escola bressol fins a la universitat mitjançant els blogs. L’educació és un dels àmbits professionals on el blog està present de forma indiscutible, quantitativament i qualitativa; el Departament d’Educació ofereix a tots els docents, alumnes i centres de Catalunya la possibilitat de tenir un blog, de forma gratuïta a l’espai de la XTEC anomenat Blogs Xtec. Aquest és un avantatge molt important per a fer que les eines 2.0 siguin presents com a element normalitzat dins l’aula, entre els professionals i en entorns més amplis com poden ser les AMPA o els serveis educatius.

Si mirem un centre escolar d’educació primària com el CEIP Les Pinediques de Taradell trobarem un exemple perfecte del que pot ser un blog d’escola, un model d’intercanvi d’informació i formació entre tota la comunitat educativa, com també el CEIP Marinada de Montornès, el blog de l’Aula d’acollida del CEIP Lacustaria de Llagostera o la de les girafes i els leons del CEIP Europa de Salou. Els blogs a l’educació poden ser de mestre, d’alumne, d’aula, de centre, d’aula, d’assignatura, d’AMPA, o com a pur exercici de classe i així continuar pel sistema educatiu fins a la universitat amb exemples interessants i especialment pel que es refereix a la recerca, de professors com en Miquel Duran (UdG) o l’Enric Canela (UB).

És important constatar que en aquest moment els BLogs Xtec compten amb quasi 16000 blogs a Catalunya, és un nombre molt superior al que pot comptabilitzar-se en d’altres professions. La tasca del Departament d’Educació en aquest àmbit és continuada i facilitadora de la penetració de les eines 2.0; tots els docents i alumnes de Catalunya tenen gratuïtament una adreça de correu electrònic i un espai de blog o web per a la seva utilització professional, aquest és un recurs imprescindible perquè els nostres alumnes tinguin la preparació que la societat del coneixement els demana. De fet aquesta tasca ultrapassa l’àmbit escolar i surt al carrer, en l’edició 2008 dels Premis Blocs Catalunya es va premiar el Blog d’una assignatura, El fil de les clàssiques, que parla de llengües. L’educació obre camí en el món de la xarxa perquè el futur està a les aules.

Podcast del dijous 27 d’agost de 2009. escolta-ho aquí.

Blog:  El blog del CEIP Les Pinediques de Taradell

Música: Extraterrestres d’Antònia Font

27, agost 2009   9 Comentaris

L’estiu en un blog V: Mitjans i blogs

Hem parlat a l’Estiu en un blog, dins el programa El dia de l’estiu de ComRadio, de mitjans de comunicació i blogs. Quan Arianna Huffington va començar el seu blog, The Huffingtonpost, ningú pensava que es convertiria en un dels canals informatius i d’opinió més importants dels EUA; amb una influència comparable a la dels grans mitjans tradicionals. Ella donava la seva opinió sobre les notícies, les ordenava segons els seu criteri, és a dir “editorialitzava” i ho publicava sense dependre d’una gran empresa de comunicació. Aquest fet, impensable abans de la xarxa, vas ser possible amb Internet.

És un canvi de model l’aparició de blogs en el món del periodisme? Segurament estem davant d’un fet, el de la intervenció de la xarxa que facilita tenir informació a l’instant, arreu del món i provinent, no només de les empreses que fins fa poc tenien possibilitat de transmetre-la, sinó en formats senzills, individuals i provinent de qualsevol font. I aquesta és la segona pregunta, seran fiables aquestes fonts, seguiran els procediments professionals que s’ensenyen a les facultats de periodisme? Tothom pot fer de periodista? És evident que mai ha calgut un títol per exercir, però sí la qualitat, la veracitat, ser conseqüent amb una línia de treball i saber quin objectiu es persegueix.

A casa nostra tenim exemples de persones, periodistes especialment, els blogs dels quals són referents de la bona feina que es pot fer en aquest sentit: Eduard Batlle (El Punt), Saül Gordillo (ACN), Silvia Cobo (Mans Unides), Josep Comajoan (El 9Nou), Miquel Pellicer (El Mundo Deportivo), Sergi Sabaté (Esportiu Digital). Però també hem de mirar amb especial atenció aquelles estratègies que els mitjans tradicionals com els diaris, la radio o la televisió, estan incorporant relacionades amb la seva actuació a la xarxa generant presència a Twitter, Facebook, la incorporació de blogs a les pròpies webs dels mitjans o la creació d’un mitjà fet únicament de blogs com The Thoughtleader a Sudàfrica. És una tasca colaborativa i no disgregadora, un blog no és un perill per a la informació, és una oportunitat.

Podcast del dijous 20 d’agost de 2009. escolta-ho aquí.

Blog: The Huffington Post

Música: Es por ti de Juanes

20, agost 2009   7 Comentaris

L’estiu en un blog I

Posar l’estiu en un blog és l’objectiu de l’espai que he començat al programa de Com Radio amb el mateix títol dins del programa El dia de l’estiu conduït per Josep Maria Cano. El compromís és construïr un espai qu eamb l’excusa dels blogs parli de molts temes. De fet és la construcció d’un relat de sis dijous d’estiu que volem fer conjuntament amb la gent que a la xarxa fa blogs i s’interrelaciona fent d’Internet una plaça pública on intercanviar i crear.

Avui hem explicat què és un blog i com el blog ha anat fent-se un lloc a l’espai Internet, primer com la una pura translació de la bitacola escrita dels vaixells i desprès convertint-se en el contenidor que és avui, on hi cap tot: twitter, facebook, youtube, i tot el que un vulgui escriure i enllaçar.

El secret de l’éxit del blog és complexe: permet l’expressió directa de la gent, sense intermediaris, sense editors que t’esmenin la plana, permet la interacció, els comentaris dels lectors són la conversa escrita a partir del que proposa l’autor. I permet tenir la opinió i la visió personalitzada d’un fet que afegeix valor a allò que potser ja sabem perquè ho interpreta. De fet, l’éxit és la posada en qüestió constat de les rutines de molts dels nostres móns reals que en la virtualitat s’accentúen, s’acceleren i ens provoquen.

En els successius espais dels propers dijous a les 10,30h parlarem de política, d’empresa, d’educació, de literatura, de viatges..tot passat pel tamís del blog i de les seves irreverents possibilitats.

Podcats del programa del 23/7/09: Escolta-ho aquí

Blog: La llumenera de Nova York de Miquel Tuson

Música: Please me like you want t de Ben Harper & Jack Johnson

23, juliol 2009   9 Comentaris

STIC.CAT a COM Ràdio

http://twitxr.com/image/184968/

Avui he participat en el programa El Dia Setmana Santa (podeu trobar el podcast de la tertulia a la web del programa) de COM Radio dirigit i presentat per Josep Maria Cano, en qualitat de presidenta d’STIC.CAT i especialment per a parlar de blogs i dels Premis Blogs Catalunya. M’acompanyaven Albert Medran,  premi al millor blog d’actualitat de la primera edició dels Premis Blogs Catalunya i Montse Cebrian guanyadora del premi al millor blog de televisió als premis 20 minutos.

La tertúlia es centrava en els blogs a Internet, de com tenen un paper clau en el context de la xarxa donat que estan mutant i s’estan convertint en el contenidor de les eines 2.0 que el blocaire pot enllaçar el seu blog, sigui twitter o el twitxr o facebook.

Hem estat d’acord amb els companys de tertúlia en que el que dóna més importància al blog és la veracitat, l’originalitat del que s’escriu i la coherència del propi blocaire. El respecte als altres i l’autenticitat com en la realitat, són bàsics a la xarxa i per tant, si algú vol tenir paper en el món dels blogs, ha de ser real.

Durant el programa s’han anat produïnt intervencions via twitter amb els oients que també escoltaven el programa via internet i feien preguntes o comentaven el que s’anava dient. La convivència entre mitjans tradicionals i internet és una realitat que només pot produïr beneficis, per a la veracitat en la informació i per a la participació de l’oient.

El benefici és, com hem conclòs, per al ciutadà que pot tenir una millor informació, una més gran possibilitat de participació directa en la vida democràtica del país, en les estratègies econòmiques, educatives i socials, i el la seva pròpia necessitat d’expressar-se. I aquest és un dels objectius d’STIC.CAT, que avui hem compartit a la ràdio.

Llibre: L’altra cara de la veritat de Donna Leon

Pel·lícula: Monsters vrs Aliens

Música: Video killed the radio star de The Buggles

10, abril 2009   14 Comentaris

Del blog al paper

31, gener 2009   8 Comentaris