Per una invitació de l’ @anafmora i el @cataspanglish, ànimes del PodCamp Barcelona vaig ser present a El Masnou a l’edició 09. La meva intervenció es va centrar en la capacitat d’innovar i el paper de les eines de la xarxa, especialment del blog.

A partir del conte “El trèvol màgic” del llibre La Bona sort de Fernando Trias de Bes i Àlex Rovira, vaig desenvolupar el concepte d’innovació i blogs relacionat amb la capacitat de les persones i dels contextos de recerca per a trobar altres eines que solucionin els problemes i facin obtenir millors resultats. Els Premis Blocs Catalunya, organitzats per STIC.CAT, són un exemple paradigmàtic de com el bloc és una eina d’èxit

El que proposa un conte, si ho mirem a partir de les funcions de Propp, és una fòrmula que funciona per a tots els relats populars però també per a les eines de la xarxa: el relat es construeix a partir d’un “grup humà” situat en una “transgressió” que utilitza un “heroi”  a la cerca d’un “objecte màgic” amb el qual farà “camí” per arribar a la solució de la transgressió, a l’”éxit”. Estem en un grup humà que ara ja és un grup global on les transgressions es compten a milers i a diari, i on el canvi i la millora són tasques d’herois, per això el nostre objecte màgic són totes i cadascuna de les eines de la xarxa, i en aquest cas especialment el bloc. Els herois ja no són cavallers solitaris, són grups que treballen en xarxa i que es comuniquen i combreguen amb idees similars; la transformació que al llarg de la història ha possibilitat el desenvolupament humà ara és més ràpida que mai, la impremta va trigar 200 anys a ser una veritable transformació, a partir de que els llibres es van indexar (us sona?) i que van ser productes al servei d’un grup o d’una fi concreta. En canvi la revolució que ha creat Internet només té 10 anys de durada i ja ens ha canviat la vida, a la vegada que ens obre un camí infinit. L’èxit l’aconseguim quan un bloc és, com les bitàcoles nàutiques de sempre, una série d’escrits ordenats, indexats, amb un sextant que és el tema i les categories i un mapa que són les interaccions amb els comentaris i la difusió exponencial del coneixement, la qual cosa facilita fer millor feina a l’empresa, millor feina als mitjans de comunicació, millor feina a la política o millor feina a l’escola. És el trèvol de quatre fulles del nostre conte virtual.

Com diuen els autors: “Potser no saps que només obtindràs coses noves quan faràs coses noves“, doncs això, posem-nos a fer coses noves per aconseguir l’èxit, tots nosaltres som herois: organitzadors del PodCamp, assistents, companys de ponències, tots els qui creiem en innovar per a crèixer.

Presentació de la ponència al PodCamp 09:

Hem parlat a Comradio avui de blogs corporatius. Si la Fórmula 1 està canviant és perquè s’adapta als nous temps, així ho entenen alguns i Renault ha afegit un blog a la informació que facilita a la xarxa sobre el seu equip liderat per Fernando Alonso. Els blogs d’empresa, o corporatius, estan cridats a ser un dels elements clau del concepte de venda a la xarxa. La presència virtual de les empreses passa no només per la informació unidireccional que significa un web sinó que esdevé imprescindible ser presents també amb eines bidireccionals que facilitin al client la relació directa amb el producte i amb qui el produeix. Van començar a tenir blogs corporatius les empreses tecnològiques com Microsoft, Nokia, Orange o Vodafone, és obvi que si el seu negoci passa per Internet fossin els primers a pensar-hi però cada vegada més tenir un blog d’empresa sembla obligat i altres com Mcdonalds o Cadbury ja el tenen.  De fet un estudi de les 100 primeres empreses espanyoles demostra que totes en tenen però també diu que no se’n fa l’ús diferenciat que caldria per a fer-ho rendible des del punt de vista de la interacció.

Una empresa s’ha de plantejar com o per què vol fer un blog, i si realment el vol fer, ha de consultar  empreses com Territorio creativo, Wearesocial o Roca Salvatella , empreses amb blog i especialitzades aquests tipus de serveis; i desprès saber definir què i com vol explicar al blog i a qui va adreçat; de fet l’ha de considerar com una eina nova i afegida a la resta de propostes d’informació i màrqueting tradicional. Perquè el que està clar és que si un no defineix el seu producte a Internet, algú altre ho farà per ell i per tant millor posar-s’hi, aprofitant qui ja ho fa o fent-ho d’antuvi. Algunes empreses catalanes ja s’hi han posat com AdES, Bonapat, Cooliflower o Spoonch.

Aquest concepte de blog d’empresa però presenta alguns interrogants, una vegada s’ha creat com es manté, com es defineixen les respostes als clients, com se li dona veracitat i autenticitat perquè no esdevingui una web encoberta, un pur exercici de publicitat?…la meva hipòtesi de futur és que alguns dels més interessants blogs corporatius són els dels CEO de les empreses, aquells que són l’ànima de l’empresa i que fan un blog on expliquen alguna cosa més que les lloances del producte. No seria increïble que poguessim llegir què en pensa el president de La Caixa i poder preguntar-li? Exemples com el blog d’en Dídac Lee o el de l’Albert Garcia Pujadas ens demostren que el blog d’un CEO és alguna cosa més que una publicitat dels seus productes.

Podcast del dijous 13 d’agost de 2009. escolta-ho aquí.

Blog:  ING Renault Team F1 Blog

Música: The sweetest taboo de Sade

L’estiu en un blog és el títol de la col·laboració que començo a Com Ràdio a partir del dijous dia 23 de juliol i fins a la darrera setmana d’agost. Una proposta per mirar el món des del calidoscopi dels blogs, l’eina que personalitza l’acció a la xarxa Internet.

Fer un blog ha esdevingut una forma de comunicació instantània que s’omple de contingut a partir de la creació del seu autor/autors, a l’hora que permet la interacció més significativa de la xarxa perquè els comentaris i les referències sobre la base del que s’escriu o s’inserta proporcionen alguna cosa més que informació, són retroalimentació dins de la mateixa proposta que augmenta exponencialment el valor afegit d’una pura acció a Internet. Des d’aquell proper però molt llunyà 1994 en que els blogs es van fer notar ala xarxa a partir dels Forums el camí recorregut ha estat ràpid i espectacular fins a fer-se un lloc a les facultats de periodisme, a les escoles, a les campanyes electorals o al món de l’empresa. Ningú escapa del potencial d’una eina facilitadora d’informació però també d’opinió i de personalitat que posa en qüestió molts dels acords preestablerts en els processos d’informació i trnasmissió del saber.

Semànticament el blog és una bitàcola personal, aquells llibres dels vaixells que recullen tot el que el capità i la tripulació viuen en un viatge determinat. Fer un blog és iniciar un viatge a la xarxa que ens porta cap a mons desconeguts, a conèixer gent d’arreu, a intercanviar i a innovar, el contenidor en que s’ha convertit el blog on hi són els videos de youtube, els enllaços a twitter o facebook, o linkedIn, les fotos i les referències a d’altres espais de la xarxa, obre davant els ulls infinites possibilitats, el món es pot seguir a través dels blogs..aquest estiu serà un blog a Com Ràdio, construït també amb tots els qui vulgueu participar per la xarxa o a aquest mateix blog. El viatge el fem junts.

Blog: El blog de la Casa Blanca

Llibre: Bajo los vientos de Neptuno de Fred Vargas

Pel·lícula: Carriers dels germans Pastor

Música: Piece by piece de Katie Melua