L’emoció és una de les capacitats de les persones més difícil de controlar, qui és capaç de controlar-la és més fort i té més possibilitats d’éxit. Els esportistes són uns dels professionals on més s’acompleix aquesta premisa, els més forts mentalment guanyen. Però també els d’altres sectors com els emprenedors, aquells que s’arrisquen a produïr innovacions en l’empresa, en la industria; o els metges, aquells que han de mantenir l’emoció continguda mentre tenen entre les seves mans la nostra vida. I els qui ho fan és perquè tenen un projecte clar, una fita pensada i determinada que s’adiu amb allò que el seu públic, el seu usuari espera d’ells.

Pandora és el planeta llunyà on els humans han trobat un mineral valuòs pel qual lluiten utilitzant inclús la possibilitat de l’exterminació dels indígenes pandorians, els nivas, uns éssers blaus, conectats neuronalment i emocionalment amb el seu planeta i tot el que el forma, aquest és el punt de partida d’Avatar, la darrera pel·lícula de J. Cameron. El planeta Barça és un Pandora terrenal on Pep Guardiola és l’avatar blau i conectat que porta el Barça cap a la victòria. El més interessant del guió de la pel·lícula de Cameron és la proposta de Pandora, de com uns éssers amb raciocini poden estar conectats entre ells i amb el planeta, aquesta capacitat és la base de l’éxit dels nivas front els atacants externs. I aquesta és la millor capacitat que Guardiola utilitza amb els seus jugadors i que aquests transmeten al món, a tot el món. L’éxit del projecte Guardiola que ha portat el Barça a la victòria en les sis competicions d’enguany és el control de l’emoció però amb tot el respecte per l’emoció justament, la conexió directa entre ells, el club i els seguidors.

Saber què representa el Barça a Catalunya i transportar-ho a tot el món, interconectar neuronalment i emocionalment conceptes profunds. Representar valors que poden ser reconeguts arreu: l’esforç, la voluntat, la coherència,  però sobretot, i encara que sembli un contrasentit, la identitat, pertànyer a un grup cultural és inherent a tota persona, pertànyer al grup Barça de les sis copes és controlar les emocions, tenir valors, fer un esforç continuat, respectar el contrari i treballar per aconseguir-ho tot sabent d’on són i a on pertànyen. Una vegada fet és llavors quan les emocions es poden deixar anar, quan Guardiola plora, un home plorant davant milions d’espectadors i dels seus homes; l’emoció declarada fa d’aquell que la controla l’exemple d’éxit que Guardiola és avui per a tothom, un home que plora quan ja ha fet la feina, un home emocionat i etern.

Llibre: Haikús en temps de guerra de Miquel Martí i Pol

Pel·lícula: Le hérisson de Mona Achache

Música: Human de The Killers

Malinowski va escriure en la seva famosa obra Els argonautes del pacífic occidental que ” les institucions socials que creen totes les cultures del món proporcionen satisfacció col·lectiva a les necessitats individuals (principalment biològiques), considerant a cada societat com un sistema tancat i coherent.” I va estudiar especialment l’intercanvi que es dona entre les illes del pacífic anomenat Kula, que consisteix en intercanviar-se objectes de poc valor monetari però de molt valor emocional o de prestigi com collarets o braçalets, fent viatges amb les canoes d’illa en illa, amb un ordre determinat. Aquest intercanvi facilita les relacions entre comunitats, aquells que portens les canoes són prestigiats i les comunitats mantenen el respecte a les normes del Kula, és a dir la institució serveix a l’individu i satisfà necessitats que no són necessàriament res que tingui a veure amb el Kula, com les relacions matrimonials o les de comunitats.

Ens serveix aquest model dels indígenes de les illes del Pacífic per a analitzar com els jugadors del Barça són en realitat un model conegut d’estratègia Kula en la societat global mundial. Podria semblar agosarat però mireu que responen a les característiques que Malinowski va definir: els argonautes, avesats conductors de canoes que naveguen pel pacífic per a fer el rite Kula representen la sublimació de les seves tribus i estalvien molts de mals de cap a l’hora que faciliten relacions socials, matrimonials i polítiques. Exactament com el que fan els jugadors dels equips de futbol actual, i especialment el Barça.

I per què aquest Barça especialment? doncs perquè a més aquest equip és un conglomerat unit que juga en grup, que compta amb jugadors excepcionals com Messi (pilota d’or) però que provenen de La Masia, l’origen de la tribu, i per tant amb una idea del joc que ultrapassa les excepcionalitats per a convertir-se en un grup compacte capaç d’anul·lar a grans esportistes individuals. Un pessic de convicció, i un molt d’identificació grupal fan d’aquests argonautes un equip únic que a més aconsegueix que qualsevol persona del món sigui capaç d’identificar-se, el seu Kula és senzill: intercanvien emoció, sensacions conegudes, orgull (Iniesta fent callar a CRonaldo) i proximitat, tots podem ser Messi. Si a això li afegim el component identitari de nació sense estat que incorpora la catalanitat del Barça, qualsevol grup cultural del món que es consideri maltractat o sense els seus drets, es veurà representat, i a més UNICEF a la samarreta. Els moderns argonautes no han inventat res, han sabut recordar i fer el que totes les cultures del món saben des dels orígens.

Llibre: Els argonautes del pacífic occidental de Bronislaw Malinowski

Pel·lícula: 10000 BC de Roland Emmerich

Música: Viva la vida de Coldplay

L’esport no és ja només una qüestió de músculs o d’esforç, que també, és sobretot una qüestió d’estratègia i de model. De model de negoci i de model de desenvolupament per objectius.

Analitzem el model Barça i trobarem les claus per a l’éxit d’aquest equip:

-És un equip format per jugadors joves, formats a l’escola del propi club, La Masia, i de moltes procedències culturals diferents. És un meelting pot cultural que dona bons resultats.

- Compromís social de l’empresa, l’únic esponsor que figura a la samarreta és UNICEF, la qual cosa relaciona el club amb les accions solidàries i amb el seu propi referent cultural.

- Entrenador amb un perfil específic, amb formació, amb criteri i un intel·lectual que pot parlar en diferents idiomes i que llegeix.

- Joc refinat, que retorna a l’orígen del que espera l’espectador, a l’essència del que significa jugar al fútbol, equiparant els jugadors, i donant espectacle.

Tot plegat és una forma d’entendre el que espera aquell que ha de comprar un partit a la televisió, o ha d’anar al camp, o ha de sentir que hi ha algú que el representa, perquè no oblidem que el Barça representa molt culturalment parlant. Des de l’antropologia sabem que el Barça és un referent cultural, no només per a Catalunya com a nació, també que la primera referència que tenen els nens i nenes que arriben a Catalunya és el Barça i que a partir d’aquesta, la construcció de la identitat és més fàcil per a l’immigrant.

Per això, no només és un objectiu guanyar partits, és també un objectiu arribar a més gent en el mòn; a gent de molt diferents cultures, és un objectiu jugar de forma diferent i és un objectiu fer-ho d’una determinada manera. El partit del 2 de maig de 2009 a Madrid el van seguir milions de persones a tot el món; va ser un dels programes de televisió més vistos arreu, inclosa internet. El negoci Barça va bé i ho demostra amb resultats econòmics però també amb resultats emocionals i ara per ara, una cosa va molt lligada a l’altra.

Libre: L’home més buscat de John Le Carré

Pel·lícula: Sin City de Robert Rodríguez

Música: Rescue me de Fontella Bass