En antropologia es defineix “Tribu” com el grup d’individus amb un conjunt distintiu de comportaments i creences que els diferencia de la cultura dominant de la que formen part. Manuel Vázquez Montalbán va escriure allò del “més que un club” per a definir el que el Barça ha significat per a Catalunya com a referent de lluita política, especialment durant la dictadura franquista. MVM va ser el primer a donar pautes de tribu a un equip de futbol que només hauria estat això d’haver format part d’un estat políticament independent. Segurament per aquest caràcter lligat a una forma de ser i de fer, sorgeix la Masia, jaciment de jugadors excel·lents. Si no tens tots els diners del món, si has de dependre de decisions externes, fas per tenir a dins de l’estructura la forma de produir el que necessites. És la fórmula dels emprenedors.

Aquests valors són la base del que en aquest moment Pep Guardiola, sorgit de la pedrera de la Masia, està fent com a entrenador. Un entrenador/emprenedor que posa la planificació per objectius, el treball de grup i els valors per davant de les individualitats. I a més amb resultats espectaculars. Sembla un oxímoron valorar la feina d’un equip de futbol pel valor del treball en grup, però en l’actual futbol mediàtic dels jugadors/estrella hem de recordar-ho. És el famós panem et circensis elevat a la desena potència. Però sense oblidar que el compte de resultats d’un equip de futbol actual no només es basa en el nombre de contractes publicitaris de les seves estrelles, al contrari, els contractes arribaran a partir de guanyar partits i sobretot, del lligam emocional que l’equip aconsegueix amb el major nombre de persones possible. I ara estem parlant del món sencer. La televisió i sobretot, Internet, està fent que un partit com el de l’Arsenal a la Champions o el del Madrid a la lliga, siguin objecte d’interès per a persones d’arreu.

Va semblar que les ideologies havien acabat amb la caiguda del mur de Berlín però de cop i volta ens va colpir l’11-S i l’11-M amb conseqüències indescriptibles que estem aprenent a interpretar, enmig d’un canvi de cicle econòmic i social. Sense ideologia ni valors, on anem a buscar el que ens indiqui el camí? Els líders del segle XXI estan sorgint justament del convenciment de la seva identitat cultural,  del retorn un clar posicionament personal, la ideologia és un valor i la pertinença al grup, el coixí emocional que ens fa forts. No parlo d’assemblearisme, parlo de la feina del grup per sobre de l’individu amb un objectiu clar i amb lideratges forts. Parlo del líder Guardiola i el grup Barça, del líder Obama i de tots els milions que el van votar i el van fer president dels EUA. Fixem-nos bé en aquests líders i en aquestes tribus, són els que ens indiquen el camí.

Llibre: El pensamiento salvaje de Claude Levi-Strauss

Pel·lícula: City of life and death de Lu Chuan

Música: Human de The Killers

Malinowski va escriure en la seva famosa obra Els argonautes del pacífic occidental que ” les institucions socials que creen totes les cultures del món proporcionen satisfacció col·lectiva a les necessitats individuals (principalment biològiques), considerant a cada societat com un sistema tancat i coherent.” I va estudiar especialment l’intercanvi que es dona entre les illes del pacífic anomenat Kula, que consisteix en intercanviar-se objectes de poc valor monetari però de molt valor emocional o de prestigi com collarets o braçalets, fent viatges amb les canoes d’illa en illa, amb un ordre determinat. Aquest intercanvi facilita les relacions entre comunitats, aquells que portens les canoes són prestigiats i les comunitats mantenen el respecte a les normes del Kula, és a dir la institució serveix a l’individu i satisfà necessitats que no són necessàriament res que tingui a veure amb el Kula, com les relacions matrimonials o les de comunitats.

Ens serveix aquest model dels indígenes de les illes del Pacífic per a analitzar com els jugadors del Barça són en realitat un model conegut d’estratègia Kula en la societat global mundial. Podria semblar agosarat però mireu que responen a les característiques que Malinowski va definir: els argonautes, avesats conductors de canoes que naveguen pel pacífic per a fer el rite Kula representen la sublimació de les seves tribus i estalvien molts de mals de cap a l’hora que faciliten relacions socials, matrimonials i polítiques. Exactament com el que fan els jugadors dels equips de futbol actual, i especialment el Barça.

I per què aquest Barça especialment? doncs perquè a més aquest equip és un conglomerat unit que juga en grup, que compta amb jugadors excepcionals com Messi (pilota d’or) però que provenen de La Masia, l’origen de la tribu, i per tant amb una idea del joc que ultrapassa les excepcionalitats per a convertir-se en un grup compacte capaç d’anul·lar a grans esportistes individuals. Un pessic de convicció, i un molt d’identificació grupal fan d’aquests argonautes un equip únic que a més aconsegueix que qualsevol persona del món sigui capaç d’identificar-se, el seu Kula és senzill: intercanvien emoció, sensacions conegudes, orgull (Iniesta fent callar a CRonaldo) i proximitat, tots podem ser Messi. Si a això li afegim el component identitari de nació sense estat que incorpora la catalanitat del Barça, qualsevol grup cultural del món que es consideri maltractat o sense els seus drets, es veurà representat, i a més UNICEF a la samarreta. Els moderns argonautes no han inventat res, han sabut recordar i fer el que totes les cultures del món saben des dels orígens.

Llibre: Els argonautes del pacífic occidental de Bronislaw Malinowski

Pel·lícula: 10000 BC de Roland Emmerich

Música: Viva la vida de Coldplay

Foto: Brent Stirton / Tribus de la Vall d’Omo

Somiava Darwin amb tribus digitals? aquest és el títol de la meva conferència a la Carpa Darwin, preparada per AdEs, que la Universitat de Girona té instal·lada a la plaça Vicens Vives de Girona. La demanda era clara, explicar Darwin i el significat de l’Orígen de les espècies (150 anys de la seva publicació) i relacionar-lo amb l’antropologia i el món tecnològic actual. Un gran repte però molt engrescador.

Quina és la distància entre el viatge del Beagle i els viatges a la lluna? quina és la distància entre la tecnologia d’una bruixola i la d’un Iphone? La proposta de l’evolució de les espècies de Darwin va ser una autèntica revolució per al món científic però també per al món filosòfic i per a la societat en general. Que un quasi mossén digués que la raça humana provenia d’una evolució biològica que ens acostava als considerats animals no racionals era un sacrilegi en sí mateix, però que es fes sobretot per a separar el món de la ciència del món de la creença, encara va ser més revolucionari. El paradigma realment innovador de la proposta de Darwin trascendeix la biologia per convertir-se en filosofia, en model innovador. “La religió és l’estrastègia de supervivència tribal i Déu el legislador fonamental” (Darwin)

És el concepte de realitat augmentada el que el replicant de Blade Runner preguntava en la darrera escena del film? L’adaptació darwiniana és el secret de l’éxit de les cel·lules primigènies: “No és més fort el qui sobreviu, tampoc el més intel·ligent, el que sobreviu és el que s’adapta” (Darwin). Malinowski deia: “Totes les parts socials d’un grup humà estan relacionades entre sí i acompleixen una funció dins el sistema.” Pura aplicació antropòlògica a la sistèmica biològica de Darwin. I si ho apliquem a l’actualitat, la definició més clara de com les xarxes socials funcionen i de com els humans adaptativament tornem als orígens. Jo crec que Darwin, i Malinowski, i Einstein eren capaços de somiar amb ovelles elèctriques i amb tribus digitals, eren capaços de pensar més enllà i d’augmentar la realitat en funció de la seva curiositat científica. Llarga vida als agosarats científics, als emprenedors de la cultura.

Llibre: L’orígen de les espècies de Charles Darwin

Pel·lícula: Master & Commander de Peter Weir

Música: Soundtrack de Master and Commander de Boccherini

L’arribada de Patxi López a la lehendakaritza conté significats que van més enllà de la pura alternança en un govern democràtic. La connotació cultural que relaciona nacionalisme amb els símbols i les creences d’un determinat grup cultural determina les accions polítiques i com aquestes es mostren a la societat, però tots els partits, totes les ideologies tenen la seva connotació cultural, inclosos els que no s’anomenen “nacionalistes”.

És determinant per a una persona com construeix la seva identitat, com és fa membre d’un determinat grup cultural i social per a ser. Un individu no és si no pertany a un grup humà, ningú és un “enfant sauvage” com el de Truffaut, per definició, tots formem part del grup cultural on ens hem fet persones. Les ideologies beuen d’aquests trets i totes elles, dretes i esquerres, prenen com a senyals identitaris aquells que s’adiuen a les seves pròpies característiques polítiques. Per això és molt important com un polític es defineix en el seu primer dia. Patxi López ha “promès” el càrrec de lehendakari, no l’ha jurat; aquest és un tret distintiu dels partits que no volen veure’s representats amb registres que s’identifiquen amb temps i normes antigues com la del jurament. Ho ha fet sota l’arbre de Guernika, que en canvi, tot i ser un símbol antic sí que té un valor que el seu partit  vol incloure en la seva identificació;  i ha llegit unes poesies per acabar, cap referent a l’abans per entrar en el futur; per tant allunyant-se de les cerimònies religioses i anant cap a la representació laïca que relaciona la poesia amb el ciutadà modern.

Tot plegat és una molt ben estudiada cerimònia que vol aconseguir que la majoria dels ciutadans d’Euskadi s’identifiquin amb el nou govern i especialment amb la seva política, la càrrega de simbolisme no és banal. La nostra societat líquida necessita cada vegada més de referents que es lliguin a respostes emocionalment intenses, per això un gol del nostre equip favorit ens pot portar a la glòria, és identificació total en un clip. Com en tots els rites de pas de totes les cultures, els símbols són part de l’aventura d’aquell que arriba a una nova etapa. També en política, o potser per més, la identificació i els símbols són fonamentals. Ningú és aliè a l’emoció, i aquesta és la primera clau del convenciment. Egun on.

Llibre: Levi Strauss y el pensamiento salvaje de Keck

Pel·lícula: L’enfant sauvage de François Truffaut

Música: Love Cats de Jamie Cullum & Katie Melua