Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

De 2009 a 2010, un núvol d’emoció líquida

Un resum de l’any que s’acaba i una previsió del que comença podem fer-la amb un núvol de paraules que per a mi serien:

2009 – recerca, innovació, xarxes socials, educació, responsabilitat, coneixences, networking, Barcelona, Girona, política, bones pràctiques, males pràctiques, 2.0, revolució digital, Internet, iphone, stic.cat, blocs, premisblocs catalunya, Vic, UOC, cronica.cat, contrapunt.cat, el 9Nou, COMRadio, Platxèria, twitter, facebook, amistad, família, voluntat, alguns fracasos i alguns éxits.

2010 – comunicació, identitat digital, 2.0, xarxes socials, responsabilitat, política, Barça, Barcelona, Girona, empreneduria, gosadia, Internet, stic.cat, blocs, premisblocs catalunya, Platxèria, escriptura, continguts digitals, UOC, amistad, família, esforç, superació, menys fracasos i més éxits.

La nostra realitat és líquida i algunes persones la protagonitzen perquè són capaces d’emocionar amb el seu missatge, amb la seva feina, amb el que proposen i fan. L’any va començar amb un personatge únic, el President Obama, que és capaç de fer-nos recordar la simplicitat de l’equitat, del respecte, de la paraula ben dita, de l’elegància, de la contradicció i la normalitat. La figura d’Obama ens interpela en aquest nou mileni, perquè estem en un moment de canvi econòmic, social, polític, i de persones. Darrerament constato la necessitat vital de moltes de les persones que m’envolten de fer un canvi a les seves vides, no s’agraden tal i com són o pel que fan, i necessiten canviar. Potser tots necessitem canviar i els sotracs polítics, econòmics i socials només són la punta de l’iceberg d’un canvi en la forma de relacionar-nos, de fer-nos, d’identificar-nos i de que ens identifiquin, la nova identitat digital en la xarxa de xarxes és una construcció única que ens possibilita tornar a ser i hauriem de poder reinventar-nos millor del que som ara, cadascú i tots. Del creure a l’investigar, del mirar al participar, del guardar al compartir, de l’esperar a l’emprendre, de la distància a la proximitat, del fred a l’escalfor, model Guardiola i aquest treball en equip d’un Barça universal. Sempre m’han semblat banals els bons desitjos dits només per a un moment determinat, els bons desitjos són per a tots i cadascun dels dies, dels nostres dies. Aquest és el veritable repte. Com diu Joan Salvat Papasseit:

Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes

Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.

(La gesta dels estels)

Llibre: L’orígen de les espècies de Charles Darwin

Pel·lícula: Ágora d’Alejandro Amenábar

Música: Nessum dorma (Turandot) versió de Pavarotti

23, desembre 2009   9 Comentaris

Darwin, 150 anys de revolució

Foto: Brent Stirton / Tribus de la Vall d’Omo

Somiava Darwin amb tribus digitals? aquest és el títol de la meva conferència a la Carpa Darwin, preparada per AdEs, que la Universitat de Girona té instal·lada a la plaça Vicens Vives de Girona. La demanda era clara, explicar Darwin i el significat de l’Orígen de les espècies (150 anys de la seva publicació) i relacionar-lo amb l’antropologia i el món tecnològic actual. Un gran repte però molt engrescador.

Quina és la distància entre el viatge del Beagle i els viatges a la lluna? quina és la distància entre la tecnologia d’una bruixola i la d’un Iphone? La proposta de l’evolució de les espècies de Darwin va ser una autèntica revolució per al món científic però també per al món filosòfic i per a la societat en general. Que un quasi mossén digués que la raça humana provenia d’una evolució biològica que ens acostava als considerats animals no racionals era un sacrilegi en sí mateix, però que es fes sobretot per a separar el món de la ciència del món de la creença, encara va ser més revolucionari. El paradigma realment innovador de la proposta de Darwin trascendeix la biologia per convertir-se en filosofia, en model innovador. “La religió és l’estrastègia de supervivència tribal i Déu el legislador fonamental” (Darwin)

És el concepte de realitat augmentada el que el replicant de Blade Runner preguntava en la darrera escena del film? L’adaptació darwiniana és el secret de l’éxit de les cel·lules primigènies: “No és més fort el qui sobreviu, tampoc el més intel·ligent, el que sobreviu és el que s’adapta” (Darwin). Malinowski deia: “Totes les parts socials d’un grup humà estan relacionades entre sí i acompleixen una funció dins el sistema.” Pura aplicació antropòlògica a la sistèmica biològica de Darwin. I si ho apliquem a l’actualitat, la definició més clara de com les xarxes socials funcionen i de com els humans adaptativament tornem als orígens. Jo crec que Darwin, i Malinowski, i Einstein eren capaços de somiar amb ovelles elèctriques i amb tribus digitals, eren capaços de pensar més enllà i d’augmentar la realitat en funció de la seva curiositat científica. Llarga vida als agosarats científics, als emprenedors de la cultura.

Llibre: L’orígen de les espècies de Charles Darwin

Pel·lícula: Master & Commander de Peter Weir

Música: Soundtrack de Master and Commander de Boccherini

24, novembre 2009   2 Comentaris

Científics 2.0, els nous herois

http://twitxr.com/image/272646/

 

L’heroi d’un conte no només repara la mancança sinó que a més construeix una nova situació i s’apropia dels valors màgics suplementaris,

Vladimir Propp, Morfologia del conte, 1928

Una societat no és innovadora ni capaç d’avançar si no té en compte els seus investigadors, la massa crítica que treballa en la recerca i que es troba especialment a la Universitat, l’empresa i en general a tot el sistema educatiu i que s’organitza amb un objectiu: donar respostes i solucions als problemes de la gent que forma part d’aquesta societat. L’oportunitat d’aquesta societat de fer un pas endavant ve determinada per la seva capacitat de superar i fer més fàcil la vida dels ciutadans, per tant de facilitar la feina i la cooperació en xarxa d’aquests investigadors que miren més enllà que la resta dels ciutadans.

La xarxa és una forma cooperativa de relació que facilita la interacció i que ha de ser, de fet ja ho és, una millora afegida a la tasca de la recerca. Els científics, herois del nostre temps, són gent que veu més enllà del que veuen els altres, però que ja no treballen de forma aïllada i tancada en un laboratori, sinó que ho fan en xarxa de forma virtual i arriben a solucions empíriques a partir d’equips que poden tenir bases a diferents parts del món però que optimitzen els seus resultats de recerca amb els mitjans tecnològics que proporcionen la xarxa i les eines informàtiques. Mai una base de dades superarà un cervell humà però una base de dades que treballi amb el que múltiples cervells humans són capaços de transmetre’s,  a partir de les noves realitats virtuals, comportarà resultats brillants i àgils, ràpids i eficaços. Per què doncs els resultats no sempre s’adiuen amb el que esperem? Les mancances del sistema educatiu i la recerca i la seva relació amb l’empresa són motiu de discrepàncies a poc que mirem els resultats. Qualsevol reportatge sobre el MIT o Silicon Valley ens posa en qüestió el model de la recerca i la innovació catalanes. La relació entre empresa i recerca és molt estreta en aquells llocs on els resultats són positius (si totes les empreses que han nascut d’alumnes del MIT s’ajuntessin tindrien el producte interior brut del nové país del món en aquest moment).

El canvi de cicle econòmic ens està posant contra les cordes i la situació de la universitat a Europa i especialment aquí, està qüestionada. A la I Jornada de Comunicació Científica 2.0 de la Universitat de Girona que va tenir lloc el passat dia 6 de novembre al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, es va constatar que les eines 2.0 són una aposta ferma per a la millora dels resultats de la recerca i de la col·laboració en xarxa, especialment pel que es refereix a la relació entre equips de treball però també entre la mateixa pràctica de la recerca, l’empresa i la societat que són els destinataris finals del treball empíric. Estan preparades les universitats pels nous reptes? Són els criteris d’excel·lència i meritocràcia els que predominen en la selecció d’investigadors? Els pressupostos de recerca estan alineats amb els interessos de les empreses que han de donar feina als nous titulats universitaris? Estan implicades les empreses en els objectius de recerca i patrocinis de la Universitat? Són les eines 2.0 matèria comú en els procediments universitaris i dels sistema educatiu en general?.. Algunes preguntes per a reflexionar que van sorgir en els debats de la trobada i que reclamen més relació entre el món de l’empresa i la recerca, alineament dels objectius des d’una àmplia visió de desenvolupament de país, i més compromís de la ciència amb els nous formats de la comunicació en xarxa.

Llibre: La morfologia del conte de Vladimir Propp

Pel·lícula: Gattaca d’Andrew Niccol

Música: Thanksgiving de George Winston

 

 

 

 

8, novembre 2009   11 Comentaris

Obama, la realitat de la xarxa

http://msnbcmedia2.msn.com/i/msnbc/Sections/Newsweek/Components/Photos/060919_060925/060922_BarackObama_Xtrawide.jpg

Tot just fa un any de la proclamació de Barack Obama com a president dels Estats Units d’Amèrica i encara seguim analitzant el fet insòlit de que un afroamericà hagi arribat a la Casa Blanca. De fet, tot el que passa al centre sociològic del món ens afecta, i especialment tot el que es refereix a innovacions i canvis que modifiquen automàticament tot el fem. Però és especialment significatiu que la seva campanya electoral hagi estat la primera demostració empírica de com es poden utilitzar les xarxes socials d’Internet per a construïr una reputació  digital i aconseguir una victòria política; va ser el pas de considerar frikisme ser a facebook a demostrar que pot ser un arma definitiva, encara que alguns segueixin qüestionant-ho.

La utilització de les xarxes socials per a construïr la reputació digital de les persones, de les organitzacions, de les institucions, és a USA una realitat consolidada, a partir de la demostració empírica de l’éxit d’Obama, a la resta del món encara costa, inclosa la “vella Europa”, on sempre hi posem un punt de dubte existencial a qualsevol cosa que sigui la “darrera moda” que prové dels americans. En aquest cas a més, s’afegeix la sempre més que dubtosa reputació dels propis mitjans tecnològics; tots els que pretenem canviar alguna cosa en la nostra professió, afegint-hi tecnologia o noves formes procedimentals, sabem el que ens costa. Però aquesta lluita té guanyador segur: la xarxa, Internet, les noves formes de comunicació, són la nova frontera de la comunicació i per tant, de la modificació dels processos professionals, siguin del sector que sigui. Les revolucions tecnologiques són les revolucions reals, les que propicien les revolucions econòmiques i socials. En aquest moment ja és una realitat que a aquell que no tingui decidit com vol que sigui la seva reputació digital, algú li farà una, i potser no li agradarà, o potser perdrà credibilitat en el seu món, o valor econòmic, o rendiment professional. Cap empresa, organització o persona pot ser absent d’aquest fet.

I aquesta bona reputació digital consisteix en tenir molts amics a facebook, o ser present a totes les mil xarxes socials, o tenir el darrer mòbil o el millor portàtil? Consisteix sobretot en ser conscient de quins són els teus objectius a la xarxa, des del punt de vista personal i professional, decidir on vols ser i com, i apostar per controlar què i com es diu de tu, i què diràs i què tu, de tu mateix. Pot semblar una obvietat, però en realitat, no ho és. Tot és qüestió de controlar bases de dades i accions planificades, de manera que obtinguis un resultats sobre una planificació temporal prevista. No té més secret. O sí, en realitat, el secret és saber quines són les regles del joc a la xarxa per seguir-les i aconseguir el rendiment esperat amb el millor equilibri cost/benefici. El que va demostrar Obama en la seva campanya és que un relat polític veraç, que dibuixava perfectament la seva persona i les seves idees, i que les relacionava amb el que la majoria dels americans volia fa un any, va ser ben gestionat a tots aquells espais on la majoria dels qui podian ajudar-lo a arribar a la Casa Blanca hi eren. Els seus discursos, alimentats en directe amb esments a realitats del lloc on més sms es detectaven en un moment donat, afegien votants sense fer cap esforç, era una retroalimentació exponencial:  jo se que m’estàs veient i et parlo a tu i sé de que puc parlar-te, en directe, i de la forma més ràpida i eficaç, deixant de banda els denostats mitjans tradicionals, per tant afegint-hi veritat. Una fòrmula brillant darrera de la qual hi havia milers de persones i un relat polític sòlid. Qui negui l’evidència de la necessitat de ser a la xarxa s’esta guetitzant sociològicament, i això val per a tots els sectors professionals. Si vols vendre cadires, hauràs de ser a la xarxa, si vols trobar valors i acció, hauràs de mirar a la xarxa. Reprenent la frase de Warhol, ja no són 15 minuts de fama, ara com ara, si vols ser algú necessites els teus 140 caràcters a Internet.

Llibre: Libros 2.0 de Javier Celaya

Pel·lícula: Cypher de Vincenzo Natali

Música: I’m yours de Jason Marz

1, novembre 2009   10 Comentaris

El Núvol

http://devcentral.f5.com/weblogs/images/devcentral_f5_com/weblogs/macvittie/WindowsLiveWriter/CloudComputingWillnetworkingvendorshavet_A1D6/imgCloudComputing_2.jpg

El núvol és una metàfora d’Internet. Quan parlem de “cloud computing” estem parlant del servei que t’ofereix la posibilitat de tenir documents de tot tipus enmagatzemats en un lloc eteri que no és el teu disc dur, que no és un llapis òptic, que no és un portàtil, és un lloc a l’espai virtual de la xarxa que es manté a l’abast i al qual pots accedir, des de qualsevol instrument, a les dades o documentació ordenats i desats per tu. Emmagatzemar en el núvol comporta doncs un percentatge de fe, de creença, si voleu, en el fet de que les teves dades o les dades de l’empresa, es troben perfectament segures a un lloc, inabastable per l’usuari, que accedeix i modifica però que no sap del cert on es guarda la seva informació; les empreses de software doncs, són les veritables asseguradores de la feina al núvol.

La meva hipòtesi és que el que anomenem 2.0, si voleu ja el 3.0, té el desenvolupament espectacular que estem vivint justament perquè la nostra feina està fora de les nostres possibilitats de control, i per tant, la comunicació amb els altres és absolutament necessària per a mantenir opcions informatives al dia, i el control de les noves propostes també al dia, ningú pot esperar ja que les coses succeeixin en una trobada presencial, que les revolucions només passin al carrer, ara les novetats i les notícies són al núvol.

També té detractors el núvol, alguns diuen que el control de la informació torna a ser del “gran germà”, de les empreses que s’ocupen d’”estibar”, permeteu-me el neologisme, les documentacions fora del teu abast, i per tant et fan depenents d’una caiguda dels sistemes, o d’una utilització indecorosa per no dir una altra cosa, de la informació. De tot es pot aprendre, de fet, l’emmagatzemament de dades en disquettes o en biblioteques, anant molt endarrera, ja va ser motiu de controvèrsia. Quin és doncs l’avantatge del núvol? Jo crec que és la posibilitat de fer de la nostra forma de comunicació, alguna cosa més que un intercanvi personal o funcional d’informació, el núvol et permet anul·lar el temps i l’espai, i facilita la tria, que és el tema de fons que ens hauria de preocupar més: com destriem la informació rellevant d’aquella que no ho és. El que ens està dient el núvol és que la “liquiditat” per no dir la “vaporositat” de la rellevància de la documentació no mereix més bits que els que podem tenir en l’espai virtual, l’espai real, a sobre de la taula, el mereixeran aquells documents que s’ho valguin. El núvol és només la metàfora dels nostres temps.

Llibre: The Big Switch de Nicholas Carr

Pel·lícula: The Godfather de F.F. Coppola

Música: Ballad of Lucy Jordan de Marianne Faithfull

19, octubre 2009   4 Comentaris

Innovació i recerca a l’escola

http://twitxr.com/image/252903/

Al MIT de Manlleu s’han aplegat els equips directius de tots els centres educatius d’Osona per a celebrar que comença un nou curs escolar que ve carregat de reptes però també de ganes de fer, i amb els quals he tingut el plaer de compartir el matí. I aquests reptes del sistema educatiu, en aquest moment de canvi sistèmic, són molt grans:

- adeqüació dels continguts i suports a la xarxa social i la digitalització de recursos

- cohesió i valors en una societat en canvi cultural

- millora de la qualitat i dels resultats acadèmics per a una bona socialització de l’alumnat

- millora i desenvolupament professional dels docents

Totes aquestes fites necessiten d’esforç i de rigor en la gestió d’un sistema educatiu que en realitat podem comparar al d’una gran empresa que mou milers de professionals i milers d’usuaris en llocs molt dispersos i en franges horàries diferents, la qual cosa genera una complexitat que fa realment miraculòs que el passat dia 14 de setembre s’obrissin les portes de 4.500 centres educatius i acollissin a 1.200.000 alumnessense pràcticament entrebancs; tot un rècord de satisfacció en el servei que poques vegades entrem a valorar. Perquè el que importa a la fi és quin servei estem donant als alumnes i com aquests aconsegueixen l’éxit en el seu aprenentatge i la seva socialització. I d’això hem parlat a Manlleu aquest matí, de com els docents i els propis alumnes són els agents del sistema, els agents de la recerca i la innovació, els elements que utlitzant la fòrmula I+D+R ben coneguda per tothom , ens aproximen a la millora del producte final, que en aquesta “empresa de servei públic” no són rendiments dineraris, són acadèmics, que és el que en l’educació estem obligats a assegurar.

L’aposta per a treballar en xarxa, amb les eines 2.0, amb tecnologia però sobretot amb continguts renovats i adequats als suports digitals, és estratègicament obligada, però a més, el que li dona valor a un veritable canvi per a la millora és la transferència de coneixement en xarxa mitjançant recerca i bones pràctiques en educació, la rèplica de les quals proporcionarà innovació i per tant el camí cap a la millora dels resultats. Totes les fites que ens proposem tenen com a protagonistes els alumnes i els docents, que amb el suport de pares i mares, i la comunitat educativa, on hi són també institucions i empreses, són les corresponsables de que els resultats siguin els millors. No és fàcil, en aquest moment no hi són tots els recursos que seria desitjable, una millora de la inversió del PIB en educació és ineludible si volem superar qualsevol crisi, econòmica i social, perquè a la fi quan ensenyem a llegir i escriure o a cercar informació a google, estem donant a les persones la capacitat de ser i de fer dins de la seva cultura, que, ara ja, és la cultura global d’un món en canvi constant.

Llibre: La galaxia Gutenberg de Marshall Mcluhan

Blog: Blog del MIT (Massachusetts Institute of tecnology)

Pel·lícula: Minority report d’Steven Spielberg

Música: The flower duet de Lakmé

16, setembre 2009   4 Comentaris

L’estiu en un blog VI: Blogs i Educació

El darrer espai de l’Estiu en un blog, al programa El dia de l’estiu de Josep Maria Cano a COMRàdio , ha tingut com a tema central els blogs i l’educació.  Podem fer un passeig per tot el sistema educatiu, des de l’escola bressol fins a la universitat mitjançant els blogs. L’educació és un dels àmbits professionals on el blog està present de forma indiscutible, quantitativament i qualitativa; el Departament d’Educació ofereix a tots els docents, alumnes i centres de Catalunya la possibilitat de tenir un blog, de forma gratuïta a l’espai de la XTEC anomenat Blogs Xtec. Aquest és un avantatge molt important per a fer que les eines 2.0 siguin presents com a element normalitzat dins l’aula, entre els professionals i en entorns més amplis com poden ser les AMPA o els serveis educatius.

Si mirem un centre escolar d’educació primària com el CEIP Les Pinediques de Taradell trobarem un exemple perfecte del que pot ser un blog d’escola, un model d’intercanvi d’informació i formació entre tota la comunitat educativa, com també el CEIP Marinada de Montornès, el blog de l’Aula d’acollida del CEIP Lacustaria de Llagostera o la de les girafes i els leons del CEIP Europa de Salou. Els blogs a l’educació poden ser de mestre, d’alumne, d’aula, de centre, d’aula, d’assignatura, d’AMPA, o com a pur exercici de classe i així continuar pel sistema educatiu fins a la universitat amb exemples interessants i especialment pel que es refereix a la recerca, de professors com en Miquel Duran (UdG) o l’Enric Canela (UB).

És important constatar que en aquest moment els BLogs Xtec compten amb quasi 16000 blogs a Catalunya, és un nombre molt superior al que pot comptabilitzar-se en d’altres professions. La tasca del Departament d’Educació en aquest àmbit és continuada i facilitadora de la penetració de les eines 2.0; tots els docents i alumnes de Catalunya tenen gratuïtament una adreça de correu electrònic i un espai de blog o web per a la seva utilització professional, aquest és un recurs imprescindible perquè els nostres alumnes tinguin la preparació que la societat del coneixement els demana. De fet aquesta tasca ultrapassa l’àmbit escolar i surt al carrer, en l’edició 2008 dels Premis Blocs Catalunya es va premiar el Blog d’una assignatura, El fil de les clàssiques, que parla de llengües. L’educació obre camí en el món de la xarxa perquè el futur està a les aules.

Podcast del dijous 27 d’agost de 2009. escolta-ho aquí.

Blog:  El blog del CEIP Les Pinediques de Taradell

Música: Extraterrestres d’Antònia Font

27, agost 2009   9 Comentaris

Viralitat social

“La paraula de moda és crisi, la paraula permanent és pobresa”..aquesta frase és de Salvador Maneu, responsable de Càritas Girona, la va pronunciar en l’acte de presentació de la campanya “La crisi afecta a persones que viuen a prop teu“, campanya que té com a objectiu el de sensibilitzar la població vers la situació actual de crisi, que afecta cada cop més persones del nostre entorn, i demanar la implicació de tots a través de la col·laboració amb l’acció social que Càritas realitza. Aquesta campanya compta amb el suport i la col·laboració d’STIC.CAT que té com un dels seus objectius bàsics d’actuació el de retallar l’escletxa digital i cooperar amb les accions solidàries que possibilitin desenvolupament mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació.

És remarcable que una entitat com Càritas es plantegi una acció a la xarxa per a rendibilitzar les seves actuacions. Aquesta campanya és pionera en aquest sentit, trobareu Càritas Girona a Facebook, a Twitter i a la seva web, la qual cosa possibilita una actuació des de la localització territorial a l’actuació global. Aquesta és una decissió fonamental per ser presents en el món. La capacitat viral de les eines 2.0 ha de ser també generadora de cooperació i solidaritat, especialment en els moments que vivim. De fet és una estratègia que innova conceptes de cohesió social i de desenvolupament econòmic perquè acosta a les persones de forma directa. A voltes ens hem preguntat on van els diners que empreses o individus donem a accions solidàries, el món de les organitzacions no gubernamentals ha tingut capítols foscos, però justament una institució com Càritas, independement de la seva adscripció religiosa, és agosarada i aposta per la relació directa amb les persones. Amb les eines 2.0 seran capaços de rendir comptes directes de la utilització dels diners que es donin i també d’arribar a tot el món, dos objectius complementaris que innoven i afegeixen valor a la seva gran tasca.

A STIC.CAT ens interessa aquesta viralitat social, som “agitadors” socials que ens creiem l’acció positiva i facilitadora de les eines de la xarxa per a reduïr les desigualtats i la pobresa. Com diu en Salvador Maneu, no hem d’amagar el cap sota grans paraules, estem parlant de situacions greus de les persones que tenim a prop, de més del 20% dels habitants de Catalunya que viuen sota el llindar de la pobresa; amb dades a la ma, Catalunya no pot vendre la marca de la modernitat i oblidar-se d’un 20% de la seva gent.

Llibre: Creating a world without poverty de Muhammad Yunus

Pel·lícula: Agua de Deepa Mehta

Música: Cuando los ángeles lloran de Maná

16, juliol 2009   4 Comentaris

1714 o a la identitat digital

Com t’ho fas per obrir una Samsonite que porta clau secreta si el propietari/a és d’ERC? doncs poses 1714 i s’obre segur. Aquesta anècdota explicada per una persona a la qual li va succeïr em serveix per a desenvolupar un tema que m’interessa especialment, el de la identitat digital. Hom es pensa que a Internet tot s’hi val, que qualsevol cosa és possible i que ningú ens trobarà o sabrà realment qui som; és notori que la utilització de la xarxa és alguna cosa més que penjar paraules o fotos. No és gratuït res del que fem en el món virtual, qui som, on som i amb qui o què ens identifiquem són preguntes que hem de saber respondre’ns a nosaltres mateixos abans de ser algú virtual. Perquè la identitat no és quelcom estable, sòlid sinó que és dinàmic, maleable i res més dinàmic que Internet.

Construïm la nostra identitat com a persones a partir de les nostres creences, valors, tradicions amb allò que ens envolta i del que aprenem i amb el que convivim. No podem sostreure’ns de qui som si no volem ser algú que no respòn al que s’espera d’ell. La dinàmica de la identificació es desenvolupa amb el contacte amb els altres i això a la xarxa es multiplica per l’infinit. Per tant hem de ser conscients de la nostra identitat real a partir de la qual serem algú en la virtualitat. Ser de Barcelona, parlar una llengua com el català, tenir unes arrels que s’endisen en el passat, ser del Barça, són senyals d’identitat que identifiquen algú que podria tenir la data de 1714 com a codi secret de la seva maleta, i això mateix incidirà en com aquesta persona es mou a la xarxa i en funció del que vulgui fer en ella, siguin accions personals com escriure un blog o fer twitters, com en accions empresarials o polítiques. Les conviccions compartides en que es basa la construcció de la identitat són molt sovint implícites i cal en siguem conscients.

Construïr una marca, un brand, és el repte de qualsevol que vulgui ser present a Internet, la interacció 2.0 i 3.0 ens obliga  a ser més conscients que mai de la nostra identitat i a fer-la visible sense subterfugis, una volta haguem decidit com la definim. Veracitat, coherència i credibilitat estan al darrera de la nostra acció, no és cap novetat, és el mateix que hem de fer a la realitat per molt que Internet sembli amagar-ho.

Llibre: L’elegància de l’eriçó de Muriel Barbery

Pel·lícula: Waltz with Bashir d’Ari Folman

Música: Le plat pays de Jacques Brel

27, juny 2009   6 Comentaris

STIC.CAT a COM Ràdio

http://twitxr.com/image/184968/

Avui he participat en el programa El Dia Setmana Santa (podeu trobar el podcast de la tertulia a la web del programa) de COM Radio dirigit i presentat per Josep Maria Cano, en qualitat de presidenta d’STIC.CAT i especialment per a parlar de blogs i dels Premis Blogs Catalunya. M’acompanyaven Albert Medran,  premi al millor blog d’actualitat de la primera edició dels Premis Blogs Catalunya i Montse Cebrian guanyadora del premi al millor blog de televisió als premis 20 minutos.

La tertúlia es centrava en els blogs a Internet, de com tenen un paper clau en el context de la xarxa donat que estan mutant i s’estan convertint en el contenidor de les eines 2.0 que el blocaire pot enllaçar el seu blog, sigui twitter o el twitxr o facebook.

Hem estat d’acord amb els companys de tertúlia en que el que dóna més importància al blog és la veracitat, l’originalitat del que s’escriu i la coherència del propi blocaire. El respecte als altres i l’autenticitat com en la realitat, són bàsics a la xarxa i per tant, si algú vol tenir paper en el món dels blogs, ha de ser real.

Durant el programa s’han anat produïnt intervencions via twitter amb els oients que també escoltaven el programa via internet i feien preguntes o comentaven el que s’anava dient. La convivència entre mitjans tradicionals i internet és una realitat que només pot produïr beneficis, per a la veracitat en la informació i per a la participació de l’oient.

El benefici és, com hem conclòs, per al ciutadà que pot tenir una millor informació, una més gran possibilitat de participació directa en la vida democràtica del país, en les estratègies econòmiques, educatives i socials, i el la seva pròpia necessitat d’expressar-se. I aquest és un dels objectius d’STIC.CAT, que avui hem compartit a la ràdio.

Llibre: L’altra cara de la veritat de Donna Leon

Pel·lícula: Monsters vrs Aliens

Música: Video killed the radio star de The Buggles

10, abril 2009   14 Comentaris