Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — Vacances

El Sud i la galàxia

A Sevilla sents el Sud en tota la seva magnitud. El clima a finals d’octubre és de 25 graus i vas amb màniga curta encara que plogui. Sents com el sol escalfa més i la llum és nítida quan es reflexa a les llambordes de la PLaça d’Espanya del Parc de Maria Luisa on La Guerra de les Galàxies va trobar el palau de la reina Amidala.

La gent es passeja amb més lentitud que la que nosaltres portem i ens atempera en el primer trajecte, alleugerint les passes pels carrers de color “albero”, la terra groga, quasi taronja que és el color de moltes cases i de les places de braus.

Hi ha una amabilitat suau en la forma de parlar dels taxistes, dels cambrers, que et miren amb la condescendència del qui sap que els guiris sempre preguntem les mateixes coses i obrim els ulls davant les mateixes escenes. Ells hi viuen del negoci del turisme que a Sevilla ja no és estacional, és omnipresent durant tot l’any. Se senten moltes llengües, l’anglès, el francès, però també el portuguès, molt; el xinés, l’àrab, el rus o l’hongarès. També el català, en visitants i en gent que hi viu, molts.

Tot costa molt menys que a Barcelona, es dina perfectament per 25 euros (dues persones), i si vas de “tapas” per menys. Un sopar a un restaurant d’alt standing pot sortir per 50 euros per persona, i un parell de cerveses amb tapes per 5. Un luxe asiàtic, vull dir, andalús.

La gent és molt elegant, vesteixen amb gust. Hi ha grans botigues de marques molt significades i m’ha sorprés la quantitat de bodes que hem ensopegat, és cap de setmana però és un no parar de gent vestida de gala pels carrers, amb una particularitat, les dones totes amb pameles i “tocats” al cap…costum que jo no veia fa temps a Barcelona, un toc british que no m’estranya perquè la colònia anglosaxona per aquests terres és notòria des del segle XIX.

Carruatges de cavalls, moltes bicis (tenen un Bicing que s’anomena “Sevici”), molta gent fent esport pels carrers i les vores del Guadalquivir, i al riu molts fent rem i vela. Els semàfors dels peatons tenen un senyal que indica el temps que tens per passar i el que queda perquè es posi verd i avís auditiu. Hi ha un tramvia, els autobusos, molts, van amb gas natural i estan construïnt el metro. L’estació de l’AVE de Santa Justa és enorme i té totes les comoditats amb uns lounges, molt elegants.

Hi ha moltes esglèsies amb escultures religioses famoses arreu per la Fira d’Abril i la Setmana Santa. Aquest cap de setmana molts nens i nenes estaven demanant per al Domund amb els pots de colors, jo feia temps que no ho veia, de petita ho vaig fer també quan estava a les monges, però ja em semblava que s’havia deixat de fer. Tot plegat és una ciutat propera i que alhora està lluny, molt lluny de la meva vivència diària.

He trobat La Vanguardia i el pa amb tomàquet i l’all i oli als restaurants. Però sobretot he trobat La Caixa per tot arreu, i Caixa Catalunya esponsoritzant el Congrès per la Terra on Al Gore avui ha fet una conferència als Reials Alcàssers. Demà agafo l’AVE per tornar a Barcelona i probar què se sent, els sevillans ho saben fa 16 anys.

Llibre: L’espoli fiscal. Una asfíxia premeditada de Jordi Pons i Ramon Tremosa

Pel·lícula: Stars Wars, the attack of the clones de George Lucas

Música: Killing me softly with his song de Pitingo

18, octubre 2008   10 Comentaris

Vacances i viatges III

I llavors va ser quan les hores van marxar,
a les antípodes del paisatge diari,
les flors i l’aigua no són les mateixes
la llum és més potent
i el món és un altre.

Curulls de sensacions en aquesta matinada
del parc de Kakadu,
passem billabongs i koales
fins arribar a les aigües plenes d’ocells.
Un cocodril ens guaita esmaperdut
a la vora del riu.

Hores i hores de sensacions.

Llibre: The Millenium series d’Stieg Larsson
Pel·lícula: Wal-e d’Andrew Stanton
Música:
Shut up and let me go by The ting tings

12, agost 2008   Cap Comentari

Vacances i viatges II


Els viatges tenen capítols que recordem amb guió i foto, són històries viscudes que ens acosten al món i a nosaltres mateixos. En aquesta mini història que recordo aquests dies, Austràlia es mereix algun apunt més. Massa gran i massa intens com per despatxar-la en un post, tot i que sigui amb l’Uluru.
Perquè la següent para va ser la Gran Barrera de Corall a la costa est del continent australià, a Queensland, que no en va se’n diu perquè les reines sempre han gaudit del bo i millor. Un paisatge selvàtic, tropical, res a veure amb el desert de la gran muntanya sagrada.

A Port Douglas vam pujar en un iot fantàstic que et porta fins a la Gran Barrera i allà, amb la por al cos, vam fer snorkel envoltats de mantes i taurons, i amb els monitors ben a prop. S’ho val. Els milers de peixos de colors, els coralls, l’aigua neta i transparent, eren com a les pel·lícules i més. Una experiència que no s’oblida i que vam acabar al pub del port bevent unes cerveses ben fredes i mirant rubgy als pantallots amb una gernació d’australians bojos que cantaven Good save the queen…és el que hi ha.

Llibre: Remembering Babylon de David Malouf
Pel·lícula: Master and commander de Peter Weir
Música: Soundtrack Boccherini per a Master and Commander

7, agost 2008   5 Comentaris

Vacances i viatges

No entenc les vacances sino van aparellades amb un viatge que ha de ser amanit amb aeroports, maletes i càmera de fotos, és norma, però sobretot ha de ser una vivència nova, el recull d’emocions que ens proporciona el desconegut, allò que per a nosaltres és sorprenent, és nou, és diferent.
Mentre arriba el viatge d’aquest estiu, aniré recordant altres viatges d’altres estius, amb les fotos corresponents.

Avui Austràlia. A la foto l’Uluru, la muntanya màgica dels aborígens australians, al bell mig del continent, on s’arriba desprès de milers de kilòmetres de carreteres que travessen el desert, plenes de cangurs al vespre i de camions-trains durant el dia.
El lloc on la conexió de la terra i els deus, en el món dels somnis, es troben. Tornarem.

Llibre: Breath de Tim Winton
Pel·lícula: Generació robada de Phillip Noyce
Música: I believe in you de Kylie Minogue

4, agost 2008   14 Comentaris

Vacances I : La Vall de Boí

La Vall s’estén verda i freda
al llarg de kilòmetres de pedra i neu.
Salpebrats els poblets d’erectes torres
de planta quadrada,
que vigilen els camins de fa milers d’anys.
Sonen campanes que criden a oració.
Els estornells volten, amb àligues i falcons,
mentre els ulls abraonats a tanta bellesa,
s’ennueguen i traspuen veritat.

Llibre: Poemes en ondes hertzianes de Joan Salvat Papasseit
Pel·lícula: Ficció de Cesc Gay
Música: Canon in C de George Winston


[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=zjFBm0V1oLk&hl=en]

17, març 2008   Cap Comentari