Category — Uncategorized

L’anunci de Dolce&Gabanna que veieu a dalt ha provocat la demanda de l’Institut de la Dona de retirar-lo per incitació a la violència contra les dones.
Analitzem-ho. La firma italiana sempre s’ha distingit per apel·lar als instints sexuals i sensuals dels seus compradors i és per això que té tant d’èxit. Tots els adolescents d’Itàlia i part de l’estranger porten alguna peça de D&G, autèntica o d’imitació. Per tant la firma insisteix en el tema sexual explícit per a la seva publicitat.
La composició juga amb la posició de dependència i submissió de la dona i el poder i la força de l’home, estereotips de les relacions sexuals més clàssiques.
És veritat per tant que el missatge no és gens recomanable, i més sentint i veient les notícies que es suceeixen dia rera dia sobre dones mortes pels homes propers, siguin pares, marits o amics íntims. Però no seria també recomanable que poguessim expressar missatges de tots tipus si els espectadors tinguessin una bona educació àudiovisual? segurament sí, perquè les dones potser agrairiem en algún moment una mica més d’agossarament en els missatges publicitaris que tinguin homes per protagonistes, d’aquesta manera podriem equilibrar la balança dels rols sexuals sense apel·lar sempre a la antiga estratègia de la prohibició sense més.

Itàlia està saccejada després de la mort divendres d’un inspector de policia a Catània, a Sicília, i l’hospitalització de gairebé un centenar de ferits. La imatge d’Alessio, fill de l’inspector Filippi Raciti, durant el funeral en memòria de l’agent celebrat ahir, ha donat la volta al món i ha causat una gran sensació entre els italians. Degut a la situació actual, l’executiu està decidit a combatre amb tota la determinació els grups violents. Les primeres mesures que s’avançaran demà són contundents: partits a porta tancada als estadis que no compleixin les normes de seguretat, prohibició de vendre paquets d’entrades als equips visitants i augment de 36 a 48 hores de l’arrest preventiu dels seguidors violents. Com que la impotència és molt gran, les mesures són dràstiques i, en definitiva, qui hi perd són els tifossi de veritat i no els ultres de la societat. El calcio ja no serà el mateix durant molt temps i és una llàstima per als qui ara mateix senten ràbia i impotència.

La tempesta Kyrill ha causat 34 morts al nort d’Europa. Realment el canvi climàtic està generant efectes molt importants i cada vegada més imprevistos.
La pel·lícula The day after tomorrow de Roland Emerich planteja un segon període de glaciació a tot el nord del planeta, i són espectaculars les imatges de la gelada com cobreix Nova York a la pel·lícula (per què sempre és a amèrica que arriben els extraterrestres i on passen les coses..?) però no ens semblava que la cosa anès tan seriosament com el que estem veient cada dia: tormentes inclreïbles al Nord d’Europa i hiverns que semblen estiu al sud.

L’avís dels especialistes ja fa dies que està fet, nogensmenys els acords de Kioto, que no acompleix ningú o els documentals d’ex-vicepresidents americans omplen els diaris de notícies. Mentre la lluita pels gasoductes o els pous de petroli evidencien que ningú en fa cas. Algú haurà de prendre decissions seriosament, ni que sigui perquè els nostres fills rebin un planeta del que no hagin de fugir.

L’assassinat de l’alcalde de Fago, un poblet minúscul del pirineo aragonès s’està convertint en una història de terror. L’alcalde mor per trets de postes, amb armes que són pròpies de caçadors. La policía està investigant i sembla que va ser objecte d’un parany a la carretera, de nit, quan tornava d’una reunió d’alcaldes de la comarca.
Per tant els assassins havien de ser diversos, tenir informació privilegiada i haver-ho preparat tot molt bé, la qual cosa porta cap a persones de l’entorn de l’acalde i del lloc.
Els periodistes que acampen a la petita plaça de Fago estan visualitzant que en aquell poble l’ambient està enrarit de fa temps. Els interesos polítics i econòmics estan al darrera de l’atac i la gent està amagada a les cases, com en les millors històries de David Linch.
Nomès manca una bona banda sonora i una fotografia en blaus perquè els sots ferèstecs amagats en la ignominia dels humans brollin en la més absoluta cruesa.

La salvatjada de la T4 ens ha deixat corpresos i bocabadats, encara no ens ho creiem i per això alguns es resistien a declarar que el procés de pau s’havia estroncat de forma violentíssima a Barajas, on dues persones han mort i la destrossa és total.

Dit això, les declaracions dels representants polítics han estat les esperades: el Govern Zapatero ha parlat primer amb la boca petita i desprès totalment sobre l’aturada del procés de pau; l’oposició del PP, en la seva línia, diu que no saben quina és la política del Govern i estan a l’espera de la convocatòria d’eleccions per treure’n profit vergonyòs de l’aturada; els altres partits, donent suport a ZP i condemnen sense paliatius l’atemptat, deplorant la situació…

I Batasuna? doncs es deixa caure alguns dies desprès demanant a ETA explícitament que torni a la treva, que no continui generant violència, que s’ha de continuar el procés de pau començat i que sent moltíssim la mort de les dues persones a Barajas….Epur, si muove?

Estem a l’inici de l’any i com sempre han d’arribar els Reis Mags. És la nostra tradició i cal conservar-la, deixant les tradicions anglosaxones imposades a un costat i retrobant el pesigolleix que significa la nit del dia 5 al 6 de gener, quan per art de màgia reial, arriben a les cases regals i més regals en una orgia d’intercanvi d’amor i felicitat molt recomanable.

La tradició és antiga i prové de les mateixes festes paganes que es celebràven per aquestes dates, fomentant l’intercanvi entre grups i la celebració de coexistir. El cristianisme, sempre a l’aguait, la va fer seva, i aquí els tenim.
Per una vegada, siguem conseqüents i pensem que ens cal algun regal per a aquells que tenim al costat, però sobretot, ens cal la màgia de creure en quelcom que no s’explica, la necessitat de tenir molt aprop als qui t’estimes i regala’ls-hi amor i somriures, aquesta és la màgia de veritat.

Second Life és un món virtual de 3-D completament construït i mantingut pels seus residents. Dès que es va obrir el públic al 2003, ha crescut explosivament i avui es habitat per un total de 2,299,949 de persones de tot el món. A partir del moment en que entres en el Món de Second Life, pots descobrir un continent digital nou, grups de gent en comunitats que fan activitats, empreses que tenen la seva seu virtual allà o cantants com la Suzanne Vega que ha fet el primer concert en virtual a Second Life.

Quin és el secret de l’éxit d’aquesta plataforma? que els que creen mons nous o seus d’empresa o continents virtuals, són els amos del lloc i el poden mofidicar o canviar, sense que ningú els digui res. A més genera un intercanvi de persones i de diners considerable.
És una de les propostes més innovadores en el web 2.0 Estarem a l’aguait.