Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — televisió

Mònica Terribas, directora de TV3


Desprès de mesos i mesos d’un culebrot impresentable per nomenar la directora de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Rosa Cullell, hem començat a saber l’equip que conduirà la Corpo, i l’estrella dels nomenaments és Mònica Terribas, fins ara directora del programa La Nit al dia, que serà la directora de TV3.

Els càrrecs són importants, i alguns són emblemàtics, com el de TV3.
La Nostra
ha estat l’eina fonamental que tots els partits i el Govern de la Generalitat han utilitzat per ells mateixos primer, i desprès per normalitzar la llengua i la cultura catalanes, i sobretot, com ella va dir ahir nit en el seu comiat del programa nocturn, per a fer país.

Sabem que la feina que fa una televisió va més enllà de la pura informació o de la diversió, i especialment a Catalunya, una nació sense estat, que reivindica la seva raó de ser arreu. De fet, amb les eines que ens proporcionen Internet o els mitjans àudiovisuals la presència del català en el món és molt més gran que la que que li correspòn per nombre de parlants. El càrrec de la Terribas doncs comporta un plus de responsabilitat que no tenen els que dirigeixen canals generalistes a d’altres llocs.

El perfil de la Mònica Terribas és complet, formada a l’ UAB, professora de l’ UPF, i estrella de les entrevistes polítiques, se la visualitza a vegades com massa impulsiva i un punt dominant, la qual cosa li ha comportat no poques crítiques, la darrera de fa pocs dies del diputat Manel Mas per l’entrevista al president Montilla. Però penso que aquestes crítiques tenen una velada pauta de masclisme afegit, com quan se l’ha criticat pels vestits que treu en pantalla. No en va, el nomenament de Rosa Cullell va ser acordat in extremis per Puigcercòs, Iceta i Felip Puig, a un hotel de Barcelona, quan Saez tirava la tovallola de l’acord entre partits. Quan siguin tres dones les que es reuneixin a un hotel per decidir el nomenament d’algú tan important com el cap de la Corpo, perquè als llocs de poder visibles no han estat capaços de fer-ho, llavors potser podrem estalviar-nos comentaris sobre la roba o la capacitat de qui es nomena, per ser dona.

Li desitjo molta sort a la Mònica Terribas, crec que té capacitat per a fer la feina que se li ha encomanat, si la deixen. El fuet a vegades cal a algunes i no és gratuït.

LLibre: La noia dels seus somnis de Donna Leon
Pel·lícula: Lost in the fire de Susanne Bier
Música: 4 minuts de Madonna (amb Justin Timberlake)

9, maig 2008   13 Comentaris

Festivals

Amb el permís del Jordi Martinoy, li prenc prestat el títol del post…Aquesta setmana no em se avenir del que s’està veient per la tele: unes eleccions sota la boira negra d’un atemptat altra vegada, una victòria dels socialistes a Madrid que fa trontollar el govern tripartit a Catalunya i per acabar-ho d’adobar un representant a Eurovisió que és una boutade d’en Buenafuente…i en dos dies desapareix del prime time qualsevol notícia seriosa per dedicar-se a parlar d’un festival obsolet….algú dona més?

Estem en un país de frikis? o pitjor, estem en un país on els millors són polítics que parlen de nenes, polítics que surten nus als pòsters, pseudopolítics que no condemnen un atemptat perquè això no serveix per al seus objectius…?
Que dolentes són les dictadures, què dolent és no tenir cultura, educació, respecte..tot allò que és normal en qualsevol altre país europeu, occidental. Les dades de lectura a casa nostra són deplorables, i en canvi tenim més mòbils per persona que cap altre país…només ens dediquem a xerrar de foteses.

No m’importa si en Buenafuente ha aconseguit fer la més gran mentida televisiva perquè ell ho fa per guanyar diners, i ho fa bé. M’importa que això sigui objecte de discussió en programes televisius que van de seriosos, o en diaris que li dediquen entrevistes senceres sense explicar que és mentida, sinó fent una entrevista al personatge, perquè és lògic que la gent balli i canti amb una proposta d’humor; el
que ja no ho és tant és que no hi hagi el mateix interès per allò que realment importa. Un xarampió d’informació sobre el no res i un forat sobre el que ens hi juguem cada dia en la vida real. La vida no és un festival però a vegades ho sembla.

Música: Mamma mia d’ABBA

12, març 2008   8 Comentaris

Debatre els debats

Si hem de ser sincers, amb el debat sobre els debats ja n’hem tingut ben bé prou.
Tan importants i definitius són els debats a la televisió que han hagut de fer intervenir un mediador, en Campo Vidal de l’Acadèmia de la televisió, per a solucionar un conflicte que portava 15 anys d’història. Doncs, sí.
I ara, que ja tenim debats, són entre els dos partits majoritaris, PSOE i PP, a unes teles concretes, amb un guió concret i amb una tramesa del senyal igual per a tothom que el vulgui.

Hi ha opinions per a tots els gustos sobre el fet de que només siguin els dos candidats dels grans partits els que s’hi enfrontin, de fet és el model americà, com si aquí també tinguéssim només dos partits, però és que de fet, així és. La lluita entre més de dos partits només es dona a Catalunya, Euskadi i Galícia, ja ho sabem.
Llavors, són vàlids aquests debats a due? Doncs sí, són vàlids, sobretot perquè no estem parlant de cap procediment relacionat amb l’exercici de la democràcia, sinó que estem parlant de llenguatge audiovisual, d’allò que se’ns fica a casa cada dia i cada nit, i que ens té el cor robat. Per això és tan important que el debat es faci a dos, que els missatges estiguin controlats i que les franges horàries siguin de prime time per a tothom…l’anunci de la Coca Cola ens donarà la mesura de l’èxit.

Dit això, ens queda el tema dels debats polítics a Internet, aquí encara no els tindrem, han quedat postergats per a la propera ocasió, sempre un pas en darrera respecte de Nord-Amèrica, només estan posant-se de manifest els blocs dels caps de llista, que no són precissament un model d’interacció; és a dir, que encara no han percebut el real sentit de la Web 2.0 ..tot arribarà.
Mentre ens queda saber que els micròfons oberts, fora d’hores, són els que realment ens diuen la veritat..tensió senyores i senyors, tensió a la campanya…

J.L. Rodríguez Zapatero entrevistat per Iñaki Gabilondo
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=cEISkG7-gpg&rel=1]

15, febrer 2008   5 Comentaris