Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — mitjans

Cotxes, osses i diamants

Pensar en luxe és pensar en Tiffany’s, la més gran botiga de diamants, la més cara, la més luxosa que existeix al planeta. La frase d’Audrey Hepburn a Breakfast a Tiffany’s desitjant esmorzar amb els diamants de la famosa botiga de la cinquena avinguda de Nova York ens transporta a un món buit de continguts on els desitjos són el referent, i quant més cars i inútils més importants.

L’iconografia del luxe és un dels referents sobre els que es construeix la societat postmoderna, aquesta societat líquida que ens aclapara amb la imatge, darrera de la qual moltes vegades no hi ha res. En aquest moment de crisi econòmica, que és pràcticament un canvi de paradigma socioeconòmic, s’inaugura Tiffany’s a Madrid i ben aviat al Passeig de Gràcia de Barcelona. Tot un símbol de la contradicció entre subvencionar els bancs i comprar diamants.

Seria un luxe el que significa posar un xip a una ossa reintegrada al Pirineu ? L’ossa és un animal al que cal seguir i vetllar perquè repobli les muntanyes en un programa europeu, mentre els veïns de la Val d’Aran es queixen i demanen que es retiri de la seva vall perquè significa un perill. Estariem d’acord en que les accions per a la sostenibilitat del planeta no són un luxe, tot i que ho puguin semblar, com tampoc seria un luxe l’oficina mòbil del president del Parlament que ha sofert les queixes interessades d’alguns que posen en qüestió que sigui un dispendi necessari. Què són luxes i què necessitats?

Realment estem davant de fets que mirats amb perspectiva no ens donen la pista de quins valors ens mouen. La fragilitat dels conceptes que estan al darrera  d’algunes notícies no les fan menys importants a l’hora de sortir a la telelevisió o als diaris, al contrari,  sembla que la futesa és la que eleva la notícia a categoria. Sigui perquè és un exotisme com el tema de l’ossa, o sigui perquè és cinematogràfic com el de Tiffany’s o sigui perquè la política a casa nostra no dona més de si, com en el cas de la injusta utilització interessada de l’oficina movil del cotxe del president del Parlament. Tot plegat només perceben aquesta liquiditat d’una societat canviant que encara no ens ofereix solucions on encabir la nostra realitat i la dels altres.

Llibre: In cold blood de Truman Capote

Pel·lícula: Lost in translation de Sofia Coppola

Música: Shut up and let me go by The ting tings

29, octubre 2008   9 Comentaris

Notícia i realitat

Una de les notícies de la setmana ha estat la mort de la germana petita de Letizia Ortiz, princesa d’Asturies. El fet molt comentat arreu de que la propera reina d’Espanya sigui de procedència familiar no vinculada a les grans fortunes o als grans poders, va ser i és una de les característiques més comentades en el moment del casament de l’hereu Felip de Borbó, per això, tot el que es refereix a ella té una connotació mediàtica extraordinària, i a la seva família li ha tocat, de retruc, ser a primera filera dels mitjans.
Nomès dues consideracions, s’està tractant la notícia de la mort d’Erika Ortiz en funció de que era germana de Letizia, però a més s’afegeix el tema del possible suïcidi, i per tant estem presenciant un abocament de comentaris i reiteracions, que banalitzen el fet d’una mort però que és el que la majoria de mitjans elaboren cada dia, és el periodisme indigerible que no explica notícies sino que les genera i embolcalla de llargs vels manipuladors.
I una altra consideració final, els qui es posen en primera línia tenen aquesta servitud, i no val això de dir que la família reial espanyola és molt senzilla i està amb la seva Letizia com uns més. La família reial espanyola cobra el sou per sortir a la foto i no han de ser senzills perquè sino, no cal tenir-los, que ja fariem sense ells, per això, i per desgràcia de la pobre Erika, sortiran a totes les fotos i seran objecte de tots els comentaris. Amb tots els respectes, però cadascú ha de saber on es fica.

11, febrer 2007   Cap Comentari