Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — literatura

Ses Illes, Cala Formentor

Tornant del viatge en vaixell de vela a ses Illes, alguns racons especialment impactants, avui Cala Formentor on paisatge i literatura es donen la ma.

El Pi de Formentor
Electus ut cedri
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
lo crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
lo cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi lo penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i triomfador espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com una prenda santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
Oh vida… noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons valentes ’niran per la ventada
com l’au dels temporals.

1875
~
Miquel Costa i Llobera
(Pollença, 1854 – Ciutat de Mallorca, 1922)

Música: el Pi de Formentor de Maria del Mar Bonet

6, maig 2008   Cap Comentari

Seguiment de la Campanya

Hi ha molts formes de seguir una campanya electoral.
Està clar que el suport que més innova és la xarxa: webs, blocs, twitter, facebook..et altrii es veuran inundats d’informació i d’opinió per a totes les tendències.
Vull assenyalar però que s’estan donant algunes formes de seguiment que s’aproximen als personatges d’una manera més emocional, més pròxima, són la darrera frontera de la campanya: els escriptors o cineastes que fan una creació literària del seguiment que fan d’un candidat. Veritablement la política-emoció.

Ettore Scola farà un seguiment del candidat Veltroni durant la campanya italiana per a les eleccions al parlament de Roma, que li permetrà fer una pel·lícula del candidat que sembla que compta amb millors possibilitats, tot i que dir això, a la política italiana és aventurar-se molt.
Però el gran exemple va ser el de Yasmina Reza que ha publicat el llibre L’Alba, la tarda o la nit, escrit a partir del seguiment que va fer de Nicolàs Sarkozy, que és el president que està convertint la política-emoció en la seva forma de fer política. Les portades de premsa rosa, ja no són les úniques que parlen de la vida personal de Sarko, i ell, ufanós, en fa ús….
Aquí, no hem tingut encara una creació de política-emoció com aquestes, alguna entrevista llarga i fotos de les dones dels candidats regant els geronis i poca cosa més. Quan tinguem un Cor de la ciutat del nostres candidats estarem realment a la page quant a campanyes electorals es refereix, mentre ens haurem de conformar amb la tensió induïda, uns posters pseudo-tarantinians i les picabaralles de notaris….Aquesta nit comença la campanya, que vagi de gust…

Llibre: El alba, la tarde o la noche de Yasmina Reza
Pel·lícula: C’eravamo tanto amati d’Ettore Scola
Música: Quelqu’un m’a dit de Carla Bruni
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=fMUedRUJ_HA&rel=1]

21, febrer 2008   3 Comentaris

Literatura global

Penguin Books i la Universitat de Montfort, totes dues angleses, han posat en marxa un projecte innovador a la xarxa d’Internet: fer una novel·la entre tots.
Els internautes que ho vulguin poden entrar en amillionpenguins i començar a escriure. És la wikinovel·la.
Les condicions són senzilles però justes: no sortirà el nom de ningú i ningú serà propietari de res, tots són propietaris de tot, però t’has de registrar, no s’admeten anonimats per a evitar accions irresponsables.
Hi ha un moderador que coordina i gestiona les aportacions de tothom, i u n grup de persones de la universitat que vetllen perquè tot plegat tingui sentit.
De moment tenen un gran éxit, 10 visites per segon, i va en augment.
Alguns pensaran que no podrà ser de gran qualitat literària el que pugui sortir d’aquesta experiència però en tot cas és una forma nova de relacionar-se i fer literatura.

3, febrer 2007   Cap Comentari

Cien años de soledad

Aquest any 2007 es celebra el quaranta aniversari de la publicació de Cien años de soledad de l’escriptor colombià Gabriel García Márquez, a més dels vint-i-cinc anys del seu premi Nobel.
Serà un any de celebració d’aquesta obra literària imprescindible i màgica. Cal rellegir-la, cal llegir-la perquè conté experiència personal, valors humans, història en majúscules tot plegat escrit amb perfecció, de forma senzilla i brillant alhora. Parla de famílies, de relacions personals, de guerres i conflictes, de canvis històrics…pura actualitat.

Un tast, el començament absolutament encoratjador:

Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de 20 casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo.”

2, gener 2007   Cap Comentari

Eragon

S’ha estrenat la pel·lícula Eragon al cinema.
És una història apassionant de dracs i lluites pel poder, la llibertat i les persones, en el més pur estil Senyor dels Anells o Harry Potter.
Les productores hollywodianes ja saben fa temps que la literatura és la base de les seves històries i la trilogia d’Eragon de Christopher Paolini és inmillorable per a fer-ne pel·lícules.
Sigui perquè primer han llegit el llibre o sigui perquè el llegiran desprès, ja està bé que així sigui, que els joves i no tan joves gaudeixin d’històries d’aventures amb valors humans universals.
I a més l’espectacle àudiovisual és un valor afegit que no s’ha de perdre…gaudiu-ne d’Eragon.

16, desembre 2006   Cap Comentari