Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — literatura clàssica

STIC.CAT a COM Ràdio

http://twitxr.com/image/184968/

Avui he participat en el programa El Dia Setmana Santa (podeu trobar el podcast de la tertulia a la web del programa) de COM Radio dirigit i presentat per Josep Maria Cano, en qualitat de presidenta d’STIC.CAT i especialment per a parlar de blogs i dels Premis Blogs Catalunya. M’acompanyaven Albert Medran,  premi al millor blog d’actualitat de la primera edició dels Premis Blogs Catalunya i Montse Cebrian guanyadora del premi al millor blog de televisió als premis 20 minutos.

La tertúlia es centrava en els blogs a Internet, de com tenen un paper clau en el context de la xarxa donat que estan mutant i s’estan convertint en el contenidor de les eines 2.0 que el blocaire pot enllaçar el seu blog, sigui twitter o el twitxr o facebook.

Hem estat d’acord amb els companys de tertúlia en que el que dóna més importància al blog és la veracitat, l’originalitat del que s’escriu i la coherència del propi blocaire. El respecte als altres i l’autenticitat com en la realitat, són bàsics a la xarxa i per tant, si algú vol tenir paper en el món dels blogs, ha de ser real.

Durant el programa s’han anat produïnt intervencions via twitter amb els oients que també escoltaven el programa via internet i feien preguntes o comentaven el que s’anava dient. La convivència entre mitjans tradicionals i internet és una realitat que només pot produïr beneficis, per a la veracitat en la informació i per a la participació de l’oient.

El benefici és, com hem conclòs, per al ciutadà que pot tenir una millor informació, una més gran possibilitat de participació directa en la vida democràtica del país, en les estratègies econòmiques, educatives i socials, i el la seva pròpia necessitat d’expressar-se. I aquest és un dels objectius d’STIC.CAT, que avui hem compartit a la ràdio.

Llibre: L’altra cara de la veritat de Donna Leon

Pel·lícula: Monsters vrs Aliens

Música: Video killed the radio star de The Buggles

10, abril 2009   14 Comentaris

De Bollywood a Bieito

En dos dies he vist Bollywood que el fan al Teatre Tivoli de Barcelona i Els Perses de Calixto Bieito, que el fan al Teatre Romea. Ha estat passar de la nit al dia.

Un grup d’amics varem dir d’anar al Tívoli per veure de més aprop allò de l’anunci de la CocaCola: Del pita pita del.. i era ben bé això, un anunci continuat de com a la Índia s’ho han muntat per fer pelis a dojo sense control i guanyant diners a cabassos, amb la única pretensió de fer passar l’estona i prou. Bé, van ballar al final però hauria estat millor començar a ballar des del primer moment, que nosaltres no som hindús i no ens posem tendres només de veure Shiva.

En canvi, Bieito, ens dóna de ple allò que anem a buscar: provocació, un punt d’ironia, fàcils diàlegs per no esgotar ningú, poc Esquilo i molt de rock.
Te’l creus al final, t’ho creus que el que fan els soldats a Afganistan, o a Iraq o a Bòsnia-Herzegovina és ben bé un desastre continu que no té aturador i que no controla ningú. El millor, els actors i la posada en escena, amb una música original especialíssima, versió del Cry baby de Janis Joplin inclosa, en la veu de Gurutze Beitia, un descobriment de veu, que posa els pels de punta.
Molt de Bieito, molta bandera espanyola, i una crítica ferotge al belicisme. Aquí a Barcelona és fàcil veure aquesta obra, potser no ho és tant a d’altres llocs d’Espanya, especialment perquè veure els “nuvis de la mort” com se la pelen cantant l’himne de la legió és brutal, però això és Bieito, pura provocació.
A mi em va faltar una mica més d’Esquil, uns diàlegs més construïts en base al fons de la qüestió, de com els humans ens matem a la guerra per no res mentre insuflem valors a allò que no els té. Ell, que va ser un heroi de la batalla de Marató, ho sabia bé. Avui, les batalles no són tan heroiques o porten cap a escenaris més prosaics, com els que proposa Bieito. Certament, malgrat tot, molt recomanable, i és clar, sense haver de veure primer Bollywood.

LLibre: Els Perses d’Esquil
Pel·lícula: 300 de Zack Snyder
Música: Cry baby de Janis Joplin

24, març 2008   2 Comentaris