Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — Internet

STIC.CAT a COM Ràdio

http://twitxr.com/image/184968/

Avui he participat en el programa El Dia Setmana Santa (podeu trobar el podcast de la tertulia a la web del programa) de COM Radio dirigit i presentat per Josep Maria Cano, en qualitat de presidenta d’STIC.CAT i especialment per a parlar de blogs i dels Premis Blogs Catalunya. M’acompanyaven Albert Medran,  premi al millor blog d’actualitat de la primera edició dels Premis Blogs Catalunya i Montse Cebrian guanyadora del premi al millor blog de televisió als premis 20 minutos.

La tertúlia es centrava en els blogs a Internet, de com tenen un paper clau en el context de la xarxa donat que estan mutant i s’estan convertint en el contenidor de les eines 2.0 que el blocaire pot enllaçar el seu blog, sigui twitter o el twitxr o facebook.

Hem estat d’acord amb els companys de tertúlia en que el que dóna més importància al blog és la veracitat, l’originalitat del que s’escriu i la coherència del propi blocaire. El respecte als altres i l’autenticitat com en la realitat, són bàsics a la xarxa i per tant, si algú vol tenir paper en el món dels blogs, ha de ser real.

Durant el programa s’han anat produïnt intervencions via twitter amb els oients que també escoltaven el programa via internet i feien preguntes o comentaven el que s’anava dient. La convivència entre mitjans tradicionals i internet és una realitat que només pot produïr beneficis, per a la veracitat en la informació i per a la participació de l’oient.

El benefici és, com hem conclòs, per al ciutadà que pot tenir una millor informació, una més gran possibilitat de participació directa en la vida democràtica del país, en les estratègies econòmiques, educatives i socials, i el la seva pròpia necessitat d’expressar-se. I aquest és un dels objectius d’STIC.CAT, que avui hem compartit a la ràdio.

Llibre: L’altra cara de la veritat de Donna Leon

Pel·lícula: Monsters vrs Aliens

Música: Video killed the radio star de The Buggles

10, abril 2009   14 Comentaris

Internet, el cavall blanc

Encara no em faig a la idea però la foto que il·lustra aquest post és meva, feta des del mirador del Tibidabo, avui mateix, i amb la blackberry. Havia acabat de fer un missatge a algú i mentre esperava resposta, no m’he pogut estar i he fet la foto per penjar-la al twitxr i que els meus amics de twitter, bloc i facebook veiessin com de bonica estava Barcelona sota la pluja. I ha estat llavors que el meu amic d’Internet, Jordivk, m’ha sorprès amb la meva foto, passada pel “fotochop”, com diu ell, i s’ha convertit en la meravella que veieu.

Aquesta història personal és una mostra de com Internet és el mitjà, en lletres grans, del segle XXI. La setmana passada vaig tenir la sort de ser a l’E-week i formar part de la Taula Rodona: LIibres, pantalles i lectures: guerra o pau? a la Llibreria La Tralla de Vic. Va ser un honor compartir taula amb Robert Logan, professor de la Universitat de Toronto i deixeble de MacLuhan, que han format part de la meva educació en mitjans des de la universitat. La idea de que tot és a un clic, de que som més a prop els uns dels altres mitjançant la xarxa és una absoluta realitat. La nostra societat-xarxa ens està modificant la vida. Ja no podem obviar-ho, és més, no volem. Ja no podem seguir pensant en “apocalíptics” o “integrats”; ara si no ets a la xarxa no estàs al món, perquè el món és la xarxa.

Podria semblar agosarat el que afirmo, de fet l’excletxa digital existeix, però vull recordar que l’escletxa social o l’escletxa cultural han existit i existeixen. La xarxa no podia ser diferent. El fet és que si podem crear, gaudir, fer coneixences, generar riquesa o estimar de forma digital és que no estem només parlant de tecnologies, estem parlant de canvis de paradigma en cada una de les facetes de la societat. Potser no tot serà positiu, de fet la utilització humana de les eines sempre comportarà un costat fosc, no som perfectes, i d’això, com de tot, la tecnologia és innocent. Però el que sí podem assegurar és que Internet està modificant per a bé molts dels comportaments humans. La campanya que ha portat al primer home de raça negra a la presidència dels EUA ha estat la primera on Internet ha tingut paper clau. Les denúncies dels abusos de la guerra d’Iraq van ser les primeres mostres de com Internet ja no era només un somni de bojos universitaris.

Logan a Vic va dir que Internet és el cavall blanc de la democràcia al món, doncs sí, estic d’acord, perquè a més Internet ens permetrà sortir de crisis econòmiques o gaudir de fotos de Barcelona a quatre mans virtuals.

Llibre: The Gutenberg Galaxy de Marshall Macluhan

Pel·lícula: Blade Runner de Ridley Scott

Música: Tears in heaven d’Eric Clapton

12, novembre 2008   4 Comentaris

Platxèria a la xarxa

Comunicació i intercanvi són eines que els humans hem fet servir al llarg del temps per a relacionar-nos. No sempre han estat sincronitzades, ni en directe, no oblidem que els tambors o el fum s’han fet servir per a comunicar i interactuar des de temps immemorials.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han significat un canvi de concepte en les formes de la comunicació, però són a la fi i a la cap el resultat de la necessitat dels humans de ser a prop uns dels altres. Les xarxes socials són el darrer input de la gran xarxa Internet; Facebook, Twitter, Myspace o Tuenti s’estan convertint en els motors de la conversa entre humans.

Com molt bé apunta Pierre Assouline en una entrevista a La Vanguardia: “la conversa avui es desenvolupa a Internet en comptes de fer-se als cafés…” Llegint-lo he tingut la sensació de que estava parlant de mi i d’aquest blog, que no en va es diu Platxèria que significa: Fet de passar el temps alegrement dos o més conversant, fent gatzara, etc segons el Diccionari de l’IEC.

La constatació de que el món es desenvolupa en una realitat virtual paral·lela no és una història cinematogràfica com la de Matrix, és una realitat que modifica els nostres hàbits i la nostra forma de fer, tant per a les relacions personals com per les de feina o les polítiques. La utilització de la xarxa del presidenciable Obama li està donant a la campanya nordamericana una vessant fins ara desconeguda, la de fer sentir la veu de la gent directament al candidat i també la de que aquells que estaven allunyats de la participació política, especialment els joves, s’acostin i mostrin interès per votar.
Els mitjans de comunicació estan veient com el periodisme ciutadà estan prenent valor i forma no despreciable, i obliga als grans a posar-se les piles, com La Vanguardia que està demostrant un interés especial per la seva presència a la xarxa, ara amb una estratègia innovadora com és la de posar el seu arxiu a disposició de tothom amb una hemeroteca que és un dels recursos informatius més complets de la nostra història. Tot plegat per a sobreviure com a mitjà.

No es pot ser apocalíptic en aquest terreny, s’ha de ser integrat, s’ha de saber estar en el món de la xarxa i aplegar les eines que ens facin factible viure el temps que ens ha tocat. Ho deixo aquí per ara que el meu fill em crida perquè ha acaba de crear una música al seu mòbil nou i m’està demanant que l’escolti amb ell mentre em fa una foto i l’envia al meu correu perquè la pengi al Platxèria…el que dèiem…

Llibre: L’irradiador del port i les Gavines de Joan Salvat Papasseit

Pel·lícula: Matrix de Larry i Andy Wachowski

Música: Mr. C.I. de Michel Camilo Trio

26, octubre 2008   8 Comentaris

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, el repte

Amb la signatura del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació només puc que felicitar-nos per la iniciativa de posar negre sobre blanc la intenció de fer una aposta seriosa pel desenvolupament social i econòmic del nostre país. En aquest moment, si no estem convençuts de la necessitat de fer recerca i crear innovació no podrem sobreviure a la crisi econòmica, que és en realitat un nou model.

Hi eren quasi bé tots, empresaris, universitats, partits, govern, mancàven alguns, com molt bé esmenta La Vanguardia i hem de ser conscients de que la situació no és la millor de les possibles. Manca de finançament real per a allò que alguns pensen que és susceptible d’estalvi, allò tan caduc del :”ja inventaran els altres..”

Cal una decissiva política d’inversió pública, com molt bé esmentava el Conseller Huguet ahir, i com reblà el president Montilla quan va dir que Catalunya ha de tornar a ser la que va revolucionar l’economia i el desenvolupament a principis del segle XX, Catalunya motor d’innovació.

Molts ens ho creiem, treballem perquè al sistema educatiu la recerca i la innovació siguin realment pedra de toc per a millorar els resultats dels nostres alumnes. Aquells que ens han de construïr el futur. No és una feina fàcil, a vegades s’entèn la recerca com un món tancat, reclòs en la seva pròpia dinàmica universitària especialitzada. Cal obrir fronteres, revisar les nostres relacions amb el món de l’empresa, que s’impliqui en la promoció de la innovació com a eina de treball. És valor afegit.

El compromís ha de ser complet, en els pressupostos de la Generalitat, de cada empresa, de cada institució, i en el compromís de la societat civil que proporciona mitjans i reptes a aquells que els hem d’abastar.

La feina comença ara, desprès del Pacte, calen diners, voluntat i capacitat. No és moment de dubtes.

Llibre: Internet i la societat xarxa de Manuel Castells

Pel·lícula: Gattaca d’Andrew Nicol

Música: Noia de porcellana de Pau Riba

22, octubre 2008   6 Comentaris

Compartim. Gestió del coneixement

El repte de compartir coneixement en els nous entorns és de tots, però especialment rellevant en les administracions públiques. El deure de servei cap al ciutadà comporta que l’administració pública s’ha d’avançar en les estratègies innovadores que es requereixen a cada moment. La gestió del coneixement en els entorns cooperatius de la xarxa és un dels procediments clau en el concepte de treball actual, per això ha de ser una eina incorporada a tota l’administració pública.

Un exemple del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya és un model molt interessant d’aquesta gestió del coneixement compartit: Compartim. En aquest blog podeu trobar notícies i informació de tot el programa, i podeu participar fent comentaris.

Hi ha però una sèrie d’eines del programari i la xarxa on els responsables proposen procediments de cooperació i acció en el context de la tasca diària dels treballadors del Departament, però a més està obert a tots aquells interessats en modelització de gestió del coneixement i saber compartit. A l’espai Socializame us podeu donar d’alta i participar en els wikis, tallers i activitats d’intercanvi en la xarxa, a partir d’un perfil personal.

Les paraules clau són : coneixement, formació, compartir, cooperació, interacció, persones, innovar, emprendre, aprendre. Idees que són presents en molts dels projectes i accions que es porten a terme a la xarxa i que s’estan posant de relleu també en entorns reals, a partir de la pròpia activitat virtual. Per això proposen la III Jornada de treball del programa Compartim per al dia 4 de novembre, i si voleu us podeu donar d’alta al seu espai cooperatiu i fer propostes temàtiques i d’activitats per a la pròpia Jornada. En aquest moment es parla de wikis, espais cooperatius temàtics, millora de les CoP, processos de decissió i treball en xarxa.

Tot plegat una bona proposta procedimental on les eines tecnològiques estan al servei de la gent, alguna cosa més que una idea, una necessitat real.

Llibre: New Horizons in the Study of Language and Mind Noam Chomsky

Pel·lícula: Babel d’Alejandro González Iñárruti

Música: Feel de Robbie Williams

15, octubre 2008   3 Comentaris

Premis Blocs Catalunya – Stic.cat

En el dia desprès dels Premis Blocs Catalunya, i per no repetir el que en Miquel ha dit en el seu bloc que subscric totalment, algunes reflexions i alguns desitjos.

Com tota aventura nova, els Premis i Stic.cat són un assaig de convenciments personals. La feina d’assumir la revolució digital en el dia a dia comporta reconversions que són difícils d’entomar, i reptes que només els visionaris tenen a l’abast. No crec que només nosaltres siguem els dipositaris de la veritat absoluta però sí que vull deixar palès que en l’aventura d’Stic.cat hi ha voluntat, decissió, interacció i independència.

En la societat del coneixement i la tecnologia, alguna vegada tenim la temptació de pensar que la màquina ho soluciona tot, que el mecanisme és objectiu per definició i que el paper de la intervenció humana és menor. No és així, la tecnologia està al servei de les persones, i les persones la utilitzen amb objectius definits. Stic.cat és per definició una associació catalana, que utilitza la tecnologia per a portar a terme accions amb les persones, amb independència i rigorositat.

És possible que en algun moment sembli que la xarxa és el lloc on es poden amagar  malifetes, generar estratègies anònimes o pervertir el respecte degut entre humans; tampoc això és veritat. La xarxa té mitjans per a ser i saber qui és qui en cada moment, en la seva grandesa tecnològica, és el lloc més democràtic que existeix en aquest moment de forma global; i per això és un espai de present amb l’infinit com a futur.

Catalunya i la cultura catalana hi són presents de forma especial, molt qualificadament i molt quantitativament. Només pel nombre de persones que s’han acostat a aquests Premis Blocs, que s’han inscrit, que han votat i que ens han acompanyat en la nit del dia 10 a Girona, podem constatar l’absència de perplexitat en la comunitat blocaire i de la xarxa. Valor afegit.

Fins aquí les primeres reflexions del dia després i ara algun desig.

El de tornar a veure les cares de molts blocaires a dalt d’un escenari com el de l’Auditori de Girona, mirant sorpresos i commoguts a un públic entregat que aplaudia els seus blocs.

El de tornar sentir a persones de molta qualitat intel·lectual com les que durant la tarda d’ahir ens van deixar anar idees i pensaments que estimulen la creació com Miquel Duran, Ricardo Baeza-Yates o Kim Faura.

El de treballar de costat amb persones d’empreses, d’universitats, d’ong, d’institucions públiques i privades, des de la nostra associació per fer que aquest tast d’stic sigui una feina continuada i innovadora, per la cultura catalana, pel país i per la gent.

Música: Simfonia nº 9 “del Nou Món” d’Anton Dvorak

11, octubre 2008   4 Comentaris

CERCABLOC

El meu amic Eduard Díaz ha creat CERCABLOC una nova eina a la xarxa per a ordenar i trobar els blocs catalans, amb un directori, un cercador i un sistema de rànquings per als blocs de l’entorn dels Països Catalans, i escrits total o parcialment en català.
L’Eduard ha tingut una idea magistral que dona valor afegit al posicionament de les eines de la xarxa en el context de la cultura catalana, i que ens proporciona als blocaires catalans més capacitat de relació i interacció entre nosaltres i a tota la xarxa en general.
Llarga vida a Cercabloc, felicitats Eduard i gràcies..
Música: Le plat pays qui est le mien de Jacques Brel

29, juny 2008   Cap Comentari

La Xarxa, una altra forma d’identitat


Si pensem en que a aquesta hora s’estan fent dues trobades sobre la xarxa a Catalunya, la Penedesfera i l‘Osonosfera, i que hi ha gent per a totes dues, potser podríem concloure que Internet i la seva capacitat de fagocitació d’un divendres a la nit és cada vegada més gran.
El Premi Príncep d’Astúries de Comunicació s’ha atorgat a Google aquesta setmana, i en pocs dies hem tingut congressos i jornades per a parar un tren i els que vindran. No era a la xarxa que ens trobàvem?..o potser és que justament la xarxa el que fa és facilitar i augmentar la necessitat de conèixer-se de la gent?

Està essent evident que l’eina d’Internet el que fa és facilitar la relació entre persones, empreses, institucions, iniciatives. No s’acompleix la predicció absurda de que l’ordinador, la pantalla, anul·la la capacitat de relacionar-se de la gent. La demostració empírica d’aquesta evidència és el que mou a milers d’internautes a trobar-se a Tavèrnoles o a Gelida per a saber quina cara fa aquell del bloc que visito normalment, o a conèixer el darrer producte de les xarxes socials de la 2.0

La modificació de la construcció identitària en el món virtual ens està fent ser conscients de que construïm la nostra personalitat a cop de decisions impensades que ens fan ser com som. Que un sigui del Barça o que vibri amb la música de U2 no és casualitat però sí que és una decisió personal. Internet ens està acostant a prendre decisions biunívoques, decisions que tenen a veure amb l’atemporalitat i l’aterritorialitat de la xarxa i per tant que no són només del lloc o el temps on vivim realment.

Plató, a la seva caverna, ens diria que estem perdent els referents. Potser els seus sí, però en tenim d’altres, entre els apocalíptics que defenestren qualsevol avenç, i els integrats que aboguen per la més absoluta fidelitat, com diria Eco, em decanto per una plausible identificació amb allò que ens faci més lleials a nosaltres mateixos. Identificar-se amb blocs, amb xarxes socials, amb twitters, és ser ciutadà del moment i del món, sigui on sigui que ens trobem i sigui quan sigui que ho fem.

Llibre: La República de Plató
Pel·lícula: The island de Michael Bay
Música: Memories of blue de Vangelis

13, juny 2008   8 Comentaris

Les eleccions americanes i la xarxa

Després del superdimarts tots hem visualitzat que Internet és un element clau a les primàries americanes i per tant això vol dir que ja és clau arreu.
Una persona comentava avui que els caps de campanya de Clinton o d’Obama van ser els responsables de la campanya a Internet dels candidats de fa quatre anys; la qual cosa identifica Internet com l’element innovador a tenir en compte.
Sembla ser que Obama seria el candidat d’Internet, és a dir el que té una web més interactiva, que potencia més la participació i que està arrasant en els visionats dels vídeos de la seva campanya a Youtube, especialment demostratiu és el que podeu visionar en aquest post, una cançó que es diu Yes, we can amb un munt de gent coneguda que dona suport al candidat i que ha tingut dos milions de descàrregues en pocs dies.

La conclusió és que tots els candidats estan obligats a fer-se presents a la xarxa perquè ja és un element indispensable per a guanyar unes eleccions; però jo penso que aquestes encara no són les definitives, són les penúltimes eleccions nord-americanes on es mesclarà el mètode tradicional amb la innovació, tots estarem pendents però de si el candidat d’Internet, Obama, s’endú el gat a l’aigua…serà una prova més de la força de la xarxa…els xips estan en alt.

7, febrer 2008   2 Comentaris

3 GSM, congrès a Barcelona

A Barcelona s’està celebrant el congrès 3 GSM World, la més important trobada de telefonia mòbil mundial, que ja és el segon any que té lloc a Barcelona, i els hotelers ho saben bé, el preu d’habitació/nit a Barcelona aquests dies s’ha multiplicat.
D’altra banda el que s’està veient al congrès és d’allò més interessant, especialment el que es refereix a la relació entre Internet i els mòbils. Està clar que el futur passa per rebre al mòbil el mateix que es veu a les pantalles dels pc i els portàtils. Pàgines com Youtube o Ebay estan oferint ja serveis de telefonia mòbil, és una evolució constant.
Pel demès, el congrès no és que ens estigui aportant beneficis als barcelonins, perquè s’està notant aquests dies una baixada del servei d’accès a Internet. Sembla que perquè tots els operadors estan intentant donar cobertura total a la gent del congrès, en detriment dels usuaris normals. O sigui que com que ni podem conectar-nos ni llogar una habitació d’hotel, estem cercant noves emocions, potser a les rues del Carnaval…

14, febrer 2007   Cap Comentari