Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — innovació

STIC.CAT a COM Ràdio

http://twitxr.com/image/184968/

Avui he participat en el programa El Dia Setmana Santa (podeu trobar el podcast de la tertulia a la web del programa) de COM Radio dirigit i presentat per Josep Maria Cano, en qualitat de presidenta d’STIC.CAT i especialment per a parlar de blogs i dels Premis Blogs Catalunya. M’acompanyaven Albert Medran,  premi al millor blog d’actualitat de la primera edició dels Premis Blogs Catalunya i Montse Cebrian guanyadora del premi al millor blog de televisió als premis 20 minutos.

La tertúlia es centrava en els blogs a Internet, de com tenen un paper clau en el context de la xarxa donat que estan mutant i s’estan convertint en el contenidor de les eines 2.0 que el blocaire pot enllaçar el seu blog, sigui twitter o el twitxr o facebook.

Hem estat d’acord amb els companys de tertúlia en que el que dóna més importància al blog és la veracitat, l’originalitat del que s’escriu i la coherència del propi blocaire. El respecte als altres i l’autenticitat com en la realitat, són bàsics a la xarxa i per tant, si algú vol tenir paper en el món dels blogs, ha de ser real.

Durant el programa s’han anat produïnt intervencions via twitter amb els oients que també escoltaven el programa via internet i feien preguntes o comentaven el que s’anava dient. La convivència entre mitjans tradicionals i internet és una realitat que només pot produïr beneficis, per a la veracitat en la informació i per a la participació de l’oient.

El benefici és, com hem conclòs, per al ciutadà que pot tenir una millor informació, una més gran possibilitat de participació directa en la vida democràtica del país, en les estratègies econòmiques, educatives i socials, i el la seva pròpia necessitat d’expressar-se. I aquest és un dels objectius d’STIC.CAT, que avui hem compartit a la ràdio.

Llibre: L’altra cara de la veritat de Donna Leon

Pel·lícula: Monsters vrs Aliens

Música: Video killed the radio star de The Buggles

10, abril 2009   14 Comentaris

Internet, el cavall blanc

Encara no em faig a la idea però la foto que il·lustra aquest post és meva, feta des del mirador del Tibidabo, avui mateix, i amb la blackberry. Havia acabat de fer un missatge a algú i mentre esperava resposta, no m’he pogut estar i he fet la foto per penjar-la al twitxr i que els meus amics de twitter, bloc i facebook veiessin com de bonica estava Barcelona sota la pluja. I ha estat llavors que el meu amic d’Internet, Jordivk, m’ha sorprès amb la meva foto, passada pel “fotochop”, com diu ell, i s’ha convertit en la meravella que veieu.

Aquesta història personal és una mostra de com Internet és el mitjà, en lletres grans, del segle XXI. La setmana passada vaig tenir la sort de ser a l’E-week i formar part de la Taula Rodona: LIibres, pantalles i lectures: guerra o pau? a la Llibreria La Tralla de Vic. Va ser un honor compartir taula amb Robert Logan, professor de la Universitat de Toronto i deixeble de MacLuhan, que han format part de la meva educació en mitjans des de la universitat. La idea de que tot és a un clic, de que som més a prop els uns dels altres mitjançant la xarxa és una absoluta realitat. La nostra societat-xarxa ens està modificant la vida. Ja no podem obviar-ho, és més, no volem. Ja no podem seguir pensant en “apocalíptics” o “integrats”; ara si no ets a la xarxa no estàs al món, perquè el món és la xarxa.

Podria semblar agosarat el que afirmo, de fet l’excletxa digital existeix, però vull recordar que l’escletxa social o l’escletxa cultural han existit i existeixen. La xarxa no podia ser diferent. El fet és que si podem crear, gaudir, fer coneixences, generar riquesa o estimar de forma digital és que no estem només parlant de tecnologies, estem parlant de canvis de paradigma en cada una de les facetes de la societat. Potser no tot serà positiu, de fet la utilització humana de les eines sempre comportarà un costat fosc, no som perfectes, i d’això, com de tot, la tecnologia és innocent. Però el que sí podem assegurar és que Internet està modificant per a bé molts dels comportaments humans. La campanya que ha portat al primer home de raça negra a la presidència dels EUA ha estat la primera on Internet ha tingut paper clau. Les denúncies dels abusos de la guerra d’Iraq van ser les primeres mostres de com Internet ja no era només un somni de bojos universitaris.

Logan a Vic va dir que Internet és el cavall blanc de la democràcia al món, doncs sí, estic d’acord, perquè a més Internet ens permetrà sortir de crisis econòmiques o gaudir de fotos de Barcelona a quatre mans virtuals.

Llibre: The Gutenberg Galaxy de Marshall Macluhan

Pel·lícula: Blade Runner de Ridley Scott

Música: Tears in heaven d’Eric Clapton

12, novembre 2008   4 Comentaris

Platxèria a la xarxa

Comunicació i intercanvi són eines que els humans hem fet servir al llarg del temps per a relacionar-nos. No sempre han estat sincronitzades, ni en directe, no oblidem que els tambors o el fum s’han fet servir per a comunicar i interactuar des de temps immemorials.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han significat un canvi de concepte en les formes de la comunicació, però són a la fi i a la cap el resultat de la necessitat dels humans de ser a prop uns dels altres. Les xarxes socials són el darrer input de la gran xarxa Internet; Facebook, Twitter, Myspace o Tuenti s’estan convertint en els motors de la conversa entre humans.

Com molt bé apunta Pierre Assouline en una entrevista a La Vanguardia: “la conversa avui es desenvolupa a Internet en comptes de fer-se als cafés…” Llegint-lo he tingut la sensació de que estava parlant de mi i d’aquest blog, que no en va es diu Platxèria que significa: Fet de passar el temps alegrement dos o més conversant, fent gatzara, etc segons el Diccionari de l’IEC.

La constatació de que el món es desenvolupa en una realitat virtual paral·lela no és una història cinematogràfica com la de Matrix, és una realitat que modifica els nostres hàbits i la nostra forma de fer, tant per a les relacions personals com per les de feina o les polítiques. La utilització de la xarxa del presidenciable Obama li està donant a la campanya nordamericana una vessant fins ara desconeguda, la de fer sentir la veu de la gent directament al candidat i també la de que aquells que estaven allunyats de la participació política, especialment els joves, s’acostin i mostrin interès per votar.
Els mitjans de comunicació estan veient com el periodisme ciutadà estan prenent valor i forma no despreciable, i obliga als grans a posar-se les piles, com La Vanguardia que està demostrant un interés especial per la seva presència a la xarxa, ara amb una estratègia innovadora com és la de posar el seu arxiu a disposició de tothom amb una hemeroteca que és un dels recursos informatius més complets de la nostra història. Tot plegat per a sobreviure com a mitjà.

No es pot ser apocalíptic en aquest terreny, s’ha de ser integrat, s’ha de saber estar en el món de la xarxa i aplegar les eines que ens facin factible viure el temps que ens ha tocat. Ho deixo aquí per ara que el meu fill em crida perquè ha acaba de crear una música al seu mòbil nou i m’està demanant que l’escolti amb ell mentre em fa una foto i l’envia al meu correu perquè la pengi al Platxèria…el que dèiem…

Llibre: L’irradiador del port i les Gavines de Joan Salvat Papasseit

Pel·lícula: Matrix de Larry i Andy Wachowski

Música: Mr. C.I. de Michel Camilo Trio

26, octubre 2008   8 Comentaris

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, el repte

Amb la signatura del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació només puc que felicitar-nos per la iniciativa de posar negre sobre blanc la intenció de fer una aposta seriosa pel desenvolupament social i econòmic del nostre país. En aquest moment, si no estem convençuts de la necessitat de fer recerca i crear innovació no podrem sobreviure a la crisi econòmica, que és en realitat un nou model.

Hi eren quasi bé tots, empresaris, universitats, partits, govern, mancàven alguns, com molt bé esmenta La Vanguardia i hem de ser conscients de que la situació no és la millor de les possibles. Manca de finançament real per a allò que alguns pensen que és susceptible d’estalvi, allò tan caduc del :”ja inventaran els altres..”

Cal una decissiva política d’inversió pública, com molt bé esmentava el Conseller Huguet ahir, i com reblà el president Montilla quan va dir que Catalunya ha de tornar a ser la que va revolucionar l’economia i el desenvolupament a principis del segle XX, Catalunya motor d’innovació.

Molts ens ho creiem, treballem perquè al sistema educatiu la recerca i la innovació siguin realment pedra de toc per a millorar els resultats dels nostres alumnes. Aquells que ens han de construïr el futur. No és una feina fàcil, a vegades s’entèn la recerca com un món tancat, reclòs en la seva pròpia dinàmica universitària especialitzada. Cal obrir fronteres, revisar les nostres relacions amb el món de l’empresa, que s’impliqui en la promoció de la innovació com a eina de treball. És valor afegit.

El compromís ha de ser complet, en els pressupostos de la Generalitat, de cada empresa, de cada institució, i en el compromís de la societat civil que proporciona mitjans i reptes a aquells que els hem d’abastar.

La feina comença ara, desprès del Pacte, calen diners, voluntat i capacitat. No és moment de dubtes.

Llibre: Internet i la societat xarxa de Manuel Castells

Pel·lícula: Gattaca d’Andrew Nicol

Música: Noia de porcellana de Pau Riba

22, octubre 2008   6 Comentaris

Compartim. Gestió del coneixement

El repte de compartir coneixement en els nous entorns és de tots, però especialment rellevant en les administracions públiques. El deure de servei cap al ciutadà comporta que l’administració pública s’ha d’avançar en les estratègies innovadores que es requereixen a cada moment. La gestió del coneixement en els entorns cooperatius de la xarxa és un dels procediments clau en el concepte de treball actual, per això ha de ser una eina incorporada a tota l’administració pública.

Un exemple del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya és un model molt interessant d’aquesta gestió del coneixement compartit: Compartim. En aquest blog podeu trobar notícies i informació de tot el programa, i podeu participar fent comentaris.

Hi ha però una sèrie d’eines del programari i la xarxa on els responsables proposen procediments de cooperació i acció en el context de la tasca diària dels treballadors del Departament, però a més està obert a tots aquells interessats en modelització de gestió del coneixement i saber compartit. A l’espai Socializame us podeu donar d’alta i participar en els wikis, tallers i activitats d’intercanvi en la xarxa, a partir d’un perfil personal.

Les paraules clau són : coneixement, formació, compartir, cooperació, interacció, persones, innovar, emprendre, aprendre. Idees que són presents en molts dels projectes i accions que es porten a terme a la xarxa i que s’estan posant de relleu també en entorns reals, a partir de la pròpia activitat virtual. Per això proposen la III Jornada de treball del programa Compartim per al dia 4 de novembre, i si voleu us podeu donar d’alta al seu espai cooperatiu i fer propostes temàtiques i d’activitats per a la pròpia Jornada. En aquest moment es parla de wikis, espais cooperatius temàtics, millora de les CoP, processos de decissió i treball en xarxa.

Tot plegat una bona proposta procedimental on les eines tecnològiques estan al servei de la gent, alguna cosa més que una idea, una necessitat real.

Llibre: New Horizons in the Study of Language and Mind Noam Chomsky

Pel·lícula: Babel d’Alejandro González Iñárruti

Música: Feel de Robbie Williams

15, octubre 2008   3 Comentaris

Innovar: qui somia, transforma

El Cercle del Coneixement, dins la seva programació de sopars-trobada, ens va proporcionar ahir nit una experiència enriquidora i d’aprenentatge amb la presència de Miguel Saenz de Viguera, assessor de la direcció general d’Innobasque , institut per a la innovació del País Basc.

El Sr. Saenz de Viguera ens va proporcionar un inmillorable mostra d’energia vital capaç de transformar-se en convenciment del públic assistent, només en 20 minuts de platxèria electritzant.

Algunes frases del ponent:

- Catalunya i Euskadi han d’anar plegades en innovació

- La inclusió i la internacionalització són imprescindibles per a innovar

- Els postgraus i màsters són una oportunitat, la formació contínua és el present i el futur

-  La crisi no és conjuntural, ha vingut a quedar-se, en realitat és un canvi de paradigma socioeconòmic

-  Gestionar el canvi és el veritable repte

- Un equip de líders amb idees i una societat formada, són la clau

- El treball en xarxa, la cooperació i la gestió del coneixement i la informació són les eines

- Qui somia transforma

El terme innovació està en boca de tots, i en la tertúlia posterior  varem poder preguntar què volia dir això i com ho entenia el convidat. No puc escriure tot el que vam parlar, però vull destacar que els valors bàsics del seu plantejament van ser la formació, la xarxa, la cooperació, l’intercanvi i el lideratge, posant la passió i la voluntat per davant dels fets. En algun moment va sortir el tema del català emprenyat o del català perplexe; des del seu basquisme profund (és de Bilbao …) ens va “retreure” amistosament que no ens deixessim portar per aquests adjectius sense contingut. Va apel·lar fets com el que dues universitats catalanes estiguin en el top 100 de les mundials, mentre de basques no n’hi cap; o a la capacitat de la societat catalana de reinventar-se, de fer innovació com la del procés d’immersió de la llengua catalana el sistema educatiu, o a l’altíssim nivell de benestar de Catalunya. Tot plegat una injecció de coneixement i entusiasme que ens va contagiar a tots els que hi erem.

La gent del Cercle per al coneixement tenen la capacitat de generar xarxa a cada nou invitat que porten, el seu president, Enric Canela l’encerta sempre. Serà difícil de superar, però gràcies per permetre’ns ser-hi.

Llibre: Educación para la innovación de Miguel Saenz de Viguera

Pel·lícula: Burn after reading dels Germans Coen

Música: Vivir sin aire de Maná

28, setembre 2008   Cap Comentari

Dídac Lee, un emprenedor


Quan parlem d’emprenedors jo sempre he pensat en seriosos personatges en grans despatxos que corbata al coll maneguen i desmaneguen com volen, però en Dídac Lee és un cas especial. Va ser el primer estranger d’una altra raça nascut a Catalunya, explica ell, i amb 21 anys va muntar la seva primera empresa amb 18000 euros d’un préstec personal, malgrat que la seva família esperava que acabés la carrera a la universitat que no va acabar. Ahir nit en un sopar del Cercle del Coneixement ho va explicitar clarament.
És divertit i clar en les seves opinions, segur i honest en la contundència de les respostes, i entenedor en els conceptes. Tres afirmacions seves per a ser un bon emprenedor (copiades d’en David Rodríguez que hi era al sopar també):

1.- Cal ser emprenedor, encara que es fracassi: “El pitjor fracàs és que, al final de la teva vida, vegis que t’has quedat amb les ganes de fer quelcom”.

2.- Davant d’una adversitat, assumir les responsabilitats i mirar el got mig ple. Molts cops tendim a donar les culpes als altres o al “sistema”, quan és culpa nostra.

3.- Deixar que els investigadors investiguin, i no forçar-los a què siguin emprenedors. Cal que els investigadors col·laborin amb els emprenedors, però no se’ls pot demanar que siguin una cosa que potser no són.

A mi em va interessar especialment com veu ell el sistema educatiu i els seus reptes, enmig d’un grup d’empresaris i economistes, amb algun enginyer i alguna filòloga, calia saber de la seva opinió sobre educació; ell va comentar que el repte del sistema educatiu és donar a l’alumne el que necessita, com en el cas de les empreses i les necessitats del mercat. Saber analitzar i detectar les necessitats dels estudiants i dona’ls-hi la possibilitat d’aprendre el que realment han de fer servir desprès.
I un punt important, el sistema ha de tenir la capacitat de modificar-se, de fer-se de nou davant dels reptes de la societat, de transformar-se i aquesta és una crítica que ell va fer molt seriosa a la vana situació encarcarada que de fora es percep del món educatiu, especialment l’universitari, que no facilita la tasca dels emprenedors. De la necessària relació entre empresa i universitat que a Catalunya i Espanya no està desenvolupada com a d’altres països europeus o a EEUU.
Caldrà escoltar-lo i seguir-lo amb atenció, és un exemple de bones pràctiques en l’empresa que revoluciona el concepte de fer riquesa i a més afegeix un plus de riquesa cultural i meelting pot immillorable per a Catalunya.

Llibre: La lladre de llibres de Markus Zusak
Pel·lícula: Cobardes de Jose Corbacho i Juan Cruz
Música: Let’s get it on de Maceo Parker en homenatge a Marvin Gaye
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=JawQn7gKdJo&hl=en]

25, abril 2008   4 Comentaris