Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — Grecia

grècia IV


Grècia és país de sabers i cultura que s’oculta darrera una màscara de lleugeresa i indiferència en la seva gent. Tots estan disposats a portar-te aigua, tots et pregunten, són amables i atents; avui per dues vegades m’han dit que som germans mediterranis i és veritat, pràcticament ens separa només aquest mar antic i saberut que es mou allà a l’horitzó mentre a les platges i caletes de la vora és suau i amatent als nostre peus.

És ben cert que els manca connexió amn l’Europa central, que estan envoltats de territoris hostils i empobrits amb més problemes dels que els grecs voldrien, però ells, savis antics, s’escuden en la seguretat de les escarpades roques i les restes d’un imperi que va saber aculturar sense violentar, emporiums arreu ho testimonien.
Avui comentàven els resultats dels veïns italians, dient que no han estat capaços de prendre la decissió de negar la televisió com a màxima manaire de la vida d’un país, i tenen raó, massa relativisme en els veïns i potser massa terrenalitat en aquest país amable i especial que es mostra tal i com és als visitants, obert i senzill, esperant la seva oportunitat, una mica massa ofegats en la seva pròpia història.
El canal de Corint ha estat avui la sorpresa inesperada d’un matí d’història i escola, amb companys professionalss intercanviant opinió i projectes europeus.
Però la gran sorpresa ha estat el cap d’Heraió, veritable diamant amagat on he trobat per fi les nítides aigües de l’Egeu llepant les roques antigues d’un temple, un dels tants temples d’Atenea…

14, abril 2008   5 Comentaris

Grècia II

La penetració de la cultura nordamericana és una de les deficiències que es constata a tots els països europeus, especialment a aquells com Grècia, que són bressol de civilització i que compten amb un bagatge cultural més complet; però aquest no és capaç en aquest moment de sobreposar-se a la Coca-Cola. 

I en canvi tothom hi ve a Grècia,  d’arreu, del món sencer, onades i onades de visitants que omplen els carrers i places, que cerquen aquells vestigis de l’antiga esplendor, però no em sembla que sigui real tot plegat…vull dir que tots volen visitar el Partenó però desprès tots van al Hard Rock Cafè a dinar; és aquesta la nova meelting poot?

Hi ha però una connexió especial entre mediterranis, els grecs són com els catalans, com els italians, com tots els que convivim a la vora del mar interior que és la Mediterrània, i mengem olivada, amb asbergínies i carn de be, mentre bevem vi negre i prenem café al final. Parlem de tot i res mentre somriem i mirem els “altres”, els nordamericans, els japonesos, amb ulls condescendents. La cultura és la nostra.

12, abril 2008   4 Comentaris

Grècia I

Grecia és alguna cosa més que un país turístic, és un sac d’història a cada pas.

Però també és un cúmul de contradiccions i de mancances que s’evidencien a cada pas. No hi ha diners a Grècia per a mantenir tanta història, tanta pedra que s’ha de conservar, ni els més grans projectes europeus aconseguixen mantenir el mínim que necessita el país.
Tot plegat és molt caòtic, Atenes és una enorme ciutat, contaminada, desordenada i molt bella en molts dels seus racons, li manquen expectatives, li manquen inversions, li sobren prepotències i cotxes de gran luxe al costat de pobres de solemnitat que conviuen als carrers.
Les pedres i la cultura conmouen, la gent llegeix mentre camina, xerren i sembla que parlin català, ens assemblem molt, però percebo empreses nostres que estan guanyant la batalla aquí: Telefónica, ENDESA, Repsol o ZARA; capdavanteres en inversions i negoci; es percep que nosaltres estem guanyant alguna batalla en aquesta vorera sud d’Europa i això és d’agraïr desprès de tanta emprenyada a casa nostra. Viatjar obre els ulls a moltes coses.
Només dos apunts, una llibreria genial davant de la Biblioteca Nacional on he comprat Le Petit Prince de Saint Exupèry (el colecciono en tots els idiomes i em faltava el grec) i el café restaurant Plaka on he sopat aquesta nit, al bell mig del barri més bonic d’Atenes…continuarà, demà Acròpolis…
I he promès una foto d’una escala a Vilapou, és l’escala de sortida del metro de Monasterion:

11, abril 2008   3 Comentaris