Category — General
Grècia III
13, abril 2008 3 Comentaris
Llengües o desllengüats
El Govern de Zapatero, amb la ministra Cabrera, estàn fent una feina bruta que no ens esperàvem. La polèmica de les hores de llengua castellana al currículum dels estudiants de l’ensenyament obligatori és un error flagrant per part dels socialistes espanyols que no fa favor a ningú, i especialment als seus de Catalunya.
Però és que a més, ni tan sols estan acomplint cap deure de mirar pels estudiants, al contrari, la feina d’aprendre una llengua no es mesura en les hores que li dediquem sino en com l’aprenem, i això no és cap invent dels catalans, és una realitat mundial.
Que vulguin fer-se valdre els socialistes davant els peperos per fer oblidar els errors amb els bascos no vull pensar que sigui la raó, perquè seria massa mesquí. Nomès em sembla una bajanada que ni tan sols mirin al voltant per veure que hi ha altres temes a educació que sí valdria la pena que solucionessin, com el pressupost que hi dediquen, el més baix de la Unió Europea.
Tampoc Maragall sembla que vulgui esmenar la plana, i els comunicats pequen de sucre i mel. Que no sigui aquesta la primera esquerda en el tripartit que generi d’altres, perquè a Educació estem una miquetona farts de canviar de consellers i de no saber cap a on anem.
27, gener 2007 Cap Comentari
Guàrdies civils de mani
22, gener 2007 Cap Comentari
El fracàs
16, gener 2007 Cap Comentari
Cap d’any en negre
No semblava que pogués passar, però ha passat. ETA ha tornat a fer esclatar una bomba a Madrid, deixant la mort i el terror al darrera, com sempre.
La famosa T4 de l’aeroport de Barajas, disseny en color, s’ha tenyit de negre i les persones tornem a sentir una punxada de dolor al pit, de dessassosec i neguit que no recordàvem.
No és pas que no estiguem avessats, no és pas que a la resta del món no passin coses greus com l’ajusticiament de Sadam, no per dictador, mereixedor d’aquesta mort antiga a la forca.
Però sentir que el fum torna a planar sobre Madrid fa mal, ara que podia ser tot diferent.
Batasuna no acaba tampoc de deixar anar el vocabulari adeqüat, al PP tampoc, el Govern abocat a la renúncia… i tots els altres en el pesimisme de la impotència.
Negre és el cap d’any, que voldriem brillant per a un any nou…una música per apaivagar la tristor:
Hivern de Vivaldi
30, desembre 2006 Cap Comentari
Bon Nadal
Com qui no torna i se’n va i esquiva el mas,
Pertot i enlloc sentia corn i esquella;
Sona un tunc tan tunc que tocaràs,
Vénen de lluny, sense brida ni sella,
Com qui torna i se’n va i esquiva el mas.
De tres pastors pataus seguia el pas,
I de llur folc em feia l’escarràs
Per heure foc i llum amb poca estella;
Canta que tunc tan tunc que cantaràs,
Passen, llampants, pel bosc i la planella,
I de llur folc em feia l’escarràs.
Dels cims nevats i els clots, vegeu quin cas,
Vénen, alats, el Persa, de domàs,
l’Hindú i l’Anglès enllà de la querella;
Balla que tunc tan tunc que ballaràs,
I el Rus i els seus amb la gorra i l’estella.
Vénen, alats, el Persa, de domàs.
De dalt del cel, tan alt, com ho diràs,
Quan fulla el son entre aigües i joncars,
I estrullo l’oli i la molina vella,
Salta que tunc tan tunc que saltaràs,
Ve tanta llum que em sembla meravella,
Quan fulla el son entre aigües i joncars.
En gran estol els àngels baixen, clars,
Amb fressa d’ombres i de fruits mollars,
I tan contents amb lletra i cantarella;
Toca que tunc tan tunc que tocaràs,
Catalans i toscans, la caramella,
Amb fressa d’ombres i de fruits mollars.
24, desembre 2006 Cap Comentari
La Paloma
Sembla que l’Ajuntament de Barcelona està bevent el cava abans de Nadal, perquè pensar que La Paloma ha de tancar per fer massa soroll és no saber què significa La Paloma i com és d’important per a la vida social i cultural de la ciutat.
On ha anat a ballar el senyor Hereu, alcalde per designació reial? O potser és que ell no ha ballat mai i per això li fan nosa les sales de festes de tota la vida, les que tenen a les seves parets la història de Barcelona i de la seva gent, la història dels que han vingut de fora, dels artistes, dels famosos, dels intel·lectuals… Potser no la tenen a la llista de bens inventariables d’urgent conservació.
Ai làs! com que ja no està en Mascarell, fan i desfan la cultura a batzegades. Quin error, quin gran error! La Paloma no pot desaparèixer, perquè amb ella es fondria una part de la història sentimental i social de Barcelona i la seva gent. Algú els ha de dir que parin al Sr. Hereu i el seu equip, que a aquest pas convertirem Barcelona en un parc d’atraccions de fireta…
23, desembre 2006 Cap Comentari
Futbol i ética, antònims?
9, desembre 2006 Cap Comentari
Semínoles a la reconquesta
Aquesta compra és significativa per dues raons, perquè és una cadena de restaurants en el més pur estil americà; música rock, menjar fast food i decoració cow boy… i, perquè la compra una tribu amerindia, constituida en empresa.
La novetat fonamental és que aquells que varen ser conquerits per la cultura i les formes de vida europea més fonamentalistes, els indis d’Amèrica, són els que, utilitzant les eines del capitalisme clàssic, tornen a fer-se valdre en la comunitat americana actual i en el món en general.
Els indis americans ja fa temps que saben que el joc i els casinos són eines d’utilització fàcil per a fer-se un lloc en la societat capitalista americana, però aquest salt qualitatiu dona força a la seva aposta de vida. Perquè ells no han deixat de ser com volen ser, un grup de persones que s’organitzen com els seus avantpassats, mitjantçant un grup de savis ancians de la tribu, i redistribuint els beneficis entre tots els membres, sense exclusió.
Noves eines per a velles cultures ens estan donant un exemple d’identitat i pertenença. Alguns encara es pregunten qui són aquests semínoles, que no responen a la figura de l’indi de les pel·lícules, segurament perquè aquells eren de mentida i aquests són de veritat.
7, desembre 2006 Cap Comentari
La Makabra, l’ONU i els Mossos d’Esquadra
Sembla el nom d’una pel·lícula el títol d’aquest post, però és que segurament se’n podria fer una.
La història dels okupes de La Makabra és llarga, i està relacionada amb el moviment de reivindicació de la vivenda a Barcelona (per cert, avui la ministra Trujillo ha anul·lat sine die la cimera de ministres de la vivenda que s’havia de celebrar a Barcelona, per què serà?).
Van ser desallotjats i ara estàn a Can Ricart, llegendari espai de reivindicació social a Barcelona. Però que tenim de nou?: Un Conseller d’Interior, Joan Saura, d’ICV, que no està per posar mossos a donar canya…un jutge de cap de setmana que dona la raó als okupes…un relator de l’ONU, Miloon Khotari, que es posa de part dels okupes i fa un informe sobre la situació inapceptable de la vivenda a Barcelona…un alcalde, Jordi Hereu, que diu que no es pot mantenir aquesta situació perquè va contra els drets del propietari, i el propietari de Can Ricart veu que haurà de negociar…
Tot plegat és alguna cosa més que una història d’okupes teatreros…és que la gran societat del benestar de la Barcelona de disseny, i els seus polítics i sistemes d’organizació social estàn en quarentena quan la gent s’hi posa, i la gent necessita un lloc on viure…les necessitats bàsiques fan moure el món…continuarà…
4, desembre 2006 Cap Comentari
