Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — Esports

Beijing 2008, Olimpíada i d’altres

Cerimònia inaugural Beijing 2008

Amnistía Internacional sobre Beijing 2008

Anunci de Richard Gere per a Lancia amb el Tibet

14, agost 2008   Cap Comentari

Nadal guanyador a Wimbledon

En el més profund de l’hivern, finalment
vaig aprendre que dins meu es troba un invencible estiu
Albert Camus

6, juliol 2008   11 Comentaris

Crisi, quina crisi?

El futbol és l’opi del poble, això ja ho sabiem de fa dies, però podia semblar que nomès en periode de dictadura és que es feia servir de forma descarada per a amagar les crisis econòmiques o els problemes identitaris. Doncs no, crisi, quina crisi?.. S’ha acabat parlar de les hipoteques, de la manca de serveis, de tot allò que ens fa difícil la vida diària perquè nomès sentirem a parlar de com un grup de nois defensa les essències del grup social amb una pilota.
El problema serà per a aquells que no s’identifiquin, per a qui no entengui la importància del fet. El futbol s’ha convertit en la representació mediàtica del grup; són els nous exèrcits que s’enfronten per la victòria.
El paper per a Catalunya i la seva representació sempre ha estat difícil, el Barça ha fet la feina però no està en el seu millor moment, tot i que molts dels components de “la roja” són catalans, però qui no recorda els almogàvers?….
Sense crisi que importi res i amb identitat equivocada, Catalunya ha de trobar-se a sí mateixa, mentre al carrer els petards encara ressonen i no són els de Sant Joan.

Llibre: Tirant lo blanc de Joanot Martorell
Pel·lícula: Gladiator de Ridley Scott
Música: We will rock you and We are the champion de Queen

27, juny 2008   8 Comentaris

Espanya guanya


En aquest primer cap de setmana estiuenc la marca Espanya ha guanyat, amb certes dificultats, però se n’ha sortit. I és que tant el congrès del Partit Popular com el partit de la selecció de futbol espanyola, s’han superat en el temps de descompte.

Rajoy ha defenestrat els opositors de la línia dura de Madrid, seguint la tònica del posat “bambi”. Com qui no vol la cosa, Aguirre i Aznar han quedat relegats per la manca de suport que sí ha pogut ajuntar el gallec. Però aquesta era una batalla interna, no era una batalla pel centre, com ha volgut explicar Rajoy. La línia del PP seguirà sent dura i contrària a qualsevol obertura cap a postures menys tremendistes. No retiraran el recurs contra l’Estatut, potser deixaran de parlar dels matrimonis gais per compensar però poca cosa més. Saben que els seus votants no els permetran res més i ells no tenen cap intenció de fer-ne d’altre.

I la “roja”, va passar de quarts a l’Eurocopa, de la ma, casualment d’un català, Cesc Fàbregas, que va fer el gol d’or que donava la victòria davant els “azzurri”. Victòria casual com totes les que es fan en la tanda de penalties.
Com dirien els nens al pati de l’escola: És Espanya qui guanya qui guanya…

Llibre: Pizzeria Kamicaze d’Etgar Keret
Pel·lícula: Sex and the city de Michael King
Música: Love is a losing game d’Amy Winehouse

23, juny 2008   6 Comentaris

Del superdissabte al superdiumenge

Molta gent ha guanyat alguna cosa aquest cap de setmana. Alguns en esports i alguns en política. Però tots han posat tot el seu coratge i voluntat en superar les proves que els posaven.
Nadal i Pedrosa han guanyat les seves respectives proves esportives, Roland Garros i Gran premi de moto GP al Circuit de Catalunya. Gestes heroiques que han estat seguides per milions d’espectadors de tot el món mitjançant les televisions, les ràdios i sobretot Internet. Ells són referents per a molta gent i també són un gran negoci per a les empreses dels media i de l’esport. Són icones identitàries que han configurat un superdiumenge junt amb l’F1 a Montreal i el duel Lakers-Celtics de la matinada on trobem protagonistes que formen part de la nostra cultura catalana.

El superdissabte en canvi, ha estat el moment de les eleccions a la presidència i secretaria general d’ERC, en unes primàries que imiten les americanes del Partit Demòcrata i que han donat la victòria a Puigcercòs i Ridao, posant tranquilitat al Govern tripartit i retardant el gran duel que serà a la tardor, on hauran de decidir cap a on van; si es mantenen a les posicions de Govern o si passen a l’oposició i s’ho miren des de la barrera. Però ara és el moment de la victòria en un procés que ha estat dels més interessants que es poden contemplar sobre el funcionament dels partits a casa nostra.

Alguna reflexió que em ve al cap. Primer de tot que els triomfs són questió de creure’s que realment un pot arribar a fer-ho, el que sigui que vulgui fer.
Desprès que en funció de la situació i de la pressió, les persones donem una resposta o una altra, però i sobretot, que l’esport li dona mil voltes a la política en aquest moment. L’esport és el rei dels mitjans i de retruc de la representació identitària dels països, de les persones. El seguiment i els diners que produeix són immensos, i la gestió política no és, ni de lluny, res que se li assembli, a no ser que apliqui els procediments i els conceptes de campionat, com és el cas de les primàries. El repte de ser interessant per a la gent és el que fa que la política hagi de prendre model de l’esport, i d’això els partits i els polítics haurien de ser-ne conscients.

Llibre: Mort de tinta de Cornelia Funke
Pel·lícula: Ella és el partit de George Clooney
Música: Best of both worlds de Hanna Montana
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=wcMX-tXntS0&hl=en]

8, juny 2008   10 Comentaris