Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — esglèsia catòlica

Entre Míster X i la Verge de Montserrat

Finalment s’han decidit, l’arquebisbe Martínez Sistach, ha fet unes declaracions a Enric Juliana en una entrevista a La Vanguàrdia, on diu clarament que la COPE i el seu telepredicador Losantos no han de continuar pel camí de la ignominia i la crítica furibunda de tot aquell que no pensi com ells. Especialment dures han estat les invectives de Losantos a Catalunya durant massa temps.

Però no ha estat fins que el telepredicador s’ha al·liat amb Míster X que l’arquebisbe Martínez Sistach s’ha decidit a dir la seva en un mitjà públic. I això fa pensar perquè dona la sensació de que ara ho ha dit no per Catalunya sinó perquè Losantos s’ha extralimitat i ha atacat el nunci del Vaticà dient-li masó, o a figures del PP, deixant al descobert més d’un i més de dos dels que lluiten per la cadira volant que Rajoy està intentant mantenir davant Míster X, aquell que fa un temps que s’amaga darrera les cadencioses andanades dels qui no veuen en ell el líder que esperàven.

Era així com s’havia de defensar Catalunya ? No era així, no.
L’Esglèsia Catalana va tenir un paper clau en la defensa de Catalunya i de la seva cultura durant el franquisme i la transició com perquè ara hagin fet aquest paper del qui vol i dol davant dels atacs furibunds del PP i de la “brunete mediàtica” encapçalada per l’ex-professor d’un IES de Santa Coloma de Gramanet.
Massa tard i massa llautó.
No posarem la creu a la casella de l’Esglesia en la declaració de la renda només per això, i no veurem recuperada socialment una esglèsia cristiana fins que no faci el paper real que els pertoca en una societat laica per definició: dir la seva sense dogmes per als qui no creiem, i sense voler forçar la nota amb els governs de torn, esperant sempre el tracte de favor que van tenir en temps passats, perquè el temps mai passa en va.

Llibre: Dictamen sobre Dios de José Antonio Marina
Pel·lícula: El codi da Vinci de Ron Howard
Música: Just like heaven de Katie Melua

1, juny 2008   6 Comentaris

L’Esglèsia Catòlica i la responsabilitat històrica

Sembla que porto uns dies de fixació religiosa, reis mags i arquebisbes, però no me’n puc estar de comentar la dimissió de Stanislaw Wielgus, recentment nomenat arquebisbe de Varsòvia. Ho ha fet perquè s’ha sabut que durant l’etapa comunista de Polònia, va col·laborar amb la policía política perseguint aquells que no combregàven (i mai millor dit) amb les idees del moment.

A Polònia, l’Esglèsia Catòlica va tenir un paper destacat en la caiguda del règim comunista. De fet l’anterior Papa, Joan Pau II, va ser estendart d’aquesta lluita contra el comunisme, però no sempre i no tothom ha fet el mateix paper.
De fet, l’aparell catòlic ha donat mostres de passar per alt determinats comportaments no precissament étics entre els seus ministres i sacerdots, sense dir ni mitja, com en el cas d’Espanya i la dictadura de Franco; ans al contrari, la col·laboració amb l’aparell va ser absoluta i demostrada, però aquí no dimiteix ningú, clar que si ex-ministres de la dictadura ara són senadors de la democràcia, que hem de dir dels cures.
Aplaudiments per a la dimissió de l’arquebisbe polac, ni que sigui un que rendeixi comptes amb la història.

7, gener 2007   Cap Comentari