Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — Educació

Escoles-pastera, a casa nostra no!



Fa un mes que vaig fer un post sobre Eduació i diversitat cultural , que s’ha posat d’actualitat aquesta setmana, desgraciadament.
El conseller d’Educació vol estendre la nefasta experiència quer l’Ajuntament de Vic proposava de fer escoles-pastera per a agrupar els nens immigrants i preparar-los per anar a les escoles ordinàries.
No vull repetir-me, ja vaig dir el que em semblava en l’altre post.
Només afegeixo que el món universitari d’arreu s’està mobilitzant contra aquesta mesura que és contraindicada absolutament des del punt de vista pedagògic, i per suposat des de l’antropologia i la sociologia. La carta que figura a continuació està passant per arreu, feu-ne l’ús que cregueu convenient:

Barcelona, 18 de gener de 2007

Honorable Senyor Ernest Maragall i Mira

Conseller d’Educació

Generalitat de Catalunya

Les persones investigadores sobre immigració i educació a Catalunya estem totalment en contra de l’atenció a l’alumnat nouvingut en centres separats, ni que sigui temporalment, i tenim la responsabilitat científica de recordar que els coneixements disponibles en l’actualitat sobre aquest tema indiquen intervencions en sentit contrari.

Breument, aquestes són les nostres raons:


1. La mesura és tècnicament errònia: les llengües s’aprenen en uncontext natural de parla i entre iguals.El mateix succeeix amb altres aspectes de l’aprenentatge d’un altrepaís, com ara noves pautes i codis de relació a l’entorn escolar i social. 


-La mesura ens sembla contradictòria amb la política del Departament que s’ha dut en els darrers anys, si pensem que el full de ruta és el Pla LICS i que aquest ha aportat una línia de treball que va pel bon camí, tot i les millores tècniques i de recursos que cal anar aplicant


-Si els centres tenen matrícula viva, aquesta és la realitat i el què han de fer no és fer veure que la realitat és una altra: es comença segregant uns mesos i s’acaba fent escoles segregades, el què han de fer és un disseny d’acollida obert durant l’any, i el Departament pot comptar, com sempre, amb tot el nostre assessorament per donar-los suport



 -Es perd la oportunitat d’aprofitar els nous reptes que planteja la novadiversitat per tal d’actualitzar i millorar l’atencióeducativa a tot l’alumnati portar les escoles al segle XXI, sobre els eixos de la diversitat i de la igualtat


2. La mesura és socialment imprudent, ignora l’impacte d’aquestesestratègies per les relacions interculturals: sis’apliqués, representariauna lamentable legitimació de jerarquies culturals i ètnico-racials a escala local i nacional que són les que propicien posicions extremistes a nivell polític.


3. Finalment, i també per les raons exposades, la mesura és moralmentinacceptable, ja que es condiciona el dret al’escolarització des de pràctiques segregadores,unes pràctiques que aprofundeixen els processos segregadors queja afecten a les famílies immigrades per motius jurídics, laborals i socials.

Li demanem que, com a màxima autoritat en l’àmbit de l’Educació a Catalunya, reconsideri seriosament anul·lar les disposicions que hagi pres per tirar endavant aquesta mesura d’atenció separada i que es reprengui el camí endegat per polítiques mes inclusives, que permetin treballar en consonància amb la innovació educativa que requereix l’escola democràtica, la nostra societat i la nostra generació més jove.

Vegi tot seguit la llista de suport a aquest escrit.

Persones i grups de Catalunya que donem suport a aquest escrit:


Silvia Carrasco (UAB), responsable de la Xarxa de Recerca Etnogràfica sobre Migracions, Minories, Infància i Educació (ARAFI 2007)

Jordi Garreta (UdL), responsable de la Xarxa de Recerca sobre Immigració i Educació (ARAFI 2007)

Jordi Pàmies (UAB)

Cris Molins (UAB)

Marta Bertran (UAB)

Ignasi Vila (UdG)

Carles Serra (UdG)

Xavier Besalú (UdG)

Josep Miquel Palaudàries (UdG)

Antoni Tort (UVic)

Núria Simó (UVic)

Jaume Carbonell (UVic)

Trini Milan (UOC)

(Afegiu el vostre nom i, si s’escau, el lloc on treballeu (recerca, docència, etc) o bé el lloc on viviu, si signeu a títol personal)

18, gener 2008   2 Comentaris

El cognom Maragall

Finalment hem sabut la composició del nou govern de la Generalitat, i la sorpresa final ha estat el nomenament d’Ernest Maragall per a la Conselleria d’Educació.
Sorpresa pensem que per a ell mateix que, segons fonts ben informades, se n’ha assabentat de la confirmació de la seva cartera a les 13 h d’avui, dia 28 de novembre, i dia de la presa de possessió del President Montilla.

El nomenament d’en Maragall, el germà, per al càrrec més important de l’Educació a Catalunya no era esperat per ningú, ell no procedeix de cap àmbit relacionat amb l’educació i la seva feina a les administracions públiques ha estat sempre del cantó de la gestió administrativa pura i dura. Se n’havia parlat del seu nomenament com a Conseller d’Universitats quan el seu germà va intentar remodelar el govern i no va poder, però aquest és un precedent feble.

En una valoració ràpida direm que Montilla ha assegurat a la família maragalliana un component clau en el nou govern; que l’equip de la conselleria que ja era maragallià, sembla que respira una mica més tranquil i es podran tirar endavant les grans línies polítiques començades en l’anterior legislatura: Pacte per l’educació, Sisena hora, Pla de formació del professorat, augment important de plantilles i aposta per la societat de la informació al sistema educatiu. Reptes tots ells fonamentals i definitius per portar Catalunya al lloc capdavanter que li correspòn social i econòmicament en el món. Caldrà però coordinar molt bé les polítiques educatives amb la Universitat i els temes de Societat de la Informació, que passen a mans d’ERC en d’altres conselleries.
Per tant, un vot de condiança al nou conseller i sort per a tothom, que l’educació ho necessita perquè ho necessiten els nostres nens i joves, ho necessita Catalunya.

28, novembre 2006   Cap Comentari