Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — dona

Quatre mesos, tres setmanes i dos dies

4 luni, 3 saptamani si 2 zile és el títol en romanès de la pel·lícula que vaig veure ahir nit als Icària. Mentre anava veient la cinta anava sentint al cos aquelles punxades que només el cinema fet amb rigor i coherència poden transmetre. És un cop a l’estómac que et deixa clavat al seient fins que els ulls de la protagonista, Otília, et miren impertèrrits i adolorits, en el darrer plànol.
El director Cristian Mungiu ha volgut expressament fer una peli fosca, dura, centrada en poquíssims personatges, quasi sense banda sonora i amb dos colors bàsics i dos d’accessoris: el blanc i el negre, amb el verd, el vermell.
Transcorre a la Romania del final de Ceaucescu, on una noia estudiant ha d’avortar i la seva companya d’habitació a la residència d’estudiants és la que l’ajuda en el tràngol acompanyant-la a l’hotel on un home li provocarà l’avortament.
En la línia d’altres pel·lícules com La vida dels altres o Fraulein, aquesta pel·lícula sòbria i dura, ens mostra un retall de la vida a les societats comunistes, endogàmiques de tristor i control de l’individu que arriba a l’exasperació en les dones. El paper d’Otilia, interpretat per Annamaria Marinca, l’amiga que ajuda l’embarassada, ens presenta davant dels nostres ulls l’amistat com a estri imprescindible en una societat malalta de control i de mancances de tot tipus, front l’absoluta indiferència de la resta de personatges.
Absolutament recomanable, tant pel tema que desenvolupa com per la clarividència d’aquest director al qual haurem de seguir, aquesta pel·lícula és també un estimulant regal que ens allunya de les edulcorades propostes de Dreamworks…una altra cultura és possible, i els films dels antics països de l’est ens ho estan recordant.

Música: It’s oh so quiet de Bjork
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=g8Z1MpcyqQU&rel=1]

9, febrer 2008   6 Comentaris

Dones d’Àfrica

Dones africanes al Forum Social Mundial que ha començat a Kenya. Paral·lel al Forum econòmic de Davos, club selecte dels més rics, fa uns anys que es va començar a celebrar el Forum Social dedicat als més pobres. Enguany té lloc a Nairobi, i allà és especialment significatiu.
La pobresa i la marginació són cruentes i abusives a l’Àfrica i no hi ha forma de que es modifiqui la situació, almenys no ho sembla.
Però és especialment significativa la situació de la dona africana que, no nomès és pobre sinó que pateix la marginació social, econòmica i sexual amb pràctiques absolutament aberrants com l’ablació de clítoris o la infibulació. No és soportable per més temps aquesta situació, no és humà.
Per això qualsevol cosa que poguem fer per elles, totes les dones africanes i totes les que pateixen a tot el món, estem obligats a fer-la, ni que sigui parlar-ne i denunciar-ho a un ínfim bloc.

24, gener 2007   Cap Comentari