Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Category — Blogs

Platxèria a la xarxa

Comunicació i intercanvi són eines que els humans hem fet servir al llarg del temps per a relacionar-nos. No sempre han estat sincronitzades, ni en directe, no oblidem que els tambors o el fum s’han fet servir per a comunicar i interactuar des de temps immemorials.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han significat un canvi de concepte en les formes de la comunicació, però són a la fi i a la cap el resultat de la necessitat dels humans de ser a prop uns dels altres. Les xarxes socials són el darrer input de la gran xarxa Internet; Facebook, Twitter, Myspace o Tuenti s’estan convertint en els motors de la conversa entre humans.

Com molt bé apunta Pierre Assouline en una entrevista a La Vanguardia: “la conversa avui es desenvolupa a Internet en comptes de fer-se als cafés…” Llegint-lo he tingut la sensació de que estava parlant de mi i d’aquest blog, que no en va es diu Platxèria que significa: Fet de passar el temps alegrement dos o més conversant, fent gatzara, etc segons el Diccionari de l’IEC.

La constatació de que el món es desenvolupa en una realitat virtual paral·lela no és una història cinematogràfica com la de Matrix, és una realitat que modifica els nostres hàbits i la nostra forma de fer, tant per a les relacions personals com per les de feina o les polítiques. La utilització de la xarxa del presidenciable Obama li està donant a la campanya nordamericana una vessant fins ara desconeguda, la de fer sentir la veu de la gent directament al candidat i també la de que aquells que estaven allunyats de la participació política, especialment els joves, s’acostin i mostrin interès per votar.
Els mitjans de comunicació estan veient com el periodisme ciutadà estan prenent valor i forma no despreciable, i obliga als grans a posar-se les piles, com La Vanguardia que està demostrant un interés especial per la seva presència a la xarxa, ara amb una estratègia innovadora com és la de posar el seu arxiu a disposició de tothom amb una hemeroteca que és un dels recursos informatius més complets de la nostra història. Tot plegat per a sobreviure com a mitjà.

No es pot ser apocalíptic en aquest terreny, s’ha de ser integrat, s’ha de saber estar en el món de la xarxa i aplegar les eines que ens facin factible viure el temps que ens ha tocat. Ho deixo aquí per ara que el meu fill em crida perquè ha acaba de crear una música al seu mòbil nou i m’està demanant que l’escolti amb ell mentre em fa una foto i l’envia al meu correu perquè la pengi al Platxèria…el que dèiem…

Llibre: L’irradiador del port i les Gavines de Joan Salvat Papasseit

Pel·lícula: Matrix de Larry i Andy Wachowski

Música: Mr. C.I. de Michel Camilo Trio

26, octubre 2008   8 Comentaris

Jornada de Mitjans al Parlament, exemple 2.0

La Jornada de Mitjans al Parlament de Catalunya ha començat amb la demanda del President Benach de que els de assistents, periodistes, parlamentaris, públic en general, siguem capaços d’arribar a conclusions sobre el paper dels mitjans front la societat i la política. És un gran repte, un repte enorme.

Per aconseguir arribar a acords s’ha de partir d’un plantejament anivellat del que cadascú espera de l’altre, en aquest cas, què esperen els polítics dels mitjans i els mitjans dels polítics, i què els ciutadans respecte de tots dos col·lectius, els quals tenen una responsabilitat molt gran en la vida democràtica de la comunitat.

I aquesta és la clau, saber com i de quina manera podem modificar i esmenar a l’alça la pràctica de la llibertat, de la democràcia, utilitzant la informació i els nous mitjans per afavorir justament una pràctica democràtica de més qualitat. Les regles del joc a la xarxa poden ser criteritzades, poden donar la possibilitat de generar paradigmes de resultats innovadors i aquest ha de ser un procediment que els mitjans tradicionals han de saber entomar.

La llibertat d’expressió és també defensa de valors democràtics, facilitadora d’accès a la informació donant paper a tothom, donant presència la ciutadania, i retallant l’escletxa digital, amb la formació tant al sistema educatiu com en els models que polítics o empresaris han de poder promoure davant de la societat.

Mentre es fa la Jornada en directe, 316 pesones fan el seguiment de forma virtual a la xarxa via twitter, facebook o twitxr..aquest és un reclam per a tothom des de la xarxa.

Llibre: Creure en l’educació de Victòria Camps

Pel·lícula: Cremar desprès de llegir dels Germans Coen (Touzon dixit)

Música: Qui n’ha begut de Mishima (Touzon dedicated)

20, octubre 2008   2 Comentaris

Solucionant…

Amics,

per un problema del servidor, ara veieu el Platxèria una mica destarotat…ho solucionaré ben aviat….disculpeu, són coses de la màquina…

Per començar bé el dia, Charlie Parker i Summertime

14, octubre 2008   2 Comentaris

Premis Blocs Catalunya 2008


Premis Blocs Catalunya 2008

Ha començat el període d’inscripcions per a la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, una iniciativa pionera impulsada per l’organització STIC.CAT. El termini de presentació de candidatures acabarà el 15 de setembre.

A més, STIC.CAT ha obert el web http://www.premisblocs.cat/ en el qual pot fer-se les inscripcions seguint la normativa de les bases. D’aquestes, en destaquem que el Premis Blocs Catalunya 2008 són oberts a tothom que tingui un o més blocs en llengua catalana, independentment del lloc de residència física. Això sí, no s’acceptaran els blocs anònims.

Tot visitant el web hi trobareu els primers inscrits en alguna de les onze categories definides en els Premis Blocs Catalunya: Cinema, Literatura, Economia, Educació, Esports, Periodisme, Personals, Política, Gastronomia i TIC, mentre que l’onzè premi serà pel bloc de l’any.

Més enllà del lliurament dels guardons, l’organització STIC.CAT vol aprofitar les sinergies generades per difondre i per promocionar l’ús de les TIC en tots els àmbits de la societat. És per això que els Premis Blocs Catalunya són la punta de llança de tot un seguit d’activitats orientades a aquestes finalitats.

El lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2008 tindrà lloc el divendres 10 d’octubre d’enguany, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona.

8, maig 2008   5 Comentaris

De la Xarxa i la política i…


Fa dies que li dec un post a la? el? Siono, i entre un grip malgirbat i una feinada de por que fins avui no he pogut posar-m’hi amb calma. I m’ha posat a to una notícia que he vist a twitter i a La Vanguardia, el nomenament de Mister i Miss Parlament mitjançant un bloc El Saló Rosa que ha començat a caminar pels bits de la 2.0 fa poc, i que sembla que és el tema dels passadissos del casalot del Parc de la Ciutadella.

Perquè el tema era, com intervé la xarxa, la 2.0 en la vida ordinària? tot venia ran de l’elecció de Chikilikuatre per al Festival d’Eurovisió. Jo criticava en un altre post meu que aquest fos un tema de notícies, diaris i webs al mateix nivell que les eleccions al Congrés de diputats. Penso que el tema Eurovisió no el tenien controlat, tot i que tinc els meus dubtes de que un producte de la factoria Buenafuente no ho estigui, ell ho controlat tot, 2.0 inclòs, i com deia l’Eduard Díaz, hi ha formes, per IP o d’altres, de tenir a la ma el resultat d’un procediment utilitzant Myspace.

De tot plegat penso que estem reinventant el present. Les eines de la 2.0, facebook, twitter, blogs, webs, youtube i totes les que surten a cada minut són possibilitats exponencialment utilitzables i molts les fem servir, fent assaig/error constantment, com ha de ser. Però les grans empreses, els grans mitjans de comunicació, la gent en general, no està al mateix ritme. Ho sé perquè hi treballo en part ensenyant aquestes coses a gent d’empresa i al·lucinen en colors quan els ensenyo coses de blogs o què és el facebook. Estan molt més al dia els estudiants d’un institut. I aixó em fa pensar dues coses fonamentalment:
Una, que en el segle XXI les eines de la comunicació i la informació les coneixen abans aquells als que s’ha d’ensenyar que els propis profes i això no havia passat mai fins ara; i dos, que la comunicació en majúscules va més ràpida que la modificació de les estratègies i les organitzacions d’empresa. Tot plegat per tant cal modificar les formes d’ensenyar i les formes d’organitzar-se, tant a nivell polític com empresarial o econòmic, perquè sinó, ni els resultats dels qui esperen ser formats amb qualitat ni dels que esperen ser servits com a usuaris, no ho seran com cal, i això sí que és un gran error.
Encara que mentre construïm el segle XXI a cops de blog, el que sembla que no canvia és el frikisme. Alguns hi guanyen diners, com en Buenafuente i d’altres no ajuden precissament a pujar el nivell del nostre estimat parlament…ai las! que dit el que he dit, el que cal canviar són els continguts, perquè les eines van soles….

Llibre: Les flors del mal de Charles Baudelaire
Pel·lícula: Caos calmo d’Antonio Grimaldi
Música: Walk with me de Lizz Wright

2, abril 2008   6 Comentaris

Pedro Almodovar i els blogs


Pedro Almodòvar és un geni de la cultura. I ara s’ha deixat caure en el món dels blogs amb el seu nou Blog de Pedro Almodóvar on ha començat a fer el seguiment del procés de creació de la seva pròxima pel·lícula Los abrazos rotos.
Almodòvar fa el que li passa pel monyo, i mai millor dir, i crea com un boig apostes impensables que després són un èxit rotund, i sinó mireu la foto que correspon a la proposta creativa que ha fet per al Ball de la Rosa de Mònaco, la festa més kitsch que es fa arreu del món. El millor escenari per a una creació almodovariana.

No faltaran a la festa les seves dones muses, Bibiana Fernández, Alaska, o Rossy de Palma posaran el to de la “movida” redissenyat pel propi director especialment per a la ocasió (veure foto superior)i d’altra banda, tot el Cor de Clavé de la cort monegasca que sembla un circ en si mateixa: Carolina, el marit Ernest de Hannover (si s’aguanta dret), la germana díscola i el germà dubtós…Tot plegat per a fer una de les trobades més impossibles i més inversemblants que es puguin imaginar.

És la bipolaritat dels excelsos, Almodóvar és capaç de fer una pel·lícula com Todo sobre mi madre i acte seguit vestir-se de reinona i anar-se’n al Ball de la Rosa de Mònaco, és el que tenen els genis que no se’ls pot comprendre sempre.
Potser amb el blog ja farem i el podrem posar al blogroll per fer patxoca tot esperant la propera peli que segur ens farà oblidar els balls i les disfresses.

Llibre: Marcas indelebles de Pedro Almodóvar
Pel·lícula: Què he hecho yo para merecer ésto? de Pedro Almodóvar
Música: Piensa en mi de Luz Casal para Tacones Lejanos de Pedro Almódovar
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=83b_KNcduOk&hl=en]

28, març 2008   4 Comentaris