Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

Kinecticar

Les paraules en ajuden a entendre les coses, els avenços tecnològics ens proporcionen noves formes de coneixement, d’innovació. En aquest moment la gamificació s’està demostrant com la frontera d’investigació i negoci més interessant. Aprenent a jugar amb la tecnologia resolem problemes mundials. La lectura de l’article sobre la divisió d’investigació de Microsoft a El País fa pensar en com d’important és la relació de la tecnologia amb el progrés de les persones. En un procés de creació cognitiva la relació humana amb el joc és bàsica, de fet, els infants comencen a conèixer el món a partir del joc. Posar en contacte tecnològic l’ésser humà amb noves formes de joc és ara com ara, una de les línies d’innovació i negoci més important de la tecnologia mundial. La gamificació està present en les nostres vides.

El pas que ha significat Kinect dins del context de les videoconsoles és molt interessant perquè afegeix un element innovador, el cos sencer de la persona que juga, front a la utilització d’eines o comandaments per a jugar. Aquesta tecnologia és la que podria esdevenir una nova forma de relació de les persones entre elles o amb les màquines. Quan dic “kinecticar” em refereixo a la interacció de les persones, amb tot el cos, amb les màquines amb resultats directes. Si aquest fet que ara només es refereix al joc, es pot desenvolupar amb garanties per a d’altres accions, estem davant d’una forma nova de treballar, de comprar, de relacionar-se, que pot modificar substancialment molts dels protocols que ara tenim assimilats com a humans.

Sembla quasi màgia que amb el cos puguem moure cotxes, com es veu a la imatge, de la mateixa forma, que juguem, també podriem comprar, treballar, aprendre, i l’experiència de fer-ho amb tot el cos és millor, més àgil, més ràpida. Si podem tastar el que se sent conduint un cotxe per jugar, podem voler sentir també per comprar-lo, o per aprendre a conduir-lo. I anant més enllà, podria ser possible que un metge operès a un malalt a kilòmetres de distància “kinecticament”? Segur que es resoldrien problemes d’especialització, o de temps per atendre un pacient, o de noves investigacions. I així fins a l’infinit. Gamificar la vida és també gaudir, i sobretot, és investigar, com nen petit quan descobreix que jugant apren a viure.

LLibre: ¿Y Google cómo lo haría? de Jeff Jarvis

Pel·lícula: Mission Impossible, ghost protocol de Brad Bird

Música: Someone like you d’Adele

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

1 Comentari
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 Pedro Jose { 12.20.11 at 19:32 }

Excelente Trina. Interacción con las máquina, hoy, en lo que algun@s llamamos postmodernidad (como preiodo dentro de la modernidad).Distinto y contrario al sometimiento a sus ritmos y a las cadenas de producción que alienan al hombre en la modernidad .Como siempre gracias.

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>