Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

#TT com a metàfora

En algun tuit d’aquests dies he llegit que  ”un periodista val el número de followers que té a twitter” (@piposerrano). S’han resistit els mitjans tradicionals al canvi sistèmic que comporta internet i les formes globals de comunicació. Però han arribat per quedar-se i qui no ho incorpori està fora. Si ara alguns ens informem pels socialmedia abans que pel diari o per la tele o la radio, és que el canvi de tempos en la tramesa de la informació ja s’ha donat. I per això el fet noticiable es converteix en un producte que no es compra, sinó que t’arriba. Compraràs després, si de cas, la interpretació d’aquest fet però no la notícia en origen. I ho hem començat a veure amb anuncis on s’utilitza el format de twitter per explicar el missatge, o la recollida de tuits imprescindibles de la setmana en diaris dominicals, o incorporar el hastag amb el coixinet # als programes perquè, com ja s’ha dit en alguna ocasió: ” és millor veure tele amb el twitter que sense ell” (@ganyet @jordigraupera). Es nota també que encara alguns es resisteixen ” no és periodista tot aquell que escriu un blog o tuiteja” , jo afegiria, no tots els que diuen que són periodistes ho són, però en qualsevol cas, la transmissió de la informació és la base de la relació humana. I el que està fent Internet és portar-la a la màxima expressió per a millions de persones i de la forma més ràpida i eficaç.

Les persones som simbóliques. L’antropologia estudia l’ésser humà simbòlic, la relació entre humans esdevé llenguatge a partir de la simbologia i és l’eina que fa crèixer l’evolució social i cultural de la humanitat. Ernst Cassirer descriu “l’ésser simbòlic” com aquell on el llenguatge, el mite, la comunicació són les eines per a generar cultura i per tant, evolució humana. En aquest món global, el simbolisme s’explica amb coixinets # i TT (trending tòpics) exactament els símbols del que, en aquests precís moment, són temes importants a la xarxa i per tant, al món. I aquests dies estem farcits d’exemples: ETA abandona definitivament les armes i entrega el comunicat en un USB, i tothom sap la notícia abans per Twitter que per la televisió o els diaris, que necessiten de dos dies per a fer programes o articles que expliquin el fet, o que afegeixin algun altre contingut a la pura informació. Dos dies a internet són una eternitat, i per això, els mitjans tradicionals necessiten afegir coixinets per a fer-se necessaris. Això ho han entès alguns periodistes com @jordievole o @antonibassas o @pedrojramirez , i d’altres no, aquests últims, no trigaran a desaparèixer.

Però com s’escriu la nova informació? De tan ràpida com va no tindrem problemes de credibilitat, de fiabilitat? Tot s’hi val a la xarxa?  Aquesta creació de simbologia que descriu Cassirer és justament el  que estem en realitat estem plantejant. Creem símbols a partir de qualsevol cosa que apareix a la xarxa, i això es converteix un contingut cultural, passa a formar part  de les nostres costums, de les nostres emocions, creant un estat d’opinió que abans era més controlable que ara. Ja no passem pel filtre  de l’empresa comunicadora, passem pel filtre de la creença política o personal. L’altaveu que és internet en aquesta “aldea global” ens fa a tots corresponsables. Però això no treu per a que, aquells que tenen la responsabilitat professional d’informar, perquè viuen i treballen d’això en els mitjans, siguin més responsables que ningú del que estem construïnt. Justament els símbols són més grans quan més eficaços són en la transmissió de missatges. Que ara els periodistes medeixin el seu klout i que les empreses de comunicació ho considerin, comporta responsabilitat, perquè on comença la persona i on acaba l’empresa de comunicació, on comença @jordievole i acaba @lasexta ? En qualsevol cas, aquest és un pas endavant en la forma de comunicar i informar que afegeix transparència a la tasca informativa. Per a aconseguir que en una entrevista d’un programa informal sigui on vegis que un polític t’explica que ara ja pot  caminar tranquil per un barri de la seva ciutat, o sigui, la interpretació de la notícia pura i dura de fa tres dies; i això es converteixi en símbol d’una forma d’entendre la relació entre humans, és a dir, en un hastag #reiniciandoeuskadi que sigui Trending Tòpic mundial.

Llibre: Las españas vencidas del siglo XVIII de Ernest Lluch

Pel·lícula: L’illusioniste de Sylvain Chomet

Música: Canto a la libertad de José Antonio Labordeta

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

Cap Comentari
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

No hi ha comentaris encara...

Sigui el primer en comentar aquest article.

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>