Blog pensat per comunicar idees, opinió, propostes i raons per intercanviar amb tot el món
Actualitza per a canviar l′imatge ;)

La poma antropológica

 

Desprès d’uns dies d’aturada obligatòria, em ve de gust parlar al blog de pomes i antropologia. De fet és una entrada que serà l’inici d’altres que, amb la línia argumental de l’anàlisi antropològic, seguiran parlant d’internet i de com l’estem utilitzant. La mort d‘Steve Jobs, no per anunciada  menys dolorosa, és i serà sens dubte, la mitificació d’un personatge que s’ha revelat cabdal en la nostra cultura global. Em va agradar especialment l’article de @carlosbarrabés a @el_pais que teniu enllaçat aquí perquè explica com Jobs ha sabut pensar i crear per a un món global, i aquest és un repte que només l’antropologia s’havia plantejat en el seu mètode d’estudi: Com podem fer per conèixer les cultures del món, totes i cadascuna d’elles. Sempre que m’han preguntat per a què em serveix l’antropologia he contestat que per entendre millor qui sóc i qui som. I cada vegada més em serveix per entendre què passa, ara com ara, en aquest món en transformació. Internet és un mitjà que necessàriament necessita d’aquest anàlisi per a poder ser utilitzat amb totes les seves possibilitats i això és el que va fer Jobs. Una de les primeres definicions de cultura humana que em van ensenyar a la facultat diu que: “ l’explicació científica en antropologia no consisteixen a reduir la complexitat a la simplicitat, sinó que consisteix en trobar una complexitat més inteligible i deixar les que no ho siguin..” ( a La Pensée Sauvage,  de Lévi-Strauss) Crec que Jobs ha fet exactament això, ha trobat un model de negoci i de creació de productes que darrera d’una simplicitat excel·lent, conserven una complexitat que els dona la qualitat que busquen la majoria de les persones. I a més ho ha fet pensant en un món global, en qualsevol persona, de qualsevol situació i cultura.

Podria semblar contradictori, no són precissament barats els productes Apple, potser no el 100% de la població mundial s’ha plantejat tenir un Ipad, o comunicar-se per Instagram, però darrera aquesta simplicitat obvia, es troba una forma d’entendre el món que ha anat a l’arrel de les relacions humanes. I aquí em serveix C.Geertz ( La interpretación de las culturas, 1989) que explica una de les teories més interessants de l’anàlisi antropológica quan diu: “ les particularitats culturals d’un grup humà  poden trobar-se en algunes de las més instructives revelacions sobre el que és genéricament humà;  podria ser que la principal contribució de la ciència  antropológica a la construcció –o reconstrucció– d’un concepte de l’ésser humà pugui consistir doncs en mostrar-nos com trobar aquestes diferències.” Anar doncs a la particularitat, a l’exclussivitat, a allò que ens fa diferents és justament el que ens uneix. Internet és  l’espai que ens demostra que les persones som diferents i necessitem de la diferència per a unir-nos en grups cada vegada més grans però alhora més heterogenis. Apple, al meu entendre, és la demostració empírica del nou “ésser comunicat” en la xarxa global. Pot semblar que la diferència està en que els instruments d’Apple són tancats respecte dels seus competidors, que no segueixen la màxima cooperativa i universalitzadora d’Internet, però aquest és un raonament erroni. Tots no som iguals i no per això no podem treballar plegats. La incorporació de la diferència és la riquesa. Jobs va entendre la complexitat humana i va cercar posar els mitjans perquè els seus productes fossin senzills d’utilitzar però donant respostes a qualsevol pregunta/necessitat , per complexes que fossin, que tingués “l’ésser comunicat” .

Apple ha aconseguit que no només els clients, sinó, tota la industria de la tecnologia d’internet segueixi les seves pautes de producte; que grans empreses com Nokia estiguin preguntant-se com es possible que no venguin ni un mòbil; o com Samsung està fent de les seves, sota la pauta de la “revelació Apple”. La pròpia simbologia de l’empresa, la poma, és també la representant de la saviesa científica (Newton) de la creença religiosa (Adan i Eva) i de la música més transgresora (The Beatles) . una fruita que avui per avui és la més cultivada al món. Però on està la necessitat, l’experiència, que ens donen aquestes marques? No hi és, o es troba molt amagada com per ser vista, darrera l’excel·lència de la producció d’Apple.  Es diu que els qui som d’Apple, som “creients” d’un concepte únic i exclussiu que en la seva arrel conté un punt de segrest dels consumidors de la marca. Les “keynote” de Jobs eren pràcticament un rite religiòs que aplegava masses a una hora concreta d’un moment determinat on el sacerdot suprem exercia, amb una vestimenta determinada i reconeixible, els texans i la samarreta negra, de conductor de les masses cap a la revelació. En un context tecnològic, la creença sembla fora de lloc, però no oblidem que els humans creiem en allò que  ens proporciona solucions i especialment, felicitat, la darrera frontera de l’ésser humà. Les creences han estat sempre la base de l’organització humana, i la diversitat i curiositat dels humans allò que els ha fet crèixer i evolucionar, el que estudien els antropòlegs per entendre el món. . Per això, i com va dir el Sr, Jobs: “ stay hungry stay foolish…”

Llibre: La penseé sauvage de Lévi-Strauss

Pel·lícula: The tree of life de Terrence Malick

Música: Yesterday de The Beatles

Comparteix:
  • Digg
  • Sphinn
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Mixx
  • Google Bookmarks
  • Meneame
  • TwitThis

7 Comentaris
» Subscriu-te al RSS dels comentaris

1 elveidedalt { 10.10.11 at 18:53 }

Recordo entranyablement el vídeo de Jobs a la graduació d’Standford. La pregunta és: tindrem algun dia algun Jobs entre nosaltres?

2 Trina Milan { 10.10.11 at 20:38 }

Jo crec que ja hi és, en algun institut..estudiant i jugant a la play….gràcies pel comment…fa temps que no ens veiem.,..;-))

3 Titonet { 10.11.11 at 0:36 }

Me encanta la explicación. Etoy convencido de q todos somos diferentes, x lo q intentar simplificar los negocios es absurdo. A pesar de ello creo q sobre valoramos la figura de Jobs… Mérito tiene y mucho pero… No será un problema de falta de referentes? Si lo comparas con Belen stevan…. Jobs parece mejor, no te parrce?

4 Artur { 10.17.11 at 22:38 }

El meu primer ordinador fou un Apple Macintosh adquirit el 1986 i que encara tinc -decorativament- en el meu despatx. Comparar el programa MacWrite amb el WordStar d’aquells dies és com comparar la trepanació com a tècnica curativa de l’antiga civilització egípcia amb la neurocirurgia actual. No hi ha color. Steve Jobs fou un veritable innovador. Espanya va decantar-se pels PC’s i això condicionà el sorgiment de milers de cursos d’informàtica. Milers i milers d’hores per a aprendre a petjar les complicades ordres del Wordperfect en qualsevol de les seves versions. Hores i hores perdudes…. Quan feies anar un programa amb el Mac ja savies fer funcionar qualsevol altre programa. Amb Mac vaig entendre que la informàtica podia ser entesa pels mortals. Amb els PC’s vaig entendre que dependria el resta de la meva vida d’una secta anomenada “tècnics informàtics o tècnics de soft”

5 Trina Milan { 10.23.11 at 21:26 }

Exacto y de ahí que sea tan importante saber analizarlo..gracias Fernando;)

6 Trina Milan { 10.23.11 at 21:27 }

Tots hem tingut un inici en aquesta història..i Apple és una part important de la història recent…gràcies Artur ;)

7 Oakley Crankcase Sunglass (7) { 07.06.13 at 18:14 }

All you never heard of sunglass can be costing much more than you may think.

Deixa un Comentari

XHTML: Si vols, pots utilitzar aquestes etiquetes XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>